Orde de Cluny: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| (22 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2022}} |
|||
{{Orde |
|||
{{Infotaula orde |
|||
|nom=Cluniacencs |
|nom=Cluniacencs |
||
|imatge=Blason Abbaye Cluny.svg |
|imatge=Blason Abbaye Cluny.svg |
||
|imagesize=200px |
|||
|peufoto=Blasó de l'Abadia de Cluny |
|peufoto=Blasó de l'Abadia de Cluny |
||
|nom oficial=Congregació Cluniacenca de l'Orde de Sant Benet |
|nom oficial=Congregació Cluniacenca de l'Orde de Sant Benet |
||
|nom oficial llatí=Congregatio Cluniacensis Ordinis S. Benedicti |
|nom oficial llatí=Congregatio Cluniacensis Ordinis S. Benedicti |
||
|sigles= |
|||
|altres noms=Orde de Cluny, Reforma de Cluny; monjos negres |
|altres noms=Orde de Cluny, Reforma de Cluny; monjos negres |
||
|lema= |
|||
|hàbit=Benedictí: túnica i escapulari, amb cogulla, negres, de màniga llarga |
|hàbit=Benedictí: túnica i escapulari, amb cogulla, negres, de màniga llarga |
||
|tipus=Monàstic |
|tipus=Monàstic |
||
|objectiu=Observança rigorosa de la ''Regla de Sant Benet'', increment de la importància de l'ofici diví i el culte litúrgic, perfecció de la vida monàstica |
|objectiu=Observança rigorosa de la ''Regla de Sant Benet'', increment de la importància de l'ofici diví i el culte litúrgic, perfecció de la vida monàstica |
||
|data de fundació=[[11 de setembre]] de [[909]] |
|data de fundació=[[11 de setembre]] de [[909]] |
||
|lloc de fundació=[[Bourges]] (Borgonya) |
|lloc de fundació=[[Bourges]] (Borgonya) |
||
|fundat per=[[Guillem I d'Aquitània]], amb la col·laboració de [[Bernó de Borgonya]] |
|fundat per=[[Guillem I d'Aquitània]], amb la col·laboració de [[Bernó de Borgonya]] |
||
| Línia 18: | Línia 16: | ||
|aprovat per=[[Joan IX]] |
|aprovat per=[[Joan IX]] |
||
|data d'aprovació=931 (quan Cluny va ser reconegut com a cap de l'orde) |
|data d'aprovació=931 (quan Cluny va ser reconegut com a cap de l'orde) |
||
|constitucions= |
|||
|patrons=[[Sant Benet de Núrsia]] |
|patrons=[[Sant Benet de Núrsia]] |
||
|supressió=la seva influència declina a partir de 1156; l'Abadia de Cluny fou suprimida en 1791 |
|supressió=la seva influència declina a partir de 1156; l'Abadia de Cluny fou suprimida en 1791 |
||
|suprimit per= |
|||
|branques i reformes=És reforma dels [[benedictins]]; [[cistercencs]] (1098); Estricta Observança de Cluny (1621) |
|branques i reformes=És reforma dels [[benedictins]]; [[cistercencs]] (1098); Estricta Observança de Cluny (1621) |
||
|primera fundació=[[Abadia de Cluny]] |
|primera fundació=[[Abadia de Cluny]] |
||
| Línia 28: | Línia 24: | ||
|fundacions a terres catalanes=[[Sant Pere de Casserres]], [[Sant Ponç de Corbera]], [[Sant Pere de Camprodon]], [[Sant Pere de Clarà]] |
|fundacions a terres catalanes=[[Sant Pere de Casserres]], [[Sant Ponç de Corbera]], [[Sant Pere de Camprodon]], [[Sant Pere de Clarà]] |
||
|persones destacades=Sant [[Odó de Cluny]], [[Sant Maiol]], [[Sant Odiló]], [[Gregori VII]] [[Hug de Cluny|Sant Hug]], [[Pere d'Osma]]}} |
|persones destacades=Sant [[Odó de Cluny]], [[Sant Maiol]], [[Sant Odiló]], [[Gregori VII]] [[Hug de Cluny|Sant Hug]], [[Pere d'Osma]]}} |
||
L''''orde de Cluny''' és un orde [[benedictí]] (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per [[Guillem I d'Aquitània|Guillem I]], duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a [[Bourges]] l'[[11 de setembre]] de [[909]] (o [[910]]) on cedeix uns terrenys de [[Borgonya]] al monjo [[Bernó de Borgonya|Bernó]] per fundar-hi un [[monestir]] de dotze monjos, l'Abadia de Cluny. |
L''''orde de Cluny''' és un orde [[benedictí|cistercenc]] (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per [[Guillem I d'Aquitània|Guillem I]], duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a [[Bourges]] l'[[11 de setembre]] de [[909]] (o [[910]]) on cedeix uns terrenys de [[Borgonya]] al monjo [[Bernó de Borgonya|Bernó]] per fundar-hi un [[monestir]] de dotze monjos, l'Abadia de Cluny. |
||
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada on tots els seus membres emeten vots solemnes. Cada comunitat es comportarà de diferent manera depenent del caràcter i de la |
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada on tots els seus membres emeten vots solemnes. Cada comunitat es comportarà de diferent manera depenent del caràcter i de la finalitat de cada institut. |
||
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'[[Orde de Sant Benet]], aplicant la ''[[Regla de sant Benet]]'' amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats [[Ot de Cluny]], [[Maiol de Cluny|Maiol]], [[Odiló de Cluny|Odiló]], [[Hug de Cluny|Hug]] i [[Pere el Venerable |
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'[[Orde de Sant Benet]], aplicant la ''[[Regla de sant Benet]]'' amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats [[Ot de Cluny]], [[Maiol de Cluny|Maiol]], [[Odiló de Cluny|Odiló]], [[Hug de Cluny|Hug]] i [[Pere el Venerable (Cluny)|Pere el Venerable]], van creure que els principals problemes de l'Església eren, en aquell moment: |
||
* la investidura de càrrecs eclesiàstics (investir laics com a bisbes, abats...) |
* la investidura de càrrecs eclesiàstics (investir laics com a bisbes, abats...) |
||
* la [[simonia]] (compra de l'ofici) |
* la [[simonia]] (compra de l'ofici) |
||
* el nicolaitisme o clerogàmia (incompliment del [[celibat]] entre els monjos) |
* el nicolaitisme o clerogàmia (incompliment del [[celibat]] entre els monjos) |
||
[[Fitxer:Modell Cluny.jpg| |
[[Fitxer:Modell Cluny.jpg|miniatura|esquerra|Maqueta amb la reconstrucció de l'abadia de Cluny]] |
||
La reforma de Cluny vol acabar amb tot això i retornar a l'estil de vida monàstica austera i rigorosa. |
La reforma de Cluny vol acabar amb tot això i retornar a l'estil de vida monàstica austera i rigorosa. |
||
Per evitar interferències, l'abat de Cluny depenia directament del Papa, sense haver de retre comptes a bisbes o nobles. |
Per evitar interferències, l'abat de Cluny depenia directament del Papa, sense haver de retre comptes a bisbes o nobles. |
||
A partir de la reforma de Cluny, molts monjos també s'ordenen sacerdots, i, per tant hi ha dues menes de monjos: sacerdots o monjos de cor i [[germans conversos]]. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals. |
A partir de la reforma de Cluny, molts monjos també s'ordenen sacerdots, i, per tant hi ha dues menes de monjos: sacerdots o monjos de cor i [[germans conversos]]. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals. |
||
No obstant això, la reforma cluniacenca va exagerar dues coses que van acabar perjudicant la vida monàstica: |
No obstant això, la reforma cluniacenca va exagerar dues coses que van acabar perjudicant la vida monàstica: |
||
| Línia 53: | Línia 49: | ||
La seva expansió es va dur a terme gràcies a l'abat [[Odó de Cluny|Odó]], que va anar de convent en convent per ensenyar la reforma. Alguns es negaven a admetre'l com a abat, però gràcies a ell la influència de Cluny va augmentar encara que la seva organització era més aviat pobra. |
La seva expansió es va dur a terme gràcies a l'abat [[Odó de Cluny|Odó]], que va anar de convent en convent per ensenyar la reforma. Alguns es negaven a admetre'l com a abat, però gràcies a ell la influència de Cluny va augmentar encara que la seva organització era més aviat pobra. |
||
El [[994]] [[Odiló de Cluny|Odiló]] va ser nomenat abat de Cluny, i va dirigir el monestir durant 55 |
El [[994]] [[Odiló de Cluny|Odiló]] va ser nomenat abat de Cluny, i va dirigir el monestir durant 55 anys. Fill dels senyors de [[Mercœur (Alt Loira)|Mercoeur]], va mantenir relacions amb els personatges més il·lustres del seu temps i va aprofitar les oportunitats que va tenir l'ordre. En un context marcat per l'esfondrament de les [[Imperi Carolingi|estructures carolíngies]] i el desmantellament laic, no va poder comptar amb la protecció de l'alta aristocràcia i es va aliar amb els senyors, que era la força preponderant des de l'inici dels anys mil. Va tractar d'apaivagar-ne la violència fent ús de la [[Pau i Treva de Déu|pau i treva de Déu]]. |
||
Directament sotmès a la [[Santa Seu]], al segle <abbr>XI Cluny era un instrument eficaç per a l'èxit de la reforma gregoriana. Diversos papes i llegats pontificis van sortir de Cluny,</abbr> entre els quals [[Gregori VII]]. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles |
Directament sotmès a la [[Santa Seu]], al segle <abbr>XI Cluny era un instrument eficaç per a l'èxit de la [[reforma gregoriana]]. Diversos papes i llegats pontificis van sortir de Cluny,</abbr> entre els quals [[Gregori VII]]. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles {{Romanes|X}} i {{Romanes|XII}}. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestirs cluniacencs s'agrupen i es federen, i al {{segle|XII|s}} arriben a tenir 2.000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits. |
||
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius, com ara la rigidesa, que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet va suposar una relaxació de costums. Progressivament, l' |
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius, com ara la rigidesa, que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet va suposar una relaxació de costums. Progressivament, l'orde també es va anar orientant cap a aspectes [[Anacoreta|eremítics]] i ascètics. L'orde de Cluny va desaparèixer deixant pas a nous ordes, com el del [[Orde del Cister|Cister]]. |
||
{{Autoritat}} |
|||
Tambe les seves normes eren:no mantenir sexe ni trios ni orjies amb dones. Nomes amb els homes es podien fer paja, sexe i de tot. {{commonscat}} |
|||
{{ORDENA:Orde De Cluny}} |
{{ORDENA:Orde De Cluny}} |
||
[[Categoria:Orde cluniacenc| ]] |
[[Categoria:Orde cluniacenc| ]] |
||
Revisió de 08:53, 18 juny 2024
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Blasó de l'Abadia de Cluny | |
| Tipus | Monàstic |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació Cluniacenca de l'Orde de Sant Benet |
| Nom oficial llatí | Congregatio Cluniacensis Ordinis S. Benedicti |
| Altres noms | Orde de Cluny, Reforma de Cluny; monjos negres |
| Hàbit | Benedictí: túnica i escapulari, amb cogulla, negres, de màniga llarga |
| Objectiu | Observança rigorosa de la Regla de Sant Benet, increment de la importància de l'ofici diví i el culte litúrgic, perfecció de la vida monàstica |
| Fundació | 11 de setembre de 909, Bourges (Borgonya) per Guillem I d'Aquitània, amb la col·laboració de Bernó de Borgonya |
| Aprovat per | Joan IX, en 931 (quan Cluny va ser reconegut com a cap de l'orde) |
| Regla | Regla de Sant Benet, reformada per Sant Benet d'Aniana |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Supressió | la seva influència declina a partir de 1156; l'Abadia de Cluny fou suprimida en 1791 |
| Branques i reformes | És reforma dels benedictins; cistercencs (1098); Estricta Observança de Cluny (1621) |
| Primera fundació | Abadia de Cluny, 910 |
| Fundacions destacades | La Charité-sur-Loire, Abadia de Saint-Pierre de Moissac, Vézelay |
| Fundacions a terres de parla catalana | Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera, Sant Pere de Camprodon, Sant Pere de Clarà |
| Persones destacades | Sant Odó de Cluny, Sant Maiol, Sant Odiló, Gregori VII Sant Hug, Pere d'Osma |
L'orde de Cluny és un orde cistercenc (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada on tots els seus membres emeten vots solemnes. Cada comunitat es comportarà de diferent manera depenent del caràcter i de la finalitat de cada institut.
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'Orde de Sant Benet, aplicant la Regla de sant Benet amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats Ot de Cluny, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable, van creure que els principals problemes de l'Església eren, en aquell moment:
- la investidura de càrrecs eclesiàstics (investir laics com a bisbes, abats...)
- la simonia (compra de l'ofici)
- el nicolaitisme o clerogàmia (incompliment del celibat entre els monjos)
La reforma de Cluny vol acabar amb tot això i retornar a l'estil de vida monàstica austera i rigorosa.
Per evitar interferències, l'abat de Cluny depenia directament del Papa, sense haver de retre comptes a bisbes o nobles.
A partir de la reforma de Cluny, molts monjos també s'ordenen sacerdots, i, per tant hi ha dues menes de monjos: sacerdots o monjos de cor i germans conversos. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals.
No obstant això, la reforma cluniacenca va exagerar dues coses que van acabar perjudicant la vida monàstica:
- La salmòdia: de 150 salms setmanals, repartits al llarg de l'ofici diví, es passa a 200 salms diaris, per poder lloar Déu tot el dia. Aquest fet va en detriment del treball manual, essencial en la vida benedictina.
- Exagera la solemnitat del culte, de manera que es torna a caure en la riquesa i l'ostentació contra la qual es volia lluitar.
Van influir notablement en la cultura i l'art.
Història de l'orde
[modifica]La seva expansió es va dur a terme gràcies a l'abat Odó, que va anar de convent en convent per ensenyar la reforma. Alguns es negaven a admetre'l com a abat, però gràcies a ell la influència de Cluny va augmentar encara que la seva organització era més aviat pobra.
El 994 Odiló va ser nomenat abat de Cluny, i va dirigir el monestir durant 55 anys. Fill dels senyors de Mercoeur, va mantenir relacions amb els personatges més il·lustres del seu temps i va aprofitar les oportunitats que va tenir l'ordre. En un context marcat per l'esfondrament de les estructures carolíngies i el desmantellament laic, no va poder comptar amb la protecció de l'alta aristocràcia i es va aliar amb els senyors, que era la força preponderant des de l'inici dels anys mil. Va tractar d'apaivagar-ne la violència fent ús de la pau i treva de Déu.
Directament sotmès a la Santa Seu, al segle XI Cluny era un instrument eficaç per a l'èxit de la reforma gregoriana. Diversos papes i llegats pontificis van sortir de Cluny, entre els quals Gregori VII. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles x i xii. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestirs cluniacencs s'agrupen i es federen, i al segle xii arriben a tenir 2.000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits.
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius, com ara la rigidesa, que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet va suposar una relaxació de costums. Progressivament, l'orde també es va anar orientant cap a aspectes eremítics i ascètics. L'orde de Cluny va desaparèixer deixant pas a nous ordes, com el del Cister.