Vés al contingut

Llei Hostília: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
retoc
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''Llei Hostília''' ('''''Hostilia de furtis''''') fou una llei romana que permetia establir l'acció de [[furt]] en nom dels absents per causa de la [[república romana|república]] o que estaven presoners de l'enemic. Probablement tocava altres punts en matèria de furts però no són coneguts. El nom de la llei podria derivar d’''hostibus'' (presoners) o del cònsol [[Aule Hostili Mancí]] que exercia el [[170 aC]] junt amb [[Aule Atili Serrà]]. L'antiga llei romana prohibia fer accions en nom d'un altra persona excepte en els caos d'accions ''pro populo, pro liberate'', i ''pro tutela''. La llei establia que en els casos de [[tutela]] cap persona podia actuar en el lloc del [[tutor]] en benefici suposadament del tutelat. Per la ''Lex Hostilia'', una ''[[actio furti]]'' era permesa de fer-se en nom d'un altre quan es tractava de persones absents al servei militar o oficis públics militars o civils, inclús si aquesta persona era tutor. La llei també eximia als soldats dels deures ordinaris; la llei parla també del pare d'un soldat mort suposadament en el servei, que feia [[hereu]] a un estrany i després el fill reapareixia.
La '''''Llei Hostília''''' (en [[llatí]] '''''Hostilia de furtis''''') va ser una llei romana que permetia establir la denúncia d'un [[furt]] en nom dels absents, cosa normalment no permesa, si ho eren per causa de la [[república romana|república]] o estaven presoners de l'enemic. Probablement tocava altres punts en matèria de furts però no són coneguts.


El nom de la llei podria derivar d{{'}}''hostibus'' (presoners) o potser del [[Cònsol romà|cònsol]] [[Aule Hostili Mancí]] que en va ser l'any [[170 aC]] junt amb [[Aule Atili Serrà]]. L'antiga llei romana prohibia fer accions en nom d'un altra persona excepte en els casos d'accions ''pro populo, pro liberate'', i ''pro tutela''. La llei establia que en els casos de [[tutela]] cap persona podia actuar en el lloc del [[tutor]] en benefici suposadament del tutelat. Per la ''Lex Hostilia'', una ''actio furti'' (reclamació d'un furt) es podia fer en nom d'un altre quan es tractava de persones absents a causa del servei militar o perquè ocupaven càrrecs públics militars o civils. Si la persona era un tutor la llei li permetia nomenar un substitut. La llei també eximia als soldats dels deures ordinaris. Parlava també del cas del pare d'un soldat mort suposadament en el servei, que feia [[hereu]] a un estrany i després el fill reapareixia. S'ha pensat que aquesta llei es podria incloure entre les ''[[Testamentariae|lleis testamentàries]]''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Puente y Franco |nom=Antonio de |títol=Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano |pàgines=65-66 |lloc=Madrid |editorial=Imprenta de Vicente de Lalama |any=1840 |url=https://archive.org/details/BRes010627/page/n33/mode/2up |consulta=29 d'abril de 2022 |coautors=José Francisco Díaz}}</ref><ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dhostilius-bio-7 |consulta=29 d'abril de 2022 |títol=Hostiliua |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom= Puente y Franco |nom= Antonio de |cognom2= Francisco Díaz |nom2= José Francisco |títol= Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano|url= http://fama2.us.es/fde/historiaDeLasLeyes.pdf |format= pdf|llengua= castellà|editorial= Imprenta de Don Vicente de Lalama|lloc= Madrid |data= 1840 }}
* {{ref-llibre | cognom = Smith | nom = William (ed.) | enllaçautor = William Smith (lexicògraf) | títol = A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology | url = http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/index.html | data = 1867 | editorial = Little, Brown and Co. | lloc = Boston | llengua = anglès | pàgines = | col·lecció = [http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0001.001 Vol. I], [http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0002.001 Vol. II] i [http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0003.001 Vol. III]}}


== Referències ==
{{ORDENA:Llei Hostilia}}
{{Referències}}
[[Categoria:Lleis romanes sobre la usucapió|Hostilia]]

{{ORDENA:Hostilia, Llei}}
[[Categoria:Lleis romanes sobre la usucapió]]

Revisió de 18:38, 29 abr 2022

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Hostília
Tipusllei Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

La Llei Hostília (en llatí Hostilia de furtis) va ser una llei romana que permetia establir la denúncia d'un furt en nom dels absents, cosa normalment no permesa, si ho eren per causa de la república o estaven presoners de l'enemic. Probablement tocava altres punts en matèria de furts però no són coneguts.

El nom de la llei podria derivar d'hostibus (presoners) o potser del cònsol Aule Hostili Mancí que en va ser l'any 170 aC junt amb Aule Atili Serrà. L'antiga llei romana prohibia fer accions en nom d'un altra persona excepte en els casos d'accions pro populo, pro liberate, i pro tutela. La llei establia que en els casos de tutela cap persona podia actuar en el lloc del tutor en benefici suposadament del tutelat. Per la Lex Hostilia, una actio furti (reclamació d'un furt) es podia fer en nom d'un altre quan es tractava de persones absents a causa del servei militar o perquè ocupaven càrrecs públics militars o civils. Si la persona era un tutor la llei li permetia nomenar un substitut. La llei també eximia als soldats dels deures ordinaris. Parlava també del cas del pare d'un soldat mort suposadament en el servei, que feia hereu a un estrany i després el fill reapareixia. S'ha pensat que aquesta llei es podria incloure entre les lleis testamentàries.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 65-66 [Consulta: 29 abril 2022]. 
  2. Smith, William (ed.). «Hostiliua». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 abril 2022].