Thea von Harbou: diferència entre les revisions

Thea von Harbou
	;
Nom original	(de) Thea Gabriele von Harbou
Biografia
Naixement	27 desembre 1888 ; Tauperlitz (Alemanya)
Mort	1r juliol 1954 (65 anys); Berlín Oest (Zones d'ocupació aliada a Alemanya)
Causa de mort	mort accidental, mort per caiguda
Sepultura	Friedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín), 6 H-10
Activitat
Ocupació	directora de cinema, escriptora de ciència-ficció, actriu de cinema, escriptora, guionista, actriu de teatre
Activitat	1905 -
Ocupador	Universitat Lliure de Berlín
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1940–)
Gènere	Ciència-ficció
Família
Cònjuge	Fritz Lang (1922–1933); Rudolf Klein-Rogge (1914–1920)
Parella	Ayi Tendulkar
Germans	Horst von Harbou

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 13:31, 18 ago 2024

Thea von Harbou (Tauperlitz, 1888 - Berlín, 1954) va ser una escriptora i guionista de cinema alemanya de més de quaranta obres, especialitzada en el terreny de la ciència-ficció.

Entre els anys 1914 i 1920 va estar casada amb Rudolf Klein-Rogge, un actor de cinema alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del director de cinema Fritz Lang i escrits per ella mateixa, com ara Spione, la saga del Doctor Mabuse, Die Nibelungen, o Metropolis. Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules, així com articles en revistes especialitzades.

És important destacar també la seva faceta d'activisme públic: al 1931 participa en una de les moltes manifestacions contra les reformes recents del Codi Penal alemany que criminalitzarien encara més l'avortament, generant una pandèmia d'un milió d'avortaments il·legals i milers de dones mortes cada any, i proclama en un comunicat "les dones no podem reconèixer moralment les lleis creades per homes, que no entenen la nostra agonia d'haver de carregar amb un fill que no podem alimentar, i que provoquen la nostra desigualtat constitucional en relació amb ells; al fer de la maternitat un baluard contra la participació de les dones en la vida política i econòmica."^[1]

El 1932, von Harbou es va mostrar simpaties pel Partit Nazi. Lang, opositor al nazisme, va fugir a Amèrica Amèrica tres mesos despés^[1] que Joseph Goebbels li proposés personalment ser el director de cinema per a la propaganda nazi. Von Harbau es va quedar a Alemanya i va prosperar sota el nou govern, no només com a guionista, sinó també com a directora dels drames Elisabeth und der Narr (1934) i Hannels Himmelfahrt (1934), tot i que la seva creativitat se'n va ressentir i ja mai més tornaria a tocar el gènere de la ciència-ficció.^[1]

Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar a presó un breu període. Després de la seva posada en llibertat, va tornar a la indústria cinematogràfica, treballant en la sincronització de pel·lícules estrangeres. No obstant això, no va arribar al seu èxit anterior i la seva carrera va acabar a principis dels anys 50.

Novel·les i guions cinematogràfics

Deutsche Roman-Zeitung
The Indian Tomb (1918).
Metropolis; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
Die Frau im Mond (1929).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 McCausland; Salgado, Elisa; Diego. Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (en castellà). Madrid: Errata Naturae, Setembre 2019, p. 61. ISBN 9788417800338.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thea von Harbou

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 McCausland; Salgado, Elisa; Diego. Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (en castellà). Madrid: Errata Naturae, Setembre 2019, p. 61. ISBN 9788417800338.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{FR|data=abril de 2019}}
 {{Infotaula persona}}
-'''Thea von Harbou''' (Tauperlitz, 1888 - [[Berlín]], 1954) va ser una escriptora i [[guionista]] de [[cinema]] [[alemanya]].
+'''Thea von Harbou''' (Tauperlitz, 1888 - [[Berlín]], 1954) va ser una escriptora i [[guionista]] de [[cinema]] [[alemanya]] de més de quaranta obres, especialitzada en el terreny de la ciència-ficció.
-Entre els anys [[1914]] i [[1920]] va estar casada amb [[Rudolf Klein-Rogge]], un [[actor de cinema]] alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del [[director de cinema]] [[Fritz Lang]] i escrits per ella mateixa, com ara ''[[Spione]]'', la saga del [[Doctor Mabuse]], ''[[Die Nibelungen]]'', o ''[[Metropolis (pel·lícula)|Metropolis]]''. Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules.
+Entre els anys [[1914]] i [[1920]] va estar casada amb [[Rudolf Klein-Rogge]], un [[actor de cinema]] alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del [[director de cinema]] [[Fritz Lang]] i escrits per ella mateixa, com ara ''[[Spione]]'', la saga del [[Doctor Mabuse]], ''[[Die Nibelungen]]'', o ''[[Metropolis (pel·lícula)|Metropolis]].'' Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules, així com articles en revistes especialitzades.
+És important destacar també la seva faceta d'activisme públic: al 1931 participa en una de les moltes manifestacions contra les reformes recents del Codi Penal alemany que criminalitzarien encara més l'avortament, generant una pandèmia d'un milió d'avortaments il·legals i milers de dones mortes cada any, i proclama en un comunicat "les dones no podem reconèixer moralment les lleis creades per homes, que no entenen la nostra agonia d'haver de carregar amb un fill que no podem alimentar, i que provoquen la nostra desigualtat constitucional en relació amb ells; al fer de la maternitat un baluard contra la participació de les dones en la vida política i econòmica."<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=McCausland; Salgado|nom=Elisa; Diego|títol=Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual|llengua=castellà|data=Setembre 2019|editorial=Errata Naturae|lloc=Madrid|pàgines=61|isbn=9788417800338}}</ref>
-El 1932, von Harbou es va unir al [[Partit Nazi]]. Lang, opositor al [[nazisme]], va fugir a [[Amèrica]] l'endemà que [[Joseph Goebbels]] li proposés personalment ser el [[director de cinema]] per a la [[propaganda nazi]]. Així doncs la parella es va [[divorci]]ar poc després, l'any 1933.
+El 1932, von Harbou es va mostrar simpaties pel [[Partit Nazi]]. Lang, opositor al [[nazisme]], va fugir a [[Amèrica]] Amèrica tres mesos despés<ref name=:0/> que [[Joseph Goebbels]] li proposés personalment ser el [[director de cinema]] per a la [[propaganda nazi]]. Von Harbau es va quedar a Alemanya i va prosperar sota el nou govern, no només com a guionista, sinó també com a directora dels drames ''Elisabeth und der Narr'' (1934) i ''Hannels Himmelfahrt'' (1934), tot i que la seva creativitat se'n va ressentir i ja mai més tornaria a tocar el gènere de la ciència-ficció.<ref name=:0/>
 Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], va passar a [[presó]] un breu període. Després de la seva posada en llibertat, va tornar a la indústria cinematogràfica, treballant en la sincronització de pel·lícules estrangeres. No obstant això, no va arribar al seu èxit anterior i la seva carrera va acabar a principis dels [[anys 50]].
 == Novel·les i guions cinematogràfics ==
-*''Deutsche Roman-Zeitung''
+* ''Deutsche Roman-Zeitung''
-*''The Indian Tomb''
+* ''The Indian Tomb'' (1918).
-*''[[Metropolis (novel·la)|Metropolis]]''; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
+* ''[[Metropolis (novel·la)|Metropolis]]''; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
-*''Die Frau im Mond''.
+* ''Die Frau im Mond (1929).''
+[[Fitxer:Fritz Lang und Thea von Harbou, 1923 od. 1924.jpg|miniatura|[[Fritz Lang]] i von Harbou a [[Berlín]] a la [[dècada del 1920]].|320x320px|center]]
+== Referències ==
-[[Fitxer:Fritz Lang und Thea von Harbou, 1923 od. 1924.jpg|thumb|[[Fritz Lang]] i von Harbou a [[Berlín]] a la [[dècada del 1920]].|alt=|320x320px|center]]
+{{Referències}}
 {{commonscat}}
+{{Thea von Harbou}}
 {{Autoritat}}
 {{ORDENA:Harbou, Thea Von}}
-[[Categoria:Guionistes]]
+[[Categoria:Guionistes alemanys]]
 [[Categoria:Escriptors alemanys en alemany]]
-[[Categoria:Bavaresos]]
+[[Categoria:Escriptors bavaresos]]
 [[Categoria:Nazis]]
 [[Categoria:Actors de cinema alemanys]]
 [[Categoria:Escriptors alemanys del segle XX]]
+[[Categoria:Actors bavaresos]]
+[[Categoria:Actors alemanys del segle XX]]
+[[Categoria:Naixements del 1888]]
+[[Categoria:Morts el 1954]]

Obres de Thea von Harbou
Com a directora	Elisabeth und der Narr Hanneles Himmelfahrt
Com a guionista	Das wandernde Bild (1920) Der müde Tod Das indische Grabmal Der brennende Acker Dr. Mabuse, der Spieler Phantom Der steinerne Reiter Die Prinzessin Suwarin Die Finanzen des Großherzogs Die Nibelungen Michael Zur Chronik von Grieshuus Metropolis Spione Frau im Mond M Der Läufer von Marathon Das Testament des Dr. Mabuse Prinzessin Turandot Turandot, princesse de Chine Der alte und der junge König (1935) Ein idealer Gatte Die unmögliche Frau Der Herrscher Versprich mir nichts! Der zerbrochene Krug Verwehte Spuren Die Frau am Scheidewege Hurra, ich bin Papa Clarissa Via Mala Dr. Holl
Novel·les	Das indische Grabmal Metropolis Die Frau im Mond