Vés al contingut

Görgeyita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:commonscat
m Cometes
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula de mineral
{{Infotaula mineral
| nom = Görgeyita
| nom = Görgeyita
| formula = K₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O
| fórmula = K<sub>2</sub>Ca<sub>5</sub>(SO<sub>4</sub>)<sub>6</sub> · H<sub>2</sub>O
| categoria = [[minerals sulfats|sulfats]]
| categoria = [[minerals sulfats|sulfats]]
| imatge = Gorgeyite-219119.jpg
| imatge = Gorgeyite-219119.jpg
| peu d'imatge = Cristalls de görgeyita del [[Kazakhstan]]
| peu_imatge = Cristalls de görgeyita del [[Kazakhstan]]
| aclariment = 1
| aclariment = 1
| strunz = 7.CD.30
| strunz = 7.CD.30
Línia 10: Línia 10:
| heys = 25.4.9
| heys = 25.4.9
| localitat = Ischler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, [[Gmunden]], [[Alta Àustria]], [[Àustria]]
| localitat = Ischler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, [[Gmunden]], [[Alta Àustria]], [[Àustria]]
| lluïssor = vítria
| lluissor = vítria
| color = incolor a groguenc
| color = incolor a groguenc
| ratlla = (no reportada)
| ratlla = (no reportada)
| sistema = [[sistema monoclínic|monoclínic]]
| sistema = [[sistema monoclínic|monoclínic]]
| prop òptiques = biaxial (+)
| prop_optiques = biaxial (+)
| refracció = ''n''<sub>α</sub> = 1,560 ''n''<sub>β</sub> = 1,569 ''n''<sub>γ</sub> = 1,584
| refraccio = ''n''<sub>α</sub> = 1,560 ''n''<sub>β</sub> = 1,569 ''n''<sub>γ</sub> = 1,584
| birefringència = δ = 0,024
| birefringencia = δ = 0,024
| duresa = 3,5
| duresa = 3,5
| 2V = mesurat: 79°, calculat: 78°
| 2V = mesurat: 79°, calculat: 78°
| dispersió = no en té
| dispersio = no en té
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1748.html|consulta=22 agost 2016|títol=Görgeyite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1748.html|consulta=22 agost 2016|títol=Görgeyite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
}}
La '''görgeyita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals sulfats|sulfats]]. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), [[mineralogista]] austríac.
La '''görgeyita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals sulfats|sulfats]]. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), [[mineralogista]] austríac.


== Característiques ==
== Característiques ==
La görgeyita és un [[sulfat]] de [[fórmula química]] K<sub>2</sub>Ca<sub>5</sub>(SO<sub>4</sub>)<sub>6</sub> · H<sub>2</sub>O. Cristal·litza en el [[sistema monoclínic]]. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.<ref name="HbM">{{ref-web|url=http://rruff.info/doclib/hom/gorgeyite.pdf|consulta=22 agost 2016|títol=Görgeyite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref> La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 3,5. És una espècie [[isostructural]] amb la [[campostriniïta]].
La görgeyita és un [[sulfat]] de [[fórmula química]] K₂Ca₅(SO₄)·H₂O. Cristal·litza en el [[sistema monoclínic]]. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.<ref name="HbM">{{ref-web|url=http://rruff.info/doclib/hom/gorgeyite.pdf|consulta=22 agost 2016|títol=Görgeyite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref> La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 3,5. És una espècie [[isostructural]] amb la [[campostriniïta]].


Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la görgeyita pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H<sub>2</sub>O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: [[matteuccita]], [[mirabilita]], [[lecontita]], [[hidroglauberita]], [[eugsterita]], [[koktaïta]], [[singenita]], [[guix]], [[bassanita]], [[zircosulfat]], [[schieffelinita]], [[montanita]] i [[omongwaïta]].
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la görgeyita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: [[matteuccita]], [[mirabilita]], [[lecontita]], [[hidroglauberita]], [[eugsterita]], [[koktaïta]], [[singenita]], [[guix]], [[bassanita]], [[zircosulfat]], [[schieffelinita]], [[montanita]] i [[omongwaïta]].


== Formació i jaciments ==
== Formació i jaciments ==

Revisió de 21:17, 19 jul 2023

Infotaula de mineralGörgeyita

Cristalls de görgeyita del Kazakhstan
Fórmula químicaK₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O
Localitat tipusIschler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, Gmunden, Alta Àustria, Àustria
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CD.30
Nickel-Strunz 9a ed.7.CD.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.4.7.1
Heys25.4.9
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorincolor a groguenc
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratlla(no reportada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,560 nβ = 1,569 nγ = 1,584
Birefringènciaδ = 0,024
Angle 2Vmesurat: 79°, calculat: 78°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGög Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La görgeyita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), mineralogista austríac.

Característiques

[modifica]

La görgeyita és un sulfat de fórmula química K₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la campostriniïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la görgeyita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Ischler Salzberg, Perneck, a Gmunden (Alta Àustria, Àustria). Sol trobar-se associada a altres minerals com: glauberita, halita, polihalita, anhidrita, guix, cesanita i pirita.

Referències

[modifica]
  1. «Görgeyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  2. «Görgeyite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 agost 2016].