Vés al contingut

Barrellera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Suprimida Categoria:Quenopodiàcies; Afegida Categoria:Salsola usant HotCat
m Gestió de bibliografia
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
{{Infotaula ésser viu}}
La '''barrella''', '''barrellera''' o '''sosa''' (''Soda inermis'')<ref name=cfc>{{Noms de plantes |nom=barrellera|text=barrellera |consulta=24 març 2024 }}</ref> és una [[espècie]] de [[planta]] [[Angiospermes|amb flors]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Soda (gènere)|Soda]]'' dins la [[Família (biologia)|família]] de les [[amarantàcies]] (''Amaranthaceae'').<ref name=kew>{{ref-web |url=https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:167375-1 |títol=''Soda inermis'' |consulta=24 març 2024 |editor=Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew |llengua=anglès }}</ref>
La '''barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla '''o''' salicorn fi'''<ref>{{Noms de plantes}}</ref> ('''''Salsola soda''''') és un arbust anual [[suculent]] de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la [[conca del Mediterrani]].<ref>Integrated Taxonomic Information Service (2007). "[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=504989 ''Salsola soda L.'']," report for taxonomic serial number 504989</ref> ''Salsola soda'' és nadiua d'[[Euràsia]] i [[Àfrica del Nord]], arriba a la [[mar Negra]].<ref>Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). ''Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe'' (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. {{ISBN|0-521-34271-6}}</ref>

⚫
S'ha naturalitzat a la costa del [[Pacífic]] d'[[Amèrica del Nord]],<ref>"County-Level Distribution of ''Salsola soda'',"<!--Very long URL below isn't being correctly interpreted. http://www.mip.berkeley.edu:8080/servlet/SmaschCaCountyDist?taxon_name=Salsola%20soda&comp_radio=no&compare_to=no -->de [http://ucjeps.berkeley.edu/db/smasch/ SMASCH] (Specimen Management for California Herbaria) database ([http://ucjeps.berkeley.edu/ The University and Jepson Herbaria], University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.</ref>
Addicionalment pot rebre els noms de salicorn, salicorn fi, salsola de Sevilla, salsora i salsosa. També s'han recollit la variant lingüística ''salicor fi''.
i es pot considerar [[espècie invasora]] a la Califòrnia litoral.<ref>California Exotic Pest Plant Council, [http://ucce.ucdavis.edu/files/filelibrary/5319/4898.pdf Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061225024106/http://ucce.ucdavis.edu/files/filelibrary/5319/4898.pdf |date=2006-12-25}}, October, 1999.</ref><ref>Baye, Peter (1998). "[http://www.cal-ipc.org/resources/news/pdf/caleppc_news878.pdf More on Salsola soda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927131208/http://www.cal-ipc.org/resources/news/pdf/caleppc_news878.pdf |date=2007-09-27}}," ''CalEPPC News'' (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).</ref> També s'ha naturalitzat a [[Amèrica del Sud]].<ref name="Eflora"/>

⚫
És una planta [[halòfit]]a (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.<ref>Jepson, Willis Linn (1993). ''The Jepson manual: higher plants of California,'' James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. {{ISBN|0-520-08255-9}}</ref><ref name="Eflora">Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=200006933 ''Salsola Soda''], from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. ''Flora of North America North of Mexico.'' 12+ vols. New York and Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. {{ISBN|0-19-517389-9}}</ref> Les sals processades de l'herba sosa tenen fins a un 30% de [[carbonat de sodi]].<ref>Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. [http://links.jstor.org/sici?sici=0013-0427%28195605%292%3A23%3A90%3C158%3ATOOTSA%3E2.0.CO%3B2-Q "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain,"] ''Economica, New Series'', Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.</ref>
== Distrbució i hàbitat ==
És una planta [[halòfit]]a (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. És un tàxon nadiu d'[[Euràsia]] i [[Àfrica del Nord]], arriba a la [[mar Negra]].<ref>Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). ''Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe'' (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. {{ISBN|0-521-34271-6}}</ref>
⚫
S'ha naturalitzat a la costa del [[Pacífic]] d'[[Amèrica del Nord]],<ref>"County-Level Distribution of ''Salsola soda'',"<!--Very long URL below isn't being correctly interpreted. http://www.mip.berkeley.edu:8080/servlet/SmaschCaCountyDist?taxon_name=Salsola%20soda&comp_radio=no&compare_to=no -->de [http://ucjeps.berkeley.edu/db/smasch/ SMASCH] (Specimen Management for California Herbaria) database ([http://ucjeps.berkeley.edu/ The University and Jepson Herbaria], University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.</ref> i es pot considerar [[espècie invasora]] a la Califòrnia litoral.<ref>California Exotic Pest Plant Council, [http://ucce.ucdavis.edu/files/filelibrary/5319/4898.pdf Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061225024106/http://ucce.ucdavis.edu/files/filelibrary/5319/4898.pdf |date=2006-12-25}}, October, 1999.</ref><ref>Baye, Peter (1998). "[http://www.cal-ipc.org/resources/news/pdf/caleppc_news878.pdf More on Salsola soda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927131208/http://www.cal-ipc.org/resources/news/pdf/caleppc_news878.pdf |date=2007-09-27}}," ''CalEPPC News'' (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).</ref> També s'ha naturalitzat a [[Amèrica del Sud]].<ref name="Eflora"/>

== Descripció ==
⚫
És un [[arbust]] anual [[suculent]] de fins a 70 cm d'alt,<ref>Integrated Taxonomic Information Service (2007). "[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=504989 ''Salsola soda L.'']," report for taxonomic serial number 504989</ref> amb les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les [[flor]]s són molt petites i agrupades en una [[inflorescència]].<ref>Jepson, Willis Linn (1993). ''The Jepson manual: higher plants of California,'' James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. {{ISBN|0-520-08255-9}}</ref><ref name="Eflora">Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=200006933 ''Salsola Soda''], from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. ''Flora of North America North of Mexico.'' 12+ vols. Nova York i Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. {{ISBN|0-19-517389-9}}</ref> Les sals processades de l'herba sosa tenen fins a un 30% de [[carbonat de sodi]].<ref>Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. [http://links.jstor.org/sici?sici=0013-0427%28195605%292%3A23%3A90%3C158%3ATOOTSA%3E2.0.CO%3B2-Q "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain,"] ''Economica, New Series'', Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.</ref>

== Taxonomia ==
=== Sinònims ===
Els següents [[Nomenclatura binomial|noms científics]] són [[Sinònim (taxonomia)|sinònims]] de ''Soda inermis'':<ref name=kew/>

* Sinònims homotípics
{{refbegin|1}}
* ''Kali inerme'' {{mida|1=[[Moench]]}}
* ''Kali soda'' {{mida|1=(L.) [[Scop.]]}}
* ''Salsola soda'' {{mida|1=[[L.]]}}
{{refend}}
* Sinònims heterotípics
{{refbegin|1}}

* ''Salsola longifolia'' {{mida|1=[[Lam.]]}}
* ''Salsola soda'' var. ''depauperata'' {{mida|1=[[Pau]]}}
{{refend}}


== Usos ==
== Usos ==
Línia 25: Línia 48:
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}


[[Categoria:Salsola]]
[[Categoria:Amarantàcies]]
[[Categoria:Hortalisses]]
[[Categoria:Hortalisses]]
[[Categoria:Halòfits]]

Revisió de 14:04, 18 set 2024

Infotaula d'ésser viuBarrellera
Soda inermis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
GènereSoda
EspècieSoda inermis Modifica el valor a Wikidata
Fourr., 1869
Nomenclatura
Sinònims
Salsola soda Modifica el valor a Wikidata

La barrella, barrellera o sosa (Soda inermis)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Soda dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[2]

Addicionalment pot rebre els noms de salicorn, salicorn fi, salsola de Sevilla, salsora i salsosa. També s'han recollit la variant lingüística salicor fi.

Distrbució i hàbitat

[modifica]

És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. És un tàxon nadiu d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra.[3] S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord,[4] i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral.[5][6] També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud.[7]

Descripció

[modifica]

És un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt,[8] amb les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.[9][7] Les sals processades de l'herba sosa tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.[10]

Taxonomia

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Soda inermis:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Sinònims heterotípics
  • Salsola longifolia Lam.
  • Salsola soda var. depauperata Pau

Usos

[modifica]

Històricament ha estat una important font de carbonat de sodi que també s'extreia de les cendres d'altres plantes anomenades també barrelles.[11] Amb el carbonat de sodi es fan vidres i sabons. La qualitat del famós cristall de Venècia i Murano depenia de la puresa del carbonat de sodi de les barrelles[12] i la naturalesa d'aquest ingredient es mantenia en secret. Al litoral ibèric (de Catalunya a Múrcia) durant el segle xviii hi havia una gran indústria de carbonat de sodi obtingut de les cendres de les barrelles.[13] El nom de l'element sodi prové de l'epítet específic (soda) de l'herba fada. Més tard als Estats Units la soda va passar a ser sinònim de beguda no alcohòlica.

Actualment ja no es cultiva l'herba fada sinó és a Itàlia com a verdura comestible de gust similar a l'espinac, amb els noms de barba di frate, agretti i liscari sativa.[14]

Salsola soda ha estat estudiada com a planta per la bioremediació per treure la sal de sòls amb certa salinitat on es vol conrear tomàquets i pebrots.[15]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «barrellera». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 març 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Soda inermis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2024].
  3. ↑ Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. ISBN 0-521-34271-6
  4. ↑ "County-Level Distribution of Salsola soda,"de SMASCH (Specimen Management for California Herbaria) database (The University and Jepson Herbaria, University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.
  5. ↑ California Exotic Pest Plant Council, Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California Arxivat 2006-12-25 a Wayback Machine., October, 1999.
  6. ↑ Baye, Peter (1998). "More on Salsola soda Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.," CalEPPC News (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).
  7. ↑ 7,0 7,1 Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). Salsola Soda, from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. Flora of North America North of Mexico. 12+ vols. Nova York i Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. ISBN 0-19-517389-9
  8. ↑ Integrated Taxonomic Information Service (2007). "Salsola soda L.," report for taxonomic serial number 504989
  9. ↑ Jepson, Willis Linn (1993). The Jepson manual: higher plants of California, James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. ISBN 0-520-08255-9
  10. ↑ Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain," Economica, New Series, Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.
  11. ↑ Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952). Chemical Revolution, (Ayer Co Pub, June 1952), pp. 65–90. ISBN 0-8369-1909-2
  12. ↑ Turner, Guy (1999). "Allume Catina and the Aesthetics of Venetian Cristallo," Journal of Design History 12, No. 2, pp. 111–122. DOI: 10.1093/jdh/12.2.111
  13. ↑ Pérez, Joaquín Fernández (1998). Arxivat 2007-12-18 a Wayback Machine.Antilia: The Spanish Journal of History of Natural Sciences and Technology, Vol. IV, Art. 1. ISSN 1136-2049. Archived at WebCite from this original URL on 2008-03-01.
  14. ↑ Mayes, Frances (2000). Bella Tuscany: The Sweet Life of Italy, (Broadway), p. 15. ISBN 0-7679-0284-X
  15. ↑ Colla, G., Rouphael, Y., Fallovo, C., and Cardarelli, M. (2006). "Use of Salsola soda as a companion plant to improve greenhouse pepper (Capsicum annuum) performance under saline conditions," New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science, Vol. 34: 283 - 290. Online abstract at http://www.rsnz.org/publish/nzjchs/2006/039.php Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine. (retrieved November 28, 2006).

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barrellera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barrellera&oldid=33955919»