Robert Capa: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Ernö''' o '''Ernest Andrei Friedman''' més conegut com '''Robert Capa''' nascut a [[Budapest]] ([[Hongria]]), el [[22 d'octubre]] de [[1913]] i mort a [[Thai Binh]] ([[Vietnam]]), [[25 de maig]] de [[1954]], és un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del [[segle XX]]. |
{{inacabat}}'''Ernö''' o '''Ernest Andrei Friedman''' més conegut com '''Robert Capa''' nascut a [[Budapest]] ([[Hongria]]), el [[22 d'octubre]] de [[1913]] i mort a [[Thai Binh]] ([[Vietnam]]), [[25 de maig]] de [[1954]], és un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del [[segle XX]]. |
||
== Biografia== |
|||
d'Origen [[jueu]], Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qüestions polítiques. Amb tan sols 18 anys, i desprès d'haver estat arrestat un parell de cops, Capa marxà a treballar a [[Berlin]] com a guardaropia d'un agència de publicitat <ref> http://www.photo-seminars.com/Fame/capa.htm </ref>. Allí aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on té especial interés la que feu a [[Leon Trotsky]]. |
|||
L'arribada de [[Hitler]] al poder, obliga a Capa a marxar a [[París]] amb la seva promesa, representant i també fotògrafa, [[Gerda Taro]]. A Paris fundaren una agència de fotografies coneguda com a ''Magnum'', on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzaca. igualment, fou en aquesta agència on s'inventaren en el nom i la identitat ficticia de Robert Capa. |
|||
=== Guerra Civil Espanyola=== |
|||
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressó, de manera que l'editor [[Lucien Vogel]], els contractà per cobrir la [[Guerra Civil Espanyola]]. Capa i Taro entraren a [[Espanya]] amb les [[Brigades Internacionals]]. El seu reportatge fou molt extens: [[Bilbao]], l'assetjament de [[Terol]], la defensa de [[Madrid]] el front d'[[Aragó]], etc... tot i que destaca la fotografia d'un [http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg milicià republica] <ref>http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg</ref> que fou mort d'un tret al cap. El [[26 de juliol]] de [[1937]] en un tràgic accident, Taro moria atropella per un tanc [[II República Espanyola|republicà]] <ref>http://es.wikipedia.org/wiki/Gerda_Taro </ref>. A començaments de [[1939]] tornaria a Espanya i cobriria l'entrada de les tropes [[Franco|franquistes]] a [[Catalunya]], la [http://muerdemelaboca.blogia.com/upload/RobertCapa.jpg evacuació] <ref>http://muerdemelaboca.blogia.com/upload/RobertCapa.jpg </ref> i els últims bombardeigs a [[Barcelona]] i els camp de refugiats republicans a [[Argèles-sur-Mer]]. |
|||
=== Abans de la II Guerra Mundial=== |
|||
Capa, deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals. Aleshores, marxà a [[Xina]] a cobrir la invasió [[Japó|japonesa]]. Al 1939 tornaria breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan tornà a [[Nova York]] fou contractat per la revista [[Life]] per cobrir molts reportatges. De totes formes, els reportatges que li demanaren eren aburrits per a Capa, fins que el [[1940]], la revista l'envià a [[Mèxic]] durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El [[7 de juliol]] de 1940, Capa va arribar a un col·legi electoral on immortalitzaria la lluita la inevitable lluita per fer-se amb una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestació del partit opositor que fou reprimida per fanàtics del partit gubernamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants <ref> Capa,C. (1996). ''Robert Capa. Fotografias. [[Vicenza]]:Apertura </ref>. |
|||
=== II Guerra Mundial=== |
|||
Al esclatar la [[segona guerra mundial]], Capa s'enrolaria al [[1943]]a l'[[exèrcit dels EUA]]. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, però, passaria un temps a [[Londres]] on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la [[Luftwafe]] i l'atac al nord d'[[Àfrica]] de les tropes aliades. |
|||
==== Itàlia 1943-1944==== |
|||
A l'estiu de de 1943, Capa fotografia la presa de [[Sicília]], compartint [[jeep]] amb [[John Hersey]] guanyador d'un [[Premi Pulitzer]]. Després, a les afores de [[Troina]], a dalt d'un turó que les tropes [[Alemania|alemanes]] havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya [[Herbert Matthews]] amb qui repetir l'experiència de Terol, però des de la òptica d'assetjador. |
|||
Desprès de Sicília, Capa seguí fins a [[Nàpols]] on retratà segons la imatge que millor reflectia la victòria aliada, la de les [http://www.sgi.org/common_images/news/0309/030913capa_ww2_mothers.jpg mares] de vint [[partisans]] durant el funeral dels mateixos. |
|||
==== França 1944==== |
|||
El [[6 de juny]] de [[1944]] Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les [[Forces Armades dels EUA]] a la [[Platja de Omaha]]. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de [[Normandia]]. Curiosament, la gran majoria de les [http://www.educared.org.ar/tamtam/lmages/2802_propuesta.jpg fotografies] sortiren mogudes quan ''Life'' les publicà. Segons la revista ''la intensa emoció'' de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiòs de l'oficina londinenca ''Time Inc'' va arruïnar tota la feina feta al augmentar la temperatura del gabinet de secat. <ref> Capa,C. (1996). ''Robert Capa. Fotografias. [[Vicenza]]:Apertura </ref>. |
|||
Junt amb [[Ernest Hemingway]], Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al [[Mont Saint-Michel]] i des de allí a les afores de Paris. El [[25 d'agost]] de [[1944], Capa faria un excel·lent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que rebé fou banyada amb champagne a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mudà a una petita habitació de luxòs ''Hotel Lancaster'' que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida. |
|||
[[Categoria:Fotògrafs]] |
[[Categoria:Fotògrafs]] |
||
Revisió del 17:31, 25 maig 2007
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Ernö o Ernest Andrei Friedman més conegut com Robert Capa nascut a Budapest (Hongria), el 22 d'octubre de 1913 i mort a Thai Binh (Vietnam), 25 de maig de 1954, és un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del segle XX.
Biografia
d'Origen jueu, Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qüestions polítiques. Amb tan sols 18 anys, i desprès d'haver estat arrestat un parell de cops, Capa marxà a treballar a Berlin com a guardaropia d'un agència de publicitat [1]. Allí aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on té especial interés la que feu a Leon Trotsky.
L'arribada de Hitler al poder, obliga a Capa a marxar a París amb la seva promesa, representant i també fotògrafa, Gerda Taro. A Paris fundaren una agència de fotografies coneguda com a Magnum, on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzaca. igualment, fou en aquesta agència on s'inventaren en el nom i la identitat ficticia de Robert Capa.
Guerra Civil Espanyola
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressó, de manera que l'editor Lucien Vogel, els contractà per cobrir la Guerra Civil Espanyola. Capa i Taro entraren a Espanya amb les Brigades Internacionals. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l'assetjament de Terol, la defensa de Madrid el front d'Aragó, etc... tot i que destaca la fotografia d'un milicià republica [2] que fou mort d'un tret al cap. El 26 de juliol de 1937 en un tràgic accident, Taro moria atropella per un tanc republicà [3]. A començaments de 1939 tornaria a Espanya i cobriria l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, la evacuació [4] i els últims bombardeigs a Barcelona i els camp de refugiats republicans a Argèles-sur-Mer.
Abans de la II Guerra Mundial
Capa, deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals. Aleshores, marxà a Xina a cobrir la invasió japonesa. Al 1939 tornaria breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan tornà a Nova York fou contractat per la revista Life per cobrir molts reportatges. De totes formes, els reportatges que li demanaren eren aburrits per a Capa, fins que el 1940, la revista l'envià a Mèxic durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El 7 de juliol de 1940, Capa va arribar a un col·legi electoral on immortalitzaria la lluita la inevitable lluita per fer-se amb una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestació del partit opositor que fou reprimida per fanàtics del partit gubernamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants [5].
II Guerra Mundial
Al esclatar la segona guerra mundial, Capa s'enrolaria al 1943a l'exèrcit dels EUA. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, però, passaria un temps a Londres on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la Luftwafe i l'atac al nord d'Àfrica de les tropes aliades.
Itàlia 1943-1944
A l'estiu de de 1943, Capa fotografia la presa de Sicília, compartint jeep amb John Hersey guanyador d'un Premi Pulitzer. Després, a les afores de Troina, a dalt d'un turó que les tropes alemanes havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya Herbert Matthews amb qui repetir l'experiència de Terol, però des de la òptica d'assetjador.
Desprès de Sicília, Capa seguí fins a Nàpols on retratà segons la imatge que millor reflectia la victòria aliada, la de les mares de vint partisans durant el funeral dels mateixos.
França 1944
El 6 de juny de 1944 Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les Forces Armades dels EUA a la Platja de Omaha. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de Normandia. Curiosament, la gran majoria de les fotografies sortiren mogudes quan Life les publicà. Segons la revista la intensa emoció de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiòs de l'oficina londinenca Time Inc va arruïnar tota la feina feta al augmentar la temperatura del gabinet de secat. [6].
Junt amb Ernest Hemingway, Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al Mont Saint-Michel i des de allí a les afores de Paris. El 25 d'agost de [[1944], Capa faria un excel·lent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que rebé fou banyada amb champagne a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mudà a una petita habitació de luxòs Hotel Lancaster que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida.
- ↑ http://www.photo-seminars.com/Fame/capa.htm
- ↑ http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic1.jpg
- ↑ http://es.wikipedia.org/wiki/Gerda_Taro
- ↑ http://muerdemelaboca.blogia.com/upload/RobertCapa.jpg
- ↑ Capa,C. (1996). Robert Capa. Fotografias. Vicenza:Apertura
- ↑ Capa,C. (1996). Robert Capa. Fotografias. Vicenza:Apertura