Dante Gabriel Rossetti: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Dante Gabriel Rossetti
	;
Biografia
Naixement	12 maig 1828 ; Londres
Mort	9 abril 1882 (53 anys); Birchington-on-Sea (Anglaterra)
Causa de mort	nefritis
Sepultura	Kent
Grup ètnic	Anglesos i italians
Religió	Anglicanisme
Formació	King's College School ; Royal Academy of Arts ; escola de Belles Arts de Heatherley
Activitat
Lloc de treball	Londres
Ocupació	poeta, traductor, pintor, il·lustrador, escriptor
Membre de	Prerafaelitisme ; Burlington Fine Arts Club (en)
Gènere	Retrat, Arthurian painting (en) , art figuratiu, al·legoria i pintura religiosa
Moviment	Prerafaelitisme i simbolisme
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1850) Ecce Ancilla Domini; (1871) El somni de Dante; (1872) Beata Beatrix ;
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Leeds [ BC MS 19c Rossetti]; Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits ; Centre Harry Ransom [ MS-03624] ;
Família
Cònjuge	Elizabeth Siddal (1860–valor desconegut)
Parella	Fanny Cornforth
Pares	Gabriele Rossetti i Frances Polidori
Germans	William Michael Rossetti; Christina Rossetti; Maria Francesca Rossetti
	Signatura

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 11:21, 6 set 2024

Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, il·lustrador, pintor i traductor anglès.^[1]

Biografia

Fill d'un erudit emigrat italià, Gabriele Rossetti, D. G. Rossetti va néixer a Londres, Anglaterra, i va rebre el nom de Gabriel Charles Dante Rossetti. La seva família i amics l'anomenaven Gabriel, però en les seves publicacions signava primer amb el nom de Dante, a causa de les seves ressonàncies literàries. Era germà de la poeta Christina Rossetti i del crític William Michael Rossetti, i va ser un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb John Everett Millais i William Holman Hunt.

Des de molt jove, va mostrar un gran interès per la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també volia pintar i mostrava un gran interès per l'art italià medieval. Va estudiar amb Ford Madox Brown, amb qui va mantenir una estreta relació al llarg de la seua vida. Va estudiar idiomes al King's College i, posteriorment, a la Royal Academy.

Després de l'exposició de l'obra de Holman Hunt, La vespra de Santa Agnès, Rossetti va cercar-hi l'amistat. La pintura il·lustrava un poema d'un autor poc conegut en aquell temps, John Keats. El primer poema de Rossetti, The Blessed Damozelera una imitació de Keats, de manera que va creure que Hunt podria compartir els seus ideals artístics i literaris. Junts van desenvolupar la filosofia de la germanor dels prerafaelites. Rossetti va estar sempre més interessat en la part medieval del moviment que en la moderna. Publicava traduccions de Dant i d'altres poetes italians medievals, i el seu art també cercava adoptar l'estil dels renaixentistes italians primitius.

Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerafaelita primerenc. El 1849, va pintar el seu primer llenç inspirat en els antics pintors italians, La infància de la Verge. L'any següent va pintar Ecce Ancilla Domini!, una representació de l'Anunciació que exaltava la puresa. És una interpretació moderna de la Mare de Déu i de l'Anunciació, en la qual Maria és representada com una adolescent indiferent i atemorida, pàl·lida no tant pel candor espiritual, sinó per consumpció. Destaca l'ús del cabell pèl-roig, senyal de sensualitat pel decadentisme i el simbolisme. La presència del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs són elements ulteriors que afegeixen contingut simbòlic a la pintura. La seva obra és intensament mística i primitiva, i s'acosta a l'eclecticisme dels natzarens alemanys. La pintura incompleta Found (1854) va ser l'única dedicada a la vida moderna. Representava una prostituta, treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant això, Rossetti, progressivament, va preferir les imatges simbòliques i mitològiques a les realistes. Això també es pot aplicar a la seva poesia posterior.

Encara que John Ruskin li va donar suport, les crítiques que l'any 1850 van rebre les seues pintures van fer que es retirara de les exposicions públiques i es dedicara sobretot a l'aquarel·la, que podia vendre's en privat. Prenia, com a assumpte preferit, els textos de Dant, en particular de la Vida nova, que havia traduït a l'anglès, i de La mort d'Artur, de sir Thomas Malory. Les seves visions de les històries artúriques i del disseny medieval també van inspirar els seus nous amics d'aquell temps, com ara William Morris i Edward Burne-Jones.

Aquestes tendències es van acréixer a causa de certs esdeveniments de la seua vida privada, en particular per la mort de la seua esposa, Elizabeth Siddal, que es va suïcidar ingerint làudan després de donar a llum un xiquet mort. Rossetti va caure en la depressió i va enterrar la major part dels seus poemes inèdits a la tomba de la seua esposa, en el cementiri de Highgate. Va idealitzar la seua imatge com la Beatriu de Dant en un bon nombre de pintures, com El somni de Dant davant la mort de la seua estimada (1856) i en Beata Beatrix (1863), obra que marca el camí del pintor cap a una major ornamentació i simbolisme; aquesta pintura al·legòrica al·ludeix a la mort de la seua dona. Representa Elizabeth en un posat lànguid i sensual, amb el cabell roig natural recollit en un pentinat desfet; sobre les seues mans està posant un colom roig, símbol d'espiritualitat, que porta al bec una branqueta al·lusiva al làudan. A la seua esquena, una escena difusa representa dos personatges, potser Dant i Virgili. El complex simbolisme del retrat és encara font de debat entre els crítics.

Va deixar la Germanor Prerafaelita el 1863, però va mantenir el seu mateix estil pictòric en obres posteriors: La núvia (1865), La dona de la finestra, El vestit de seda blava (1868), May Morris (1872), La donzella ferida (1879), Somni (1880), La pia (1881) i Joana d'Arc (1882). Monna Vana (1866) és l'arquetip de la feminitat decadent: el subjecte de la pintura és una dona de bellesa sensual i andrògina que es raspalla el pèl roig envoltada de composicions florals. La rosa és la flor decadentista per excel·lència. Va pintar diverses vegades el mite de Proserpina o Persèfone, raptada per Hades, déu dels inferns i que va haver d'alliberar-la, però amb la condició que no menjara gens en el retorn; Hades la va enganyar perquè menjara sis llavors de magrana, que és el fruit dels morts, que l'obligaven a tornar-hi sis mesos cada any, un per cada llavor. La dea és representada segons un cànon comú al romanticisme i al simbolisme: la barreja de bellesa i mort s'indica amb el cabell negre i una posa sensual de dona fatal. A la seua mà, la magrana al·ludeix al mite i, també, en clau simbòlica, a la mort i a la sang.

La seua pintura va influir en el desenvolupament del moviment simbolista europeu. Rossetti representava les dones obsessivament estilitzades. Tendia a retratar la seua nova amant, Fanny Cornforth com l'epítom de l'erotisme físic, mentre que a una altra de les seues amants, Jane Burden, esposa del seu soci de negocis William Morris, la idealitzava com una dea etèria.

Durant aquest temps, Rossetti va començar a obsessionar-se amb animals exòtics, i en particular amb els uombats. Sovint, demanava als seus amics que es trobaren amb ell "al cau del uombat", al zoo de Londres, a Regent's Park, i allí passava moltes hores. Finalment, al setembre de 1869, va adquirir la seua primera mascota uombat, al qual anomenava "Top". Aquest animal va viure poc de temps. Rosseti sovint el duia a la taula, i se li permetia dormir al centre de la taula durant els menjars. De fet, es diu que va inspirar el liró d'Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll.

Els amics de Rossetti van aconseguir que exhumara els poemes de la tomba de la seua esposa i els publicara: Poemes (1870); van ser molt controvertits i atacats com l'epítom de l'escola "de la poesia carnal". Ofenien pel seu erotisme i sensualitat. Un poema, Nuptial Sleep (Somni nupcial), descrivia una parella que es quedava adormida després del sexe. Aquesta era part de la seqüència de sonets de Rossetti La casa de la vida (The house of life), una sèrie de poemes que traçaven el desenvolupament físic i espiritual d'una relació íntima. Rossetti descriu la forma de sonet com el "monument al moment", ja que cerca contenir els sentiments d'un moment fugaç, i reflectir-ne el significat. Aquest va ser el seu assoliment literari més gran. El 1881 va publicar Ballads and Sonnets (Balades i sonets).

Rossetti també, típicament, va escriure sonets per a les seues pintures, com ara Astarte siríaca. Com a dissenyador, va treballar amb William Morris i va produir imatges per a vitralls i altres elements decoratius.

Cap al final de la seua vida, Rossetti va caure en estat mòrbid, enfosquit per la drogoaddicció i la creixent inestabilitat mental, possiblement empitjorada per la seua reacció als salvatges atacs de la crítica sobre la seua poesia desenterrada (1869). Va passar els seus últims anys retirat, com un reclús. Va morir a Birchington-on-Siga, Kent, Anglaterra.

Obres pictòriques de Rossetti

La infància de la Mare de Déu, 1848-1849.
Les noces de Sant Jordi i la princesa Sabra, Tate Gallery, Londres, 1857
Dantis Amor, 1859-1860.
El Sant Grial, 1860.
Il·lustració para Goblin Market and Other Poems (1862), primer llibre de poemes de Christina Rossetti.
L'Estimat, 1865.
La fulla del roser, 1865.
Monna Vanna, 1866, Tate Gallery, Londres.
Retir al prat, 1872.
Persèfone, 1873-1877, Tate Gallery, Londres.
Astarte Siríaca, 1877, City Art Gallery, Manchester.

Música

El compositor anglès Reginald Steggall (1867-1938) va posar música a diversos poemes de Rossetti.

Vegeu també

Referències

↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.219. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].

Enllaços externs

La casa de la vida
L'arxiu Rossetti. Tots els seus escrits i pintures.
Ten Dreams Galleries
Exposició de *Rossetti amb gairebé dues-centes obres.
Website sobre l'emmanilla de Rossetti, Elizabeth Siddal

[RBA-1] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.219. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula persona}}
-[[Fitxer:Hunt rossetti.jpg|thumb|right|'''Dante Gabriel Rossetti''', retrat fet per [[William Holman Hunt]] (1853).]]
+[[Fitxer:Hunt rossetti.jpg|miniatura|'''Dante Gabriel Rossetti''', retrat fet per [[William Holman Hunt]] (1853).]]
-'''Dante Gabriel Rossetti''' ([[Londres]], [[12 de maig]] de [[1828]] – [[Birchington|Birchington-on-Siga]], [[Kent]], [[10 d'abril]], [[1882]]) va ser un [[poeta]], il·lustrador, [[pintor]] i traductor [[Anglaterra|anglès]].
+'''Dante Gabriel Rossetti''' ([[Londres]], [[12 de maig]] de [[1828]] – [[Birchington|Birchington-on-Siga]], [[Kent]], [[10 d'abril]], [[1882]]) va ser un [[poeta]], il·lustrador, [[pintor]] i traductor [[Anglaterra|anglès]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.219|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 == Biografia ==
-Fill d'un erudit emigrat [[Itàlia|italià]], [[Gabriele Rossetti]], D. G. Rossetti va néixer a [[Londres]], [[Anglaterra]] i va rebre el nom de '''Gabriel Xarres Dante Rossetti'''. La seva família i amics l'anomenaven "Gabriel", però a les seves publicacions signava primer amb el nom de Dante, a causa de les seves ressonàncies literàries. Era germà de la poetessa [[Christina Rossetti]] i del crític [[William Michael Rossetti]], i va ser un dels fundadors de la [[Germanor Prerafaelita]], juntament amb [[John Everett Millais]] i [[William Holman Hunt]].
+Fill d'un erudit emigrat [[Itàlia|italià]], [[Gabriele Rossetti]], D. G. Rossetti va néixer a [[Londres]], [[Anglaterra]], i va rebre el nom de '''Gabriel Charles Dante Rossetti'''. La seva família i amics l'anomenaven ''Gabriel'', però en les seves publicacions signava primer amb el nom de Dante, a causa de les seves ressonàncies literàries. Era germà de la poeta [[Christina Rossetti]] i del crític [[William Michael Rossetti]], i va ser un dels fundadors de la [[Germanor Prerafaelita]], juntament amb [[John Everett Millais]] i [[William Holman Hunt]].
-Des de molt jove va mostrar un gran interès en la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també volia pintar i mostrava un gran interès en l'[[Art a Itàlia|art italià]] [[edat mitjana|medieval]]. Va estudiar amb [[Ford Madox Brown]], amb qui va mantenir una estreta relació al llarg de la seua vida. Va estudiar idiomes al [[King's College]] i posteriorment a la [[Royal Academy]].
+Des de molt jove, va mostrar un gran interès per la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també volia pintar i mostrava un gran interès per l'[[Art a Itàlia|art italià]] [[edat mitjana|medieval]]. Va estudiar amb [[Ford Madox Brown]], amb qui va mantenir una estreta relació al llarg de la seua vida. Va estudiar idiomes al [[King's College]] i, posteriorment, a la [[Royal Academy]].
-[[Fitxer:Rossetti Annunciation.jpg|thumb|left|''Ecce Ancilla Domini!'' [[1850]]]]
+[[Fitxer:Rossetti Annunciation.jpg|miniatura|esquerra|''Ecce Ancilla Domini!,'' [[1850]].]]
-Després de l'exposició de l'obra de Holman Hunt ''La vespra de Santa Inés'', Rossetti va cercar-hi l'amistat. La pintura il·lustrava un poema d'un autor poc conegut en aquell temps, [[John Keats]]. El primer poema de Rossetti, ''[http://www.bartleby.com/101/771.html The Blessed Damozel]'' era una imitació de Keats, de manera que va creure que Hunt podria compartir els seus ideals artístics i literaris. Junts van desenvolupar la filosofia de la Germanor dels prerafaelites. Rossetti va estar sempre més interessat en la part medieval del moviment que en la moderna. Publicava traduccions de [[Dante Alighieri|Dante]] i d'altres poetes italians medievals, i el seu art també cercava adoptar l'estil dels renaixentistes italians primitius.
+Després de l'exposició de l'obra de Holman Hunt, ''La vespra de Santa Agnès'', Rossetti va cercar-hi l'amistat. La pintura il·lustrava un poema d'un autor poc conegut en aquell temps, [[John Keats]]. El primer poema de Rossetti, ''[http://www.bartleby.com/101/771.html The Blessed Damozel]''era una imitació de Keats, de manera que va creure que Hunt podria compartir els seus ideals artístics i literaris. Junts van desenvolupar la filosofia de la germanor dels prerafaelites. Rossetti va estar sempre més interessat en la part medieval del moviment que en la moderna. Publicava traduccions de [[Dante Alighieri|Dant]] i d'altres poetes italians medievals, i el seu art també cercava adoptar l'estil dels renaixentistes italians primitius.
-Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerafaelita primerenc. El 1849 va pintar el seu primer llenç inspirat en els antics pintors italians, ''La infància de la Verge''. L'any següent va pintar ''Ecce ancilla Domini!'', una representació de l'Anunciació que exaltava la puresa. És una interpretació moderna de la [[Mare de Déu]] i de l'[[Anunciació]], en la qual Maria és representada com una adolescent indiferent i atemorida, pàl·lida no tant pel candor espiritual, sinó per consumpció. Destaca l'ús del cabell pèl-roig, senyal de sensualitat pel [[decadentisme]] i el [[simbolisme]]. La presència del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs són elements ulteriors que afegeixen contingut simbòlic a la pintura. La seva obra és intensament mística i primitiva, acostant-se a l'eclecticisme dels [[Natzarenisme|natzarens]] alemanys. La pintura incompleta ''Found'' (1854) va ser l'única dedicada a la vida moderna. Representava a una [[Prostitució|prostituta]], treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant això, Rossetti progressivament va preferir imatges simbòliques i mitològiques a les realistes. Això també es pot aplicar a la seva poesia posterior.
+Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerafaelita primerenc. El 1849, va pintar el seu primer llenç inspirat en els antics pintors italians, ''La infància de la Verge''. L'any següent va pintar ''Ecce Ancilla Domini!'', una representació de l'Anunciació que exaltava la puresa. És una interpretació moderna de la [[Mare de Déu]] i de l'[[Anunciació]], en la qual Maria és representada com una adolescent indiferent i atemorida, pàl·lida no tant pel candor espiritual, sinó per consumpció. Destaca l'ús del cabell pèl-roig, senyal de sensualitat pel [[decadentisme]] i el [[simbolisme]]. La presència del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs són elements ulteriors que afegeixen contingut simbòlic a la pintura. La seva obra és intensament mística i primitiva, i s'acosta a l'eclecticisme dels [[Natzarenisme|natzarens]] alemanys. La pintura incompleta ''Found'' (1854) va ser l'única dedicada a la vida moderna. Representava una [[Prostitució|prostituta]], treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant això, Rossetti, progressivament, va preferir les imatges simbòliques i mitològiques a les realistes. Això també es pot aplicar a la seva poesia posterior.
-Encara que ho va donar [[John Ruskin]], les crítiques que en l'any 1850 van rebre les seues pintures van fer que es retirara de les exposicions públiques i es dedicara sobretot a l'aquarel·la, que podia vendre's en privat. Prenia com assumpte preferit els textos de Dante, en particular de la''[[Vita nuova|Vida nova]]'', que havia traduït a l'anglès, i de la ''[[La mort d'Artur]]'' de sir [[Thomas Malory]]. Les seves visions de les [[cicle artúric|històries artúriques]] i del disseny medieval també van inspirar als seus nous amics d'aquell temps, com [[William Morris]] i [[Edward Burne-Jones]].
+Encara que [[John Ruskin]] li va donar suport, les crítiques que l'any 1850 van rebre les seues pintures van fer que es retirara de les exposicions públiques i es dedicara sobretot a l'aquarel·la, que podia vendre's en privat. Prenia, com a assumpte preferit, els textos de Dant, en particular de la ''[[Vita nuova|Vida nova]]'', que havia traduït a l'anglès, i de ''[[La mort d'Artur]],'' de sir [[Thomas Malory]]. Les seves visions de les [[cicle artúric|històries artúriques]] i del disseny medieval també van inspirar els seus nous amics d'aquell temps, com ara [[William Morris]] i [[Edward Burne-Jones]].
-[[Fitxer:Dante_Gabriel_Rossetti_-_Beata_Beatrix,_1864-1870.jpg|thumb|''Beata Beatrix'', 1863]]
+[[Fitxer:Dante_Gabriel_Rossetti_-_Beata_Beatrix,_1864-1870.jpg|miniatura|''Beata Beatrix'', 1863]]
-Aquestes tendències es van acréixer a causa de certs esdeveniments de la seua vida privada, en particular per la mort de la seua esposa, [[Elizabeth Siddal]], qui es va suïcidar ingerint [[làudan]] després de donar a llum a un xiquet mort. Rossetti va caure en la depressió i va enterrar la major part dels seus poemes inèdits en la tomba de la seua esposa, en el cementiri de [[Highgate]]. Va idealitzar la seua imatge com la ''Beatriu de Dante'' en un bon nombre de pintures, com ''El somni de Dante davant la mort de la seua estimada'' (1856) i en ''Beata Beatrix'' (1863), obra que marca el camí del pintor cap a una major ornamentació i simbolisme; aquesta pintura al·legòrica al·ludeix a la mort de la seua dona. Representa a Elizabeth en un posat lànguida i sensual, amb el seu cabell roig natural recollit en un pentinat desfet; sobre les seues mans s'està posant una coloma roja, símbol d'espiritualitat, que porta en el bec una branqueta al·lusiva al làudan. A les seues esquenes, una escena difusa representa a dos personatges, potser Dante i Virgili. El complex simbolisme del retrat és encara font de debat entre els crítics.
+Aquestes tendències es van acréixer a causa de certs esdeveniments de la seua vida privada, en particular per la mort de la seua esposa, [[Elizabeth Siddal]], que es va suïcidar ingerint [[làudan]] després de donar a llum un xiquet mort. Rossetti va caure en la depressió i va enterrar la major part dels seus poemes inèdits a la tomba de la seua esposa, en el cementiri de [[Highgate]]. Va idealitzar la seua imatge com la ''Beatriu de Dant'' en un bon nombre de pintures, com ''El somni de Dant davant la mort de la seua estimada'' (1856) i en ''Beata Beatrix'' (1863), obra que marca el camí del pintor cap a una major ornamentació i simbolisme; aquesta pintura al·legòrica al·ludeix a la mort de la seua dona. Representa Elizabeth en un posat lànguid i sensual, amb el cabell roig natural recollit en un pentinat desfet; sobre les seues mans està posant un colom roig, símbol d'espiritualitat, que porta al bec una branqueta al·lusiva al làudan. A la seua esquena, una escena difusa representa dos personatges, potser Dant i Virgili. El complex simbolisme del retrat és encara font de debat entre els crítics.
-Va deixar la Germanor Prerafaelita en 1863, però va mantenir el seu mateix estil pictòric en obres posteriors: ''La núvia'' (1865), ''La dona de la finestra'', ''El vestit de seda blava'' (1868), ''May Morris'' (1872), ''La donzella ferida'' (1879), ''Somni'' (1880), ''La pia'' (1881) i ''Joana d'Arc'' (1882). ''Monna Vana'' (1866) és l'arquetip de la feminitat decadent, el subjecte de la pintura és una dona de bellesa sensual i andrògina que es raspalla el pèl roig envoltada de composicions florals. La rosa és la flor decadentista per excel·lència. Va pintar diverses vegades el mite de [[Proserpina]] o [[Perséfone]], raptada per [[Hades]], déu dels inferns i que va haver d'alliberar-la, però amb la condició que no menjara gens en el retorn; Hades la va enganyar perquè menjara sis llavors de magrana, que és el fruit dels morts, que l'obligaven a tornar sis mesos cada any, un per cada llavor. La deessa és representada segons un cànon comú al romanticisme i al simbolisme: la barreja de bellesa i mort s'indica amb el pèl negre i una pose sensual de dona fatal. En la seua mà, la magrana al·ludeix al mite i també, en clau simbòlica, a la mort i la sang.
+Va deixar la Germanor Prerafaelita el 1863, però va mantenir el seu mateix estil pictòric en obres posteriors: ''La núvia'' (1865), ''La dona de la finestra'', ''El vestit de seda blava'' (1868), ''May Morris'' (1872), ''La donzella ferida'' (1879), ''Somni'' (1880), ''La pia'' (1881) i ''Joana d'Arc'' (1882). ''Monna Vana'' (1866) és l'arquetip de la feminitat decadent: el subjecte de la pintura és una dona de bellesa sensual i andrògina que es raspalla el pèl roig envoltada de composicions florals. La rosa és la flor decadentista per excel·lència. Va pintar diverses vegades el mite de [[Proserpina]] o [[Perséfone|Persèfone]], raptada per [[Hades]], déu dels inferns i que va haver d'alliberar-la, però amb la condició que no menjara gens en el retorn; Hades la va enganyar perquè menjara sis llavors de magrana, que és el fruit dels morts, que l'obligaven a tornar-hi sis mesos cada any, un per cada llavor. La dea és representada segons un cànon comú al romanticisme i al simbolisme: la barreja de bellesa i mort s'indica amb el cabell negre i una posa sensual de dona fatal. A la seua mà, la magrana al·ludeix al mite i, també, en clau simbòlica, a la mort i a la sang.
-La seua pintura va influir en el desenvolupament del moviment [[simbolisme|simbolista]] europeu. Rossetti representava a les dones obsessivament estilitzades. Tendia a retratar a la seua nova amant, [[Fanny Cornforth]] com el epítom de l'erotisme físic, mentre que una altra dels seus amants, [[Jane Burden]], esposa del seu soci de negocis [[William Morris]], la idealitzava com una deessa etèria.
+La seua pintura va influir en el desenvolupament del moviment [[simbolisme|simbolista]] europeu. Rossetti representava les dones obsessivament estilitzades. Tendia a retratar la seua nova amant, [[Fanny Cornforth]] com l'epítom de l'erotisme físic, mentre que a una altra de les seues amants, [[Jane Burden]], esposa del seu soci de negocis [[William Morris]], la idealitzava com una dea etèria.
-Durant aquest temps, Rossetti va començar a obsessionar-se amb animals exòtics, i en particular amb els [[wombat]]s. Amb freqüència demanava als seus amics que es trobaren amb ell en "el Cau del wombat", en el zoo de [[Londres]] a [[Regent's Park]], i allí passava moltes hores. Finalment, al setembre de 1869 va adquirir la seua primera mascota de wombat. Aquest, que va viure poc temps i al que va cridar "Top", sovint ho duia a la taula, i se li permetia dormir en el centre de la taula durant els menjars. De fet, es diu que va inspirar al [[liró]] d'''[[Alícia al país de les meravelles]]'', de [[Lewis Carroll]].
+Durant aquest temps, Rossetti va començar a obsessionar-se amb animals exòtics, i en particular amb els [[wombat|uombat]]s. Sovint, demanava als seus amics que es trobaren amb ell "al cau del uombat", al zoo de [[Londres]], a [[Regent's Park]], i allí passava moltes hores. Finalment, al setembre de 1869, va adquirir la seua primera mascota uombat, al qual anomenava "Top". Aquest animal va viure poc de temps. Rosseti sovint el duia a la taula, i se li permetia dormir al centre de la taula durant els menjars. De fet, es diu que va inspirar el [[liró]] d'''[[Alícia al país de les meravelles]]'', de [[Lewis Carroll]].
-Els amics de Rossetti van aconseguir que exhumara els poemes de la tomba de la seua esposa i els publiqués: ''Poemes'' (1870); van ser molt controvertits i atacats com l'epítom de l'escola "de la poesia carnal". Ofenien el seu erotisme i sensualitat. Un poema, ''Nuptial Sleep'' (Somni nupcial), descrivia a una parella que es quedava dormida després del [[acte sexual|sexe]]. Aquesta era part de la seqüència de sonets de Rossetti ''La casa de la vida '' ''(The house of life)'', una sèrie de poemes que traçaven el desenvolupament físic i espiritual d'una relació íntima. Rossetti descriu la forma de sonet com el "monument al moment", doncs cerca contenir els sentiments d'un moment fugaç, i reflectir el seu significat. Aquest va ser el major assoliment literari de Rossetti. El 1881 va publicar ''Ballads and Sonnets (Balades i sonets).''
+Els amics de Rossetti van aconseguir que exhumara els poemes de la tomba de la seua esposa i els publicara: ''Poemes'' (1870); van ser molt controvertits i atacats com l'epítom de l'escola "de la poesia carnal". Ofenien pel seu erotisme i sensualitat. Un poema, ''Nuptial Sleep'' (Somni nupcial), descrivia una parella que es quedava adormida després del [[acte sexual|sexe]]. Aquesta era part de la seqüència de sonets de Rossetti ''La casa de la vida '' ''(The house of life)'', una sèrie de poemes que traçaven el desenvolupament físic i espiritual d'una relació íntima. Rossetti descriu la forma de sonet com el "monument al moment", ja que cerca contenir els sentiments d'un moment fugaç, i reflectir-ne el significat. Aquest va ser el seu assoliment literari més gran. El 1881 va publicar ''Ballads and Sonnets (Balades i sonets).''
-Rossetti també típicament va escriure sonets per a les seues pintures, tals com ''Astarte Siríaca''. Com a dissenyador, va treballar amb William Morris produint imatges per a [[vitrall]]s i altres elements decoratius.
+Rossetti també, típicament, va escriure sonets per a les seues pintures, com ara ''Astarte siríaca''. Com a dissenyador, va treballar amb William Morris i va produir imatges per a [[vitrall]]s i altres elements decoratius.
-Cap al final de la seua vida, Rossetti va caure en estat mòrbid, enfosquit per la seua [[drogoaddicció]] i la seua creixent inestabilitat mental, possiblement empitjorada per la seua reacció als salvatges atacs de la crítica sobre la seua poesia desenterrada (1869). Va passar els seus últims anys retirat, com un reclús. Va morir a [[Birchington|Birchington-on-Siga]], [[Kent]], [[Anglaterra]].
+Cap al final de la seua vida, Rossetti va caure en estat mòrbid, enfosquit per la [[drogoaddicció]] i la creixent inestabilitat mental, possiblement empitjorada per la seua reacció als salvatges atacs de la crítica sobre la seua poesia desenterrada (1869). Va passar els seus últims anys retirat, com un reclús. Va morir a [[Birchington|Birchington-on-Siga]], [[Kent]], [[Anglaterra]].
 == Obres pictòriques de Rossetti ==
 <gallery>
-Fitxer:Dante Gabriel Rossetti 004.jpg|''La infància de la Mare de Déu'', 1848-1849
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - The Girlhood of Mary Virgin.jpg|''La infància de la Mare de Déu'', 1848-1849.
-Fitxer:Rossetti georg sabra.jpg|''Les noces de Sant Jordi i la princesa Sabra'', [[Tate Gallery]], [[Londres]], [[1857]]
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - The Wedding of St George and Princess Sabra.jpg|''Les noces de Sant Jordi i la princesa Sabra'', [[Tate Gallery]], [[Londres]], [[1857]]
-Fitxer:Dante Gabriel Rossetti 002.jpg|''Dantis Amor'', 1859-1860
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti. Dantis Amor.jpg|''Dantis Amor'', 1859-1860.
-Fitxer:Holygrail.jpg|''El Sant [[Greal]]'', 1860
+Fitxer:Holygrail.jpg|''El Sant [[Grial]]'', 1860.
-Fitxer:Rossetti-golden head.jpg|Il·lustració para ''Goblin Market and Other Poems'' ([[1862]]), primer llibre de poemes de Christina Rossetti
+Fitxer:Rossetti-golden head.jpg|Il·lustració para ''Goblin Market and Other Poems'' ([[1862]]), primer llibre de poemes de Christina Rossetti.
-Fitxer:Die Geliebte.jpg|''La núvia'', 1865
+Fitxer:Die Geliebte.jpg|''[[L'Estimat (Rossetti)|L'Estimat]]'', 1865.
-Fitxer:Rossetti-The Roseleaf1865.jpg|''La fulla del roser'', [[1865]]
+Fitxer:Rossetti-The Roseleaf1865.jpg|''La fulla del roser'', [[1865.]]
-Fitxer:Rossetti monna.jpg|''Monna Vanna'', 1866, Tate Gallery, Londres.
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - Monna Vanna.jpg|''Monna Vanna'', 1866, Tate Gallery, Londres.
-Fitxer:Rossetti wiese.jpg|''Retir al prat'', 1872
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - The Bower Meadow.jpg|''Retir al prat'', 1872.
-Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - Proserpine.JPG|''Proserpina'', 1873-1877, Tate Gallery, Londres
+Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - Proserpine.JPG|''[[Persèfone (Rossetti)|Persèfone]]'', 1873-1877, Tate Gallery, Londres.
-Fitxer:Astarte Syriaca.jpg|''Astarte Syriaca'', [[1877]], City Art Gallery, [[Manchester]]
+Fitxer:Astarte Syriaca.jpg|''Astarte Siríaca'', [[1877]], City Art Gallery, [[Manchester.]]
 </gallery>
+== Música ==
+El compositor anglès [[Reginald Steggall]] (1867-1938) va posar música a diversos poemes de Rossetti.
 == Vegeu també ==
 * [[Prerafaelitisme]]
+* ''[[Lady Lilith]]''
+== Referències ==
+{{Referències}}
 == Enllaços externs ==
+{{Enllaços externs}}
-{{commons|Dante Gabriel Rossetti}}
+{{Projectes germans}}
 * [http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=3692 ''La casa de la vida'']
-* [http://www.rossettiarchive.org L'arxive Rossetti]. Tots els seus escrits i pintures.
+* [http://www.rossettiarchive.org L'arxiu Rossetti]. Tots els seus escrits i pintures.
 * [http://www.tendreams.org/rossetti.htm Ten Dreams Galleries]
-* [http://www.liverpoolmuseums.org.uk/walker/exhiitions/rossetti/index.asp Exposició de *Rossetti] amb quasi dues-centes obres.
+* [http://www.liverpoolmuseums.org.uk/walker/exhiitions/rossetti/index.asp Exposició de *Rossetti] amb gairebé dues-centes obres.
 * [http://www.LizzieSiddal.com Website sobre l'emmanilla de Rossetti, Elizabeth Siddal]
+{{Autoritat}}
-{{Millorar ortografia}}
 {{ORDENA:Rossetti, Dante Gabriel}}
-{{Enllaç AB|no}}
 [[Categoria:Poetes anglesos en anglès]]
 [[Categoria:Pintors londinencs]]
 [[Categoria:Poetes londinencs]]
-[[Categoria:Traductors anglesos]]
+[[Categoria:Traductors londinencs]]
-[[Categoria:Il·lustradors]]
+[[Categoria:Il·lustradors anglesos]]
+[[Categoria:Artistes prerafaelites]]
+[[Categoria:Alumnes de la Royal Academy of Arts]]
+[[Categoria:Alumnes del King's College School]]
+[[Categoria:Morts a Anglaterra]]
+[[Categoria:Morts de nefritis]]
+[[Categoria:Antropòlegs anglesos]]
+[[Categoria:Naixements del 1828]]
+[[Categoria:Morts el 1882]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)