Orde de Cluny

Cluniacencs

Blasó de l'Abadia de Cluny
Tipus	Monàstic
Nom oficial	Congregació Cluniacenca de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatí	Congregatio Cluniacensis Ordinis S. Benedicti
Altres noms	Orde de Cluny, Reforma de Cluny; monjos negres
Hàbit	Benedictí: túnica i escapulari, amb cogulla, negres, de màniga llarga
Objectiu	Observança rigurosa de la Regla de Sant Benet, increment de la importància de l'ofici diví i el culte litúrgic, perfecció de la vida monàstica
Fundació	11 de setembre de 909, Bourges (Borgonya) per Guillem I d'Aquitània, amb la col·laboració de Bernó de Borgonya
Aprovat per	Joan IX, en 931 (quan Cluny va ser reconegut com a cap de l'orde)
Regla	Regla de Sant Benet, reformada per Sant Benet d'Aniana
Patrons	Sant Benet de Núrsia
Supressió	la seva influència declina a partir de 1156; l'Abadia de Cluny fou suprimida en 1791
Branques i reformes	És reforma dels benedictins; cistercencs (1098); Estricta Observança de Cluny (1621)
Primera fundació	Abadia de Cluny, 910
Fundacions destacades	La Charité-sur-Loire, Abadia de Saint-Pierre de Moissac, Vézelay
Fundacions a terres de parla catalana	Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera, Sant Pere de Camprodon
Persones destacades	Sant Odó de Cluny, Sant Maiol, Sant Odiló, Gregori VII Sant Hug, Pere d'Osma

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos.

Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'Orde de Sant Benet, aplicant la Regla de sant Benet amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats Ot de Cluny, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable de Cluny, van creure que els principals problemes de l'Església eren, en aquell moment:

• la investidura de càrrecs eclesiàstics (investir laics com a bisbes, abats...)
• la simonia (compra de l'ofici)
• el nicolaitisme o clerogàmia (incompliment del celibat entre els monjos)

Maqueta amb la reconstrucció de l'abadia de Cluny

La reforma de Cluny vol acabar amb tot això i retornar a l'estil de vida monàstica austera i rigorosa. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles X i XII. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestir clunicencs s'agrupen i es federen, i al s. XII arriben a tenir 2.000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits.

Per evitar interferències, l'abat de Cluny depenia directament del Papa, sense haver de retre comptes a bisbes o nobles.

A partir de la reforma de Cluny, molts monjos també s'ordenen sacerdots, i per tant hi han dues menes de monjos: sacerdots o monjos de cor, i germans conversos. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals.

No obstant això, la reforma de Cluny va exagerar dues coses que van acabar perjudicant la vida monàstica:

1. la salmòdia, que de 150 salms setmanals, repartits al llarg de l'ofici diví, passen a 200 salms diaris, per poder lloar Déu a tota hora del dia; això va en detriment del treball manual, essencial en la vida benedictina.
2. exagera la solemnitat del culte, tornant a caure en la riquesa i l'ostentació contra la volien lluitar.

Van influir notablement en la cultura i l'art.