Teó d'Esmirna: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Antroponímia |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Teó d'Esmirna''' (en [[llatí]] ''Theon'', en [[grec antic]] Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'[[Esmirna]] que va viure en temps de l'emperador [[ |
'''Teó d'Esmirna''' (en [[llatí]] ''Theon'', en [[grec antic]] Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'[[Esmirna]] que va viure en temps de l'emperador [[Hadrià]],{{sfn|Evans|1998|p=49}} segons diu [[Claudi Ptolemeu]], que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Venus (planeta)|Venus]]. L'enciclopèdia ''[[Suides]]'' diu que també era filòsof. |
||
[[Procle]] al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de [[Plató]] i de [[Soló]], i [[Plutarc]] diu que va escriure sobre la [[Lluna]]. |
[[Procle]] al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de [[Plató]] i de [[Soló]], i [[Plutarc]] diu que va escriure sobre la [[Lluna]]. |
Revisió de 10:54, 2 març 2024
Fragment de la Expositio del cardenal Bessarió conservat a la Biblioteca Marciana (segle XV). | |
Nom original | (grc) Θέων ὁ Σμυρναῖος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Θέων c. 70 dC Esmirna (Turquia) |
Mort | c. 135 (64/65 anys) |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, teòric musical, musicòleg, astrònom, filòsof |
Període | Imperi Romà |
Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Hadrià,[1] segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus. L'enciclopèdia Suides diu que també era filòsof.
Procle al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de Plató i de Soló, i Plutarc diu que va escriure sobre la Lluna.
Es conserva una part de la seva obra d'aritmètica titulada Τῶν κατὰ μαθηματικὴν χρησίμων εἰς τὴν τοῦ Πλάτωνος ἀνάγνωσιν (Les regles matemàtiques bàsiques per entendre Plató, comunament conegut com Expositio mathematicarum).[2] D'aquesta obra es conserven dos llibres, un sobre aritmètica i un altre sobre música. Se sap que un tercer llibre parlava d'astronomia i un quart περὶ τῆς ἐν κόσμῳ ἁρμονίας (Sobre l'harmonia del cosmos). El llibre sobre aritmètica segueix el mateix esquema que l'obra de Nicòmac Gerasè i tracta de la Teoria de nombres. El llibre sobre música exposa l'aplicació de l'aritmètica a la teoria musical i fa referència a l'Harmonia de les esferes. El tractat no és obra d'un expert matemàtic sinó més aviat d'aficionat; és una compilació d'autors anteriors que manca d'originalitat.[3]
Per algunes notícies es pensa que va escriure altres obres i tractats astronòmics, i se li atribueix una obra conservada en manuscrit anomenada θεολογούμενα (Sobre les coses divines). Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Evans, 1998, p. 49.
- ↑ Toulis, 1979, p. 1 i ss..
- ↑ Dillon, 1996, p. 397.
- ↑ Theon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079
Bibliografia
[modifica]- Dillon, John M. «Theon of Smyrna». A: The Middle Platonists (en anglès). Cornell University Press, 1996, p. 397. ISBN 0-8014-8316-6.
- Evans, James. The History and Prectice of the Ancient Astronomy (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-509539-5.
- Toulis, Christos. Theon of Smyrna: "Mathematics useful to understand Plato" (en anglès). Wizards Bookshelf, 1979. ISBN 9780913510247.
- Vedova, G.C. «Notes on Theon of Smyrna» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 58, Num. 1, 1951, pàg. 675-683. DOI: 10.1080/00029890.1951.11999764. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Teó d'Esmirna» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Huxley, G.L. «Theon of Smyrna» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 febrer 2024].