Bolea: diferència entre les revisions

Bolea
Localització
	42° 16′ N, 0° 33′ O / 42.26°N,0.55°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Municipi	La Sotonera
Capital de	La Sotonera
Identificador descriptiu
Codi postal	22160

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 13:48, 26 maig 2024

Bolea és una localitat de la comarca Foia d'Osca (província d'Osca) que pertany al municipi de La Sotonera i que, amb 497 habitants (2023),^[1] n'exerceix la capitalitat. Es troba a 19 km al nord-oest d'Osca i a 627 m sobre el nivell del mar, sobre una altura que té vessants a nord i sud.

Bolea és coneguda per la qualitat de les seves cireres. Se n'hi recullen anualment uns 75.000 Kg per al seu consum fresc i uns altres 325.000 Kg per a la seva transformació posterior en bombons, melmelades i altres productes. El fruit es recull des de finals de maig fins a primers de juliol; a mitjans de juny se celebra El día de la cereza, que és un dia de promoció per als productors i de diversió per als visitants.

Monuments

Col·legiata, "Iglesia Parroquial de Santa María la Mayor"
Església de Ntra. Sra. de la Soledat
Monestir de la Santíssima Trinitat
Ermita de Mueras (segle xii)
Ermita de Santa Quitèria
Ermita de Sant Joaquim
Ermites de Sant Andreu Corsino i Sant Josep (en ruïnes)

Història

Nombroses són les peces iberes trobades a la partida de Betance, destacant la figura d'un lleó. D'altra banda, a jutjar per les restes arqueològiques i numismàtiques trobades a la partida de Corona, hagué de gaudir d'una gran esplendor durant la dominació romana, atès que era pas obligat de les calçades principals cap al nord.

Plaça forta musulmana, el 1057 Ramir I fracassa en el seu intent de prendre-la. El mateix li ocorre a Sanç Ramírez l'any 1083, però és conquerida de forma definitiva per Pere I el 18 d'octubre de 1101. Encara musulmana, el 1093 el Rei d'Aragó Sanç Ramírez nomena a la vila Priorat de l'Abadia de Montearagón, privilegi que ostenta fins al 1571. El 1577, en passar a dependre del Bisbat d'Osca, el temple es converteix en Col·legiata, amb un capítol format per un vicari i nou canonges-racioners, que rebien els delmes de tota l'àmplia comarca que dominava des de la seva posició estratègica. El 1548 s'inclou Bolea entre les ciutats i viles més importants del Regne d'Aragó.

El 1890 arriba a tenir gairebé 2.500 habitants, però, arran de la desamortització eclesiàstica a mitjans del segle xix, la Col·legiata perd tots els seus privilegis i es converteix en Església Parroquial, estat que conserva en l'actualitat.

Als anys 70 del segle XX absorbí la població d'Aniés, i es fusionà amb Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte, Puibolea i Quinzano tot formant el nou municipi de La Sotonera, conservant-ne, però, la capitalitat.

La Col·legiata va ser declarada Monument Històric el 23 de febrer de 1983.

Referències

↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 26 maig 2024].

Bibliografia

Gran Enciclopèdia Aragonesa, Bolea Arxivat 2016-09-13 a Wayback Machine.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolea

Visita virtual de la Col·legiata

[1] «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 26 maig 2024].

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{infotaula geografia política}}
-[[Imatge:Bolea.jpg|thumb|300px|right|Vista de [[Bolea]]]]
+'''Bolea''' és una localitat de la comarca [[Foia d'Osca]] ([[província d'Osca]]) que pertany al municipi de [[La Sotonera]] i que, amb 497 habitants (2023),<ref>{{Ref-web |url=https://www.ine.es|títol=Instituto Nacional de Estadística |consulta=2024-05-26}}</ref> n'exerceix la capitalitat. Es troba a 19 km al nord-oest d'[[Osca]] i a 627 m sobre el nivell del mar, sobre una altura que té vessants a nord i sud.
+Bolea és coneguda per la qualitat de les seves [[cireres]]. Se n'hi recullen anualment uns 75.000 Kg per al seu consum fresc i uns altres 325.000 Kg per a la seva transformació posterior en [[Bombó|bombons]], [[melmelada|melmelades]] i altres productes. El fruit es recull des de finals de maig fins a primers de juliol; a mitjans de juny se celebra ''El día de la cereza'', que és un dia de promoció per als productors i de diversió per als visitants.
-'''Bolea''' és una localitat de la comarca [[Foia d'Osca]] ([[Província d'Osca|província d'Osca]]) que pertany al municipi de [[La Sotonera]] i que, amb 537 habitants (2004), n'exerceix la capitalitat. Es troba a 19 km al nord-oest d'[[Osca]] i a 627 m sobre el nivell del mar, sobre una altura que té  vessants a nord i sud.
-Bolea és coneguda per la qualitat de les seves [[Cirerer|cireres]]. Se n'hi recullen anualment uns 75.000 Kg per al seu consum fresc i uns altres 325.000 Kg per a la seva transformació posterior en [[Bombó|bombons]], [[melmelada|melmelades]] i altres productes. El fruit es recull des de finals de maig fins a primers de juliol; a mitjans de juny se celebra "El día de la cereza", que és un dia de promoció per als productors i de diversió per als visitants.
-==Monuments==
+== Monuments ==
+[[Fitxer:Colegiata de Bolea.JPG|miniatura|La Col·legiata]]
 * [[Col·legiata de Bolea|Col·legiata]], "Iglesia Parroquial de Santa María la Mayor"
 * Església de Ntra. Sra. de la Soledat
 * Monestir de la Santíssima Trinitat
-* Ermita de Mueras (segle XII)
+* Ermita de Mueras ({{segle|XII}})
 * Ermita de Santa Quitèria
 * Ermita de Sant Joaquim
 * Ermites de Sant Andreu Corsino i Sant Josep (en ruïnes)
-==Història==
+== Història ==
-Nombroses són les peces [[iber]]es trobades a la partida de Betance, destacant la figura d'un lleó. D'altra banda, a jutjar per les restes [[Arqueologia|arqueològiques]] i [[Numismàtica|numismàtiques]] trobades a la partida de Corona, hagué de gaudir d'una gran esplendor durant la [[Imperi romà|dominació romana]], atès que era pas obligat de les [[calçada|calçades]] principals cap al nord.
+Nombroses són les peces [[iber]]es trobades a la partida de Betance, destacant la figura d'un lleó. D'altra banda, a jutjar per les restes [[Arqueologia|arqueològiques]] i [[Numismàtica|numismàtiques]] trobades a la partida de Corona, hagué de gaudir d'una gran esplendor durant la [[Imperi Romà|dominació romana]], atès que era pas obligat de les [[Via romana|calçades]] principals cap al nord.
-Plaça forta [[Islam|musulmana]], el 1057 [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] fracassa en el seu intent de prendre-la. El mateix li ocorre a [[Sanç III d'Aragó|Sanç Ramírez]] l'any 1083, però és conquerida de forma definitiva per [[Pere I d'Aragó|Pere I]] el 18 d'octubre de 1101. Encara musulmana, el 1093 el Rei d'Aragó Sanç Ramírez nomena a la vila Priorat de la Abadia de Montearagón, privilegi que ostenta fins al 1571. El 1577, en passar a dependre del Bisbat d'Osca, el temple es converteix en Col·legiata, amb un capítol format per un vicari i nou canonges-racioners, que rebien els delmes de tota l'àmplia comarca que dominava des de la seva posició estratègica. El 1548 s'inclou Bolea entre les ciutats i viles mes importants del [[Regne d'Aragó]].
+Plaça forta [[Islam|musulmana]], el 1057 [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] fracassa en el seu intent de prendre-la. El mateix li ocorre a [[Sanç I d'Aragó i Pamplona|Sanç Ramírez]] l'any 1083, però [[Setge de Bolea|és conquerida]] de forma definitiva per [[Pere I d'Aragó|Pere I]] el 18 d'octubre de 1101. Encara musulmana, el 1093 el Rei d'Aragó Sanç Ramírez nomena a la vila Priorat de l'Abadia de Montearagón, privilegi que ostenta fins al 1571. El 1577, en passar a dependre del Bisbat d'Osca, el temple es converteix en Col·legiata, amb un capítol format per un vicari i nou canonges-racioners, que rebien els delmes de tota l'àmplia comarca que dominava des de la seva posició estratègica. El 1548 s'inclou Bolea entre les ciutats i viles més importants del [[Regne d'Aragó]].
-El 1890 arriba a tenir gairebé 2.500 habitants, però, arran de la [[desamortització]] eclesiàstica a mitjans del segle XIX, la Col·legiata perd tots els seus privilegis i es converteix en Església Parroquial, estat que conserva en l'actualitat.
+El 1890 arriba a tenir gairebé 2.500 habitants, però, arran de la [[desamortització]] eclesiàstica a mitjans del {{segle|XIX}}, la Col·legiata perd tots els seus privilegis i es converteix en Església Parroquial, estat que conserva en l'actualitat.
-Als anys 70 del segle XX absorbí la població d'[[Aniés]], i es fusionà amb [[Esquedas]], [[Lierta]], [[Plasencia del Monte]] i [[Quinzano]] tot formant el nou municipi de [[La Sotonera]], conservant-ne, però, la capitalitat.
+Als anys 70 del segle XX absorbí la població d'[[Aniés]], i es fusionà amb [[Esquedas]], [[Lierta]], [[Plasencia del Monte]], [[Puibolea]] i [[Quinzano]] tot formant el nou municipi de [[La Sotonera]], conservant-ne, però, la capitalitat.
 La Col·legiata va ser declarada Monument Històric el 23 de febrer de 1983.
+== Referències ==
-==Enllaços externs==
+{{referències}}
-* [http://www.caiaragon.com/es/visitas/index2.asp?pProv=4&pVisita=14 Visita virtual de la Col·legiata]
-* http://www.arrakis.es/~bolea/
+== Bibliografia ==
-[[Categoria:Foia d'Osca]]
+* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2407&voz_id_origen=6892 ''Gran Enciclopèdia Aragonesa, Bolea''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160913225800/http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2407&voz_id_origen=6892 |date=2016-09-13 }}
+== Enllaços externs ==
-[[an:Boleya]]
+{{Commonscat}}
-[[es:Bolea]]
+* [http://www.caiaragon.com/asp/visitas/qt/plantillaqt.asp?visita=bolea.mov&titulo=Bolea%20-%20Colegiata%20de%20Santa%20Mar%C3%ADa&directorio=es Visita virtual de la Col·legiata]
+{{autoritat}}
+[[Categoria:Foia d'Osca]]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)