Vés al contingut

Teó d'Esmirna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Antroponímia
 
(10 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Teó d'Esmirna''' (en [[llatí]] ''Theon'', en [[grec antic]] Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'[[Esmirna]] que va viure en temps de l'emperador [[Adrià]], segons diu [[Claudi Ptolemeu]], que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Venus (planeta)|Venus]]. L'enciclopèdia ''[[Suides]]'' diu que també era filòsof.
'''Teó d'Esmirna''' (en [[llatí]] ''Theon'', en [[grec antic]] Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'[[Esmirna]] que va viure en temps de l'emperador [[Hadrià]],{{sfn|Evans|1998|p=49}} segons diu [[Claudi Ptolemeu]], que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Venus (planeta)|Venus]]. L'enciclopèdia ''[[Suides]]'' diu que també era filòsof.


[[Procles]] al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de [[Plató]] i de [[Soló]], i [[Plutarc]] diu que va escriure sobre la [[Lluna]].
[[Procle]] al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de [[Plató]] i de [[Soló]], i [[Plutarc]] diu que va escriure sobre la [[Lluna]].


Es conserva una part de la seva obra d'aritmètica titulada Τῶν κατὰ μαθηματικὴν χρησίμων εἰς τὴν τοῦ Πλάτωνος ἀνάγνωσιν (''Les regles matemàtiques bàsiques per entendre Paltó''). D'aquesta obra es conserven dos llibres, un sobre aritmètica i un altre sobre música. Se sap que un tercer llibre parlava d'astronomia i un quart περὶ τῆς ἐν κόσμῳ ἁρμονίας (''Sobre l'harmonia del cosmos''). El llibre sobre aritmètica segueix el mateix esquema que l'obra de [[Nicòmac Gerasè]] i tracta de la [[Teoria de nombres]]. El llibre sobre música exposa l'aplicació de l'aritmètica a la teoria musical i fa referència a l'[[Harmonia de les esferes]].
Es conserva una part de la seva obra d'aritmètica titulada Τῶν κατὰ μαθηματικὴν χρησίμων εἰς τὴν τοῦ Πλάτωνος ἀνάγνωσιν (''Les regles matemàtiques bàsiques per entendre Plató'', comunament conegut com ''Expositio mathematicarum'').{{sfn|Toulis|1979|p=1 i ss.}} D'aquesta obra es conserven dos llibres, un sobre aritmètica i un altre sobre música. Se sap que un tercer llibre parlava d'astronomia i un quart περὶ τῆς ἐν κόσμῳ ἁρμονίας (''Sobre l'harmonia del cosmos''). El llibre sobre aritmètica segueix el mateix esquema que l'obra de [[Nicòmac Gerasè]] i tracta de la [[Teoria de nombres]]. El llibre sobre música exposa l'aplicació de l'aritmètica a la teoria musical i fa referència a l'[[Harmonia de les esferes]]. El tractat no és obra d'un expert matemàtic sinó més aviat d'aficionat; és una compilació d'autors anteriors que manca d'originalitat.{{sfn|Dillon|1996|p=397}}


Per algunes notícies es pensa que va escriure altres obres i tractats astronòmics, i se li atribueix una obra conservada en [[manuscrit]] anomenada θεολογούμενα (''Sobre les coses divines''). [[Johann Albert Fabricius|Fabricius]] l'inclou a la ''Bibliotheca Graeca''.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/1088?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Theon] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079</ref>
Per algunes notícies es pensa que va escriure altres obres i tractats astronòmics, i se li atribueix una obra conservada en [[manuscrit]] anomenada θεολογούμενα (''Sobre les coses divines''). [[Johann Albert Fabricius|Fabricius]] l'inclou a la ''Bibliotheca Graeca''.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/1088?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Theon] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079</ref>
Línia 10: Línia 10:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre
| cognom = Dillon
| nom = John M.
| capítol = Theon of Smyrna
| urlcapítol = https://books.google.cat/books?id=aJQ9dvgh6BwC&pg=PA397
| editor =
| títol = The Middle Platonists
| url = https://books.google.cat/books?id=aJQ9dvgh6BwC
| any = 1996
| editorial = Cornell University Press
| llengua = en
| pàgines = 397
| isbn = 0-8014-8316-6
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Evans
| nom = James
| capítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = The History and Prectice of the Ancient Astronomy
| url = https://books.google.cat/books?id=_AgTDAAAQBAJ
| any = 1998
| editorial = Oxford University Press
| llengua = en
| pàgines =
| isbn = 978-0-19-509539-5
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Toulis
| nom = Christos
| capítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Theon of Smyrna: "Mathematics useful to understand Plato"
| url = https://books.google.cat/books?id=51AgAQAAIAAJ
| any = 1979
| editorial = Wizards Bookshelf
| llengua = en
| pàgines =
| isbn = 9780913510247
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Vedova
| nom = G.C.
| títol = Notes on Theon of Smyrna
| url = https://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/00029890.1951.11999764
| publicació = The American Mathematical Monthly
| any = 1951
| volum = Vol. 58
| exemplar = Num. 1
| pàgines = 675-683
| llengua = en
| issn = 0002-9890
| doi = 10.1080/00029890.1951.11999764
}}

== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id= Theon_of_Smyrna}}
* {{ref web|cognom=Huxley|nom=G.L.|títol=Theon of Smyrna|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|url=https://www.encyclopedia.com/science/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/theon-smyrna|consulta= 29 febrer 2024|llengua=en}}



{{Matemàtics de l'antiga Grècia}}
{{Matemàtics de l'antiga Grècia}}
Línia 15: Línia 78:


{{ORDENA:Teo D'Esmirna}}
{{ORDENA:Teo D'Esmirna}}
[[Categoria:Matemàtics de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Antics esmirneus]]
[[Categoria:Antics esmirneus]]
[[Categoria:Persones de la Grècia romana]]
[[Categoria:Persones de la Grècia romana]]
[[Categoria:Astrònoms de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Astrònoms de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Astrònoms turcs]]
[[Categoria:Astrònoms turcs]]
[[Categoria:Matemàtics turcs]]
[[Categoria:Matemàtics grecs de l'antiga Àsia Menor]]

Revisió de 10:54, 2 març 2024

Plantilla:Infotaula personaTeó d'Esmirna

Fragment de la Expositio del cardenal Bessarió conservat a la Biblioteca Marciana (segle XV). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Θέων ὁ Σμυρναῖος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Θέων Modifica el valor a Wikidata
c. 70 dC Modifica el valor a Wikidata
Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 135 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, teòric musical, musicòleg, astrònom, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Hadrià,[1] segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus. L'enciclopèdia Suides diu que també era filòsof.

Procle al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de Plató i de Soló, i Plutarc diu que va escriure sobre la Lluna.

Es conserva una part de la seva obra d'aritmètica titulada Τῶν κατὰ μαθηματικὴν χρησίμων εἰς τὴν τοῦ Πλάτωνος ἀνάγνωσιν (Les regles matemàtiques bàsiques per entendre Plató, comunament conegut com Expositio mathematicarum).[2] D'aquesta obra es conserven dos llibres, un sobre aritmètica i un altre sobre música. Se sap que un tercer llibre parlava d'astronomia i un quart περὶ τῆς ἐν κόσμῳ ἁρμονίας (Sobre l'harmonia del cosmos). El llibre sobre aritmètica segueix el mateix esquema que l'obra de Nicòmac Gerasè i tracta de la Teoria de nombres. El llibre sobre música exposa l'aplicació de l'aritmètica a la teoria musical i fa referència a l'Harmonia de les esferes. El tractat no és obra d'un expert matemàtic sinó més aviat d'aficionat; és una compilació d'autors anteriors que manca d'originalitat.[3]

Per algunes notícies es pensa que va escriure altres obres i tractats astronòmics, i se li atribueix una obra conservada en manuscrit anomenada θεολογούμενα (Sobre les coses divines). Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Evans, 1998, p. 49.
  2. ↑ Toulis, 1979, p. 1 i ss..
  3. ↑ Dillon, 1996, p. 397.
  4. ↑ Theon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Teó d'Esmirna» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Huxley, G.L. «Theon of Smyrna» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 febrer 2024].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teó_d%27Esmirna&oldid=33178884»