Robert Capa: diferència entre les revisions
m https://nomenclator-mundial.iec.cat/info.asp?id=6310 |
|||
| (179 revisions intermèdies per 84 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Ernö''' o '''Ernest Andrei Friedman''' més conegut com '''Robert Capa''' nascut a [[Budapest]] ([[Hongria]]), el [[22 d'octubre]] de [[1913]] i mort a [[Thai Binh]] ([[Vietnam]]), [[25 de maig]] de [[1954]], és un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del [[segle XX]]. |
|||
'''Robert Capa''' ([[Budapest]], [[Hongria]], [[22 d'octubre]] de [[1913]] - [[Thai Binh]], [[Vietnam]], [[25 de maig]] de [[1954]]),<ref>[https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/robert-capa Robert Capa] a la ''[[Gran Enciclopèdia Catalana]]''. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.</ref> és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs '''Endre Ernő Friedmann i [[Gerda Taro]].''' Van ser uns dels [[fotògraf]]s dels corresponsals de la guerra més famosos del {{segle|XX}}. ''El soldat caigut'' (1936), ''La batalla del riu Segre'' (1938) i ''Refugiats de Barcelona'' (1939) centren la seva crònica de la guerra civil espanyola.<ref name="memo">{{ref-web|url= http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.ee056c33a166afb46e940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=83cf369d88b22210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=83cf369d88b22210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=03a938f6daab5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD| consulta=30 desembre 2013|títol=Això és la guerra! Robert Capa en acció| editor=Memorial Democràtic}}</ref> ''Xina'' (1938) documenta el conflicte sinojaponès i, finalment, ''El Dia D'' (1944) i ''Alliberament de Leipzig'' (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.<ref name="memo"/> |
|||
Robert Capa és un dels fotógrafs més prestigiosos i reconeguts del segle XX i membre fundador de l'agencia fotogràfica Magnum. Especialitzat en fotoperiodisme, és reconegut mundialment pel seu talent de combinar a la perfecció els trets d'un gran periodista i la visió d'un gran artista. Més de 70.000 són els fotogrames que conformen la seava carrera professional al llarg d'un període de 22 anys (1932 - 1954). Aquests constitueixen una documentació sense precedents que dona testimoni a alguns dels fets bèl·lics més importants del segle XX.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Whelan|nom=Richard|títol=Robert Capa Obra Fotográfica|edició=Primera edició en espanyol, 2005|llengua=Espanyol|data=19/09/2005|editorial=Phaidon Press Limited|lloc=New York, NY|pàgines=https://www.phaidon.com/|isbn=0 7148 9843 0}}</ref> |
|||
== Biografia== |
|||
== Biografia == |
|||
d'Origen [[jueu]], Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qüestions polítiques. Amb tan sols 18 anys, i desprès d'haver estat arrestat un parell de cops, Capa marxà a treballar a [[Berlin]] com a guardaroba d'una agència de publicitat <ref> http://www.photo-seminars.com/Fame/capa.htm </ref>. Allí aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on té especial interès la que feu a [[Lev Trotski]]. |
|||
Robert Capa (de nom real Endre Ernö Friedmann) era natural de Budapest, Hongria, on formava part d'una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel·lectual. Com que sa mare es va veure obligada a instal·lar un taller a casa a causa de la gran depressió de 1929, Ernest voltava pels carrers de la ciutat, i així va ser com va conèixer Eva Besnyo, que el va iniciar en l'art de la fotografia. Més tard, quan va complir la majoria d'edat, es va veure obligat a sortir del país, com molts altres joves del moment, pressionat per la falta d'un govern democràtic i socialista. |
|||
Després de passar per alemanya, va anar a parar a París, on va trobar una bona feina de reporter, per fotografiar les revoltes i mobilitzacions del front popular. |
|||
Aproximadament l'any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix la fotògrafa alemanya [[Gerda Taro]], qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s'inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D'aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l'autor d'algunes de les seves obres més famoses. |
|||
L'arribada de [[Hitler]] al poder, obliga a Capa a marxar a [[París]] amb la seva promesa, representant i també fotògrafa, [[Gerda Taro]]. A Paris fundaren una agència de fotografies coneguda com a ''Magnum'', on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzada. igualment, fou en aquesta agència on s'inventaren en el nom i la identitat fictícia de Robert Capa. |
|||
L'any 1947, després de la mort de Taro, en Friedmann va fundar, amb l'ajut de [[Henri Cartier-Bresson]], [[George Rodger|Rodger]], [[William Vandivert|Vandivert]] i [[David Seymour]], la prestigiosa agència fotogràfica [[Agència Magnum|Magnum Photos]], que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d'escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck. |
|||
=== Guerra Civil Espanyola=== |
|||
Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de [[pòquer]] o havien pres una copa amb ell foren retratats. Entre aquests hi havia un grup íntim amb gent com [[Ernest Hemingway]], [[John Steinbeck]], [[Irwin Shaw]], el columnista [[Art Buchwald]], el guionista [[Peter Viertel]] i els cineastes [[John Huston]] i [[Anatole Litvak]]. [[Pablo Picasso]] i [[Françoise Gilot]] eren també molt bons amics de Capa. |
|||
[[Imatge:Capa2004.jpg|thumb|150px|Mort d'un milicià republicà a Cerro Muriano]]Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressò, de manera que l'editor [[Lucien Vogel]], els contractà per cobrir la [[Guerra Civil Espanyola]]. Capa i Taro entraren a [[Espanya]] amb les [[Brigades Internacionals]]. El seu reportatge fou molt extens: [[Bilbao]], l'assetjament de [[Terol]], la defensa de [[Madrid]] el front d'[[Aragó]], etc... tot i que destaca la fotografia d'un milicià republicà <ref>http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg</ref> que fou mort d'un tret al cap. El [[26 de juliol]] de [[1937]] en un tràgic accident, Taro moria atropella per un tanc [[II República Espanyola|republicà]] <ref>[[Gerda Taro]]</ref>. A finals de [[1938]] tornaria a Espanya i cobriria l'entrada de les tropes [[Franco|franquistes]] a [[Catalunya]], la [http://muerdemelaboca.blogia.com/upload/RobertCapa.jpg evacuació] <ref>http://muerdemelaboca.blogia.com/upload/RobertCapa.jpg </ref> i els últims bombardeigs a [[Barcelona]] i els camp de refugiats republicans a [[Argelers]]. |
|||
=== |
=== La Guerra Civil espanyola === |
||
[[Fitxer:Gerda Taro-Anonymous.jpg|miniatura|[[Gerda Taro]]]] |
|||
Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936, Robert i Gerda decidiren viatjar a Espanya per cobrir els fets. Des del cantó republicà, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Durant la retirada de l'exèrcit republicà a la batalla de Brunete, el 1937, Gerda Taro va morir quan el cotxe on viatjava frenà bruscament per evitar xocar contra un tanc. Ella sortí volant per després ser atropellada per aquell mateix tanc. Mentrestant, Ernest estava fotografiant la invasió japonesa de la Xina, ja en el pròleg de la segona guerra mundial, en la qual va ésser present en fets tant rellevants com el desembarcament de Normandia o l'alliberament de París, entre d'altres. |
|||
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressò, de manera que l'editor [[Lucien Vogel]] els contractà per cobrir la [[Guerra Civil espanyola]]. Capa i Taro entraren a [[Espanya]] amb les [[Brigades Internacionals]]. |
|||
Capa, deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals i marxar a [[Nova York]] a visitar la seva família. Desprès, marxà a [[Xina]] a cobrir la invasió [[Japó|japonesa]]. A finals de 1938 tornaria breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan tornà a Nova York fou contractat per la revista [[Life]] per cobrir molts reportatges. De totes formes, els reportatges que li demanaren eren avorrits per a Capa, fins que el [[1940]], la revista l'envià a [[Mèxic]] durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El [[7 de juliol]] de 1940, Capa va arribar a un col·legi electoral on immortalitzaria la lluita la inevitable lluita per fer-se amb una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestació del partit opositor que fou reprimida per fanàtics del partit governamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants <ref> Capa,C. (1996). ''Robert Capa. Fotografias. [[Vicenza]]:Apertura </ref>. |
|||
El seu reportatge fou molt extens: [[Batalla de Bilbao|Bilbao]], l'ofensiva sobre [[Batalla de Terol|Terol]], [[Setge de Madrid|la defensa de Madrid]], el front d'[[Aragó]], etc. En destaca la fotografia d'un milicià republicà<ref>{{Ref-web |url=http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg |títol=La foto del milicià mort al Cerro Muriano |consulta=2007-05-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070321161410/http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg |arxiudata=2007-03-21 }}</ref> que fou mort d'un tret al cap. El [[26 de juliol]] de [[1937]], en un tràgic accident, Gerda Taro moria atropellada per un tanc [[II República Espanyola|republicà]].<ref>[[Gerda Taro]]</ref> Al final de [[1938]], va tornar a Espanya i va cobrir l'entrada de les tropes [[Franco|franquistes]] a [[Catalunya]], l'evacuació i els últims bombardeigs a [[Barcelona]] i el [[Camp d'Argelers|camp de refugiats republicans a Argelers]]. |
|||
=== II Guerra Mundial=== |
|||
"El 5 de desembre de 1936, Capa i Gerda Tano estaven al poble de Cerro Murriano, a 12 kilòmetres de Córdoba. Aquell matí els milicians de la [[Confederació Nacional del Treball|Confederació Nacional de Treball]] (CNT) van llençar una ofensiva en direcció a Córdoba. Durant aquell dia, Capa va fotografiar la mort d'un milicià [[republicà]] anomenat [[Federico Borrell García]]. La fotografia, titulada '[[Mort d'un milicià]]', està universalment considerada com una de les millors fotografies mai fetes." <ref name=":0" /> |
|||
Al esclatar la [[segona guerra mundial]], Capa s'enrolaria al [[1943]]a l'[[exèrcit dels EUA]]. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, però, passaria un temps a [[Londres]] on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la [[Luftwafe]] i l'atac al nord d'[[Àfrica]] de les tropes aliades. |
|||
=== El període entre guerres === |
|||
==== Itàlia 1943-1944==== |
|||
Capa (ara només en Friedmann), deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals i marxà a [[Nova York]] a visitar la seva família. Després, se n'anà a la [[Xina]] a cobrir la invasió [[Japó|japonesa]]. Al final de 1938 va tornar breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan tornà a Nova York fou contractat per la revista [[Life]] per cobrir molts reportatges. De totes maneres, els reportatges que li demanaren eren avorrits per Capa, fins que el [[1940]], la revista l'envià a [[Mèxic]] durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El [[7 de juliol]] de 1940, Capa va arribar a un col·legi electoral on immortalitzaria la lluita per aconseguir una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestació del partit opositor que fou reprimida per fanàtics del partit governamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants.<ref name="Capa">Capa,C. (1996). ''Robert Capa. Fotografias. [[Vicenza]]:Apertura</ref> |
|||
=== La II Guerra Mundial === |
|||
A l'estiu de de 1943, Capa fotografia la presa de [[Sicília]], compartint [[jeep]] amb [[John Hersey]] guanyador d'un [[Premi Pulitzer]]. Després, a les afores de [[Troina]], a dalt d'un turó que les tropes [[Alemania|alemanes]] havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya [[Herbert Matthews]] amb qui repetir l'experiència de Terol, però des de la òptica d'assetjador. |
|||
Quan va esclatar la [[Segona Guerra Mundial]], Capa s'enrolaria el [[1943]] a l'[[exèrcit dels EUA]]. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, però, passaria un temps a [[Londres]] on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la [[Luftwaffe]] i l'atac al nord d'[[Àfrica]] de les tropes aliades. |
|||
==== A Itàlia, el 1943-1944 ==== |
|||
Desprès de Sicília, Capa seguí fins a [[Nàpols]] on retratà segons la imatge que millor reflectia la victòria aliada, la de les mares<ref>[http://www.sgi.org/common_images/news/0309/030913capa_ww2_mothers.jpg Mares de 20 partisans]</ref> de vint [[partisans]] durant el funeral dels mateixos. |
|||
L'estiu del 1943, Capa fotografia la presa de [[Sicília]], compartint [[jeep]] amb [[John Hersey]] guanyador d'un [[Premi Pulitzer]]. Després, als afores de [[Troina]], a dalt d'un turó que les tropes [[Alemanya|alemanyes]] havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya, [[Herbert Matthews]] amb qui havia coincidit a Terol. |
|||
Després de Sicília, Capa seguí fins a [[Nàpols]] on retratà, segons ell, la imatge que millor reflectia la victòria aliada, la de les mares<ref>{{Ref-web |url=http://www.sgi.org/common_images/news/0309/030913capa_ww2_mothers.jpg |títol=Mares de 20 partisans |consulta=2007-09-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070928011024/http://www.sgi.org/common_images/news/0309/030913capa_ww2_mothers.jpg |arxiudata=2007-09-28}}</ref> de vint [[Partisà|partisans]] durant el seu funeral. |
|||
==== França 1944==== |
==== A França el 1944 ==== |
||
El [[6 de juny]] de [[1944]] Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les [[Forces Armades dels EUA]] a la [[Omaha Beach|platja d'Omaha]]. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de [[Normandia]] a la sèrie coneguda com a ''[[Les onze magnífiques]]''. Curiosament, la gran majoria de les fotografies<ref>[https://archive.today/20120728110312/www.educared.org.ar/tamtam/lmages/2802_propuesta.jpg Fotografies del desembarcament a Normandia]</ref> sortiren mogudes quan ''Life'' les publicà. Segons la revista ''la intensa emoció'' de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiós de l'oficina londinenca ''Time Inc'' va arruïnar tota la feina feta a l'augmentar la temperatura del gabinet d'assecat.<ref name="Capa"/> |
|||
Junt amb [[Ernest Hemingway]], Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al [[Mont Saint-Michel]] i des d'allí als afores de Paris. El [[25 d'agost]] de [[1944]], Capa faria un excel·lent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que rebé fou banyada amb xampany a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mudà a una petita habitació de luxós ''Hotel Lancaster'' que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida. |
|||
El [[6 de juny]] de [[1944]] Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les [[Forces Armades dels EUA]] a la [[Platja de Omaha]]. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de [[Normandia]]. Curiosament, la gran majoria de les fotografies<ref>[http://www.educared.org.ar/tamtam/lmages/2802_propuesta.jpg Fotografies del desembarcament a Normandia]</ref> sortiren mogudes quan ''Life'' les publicà. Segons la revista ''la intensa emoció'' de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiós de l'oficina londinenca ''Time Inc'' va arruïnar tota la feina feta a l'augmentar la temperatura del gabinet d'assecat. <ref> Capa,C. (1996). ''Robert Capa. Fotografias. [[Vicenza]]:Apertura </ref>. |
|||
==== Alemanya, 1945 ==== |
|||
Junt amb [[Ernest Hemingway]], Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al [[Mont Saint-Michel]] i des de allí a les afores de Paris. El [[25 d'agost]] de [[1944]], Capa faria un excel·lent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que rebé fou banyada amb xampanya a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mudà a una petita habitació de luxós ''Hotel Lancaster'' que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida. |
|||
A la fi de la segona guerra mundial el [[1945]], Capa es llença en paracaigudes sobre Alemanya amb les tropes dels Estats Units d'Amèrica. Tingué la sort de caure en un camp, ja que molts companys seus moririen tirotejats quan intentaven desenredar els paracaigudes dels arbres o per la trencadissa dels planadors en aterrar. |
|||
La unitat de Capa salvaria i faria presonera una unitat alemanya i a diferents civils que vivien en edificis en flames prop d'on havien caigut ells. Capa explicaria que, a mesura que capturaven a soldats alemanys aquest sempre asseguraven que «''Tenien cosins a [[Filadèlfia]]''». Unes setmanes després Capa arribava a [[Leipzig]] on immortalitza la mort d'un caporal que disparava des d'un balcó quan fou mort per la bala d'un franctirador. A les poques hores, Alemanya es rendia. Capa sempre es va referir a ell com l'últim home en morir. |
|||
==== Alemanya 1945==== |
|||
=== Israel, 1948-1950 === |
|||
A finals de [[1945]], Capa es llença en paracaigudes sobre Alemanya amb les tropes dels EUA. Tingué la sort de caure en un camp, ja que molts companys seus moririen tirotejats quan intentaven desenredar els paracaigudes dels arbres o per la trencadissa dels planadors al aterrar. |
|||
Capa va visitar [[Tel-Aviv]] el [[14 de maig]] de [[1948]] amb motiu de la declaració oficial de la fundació de l'estat d'[[Israel]] i va restar a la nova nació durant 6 setmanes per realitzar el reportatge de la guerra de la independència contra els veïns àrabs. |
|||
Capa va escriure que l'[[exèrcit israelià]] li recordava l'[[Exèrcit Popular de la República|exèrcit republicà espanyol]] al començament de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]: «''[...] El mateix entusiasme, les mateixes diferències polítiques, professionals i generacionals[...]''». |
|||
La unitat de Capa salvaria i faria presonera una unitat alemanya i a diferents civils que vivien en edificis en flames prop d'on havien caigut ells. Capa explicaria que, a mesura que capturaven a soldats alemanys aquest sempre asseguraven que «''Tenien cosins a [[Filadèlfia]]''». Unes setmanes desprès Capa arribava a [[Leipzig]] on immortalitza la mort d'un caporal que disparava des d'un balcó quan fou mort per la bala d'un franctirador. A les poques hores, Alemanya es rendia. Capa sempre es va referir a ell com l'últim home en morir. |
|||
Capa va documentar la construcció d'un camí d'emergència a [[Jerusalem]] per a refugiats i la treva de 4 setmanes que va començar l'[[11 de juny]], així com quan l'extrema dreta israeliana la va posar en risc al descarregar el [[22 de juny]]. Durant aquest incident, Capa fou ferit. |
|||
=== Israel 1948-1950=== |
|||
Capa va visitar [[Tel Aviv]] el [[14 de maig]] de [[1948]] amb motiu de la declaració oficial de la fundació de l'estat d'[[Israel]] i va restar a la nova nació durant 6 setmanes per realitzar el reportatge de la guerra de la independència contra els veïns àrabs. |
|||
Capa va escriure que l'[[exèrcit israelià]] li recordava l'[[exèrcit republicà espanyol]] al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]: «''... El mateix entusiasme, les mateixes diferències polítiques, professionals i generacionals...''». |
|||
Capa va documentar la construcció d'un camí d'emergència a [[Jerusalem]] per a refugiats i la treva de 4 setmanes que va començar el [[11 de juny]], així com quan l'extrema dreta israeliana la va posar en risc al descarregar el [[22 de juny]]. Durant aquest incident, Capa fou ferit. |
|||
Durant els seus dos viatges següents a Israel, l'any [[1949]] i [[1950]], Capa es va centrar especialment en les condicions dels refugiats que arribaven al país sols per a ser enviats a grans campaments fins que se'ls trobés llar i feina. |
Durant els seus dos viatges següents a Israel, l'any [[1949]] i [[1950]], Capa es va centrar especialment en les condicions dels refugiats que arribaven al país sols per a ser enviats a grans campaments fins que se'ls trobés llar i feina. |
||
=== Japó 1954=== |
=== Japó, 1954 === |
||
Quan Capa vivia a París als anys 30, dos dels seus millors amics eren uns cineastes japonesos. Tot i la guerra mundial mantingueren l'amistat amb Capa i això permeté que Capa fos enviat al Japó per fer un reportatge sobre els costums de vida del país. |
|||
Quan Capa vivia a París als anys 30, dos dels seus millors amics eren uns cineastes japonesos. Tot i la guerra mundial mantingueren l'amistat amb Capa i això permeté que Capa fos enviat al Japó per fer un reportatge sobre les costums de vida del país. |
|||
=== Indoxina 1954=== |
|||
L'any [[1946]], els comunistes [[Vietnam|vietnamites]] i els nacionalistes (el [[Vietminh]]) començaren una guerra contra els colonitzadors francesos. La guerra va arribar al seu clímax el mes de març de [[1954]], quan 50.000 soldats del Vietminh rodejaren una guarnició de 13.000 soldats a [[Dienbienphu]]. Després d'haver passat tan sols tres setmanes de les sis setmanes que havia previst, Capa va acceptar rellevar el fotògraf de la revista Life a Vietnam. |
|||
El [[7 de maig]], un o dos dies abans d'arribar a [[Hanoi]], Dienbienphu va caure en mans de Vietminh. Capa es dirigeix aleshores a [[Luang Prabang]], al nord de [[Laos]], quan el Vietnimh va anunciar que alliberaria a 750 soldats malferits entre els milers que tenien presoners a Dienbienphu. |
|||
=== |
=== Indoxina, 1954 === |
||
L'any [[1946]], els comunistes [[vietnam]]ites i els nacionalistes (el [[Vietminh]]) començaren una guerra contra els colonitzadors francesos. La guerra va arribar al seu clímax el mes de març de [[1954]], quan 50.000 soldats del Vietminh rodejaren una guarnició de 13.000 soldats a [[Batalla de Dien Bien Phu|Dienbienphu]]. Després d'haver passat tan sols tres setmanes de les sis setmanes que havia previst, Capa va acceptar rellevar el fotògraf de la revista Life al Vietnam. |
|||
L'any 1954 va rebre una proposta de la revista [[Life]] per substituir a un altre fotògraf al Vietnam, durant la primera guerra d'Indochina. El [[7 de maig]], un o dos dies abans d'arribar a [[Hanoi]], Dienbienphu va caure en mans de Vietminh. Capa es dirigeix aleshores a [[Luang Prabang]], al nord de [[Laos]], quan el Vietnimh va anunciar que alliberaria a 750 soldats malferits entre els milers que tenien presoners a Dienbienphu. La matinada del 25 de maig d'aquell mateix any, mentre acompanyava una expedició de l'exèrcit francès a Thai Binh i quan va provar de repetir una fotografia,<ref>[https://archive.today/20120912032205/www.prioratdigital.com/reportatges/robertcapa/darrerafotocapa.jpg Darrera fotografia]</ref> trepitjà una mina sense adonar-se'n i morí, acabant així una vida reeixida en la qual sempre va fer honor a la famosa frase que hom li atribueix: |
|||
Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de [[pòquer]] o havien pres una copa amb ell foren retratats. |
|||
{{cita|''Si la teva fotografia no és prou bona és perquè no t'has apropat prou a l'objectiu''|Robert Cappa}} |
|||
Hem de dir que entre aquests hi havia un grup íntim amb gent com [[Ernest Hemingway]], [[Jhon Steinbeck]], [[Irwin Shaw]], el columnista [[Art Buchwald]], el guionista [[Peter Viertel]] i els cineastes [[John Huston]] i [[Anatole Litvak]]. [[Pablo Picasso]] i [[Françoise Gilot]] eren també molt bons amics de Capa. El 25 de maig acompanyant a una missió francesa de retirada a Thai Binh, va realitzar una fotografia<ref>[http://www.prioratdigital.com/reportatges/robertcapa/darrerafotocapa.jpg Darrera fotografia]</ref>, i a l'intentar tornar-la a fer trepitjaria una mina i moriria. |
|||
== Referències == |
|||
{{commonscat}}{{Viquidites}} |
|||
<references /> |
|||
{{referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Fotògrafs]] |
|||
{{ORDENA:Capa, Robert}} |
|||
[[cs:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Artistes de Budapest]] |
|||
[[da:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Fotògrafs del segle XX]] |
|||
[[de:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Fotògrafs hongaresos]] |
|||
[[en:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Periodistes hongaresos]] |
|||
[[es:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Corresponsals de guerra estatunidencs]] |
|||
[[eo:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Participants a l'Operació Overlord]] |
|||
[[eu:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Morts al Vietnam]] |
|||
[[fr:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Periodistes jueus estatunidencs]] |
|||
[[gl:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Jueus hongaresos]] |
|||
[[ko:로버트 카파]] |
|||
[[Categoria:Corresponsals de guerra francesos]] |
|||
[[it:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Fotoperiodistes francesos]] |
|||
[[he:רוברט קאפה]] |
|||
[[Categoria:Fotoperiodistes estatunidencs]] |
|||
[[lv:Roberts Keps]] |
|||
[[Categoria:Militars francesos]] |
|||
[[lb:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Militars estatunidencs]] |
|||
[[hu:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Jueus francesos]] |
|||
[[nl:Robert Capa]] |
|||
[[Categoria:Naixements del 1913]] |
|||
[[ja:ロバート・キャパ]] |
|||
[[ |
[[Categoria:Morts el 1954]] |
||
[[pl:Robert Capa]] |
|||
[[pt:Robert Capa]] |
|||
[[ru:Капа, Роберт]] |
|||
[[fi:Robert Capa]] |
|||
[[sv:Robert Capa]] |
|||
[[tr:Robert Capa]] |
|||
[[zh:罗伯特·卡帕]] |
|||
Revisió de 09:21, 5 set 2024
Robert Capa (Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954),[1] és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro. Van ser uns dels fotògrafs dels corresponsals de la guerra més famosos del segle xx. El soldat caigut (1936), La batalla del riu Segre (1938) i Refugiats de Barcelona (1939) centren la seva crònica de la guerra civil espanyola.[2] Xina (1938) documenta el conflicte sinojaponès i, finalment, El Dia D (1944) i Alliberament de Leipzig (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.[2]
Robert Capa és un dels fotógrafs més prestigiosos i reconeguts del segle XX i membre fundador de l'agencia fotogràfica Magnum. Especialitzat en fotoperiodisme, és reconegut mundialment pel seu talent de combinar a la perfecció els trets d'un gran periodista i la visió d'un gran artista. Més de 70.000 són els fotogrames que conformen la seava carrera professional al llarg d'un període de 22 anys (1932 - 1954). Aquests constitueixen una documentació sense precedents que dona testimoni a alguns dels fets bèl·lics més importants del segle XX.[3]
Biografia
[modifica]Robert Capa (de nom real Endre Ernö Friedmann) era natural de Budapest, Hongria, on formava part d'una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel·lectual. Com que sa mare es va veure obligada a instal·lar un taller a casa a causa de la gran depressió de 1929, Ernest voltava pels carrers de la ciutat, i així va ser com va conèixer Eva Besnyo, que el va iniciar en l'art de la fotografia. Més tard, quan va complir la majoria d'edat, es va veure obligat a sortir del país, com molts altres joves del moment, pressionat per la falta d'un govern democràtic i socialista. Després de passar per alemanya, va anar a parar a París, on va trobar una bona feina de reporter, per fotografiar les revoltes i mobilitzacions del front popular.
Aproximadament l'any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s'inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D'aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l'autor d'algunes de les seves obres més famoses.
L'any 1947, després de la mort de Taro, en Friedmann va fundar, amb l'ajut de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandivert i David Seymour, la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos, que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d'escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck.
Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de pòquer o havien pres una copa amb ell foren retratats. Entre aquests hi havia un grup íntim amb gent com Ernest Hemingway, John Steinbeck, Irwin Shaw, el columnista Art Buchwald, el guionista Peter Viertel i els cineastes John Huston i Anatole Litvak. Pablo Picasso i Françoise Gilot eren també molt bons amics de Capa.
La Guerra Civil espanyola
[modifica]
Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936, Robert i Gerda decidiren viatjar a Espanya per cobrir els fets. Des del cantó republicà, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Durant la retirada de l'exèrcit republicà a la batalla de Brunete, el 1937, Gerda Taro va morir quan el cotxe on viatjava frenà bruscament per evitar xocar contra un tanc. Ella sortí volant per després ser atropellada per aquell mateix tanc. Mentrestant, Ernest estava fotografiant la invasió japonesa de la Xina, ja en el pròleg de la segona guerra mundial, en la qual va ésser present en fets tant rellevants com el desembarcament de Normandia o l'alliberament de París, entre d'altres.
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressò, de manera que l'editor Lucien Vogel els contractà per cobrir la Guerra Civil espanyola. Capa i Taro entraren a Espanya amb les Brigades Internacionals.
El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l'ofensiva sobre Terol, la defensa de Madrid, el front d'Aragó, etc. En destaca la fotografia d'un milicià republicà[4] que fou mort d'un tret al cap. El 26 de juliol de 1937, en un tràgic accident, Gerda Taro moria atropellada per un tanc republicà.[5] Al final de 1938, va tornar a Espanya i va cobrir l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, l'evacuació i els últims bombardeigs a Barcelona i el camp de refugiats republicans a Argelers.
"El 5 de desembre de 1936, Capa i Gerda Tano estaven al poble de Cerro Murriano, a 12 kilòmetres de Córdoba. Aquell matí els milicians de la Confederació Nacional de Treball (CNT) van llençar una ofensiva en direcció a Córdoba. Durant aquell dia, Capa va fotografiar la mort d'un milicià republicà anomenat Federico Borrell García. La fotografia, titulada 'Mort d'un milicià', està universalment considerada com una de les millors fotografies mai fetes." [3]
El període entre guerres
[modifica]Capa (ara només en Friedmann), deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals i marxà a Nova York a visitar la seva família. Després, se n'anà a la Xina a cobrir la invasió japonesa. Al final de 1938 va tornar breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan tornà a Nova York fou contractat per la revista Life per cobrir molts reportatges. De totes maneres, els reportatges que li demanaren eren avorrits per Capa, fins que el 1940, la revista l'envià a Mèxic durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El 7 de juliol de 1940, Capa va arribar a un col·legi electoral on immortalitzaria la lluita per aconseguir una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestació del partit opositor que fou reprimida per fanàtics del partit governamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants.[6]
La II Guerra Mundial
[modifica]Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Capa s'enrolaria el 1943 a l'exèrcit dels EUA. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, però, passaria un temps a Londres on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la Luftwaffe i l'atac al nord d'Àfrica de les tropes aliades.
A Itàlia, el 1943-1944
[modifica]L'estiu del 1943, Capa fotografia la presa de Sicília, compartint jeep amb John Hersey guanyador d'un Premi Pulitzer. Després, als afores de Troina, a dalt d'un turó que les tropes alemanyes havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya, Herbert Matthews amb qui havia coincidit a Terol.
Després de Sicília, Capa seguí fins a Nàpols on retratà, segons ell, la imatge que millor reflectia la victòria aliada, la de les mares[7] de vint partisans durant el seu funeral.
A França el 1944
[modifica]El 6 de juny de 1944 Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les Forces Armades dels EUA a la platja d'Omaha. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de Normandia a la sèrie coneguda com a Les onze magnífiques. Curiosament, la gran majoria de les fotografies[8] sortiren mogudes quan Life les publicà. Segons la revista la intensa emoció de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiós de l'oficina londinenca Time Inc va arruïnar tota la feina feta a l'augmentar la temperatura del gabinet d'assecat.[6]
Junt amb Ernest Hemingway, Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al Mont Saint-Michel i des d'allí als afores de Paris. El 25 d'agost de 1944, Capa faria un excel·lent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que rebé fou banyada amb xampany a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mudà a una petita habitació de luxós Hotel Lancaster que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida.
Alemanya, 1945
[modifica]A la fi de la segona guerra mundial el 1945, Capa es llença en paracaigudes sobre Alemanya amb les tropes dels Estats Units d'Amèrica. Tingué la sort de caure en un camp, ja que molts companys seus moririen tirotejats quan intentaven desenredar els paracaigudes dels arbres o per la trencadissa dels planadors en aterrar.
La unitat de Capa salvaria i faria presonera una unitat alemanya i a diferents civils que vivien en edificis en flames prop d'on havien caigut ells. Capa explicaria que, a mesura que capturaven a soldats alemanys aquest sempre asseguraven que «Tenien cosins a Filadèlfia». Unes setmanes després Capa arribava a Leipzig on immortalitza la mort d'un caporal que disparava des d'un balcó quan fou mort per la bala d'un franctirador. A les poques hores, Alemanya es rendia. Capa sempre es va referir a ell com l'últim home en morir.
Israel, 1948-1950
[modifica]Capa va visitar Tel-Aviv el 14 de maig de 1948 amb motiu de la declaració oficial de la fundació de l'estat d'Israel i va restar a la nova nació durant 6 setmanes per realitzar el reportatge de la guerra de la independència contra els veïns àrabs.
Capa va escriure que l'exèrcit israelià li recordava l'exèrcit republicà espanyol al començament de la Guerra Civil: «[...] El mateix entusiasme, les mateixes diferències polítiques, professionals i generacionals[...]».
Capa va documentar la construcció d'un camí d'emergència a Jerusalem per a refugiats i la treva de 4 setmanes que va començar l'11 de juny, així com quan l'extrema dreta israeliana la va posar en risc al descarregar el 22 de juny. Durant aquest incident, Capa fou ferit.
Durant els seus dos viatges següents a Israel, l'any 1949 i 1950, Capa es va centrar especialment en les condicions dels refugiats que arribaven al país sols per a ser enviats a grans campaments fins que se'ls trobés llar i feina.
Japó, 1954
[modifica]Quan Capa vivia a París als anys 30, dos dels seus millors amics eren uns cineastes japonesos. Tot i la guerra mundial mantingueren l'amistat amb Capa i això permeté que Capa fos enviat al Japó per fer un reportatge sobre els costums de vida del país.
Indoxina, 1954
[modifica]L'any 1946, els comunistes vietnamites i els nacionalistes (el Vietminh) començaren una guerra contra els colonitzadors francesos. La guerra va arribar al seu clímax el mes de març de 1954, quan 50.000 soldats del Vietminh rodejaren una guarnició de 13.000 soldats a Dienbienphu. Després d'haver passat tan sols tres setmanes de les sis setmanes que havia previst, Capa va acceptar rellevar el fotògraf de la revista Life al Vietnam.
L'any 1954 va rebre una proposta de la revista Life per substituir a un altre fotògraf al Vietnam, durant la primera guerra d'Indochina. El 7 de maig, un o dos dies abans d'arribar a Hanoi, Dienbienphu va caure en mans de Vietminh. Capa es dirigeix aleshores a Luang Prabang, al nord de Laos, quan el Vietnimh va anunciar que alliberaria a 750 soldats malferits entre els milers que tenien presoners a Dienbienphu. La matinada del 25 de maig d'aquell mateix any, mentre acompanyava una expedició de l'exèrcit francès a Thai Binh i quan va provar de repetir una fotografia,[9] trepitjà una mina sense adonar-se'n i morí, acabant així una vida reeixida en la qual sempre va fer honor a la famosa frase que hom li atribueix:
| « | Si la teva fotografia no és prou bona és perquè no t'has apropat prou a l'objectiu | » |
| — Robert Cappa | ||
Referències
[modifica]
- ↑ Robert Capa a la Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Això és la guerra! Robert Capa en acció». Memorial Democràtic. [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Whelan, Richard. Robert Capa Obra Fotográfica (en espanyol). Primera edició en espanyol, 2005. New York, NY: Phaidon Press Limited, 19/09/2005, p. https://www.phaidon.com/. ISBN 0 7148 9843 0.
- ↑ «La foto del milicià mort al Cerro Muriano». Arxivat de l'original el 2007-03-21. [Consulta: 25 maig 2007].
- ↑ Gerda Taro
- ↑ 6,0 6,1 Capa,C. (1996). Robert Capa. Fotografias. Vicenza:Apertura
- ↑ «Mares de 20 partisans». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 setembre 2007].
- ↑ Fotografies del desembarcament a Normandia
- ↑ Darrera fotografia
- Artistes de Budapest
- Fotògrafs del segle XX
- Fotògrafs hongaresos
- Periodistes hongaresos
- Corresponsals de guerra estatunidencs
- Participants a l'Operació Overlord
- Morts al Vietnam
- Periodistes jueus estatunidencs
- Jueus hongaresos
- Corresponsals de guerra francesos
- Fotoperiodistes francesos
- Fotoperiodistes estatunidencs
- Militars francesos
- Militars estatunidencs
- Jueus francesos
- Naixements del 1913