Vés al contingut

Isa Tròlec: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
(46 revisions intermèdies per 20 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Isa Tròlec''' és el pseudònim de l'[[escriptor]] [[País Valencià|valencià]] '''Joan Baptista Mengual i Llull''' ([[Benimeli]], [[La Marina Alta]], [[14 de desembre]] [[1945]] - [[València]], [[Horta de València|L'Horta]], [[26 de juny]] de [[1992]]).
'''Joan Baptista Mengual i Llull''', més conegut pel seu pseudònim '''Isa Tròlec''', ([[Sanet i els Negrals]], [[la Marina Alta]], [[14 de desembre]] [[1945]] - [[València]], [[Horta de València|L'Horta]], [[26 de juny]] de [[1992]]) va ser un [[escriptor]] [[País Valencià|valencià]].<ref name="GEC">{{GEC|0041945}}</ref><ref>{{ref-web |url= https://www.eltemps.cat/article/6230/lunivers-literari-recuperat-disa-trolec |títol= L’univers literari recuperat d’Isa Tròlec |editor= ElTemps.cat |nom= Xavier |cognom= Aliaga |enllaçautor= Xavier Aliaga |data= 4 febrer 2019 |consulta= 14/12/2020}}</ref>


== Biografia i obra ==
Joan Baptista Mengual va fer estudis de [[medicina]] i [[filosofia]] a València, especialitzant-se en [[psiquiatria]] i exercint treballs relacionats amb aquesta.
Joan Baptista Mengual va fer estudis de [[medicina]] i [[filosofia]] a València; s'especialitzà en [[psiquiatria]] i va exercir treballs relacionats.


En l'àmbit professional desenvolupa la feina a llocs cada vegada més rellevants: assessor psicopedagògic en diversos col·legis i en el Centre per Autistes El Cau, psiquiatre del Tribunal de Menors de València, director del Centre d'Orientació i Diagnòstic de la Càtedra de Psiquiatria de la Universitat de València, cap del servei de Sanitat en la Direcció Territorial de Sanitat i Consum i cap de la Unitat de Salut Mental del Servei Valencià de Salut.
Amb el pseudònim Isa Tròlec, es presenta als [[Premis Octubre]] guanyant el [[Premi Andròmina de narrativa]] per la novel·la humorística ''Ramona Rosbif'', on recreava l'ambient de [[postguerra]] amb solucions estilístiques marcadament valencianes. L'any següent publicà ''Mari Catúfols'', on barrejava els experiments literaris d'avantguarda amb l'ús de registres col·loquials valencians. Ambientades totes dues en la comarca de La Marina les novel·les arreplegaven estampes del paisatge i l'estil de vida tradicional valencià i del seu ocàs durant la postguerra. Hi abundaven els retrats psicològics de dones i un punt de vista matriarcal. Aquestes dues novel·les d'estil gairebé inclassificable assoliren, no obstant, un cert èxit que li dóna renom en l'àmbit valencià a la suposada autora, i suscità diferents reedicions. A aquestes li seguiren ''Bel i Babel'' (1980), i ''7x7=49'' (1984), que no gaudiren del mateix èxit.


Amb el pseudònim d'''Isa Tròlec'', es presenta als [[Premis Octubre]] i guanya el [[Premi Andròmina de narrativa]] per la novel·la humorística ''Ramona Rosbif'', en què recreava l'ambient de [[postguerra]] amb solucions estilístiques marcadament valencianes. L'any següent publicà ''Mari Catúfols'', en què barrejava experiments literaris d'avantguarda amb l'ús de registres col·loquials valencians. Ambientades totes dues en la comarca de La Marina, les novel·les arreplegaven estampes del paisatge i l'estil de vida tradicional valencià i del seu ocàs durant la postguerra. Hi abundaven els retrats psicològics de dones i un punt de vista [[Matriarcat|matriarcal]]. Aquestes dues novel·les d'estil gairebé inclassificable assoliren, això no obstant, un cert èxit que li donà renom en l'àmbit valencià a la suposada autora, i en suscità diferents reedicions. A aquestes li seguiren ''Bel i Babel'' (1980), i ''7x7=49'' (1984), que no gaudiren del mateix èxit.
El 1995, després la seua mort es publica pòstumament ''Ploure a la mar'', una novel·la experimental, protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi on, entre d'altres personatges inventats, es poden entreveure, disfressats, altres reals, com els professors de filosofia de la [[Universitat de València]], [[Adela Cortina]] i [[Jesús Conill]]. Aquesta obra és la més extensa de Joan Baptista Mengual i també la més complexa quant a lèxic, registres i trama i es pot considerar com la seua obra de maduresa.


El 1995, després de la seua mort es publica ''Ploure a la mar'', una [[novel·la experimental]], protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi, en què, entre altres personatges inventats, es poden entreveure, disfressats, altres de reals, com els professors de filosofia de la [[Universitat de València]] [[Adela Cortina]] i [[Jesús Conill]]. Aquesta obra és la més extensa de Joan Baptista Mengual i també la més complexa quant a lèxic, registres i trama, i es pot considerar com la seua obra de maduresa.

=== Novel·les ===
* ''Cabo de palos''. València: Prometeo, 1979.
* ''Ramona Rosbif''. Pròleg de Joan Oleza. València: Tres i Quatre, 1977.
* Mari Catúfols. València: Tres i Quatre, 1978.
* ''Bel i Babel''. València: Prometeo, 1980.
* ''7x7=49''. València: Tres i Quatre, 1984.
* ''Ploure a la mar''. Alzira: Bromera, 1995.

=== Altres publicacions ===
* 1977. ''El bou'' (Premi La Mata de Jonc d'assaig periodístic en la revista homònima d'Elx), revista ''Dos i Dos'', València.
* "La antipsiquiatría de los grafitti", en F. Arias (ed.), ''Los graffiti, juego y subversión''. València: Lindes.
* ''Balnearis al País Valencià'' (Premi Rafael Chalver i Consuelo Aranda d'assaig), Alberic.
* "Los retrasados mentales también tienen sexo", en ''Los Marginados'', núm. 3, València.
* "Enseñanza especial o la sutil marginación de los retrasados". En ''Los marginados'', núm. 5, València.
* 1978. ''Vicent Andrés Estellés'' (Premi Rafael Cornellà de retrat literari, Blanes) en: Vicent Andrés Estellés, la Marina Alta: llibre de Dénia. Pedreguer: Marina Alta, 1981.
* ''Lleixius de diverses cendres'' (Premi Ciutat d'Olot de teatre), inèdit.
* ''1978. Cabo de Palos'' (finalista del Premi Vicent Blasco Ibáñez), València: Prometeo.
* ''1978. Qui té una dobleta d'or?'' (Accèssit al Premi Malvarrosa de narrativa breu). València: Prometeo.
* "El suicida no puede hablar", ''Los Marginados'', núm. 11, València.
* 1978-1984. Col·laboració setmanal en la ''Cartelera Turia''.
* 1979. "Draps", en diversos autors. ''Bandera Bandera'', València: Tres i Quatre.
* 1980. "Flautes d'aigua" (poema), ''L'Espill''. València.
* 1981. ''Les is sense punt''. Premi Francesc Puig i Llença de narrativa breu, Blanes.''Tots els premis''. Barcelona: Pòrtic.
* 1987. "Enfermedad mental y delito". Monografia en col·laboració amb J. Carbonell Mateu, catedràtic de dret penal, i J. L. Gómez Colomer, catedràtic de dret processal. Madrid: Civitas.

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Picornell, Mercè. ''Interdiscursivitat, collage i subversió. Les formes de la intertextextualitat en la narrativa d'Isa Tròlec.'' Comunicació llegida al "Segon Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans", secció «La intertextualitat a la literatura catalana de la postguerra fins avui» (Béziers, Universitat de Montpeller, 19-21 de gener de 2006) (en [https://www.uib.cat/catedra/camv/denc/documents/estudis/estudis%20text%206.pdf xarxa]).
* Picornell Belenguer, Mercè. ''EIVIS S.A. Representacions atòpiques d'Eivissa a '7x7=49', d'Isa Tròlec'' dins de ''Lluc''. Palma, Any LXXXV, Núm. 858 (2007, Juliol - Agost), p. 26-32 (en [https://traces.uab.cat/record/62744 xarxa])

{{Inicia taula}}
{{S-ach}}
{{Filera de successions|títol=[[Premi Andròmina de narrativa]]
|anys = [[1976]]
|abans = [[Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero|Carmelina Sánchez-Cutillas]]<br><small>Matèria de Bretanya</small>
|després = [[Josep Piera i Rubió]]<br><small>Rodalla del retorn</small>}}
{{Finalitza taula}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Isa Trolec}}
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de València]]
[[Categoria:Escriptors valencians contemporanis en català]]
[[Categoria:Escriptors valencians contemporanis en català]]
[[Categoria:Premis Andròmina de narrativa]]
[[Categoria:Premis Andròmina de narrativa]]
[[Categoria:Alumnes de la UV]]
[[Categoria:Literatura LGBT]]
[[Categoria:Escriptors de ciència-ficció]]
[[Categoria:Escriptors de la Marina Alta]]
[[Categoria:Naixements del 1945]]

Revisió de 16:41, 8 ago 2023

Plantilla:Infotaula personaIsa Tròlec

Placa a la casa on va viure a Benimeli (Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Joan Baptista Mengual i Llull Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Sanet i els Negrals (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València - psicologia (1978–1982)
Universitat de València - medicina (1962–1968) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, psiquiatre Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaIsa Tròlec Modifica el valor a Wikidata

Joan Baptista Mengual i Llull, més conegut pel seu pseudònim Isa Tròlec, (Sanet i els Negrals, la Marina Alta, 14 de desembre 1945 - València, L'Horta, 26 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.[1][2]

Biografia i obra

[modifica]

Joan Baptista Mengual va fer estudis de medicina i filosofia a València; s'especialitzà en psiquiatria i va exercir treballs relacionats.

En l'àmbit professional desenvolupa la feina a llocs cada vegada més rellevants: assessor psicopedagògic en diversos col·legis i en el Centre per Autistes El Cau, psiquiatre del Tribunal de Menors de València, director del Centre d'Orientació i Diagnòstic de la Càtedra de Psiquiatria de la Universitat de València, cap del servei de Sanitat en la Direcció Territorial de Sanitat i Consum i cap de la Unitat de Salut Mental del Servei Valencià de Salut.

Amb el pseudònim d'Isa Tròlec, es presenta als Premis Octubre i guanya el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la humorística Ramona Rosbif, en què recreava l'ambient de postguerra amb solucions estilístiques marcadament valencianes. L'any següent publicà Mari Catúfols, en què barrejava experiments literaris d'avantguarda amb l'ús de registres col·loquials valencians. Ambientades totes dues en la comarca de La Marina, les novel·les arreplegaven estampes del paisatge i l'estil de vida tradicional valencià i del seu ocàs durant la postguerra. Hi abundaven els retrats psicològics de dones i un punt de vista matriarcal. Aquestes dues novel·les d'estil gairebé inclassificable assoliren, això no obstant, un cert èxit que li donà renom en l'àmbit valencià a la suposada autora, i en suscità diferents reedicions. A aquestes li seguiren Bel i Babel (1980), i 7x7=49 (1984), que no gaudiren del mateix èxit.

El 1995, després de la seua mort es publica Ploure a la mar, una novel·la experimental, protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi, en què, entre altres personatges inventats, es poden entreveure, disfressats, altres de reals, com els professors de filosofia de la Universitat de València Adela Cortina i Jesús Conill. Aquesta obra és la més extensa de Joan Baptista Mengual i també la més complexa quant a lèxic, registres i trama, i es pot considerar com la seua obra de maduresa.

Novel·les

[modifica]
  • Cabo de palos. València: Prometeo, 1979.
  • Ramona Rosbif. Pròleg de Joan Oleza. València: Tres i Quatre, 1977.
  • Mari Catúfols. València: Tres i Quatre, 1978.
  • Bel i Babel. València: Prometeo, 1980.
  • 7x7=49. València: Tres i Quatre, 1984.
  • Ploure a la mar. Alzira: Bromera, 1995.

Altres publicacions

[modifica]
  • 1977. El bou (Premi La Mata de Jonc d'assaig periodístic en la revista homònima d'Elx), revista Dos i Dos, València.
  • "La antipsiquiatría de los grafitti", en F. Arias (ed.), Los graffiti, juego y subversión. València: Lindes.
  • Balnearis al País Valencià (Premi Rafael Chalver i Consuelo Aranda d'assaig), Alberic.
  • "Los retrasados mentales también tienen sexo", en Los Marginados, núm. 3, València.
  • "Enseñanza especial o la sutil marginación de los retrasados". En Los marginados, núm. 5, València.
  • 1978. Vicent Andrés Estellés (Premi Rafael Cornellà de retrat literari, Blanes) en: Vicent Andrés Estellés, la Marina Alta: llibre de Dénia. Pedreguer: Marina Alta, 1981.
  • Lleixius de diverses cendres (Premi Ciutat d'Olot de teatre), inèdit.
  • 1978. Cabo de Palos (finalista del Premi Vicent Blasco Ibáñez), València: Prometeo.
  • 1978. Qui té una dobleta d'or? (Accèssit al Premi Malvarrosa de narrativa breu). València: Prometeo.
  • "El suicida no puede hablar", Los Marginados, núm. 11, València.
  • 1978-1984. Col·laboració setmanal en la Cartelera Turia.
  • 1979. "Draps", en diversos autors. Bandera Bandera, València: Tres i Quatre.
  • 1980. "Flautes d'aigua" (poema), L'Espill. València.
  • 1981. Les is sense punt. Premi Francesc Puig i Llença de narrativa breu, Blanes.Tots els premis. Barcelona: Pòrtic.
  • 1987. "Enfermedad mental y delito". Monografia en col·laboració amb J. Carbonell Mateu, catedràtic de dret penal, i J. L. Gómez Colomer, catedràtic de dret processal. Madrid: Civitas.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Picornell, Mercè. Interdiscursivitat, collage i subversió. Les formes de la intertextextualitat en la narrativa d'Isa Tròlec. Comunicació llegida al "Segon Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans", secció «La intertextualitat a la literatura catalana de la postguerra fins avui» (Béziers, Universitat de Montpeller, 19-21 de gener de 2006) (en xarxa).
  • Picornell Belenguer, Mercè. EIVIS S.A. Representacions atòpiques d'Eivissa a '7x7=49', d'Isa Tròlec dins de Lluc. Palma, Any LXXXV, Núm. 858 (2007, Juliol - Agost), p. 26-32 (en xarxa)


Premis i fites
Precedit per:
Carmelina Sánchez-Cutillas
Matèria de Bretanya
Premi Andròmina de narrativa
1976
Succeït per:
Josep Piera i Rubió
Rodalla del retorn