Vés al contingut

Kaus Australis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
m Format
 
(31 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula objecte astronòmic}}
[[imatge:Sagittarius charta.png|300px|dreta|thumb|Kaus Australis a la seva constel·lació]]
[[Fitxer:Sagittarius charta.png|miniatura|Kaus Australis a la seva constel·lació]]
'''Kaus Australis''' (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és la [[estrella]] més brillant de la [[constel]] de [[Sagitari]] encara que tingui la [[denominació de Bayer ]] «''[[èpsilon]]''», la cinquena lletra de l'[[alfabet grec]]. El seu nom té un origen mixt: ''Kaus'' prové del [[idioma àrab | àrab]] i significa «arc», mentre que ''Australis'' prové del [[llatí]] i significa <<del sud». És una [[estrella binària]] amb un component molt lluminos de [[magnitud aparent]] 1,79 i un altra molt més tènue de magnitud 14.<ref> [Http://www.glyphweb.com/esky/stars/ kausaustralis.html Kaus Australis (e-Sky)] </ref>
'''Kaus Australis''' (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'[[estrella]] més brillant de la [[constel·lació]] de [[Constel·lació del Sagitari|Sagitari]] encara que tingui la [[denominació de Bayer]] «''[[èpsilon]]''», la cinquena lletra de l'[[alfabet grec]]. El seu nom té un origen mixt: ''Kaus'' prové de l'[[idioma àrab|àrab]] i significa «arc», mentre que ''Australis'' prové del [[llatí]] i significa «del sud». És una [[estrella binària]] amb un component molt lluminós de [[magnitud aparent]] 1,79 i un altre molt més tènue de magnitud 14.<ref>[Http://www.glyphweb.com/esky/stars/ kausaustralis.html Kaus Australis (e-Sky)]</ref>


Situada a 145 [[Any llum | anys llum]] en direcció al centre de la [[Via Làctia | Galàxia]], Kaus Australis A està catalogada com una [[estrella gegant | gegant]] blanc-blavosa de [[tipus espectral]] B9.5III <ref name=SIMBAD> [http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=kaus australis & NbIdent = 1 & Radius = 2 & Radius.unit = arcmin & submit = submit id Dades astronòmics de Kaus Australis] ([[SIMBAD ]])</ref> amb una temperatura superficial de 9.200 [[kelvin | K]]. La seva [[lluminositat]] és 375 vegades més gran que la [[lluminositat solar | solar]], més alta que la que caldria esperar per a una gegant de les seves característiques, per la qual cosa també ha estat classificada com a [[gegant lluminosa]]. El seu radi, calculat a partir de la mesura directa del seu [[diàmetre angular]], és 7 vegades major que el [[radi solar]]. Esgotat i al seu combustible d'[[hidrogen]], probablement té un nucli de [[heli]] inert que s'està contraient i escalfant abans de començar la seva [[fusió nuclear | fusió]] a [[carboni]] i [[oxigen ]].<ref name=JK> [http://www.astro.uiuc.edu/ ~ Kaler / sow / kausaus.html Kaus Australis (Stars, Jim Kaler)] </ref>
Situada a 145 [[Any llum | anys llum]] en direcció al centre de la [[Via Làctia|Galàxia]], Kaus Australis A està catalogada com una [[estrella gegant|gegant]] blanc-blavosa de [[tipus espectral]] B9.5III<ref name=SIMBAD> [http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=kaus australis & NbIdent = 1 & Radius = 2 & Radius.unit = arcmin & submit = submit id Dades astronòmics de Kaus Australis] ([[SIMBAD]])</ref> amb una temperatura superficial de 9.200 [[kelvin|K]]. La seva [[lluminositat]] és 375 vegades més gran que la [[lluminositat solar|solar]], més alta que la que caldria esperar per a una gegant de les seves característiques, cosa per la qual també ha estat classificada com a [[Estel gegant lluminós|gegant lluminosa]]. El seu radi, calculat a partir de la mesura directa del seu [[diàmetre angular]], és 7 vegades major que el [[radi solar]]. Esgotat i al seu combustible d'[[hidrogen]], probablement té un nucli d'[[heli]] inert que s'està contraient i escalfant abans de començar la seva [[fusió nuclear | fusió]] a [[carboni]] i [[oxigen]].<ref name=JK> [http://www.astro.uiuc.edu/ ~ Kaler / sow / kausaus.html Kaus Australis (Stars, Jim Kaler)]</ref>


Kaus Australis presenta un baix contingut en [[metal·licitat | metall]], aixó pot ser a causa del fet que aquests es troben a la part interna de l'estrella, invisibles a l'observació directa en virtut d'un embolcall exterior de gas format per la seva alta velocitat de [[rotació estel.lar | rotació]], 70 vegades major que la del [[Sol]].<ref name=JK/>
Kaus Australis presenta un baix contingut en [[metal·licitat | metall]], això pot ser a causa del fet que aquests es troben a la part interna de l'estrella, invisibles a l'observació directa en virtut d'un embolcall exterior de gas format per la seva alta velocitat de [[rotació estel·lar | rotació]], 70 vegades major que la del [[Sol]].<ref name=JK/>


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
<references/>
{{Constel·lació del Sagitari}}

⚫
[[Categoria:Estrelles de Sagitari]]
== Vegeu també ==
* [[Estrella (nàutica)]]

⚫
[[Categoria:Estrelles]]

Revisió de 01:54, 7 abr 2023

Infotaula objecte astronòmicKaus Australis
Tipusestrella de navegació, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A0V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi6,8 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4.640.000 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,41 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,81 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.520 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi22,76 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−124,2 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−39,42 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar236 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−15 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 24m 10.3184s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 36' 55.3807''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat363 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada232 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 07401-03471 (GSC)
HD 169022 (Henry Draper Catalogue)
SAO 210091 (Catàleg SAO)
HIP 90185 (Catàleg Hipparcos)
HR 6879 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
ε Sgr (nomenclatura de Bayer)
1RXS J182410.8-342259 (1RXS)
2MASS J18241032-3423046 (2MASS)
CCDM J18242-3423A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CPC 17 9906 (Cape Photographic Catalogue)
EUVE J1824-34.3 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 689 (FK5)
GC 25100 (Catàleg General de Boss)
GCRV 10865 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 90185 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 18175-3427 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 18208-3424 (IRAS)
JP11 2965 (JP11)
N30 4084 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 4222 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4222.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 491 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 297655 (Catàleg d'estrelles PPM)
SRS 30689 (Southern Reference Star Catalog)
TYC 7401-3471-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15626 (UBV)
uvby98 100169022 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 15421 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
20 Sgr (Nomenclatura de Flamsteed)
UCAC4 279-185534 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
WDS J18242-3423A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
TIC 66389641 (TESS Input Catalog)
UBV M 22887 (UBV)
ALS 15808 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata
Kaus Australis a la seva constel·lació

Kaus Australis (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'estrella més brillant de la constel·lació de Sagitari encara que tingui la denominació de Bayer «èpsilon», la cinquena lletra de l'alfabet grec. El seu nom té un origen mixt: Kaus prové de l'àrab i significa «arc», mentre que Australis prové del llatí i significa «del sud». És una estrella binària amb un component molt lluminós de magnitud aparent 1,79 i un altre molt més tènue de magnitud 14.[8]

Situada a 145 anys llum en direcció al centre de la Galàxia, Kaus Australis A està catalogada com una gegant blanc-blavosa de tipus espectral B9.5III[9] amb una temperatura superficial de 9.200 K. La seva lluminositat és 375 vegades més gran que la solar, més alta que la que caldria esperar per a una gegant de les seves característiques, cosa per la qual també ha estat classificada com a gegant lluminosa. El seu radi, calculat a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular, és 7 vegades major que el radi solar. Esgotat i al seu combustible d'hidrogen, probablement té un nucli d'heli inert que s'està contraient i escalfant abans de començar la seva fusió a carboni i oxigen.[10]

Kaus Australis presenta un baix contingut en metall, això pot ser a causa del fet que aquests es troben a la part interna de l'estrella, invisibles a l'observació directa en virtut d'un embolcall exterior de gas format per la seva alta velocitat de rotació, 70 vegades major que la del Sol.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rotational velocities and spectral types of some A-type stars». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 8-1972, pàg. 584. DOI: 10.1086/129336.
  2. ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  3. ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  4. ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  8. ↑ kausaustralis.html Kaus Australis (e-Sky)
  9. ↑ australis & NbIdent = 1 & Radius = 2 & Radius.unit = arcmin & submit = submit id Dades astronòmics de Kaus Australis (SIMBAD)
  10. ↑ 10,0 10,1 ~ Kaler / sow / kausaus.html Kaus Australis (Stars, Jim Kaler)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kaus_Australis&oldid=31509167»