Vés al contingut

Joan de Montsó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Eliminant avís FR erroni
 
(42 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Joan de Montsó''' (en [[francès]]: '''Jean de Monzon''', en [[castellà]]: '''Juan de Monzón''') ([[València]], c.[[1340]] - p.[[1412]]) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'[[Orde dels Predicadors]].
'''Joan de Montsó''' (en [[francès]]: '''Jean de Monzon''', en [[castellà]]: '''Juan de Monzón''') ([[València]], c.[[1340]] - p.[[1412]]) va ser un prominent [[teòleg]] [[tomista]] valencià de l'[[Orde dels Predicadors]].


==Biografia==
== Biografia ==
Estudià a [[Xàtiva]], [[Lleida]] i [[Barcelona]], ensenyant als convents dominics de [[Balaguer]] ([[1368]]), [[Lleida]] i [[València]]. Continuà estudiant a la [[Universitat d'Oxford]] i vers el [[1375]] a la facultat de teologia de la [[Universitat de París]]. Després d'haver exercit el lectorat a la seu valenciana ([[1381]]-[[1384]]) tornà a París per explicar els ''[[Quatre llibres de sentències]]'' de [[Pere Llombard]], significant-se especialment per la seva posició contraria a la [[Immaculada Concepció]] de la Verge Maria. Aquesta polèmica doctrinal enfrontava als [[tomisme|tomistes]] amb els [[Nominalisme|nominalistes]] de [[Guillem d'Occam]]. El [[1387]] llegí la seva tesis doctoral en teologia a la Universitat de París, que acabà provocant que [[Pierre d'Ailly]] formulés 14 proposicions contra ell, aconseguint la seva condemna. Joan de Montsó marxà exiliat a Avinyó però Pierre d'Ailly i [[Jean Gerson]] iniciaren un procés contra ell. L'Orde dels Predicadors es solidaritzà amb Joan de Montsó i els dominics foren expulsats de la universitat parisenca fins el [[1403]]. Durant el [[Cisma d'Occident]] canvià tres vegades de bàndol: primer fou partidari de [[Climent VII d'Avinyó]], després passà a la indiferència practicada pel rei [[Pere IV d'Aragó]] «el Cerimoniós», i finalment passà a la obediència romana. El rei [[Joan I d'Aragó]] «el Caçador» el posà sota la seva protecció, però el Papa incoà a la reina per tal que pressionés al seu marit a lliurar-li el teòleg valencià a efectes d'aquell procés. El monarca no va accedir i el [[1396]], any de la mort del sobirà, encara estava sota la seva protecció, que fou prosseguida pel rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Eclesiàstic». Vers el [[1412]] es trobava a [[València]] i durant el [[Compromís de Casp]] fou delegat d'[[Alfons IV de Ribagorça|Alfons el Vell, duc de Gandia]] durant el Parlament d'Alcanyís.
Estudià a [[Xàtiva]], [[Lleida]] i [[Barcelona]], ensenyant als convents dominics de [[Balaguer]] ([[1368]]), [[Lleida]] i [[València]]. Continuà estudiant a la [[Universitat d'Oxford]] i vers el [[1375]] a la facultat de teologia de la [[Universitat de París]]. Després d'haver exercit el lectorat a la seu valenciana ([[1381]]-[[1384]]) tornà a París per explicar els ''[[Quatre llibres de sentències]]'' de [[Pere Llombard]], significant-se especialment per la seva posició contrària a la [[Immaculada Concepció]] de la Verge Maria. Aquesta polèmica doctrinal enfrontava als [[tomisme|tomistes]] amb els [[Nominalisme|nominalistes]] de [[Guillem d'Occam]]. El [[1387]] llegí la seva tesi doctoral en teologia a la Universitat de París, que acabà provocant que [[Pierre d'Ailly]] formulés 14 proposicions contra ell, aconseguint la seva condemna. Joan de Montsó marxà exiliat a Avinyó però Pierre d'Ailly i [[Jean Gerson]] iniciaren un procés contra ell. L'Orde dels Predicadors se solidaritzà amb Joan de Montsó i els dominics foren expulsats de la universitat parisenca fins al [[1403]]. Durant el [[Cisma d'Occident]] canvià tres vegades de bàndol: primer fou partidari de [[Climent VII d'Avinyó]], després passà a la indiferència practicada pel rei [[Pere IV d'Aragó]] «el Cerimoniós», i finalment passà a l'obediència romana. El rei [[Joan I d'Aragó]] «el Caçador» el posà sota la seva protecció, però el Papa incoà a la reina per tal que pressionés al seu marit a lliurar-li el teòleg valencià a efectes d'aquell procés. El monarca no va accedir i el [[1396]], any de la mort del sobirà, encara estava sota la seva protecció, que fou prosseguida pel rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Eclesiàstic». Vers el [[1412]] es trobava a [[València]] i durant el [[Compromís de Casp]] fou delegat d'[[Alfons IV de Ribagorça|Alfons el Vell, duc de Gandia]] durant el Parlament d'Alcanyís.


==Obra==
== Obra ==
Al [[segle XVII]] les seves obres encara es conservaven a [[València]], però actualment s'han dispersat o s'han perdut:
Al {{segle|XVII}} les seves obres encara es conservaven a [[València]], però actualment s'han dispersat o s'han perdut:
* Tractas sobre el cisme d'Occident (Bibl. Nat. Paris ms. lat. 1.466; i Bibl. Escorial ms. lat. H. III. 22)
* Tractas sobre el cisme d'Occident (Bibl. Nat. Paris ms. lat. 1.466; i Bibl. Escorial ms. lat. H. III. 22)
** ''Defensio conclusionis posite in lectura Sententiarum'' ([[1387]])
** ''Defensio conclusionis posite in lectura Sententiarum'' ([[1387]])
Línia 11: Línia 12:
* Traducció al català dels Sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics ([[1392]]-[[1395]]) (només es conserva el Pròleg; ACA, Cartes reials de Joan I, núm. 1.061)
* Traducció al català dels Sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics ([[1392]]-[[1395]]) (només es conserva el Pròleg; ACA, Cartes reials de Joan I, núm. 1.061)


==Vegeu també==
== Vegeu també ==
* [[Tomisme]]
* [[Tomisme]]
* [[Vicent Ferrer]]
* [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]]
* [[Nicolau Eimeric]]
* [[Nicolau Eimeric]]
* [[Dret natural]]
* [[Dret natural]]
* [[Nominalisme]]
* [[Nominalisme]]
* [[Guillem d'Occam]]
* [[Guillem d'Occam]]
* [[Cisme d'Occident]]
* [[Cisma d'Occident]]
* [[Compromís de Casp]]
* [[Compromís de Casp]]


==Bibliografia==
== Bibliografia ==
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044155&BATE=Joan%20de%20Monts%F3 «Joan de Montsó»]
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044155&BATE=Joan%20de%20Monts%F3 «Joan de Montsó»]
* {{Ref-llibre
* {{ref-llibre| cognom= Bou
| cognom= Bou
| nom= Enric
⚫
| nom= Enric
| enllaçautor=
| capítol =
| urlcapítol =
| títol = Diccionari de la literatura catalana
| títol = Diccionari de la literatura catalana
| pàgines =
| pàgines =
| url=
| edició =
| editorial = Edicions 62
| editorial = Edicions 62
| isbn = 8429747702
| isbn = 8429747702
| data = 2000
| data = 2000
| ref =BOU-2000
| ref =BOU-2000
}}
}}
* {{Citar publicació
* {{ref-publicació| cognom= Goñi Gaztambide
| cognom= Goñi Gaztambide
| nom= José
| nom= José
| enllaçautor=
| enllaçautor=
|article= Fray Juan de Monzon, O. P., su vida y sus obras (c. 1340-c. 1412)
|article= Fray Juan de Monzon, O. P., su vida y sus obras (c. 1340-c. 1412)
|url=
|url=
|publicació= Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura Castellon de la Plana |lloc= |volum= vol. 66, no3-4, |exemplar= |data=1980 |pàgines= pp. 506-523 |id= |issn=
|publicació= Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura Castellon de la Plana |volum= vol. 66, no3-4, |data=1980 |pàgines= pp. 506-523 |issn=
| ref =SANS-1822
| ref =SANS-1822
}} {{es}}
}} {{es}}
* {{Ref-llibre
* {{ref-llibre| cognom= Rubió i Balaguer
⚫
| nom= Jordi
| cognom= Rubió i Balaguer
| nom= Jordi
| enllaçautor= Jordi Rubió i Balaguer
| enllaçautor= Jordi Rubió i Balaguer
| capítol =
| urlcapítol =
| títol = Història de la literatura catalana
| títol = Història de la literatura catalana
| pàgines = pàg. 240
| pàgines = pàg. 240
| url=
| edició =
| editorial = Abadia de Montserrat
| editorial = Abadia de Montserrat
| isbn = 8472026515
| isbn = 8472026515
| data = 1984
| data = 1984
| ref =RUBIO-1822
| ref =RUBIO-1822
}}
}}
* {{Citar publicació| cognom= Sans i de Barutell
* {{ref-publicació| cognom= Sans i de Barutell
| nom= Joan de
| nom= Joan de
| enllaçautor= Joan de Sans i de Barutell
| enllaçautor= Joan de Sans i de Barutell
|article= Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón, antiguo blasón del condado de Barcelona
|article= Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón, antiguo blasón del condado de Barcelona
|url= http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false
|url= http://books.google.cat/books?id=F-8GAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false
|publicació= Memorias de la Real Academia de la Historia |lloc= |volum= Vol. 7 |exemplar= |data= |pàgines= pàg. 230|id= |issn=
|publicació= Memorias de la Real Academia de la Historia |volum= Vol. 7 |pàgines= pàg. 230|issn=
| ref =SANS-1822
| ref =SANS-1822
}} {{es}}
}} {{es}}


==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Joan de Montsó}}
{{Viquitexts|Joan de Montsó}}
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 «Barres catalanes»]
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 «Barres catalanes»]
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0146775&BATE=tomisme:%20El%20tomisme%20als%20Pa%EFsos%20Catalans «El tomisme als Països Catalans»]
* Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0146775&BATE=tomisme:%20El%20tomisme%20als%20Pa%EFsos%20Catalans «El tomisme als Països Catalans»]


{{Autoritat}}


{{ORDENA:Joan De Montso}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Montso, Joan de}}

[[Categoria:Frares dominics valencians]]
[[Categoria:Frares dominics valencians]]
[[Categoria:Escriptors valencians medievals en català]]
[[Categoria:Escriptors valencians medievals en català]]
[[Categoria:Teòlegs valencians]]
[[Categoria:Escriptors valencians medievals en llatí]]
[[Categoria:Teòlegs de València]]
[[Categoria:Teòlegs dominics]]
[[Categoria:Teòlegs del segle XIV]]
[[Categoria:Teòlegs del segle XV]]
[[Categoria:Cisma d'Occident]]
[[Categoria:Cisma d'Occident]]
[[Categoria:Religiosos de València]]
[[Categoria:Religiosos valencians històrics]]
[[Categoria:Escriptors de València històrics]]
[[Categoria:Escriptors dominics]]
[[Categoria:Teòlegs catòlics valencians]]

Revisió de 16:30, 16 juny 2022

Plantilla:Infotaula personaJoan de Montsó
Biografia
Naixement1340 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1412 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Biografia

[modifica]

Estudià a Xàtiva, Lleida i Barcelona, ensenyant als convents dominics de Balaguer (1368), Lleida i València. Continuà estudiant a la Universitat d'Oxford i vers el 1375 a la facultat de teologia de la Universitat de París. Després d'haver exercit el lectorat a la seu valenciana (1381-1384) tornà a París per explicar els Quatre llibres de sentències de Pere Llombard, significant-se especialment per la seva posició contrària a la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Aquesta polèmica doctrinal enfrontava als tomistes amb els nominalistes de Guillem d'Occam. El 1387 llegí la seva tesi doctoral en teologia a la Universitat de París, que acabà provocant que Pierre d'Ailly formulés 14 proposicions contra ell, aconseguint la seva condemna. Joan de Montsó marxà exiliat a Avinyó però Pierre d'Ailly i Jean Gerson iniciaren un procés contra ell. L'Orde dels Predicadors se solidaritzà amb Joan de Montsó i els dominics foren expulsats de la universitat parisenca fins al 1403. Durant el Cisma d'Occident canvià tres vegades de bàndol: primer fou partidari de Climent VII d'Avinyó, després passà a la indiferència practicada pel rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós», i finalment passà a l'obediència romana. El rei Joan I d'Aragó «el Caçador» el posà sota la seva protecció, però el Papa incoà a la reina per tal que pressionés al seu marit a lliurar-li el teòleg valencià a efectes d'aquell procés. El monarca no va accedir i el 1396, any de la mort del sobirà, encara estava sota la seva protecció, que fou prosseguida pel rei Martí I d'Aragó «l'Eclesiàstic». Vers el 1412 es trobava a València i durant el Compromís de Casp fou delegat d'Alfons el Vell, duc de Gandia durant el Parlament d'Alcanyís.

Obra

[modifica]

Al segle xvii les seves obres encara es conservaven a València, però actualment s'han dispersat o s'han perdut:

  • Tractas sobre el cisme d'Occident (Bibl. Nat. Paris ms. lat. 1.466; i Bibl. Escorial ms. lat. H. III. 22)
    • Defensio conclusionis posite in lectura Sententiarum (1387)
    • Glossulae super librum Perihermeneias y Littera super 14 propositionibus condemnatis (1387)
  • Traducció al català dels Sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics (1392-1395) (només es conserva el Pròleg; ACA, Cartes reials de Joan I, núm. 1.061)

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Enciclopèdia Catalana: «Joan de Montsó»
  • Bou, Enric. Diccionari de la literatura catalana. Edicions 62, 2000. ISBN 8429747702. 
  • Goñi Gaztambide, José «Fray Juan de Monzon, O. P., su vida y sus obras (c. 1340-c. 1412)». Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura Castellon de la Plana, vol. 66, no3-4,, 1980, pp. 506-523. (castellà)
  • Rubió i Balaguer, Jordi. Història de la literatura catalana. Abadia de Montserrat, 1984, pàg. 240. ISBN 8472026515. 
  • Sans i de Barutell, Joan de «Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón, antiguo blasón del condado de Barcelona». Memorias de la Real Academia de la Historia, Vol. 7, pàg. 230. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Vegeu texts en català sobre Joan de Montsó a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_de_Montsó&oldid=30372544»