Senyor de Balaguer: diferència entre les revisions
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Situació actual == |
== Situació actual == |
||
Des del [[21 de gener]] de [[1977]] els títols de l'hereu de l'antiga [[Corona d'Aragó]] són de fet ostentats pel príncep [[Felip de Borbó]], si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del [[22 de gener]] de [[1977]]) només esmenta explícitament el de [[príncep d'Astúries]] i afegeix ''y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España''. En la mateixa línia, la Constitució espanyola de 1978 (títol II, art. 57.2) indica: ''El Príncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias y los demás títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España''. El [[1990]], en una visita oficial a [[Balaguer]], el príncep [[Felip de Borbó]] assumí el títol en una cerimònia d'homenatge popular. Des de la supressió de la [[Corona d'Aragó]] a principis del segle XVIII, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les escadusseres visites a [[Catalunya]]. |
Des del [[21 de gener]] de [[1977]] els títols de l'hereu de l'antiga [[Corona d'Aragó]] són de fet ostentats pel príncep [[Felip de Borbó]], si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, [[BOE]] del [[22 de gener]] de [[1977]]) només esmenta explícitament el de [[príncep d'Astúries]] i afegeix ''y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España''. En la mateixa línia, la Constitució espanyola de 1978 (títol II, art. 57.2) indica: ''El Príncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias y los demás títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España''. El [[1990]], en una visita oficial a [[Balaguer]], el príncep [[Felip de Borbó]] assumí el títol en una cerimònia d'homenatge popular. Des de la supressió de la [[Corona d'Aragó]] a principis del segle XVIII, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les escadusseres visites a [[Catalunya]]. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 18:37, 11 set 2007
Història
Títol creat el 1418 pel rei Alfons el Magnànim per al seu germà Joan, vinculat simbòlicament a la ciutat que havia estat capital del suprimit comtat d'Urgell, el domini feudal del gran rival dels Trastàmara per la possessió de la corona durant l'Interregne, Jaume d'Urgell. Quan Joan va esdevenir rei (1458), l'atorgà al seu secundogènit, l'infant Ferran, que l'ostentà fins a pujar al tron el 1479. Des d'aleshores fou propi dels hereus al tron de la Corona d'Aragó i anà sempre unit al de príncep de Girona, les vicissituds del qual en endavant compartí.
Situació actual
Des del 21 de gener de 1977 els títols de l'hereu de l'antiga Corona d'Aragó són de fet ostentats pel príncep Felip de Borbó, si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. En la mateixa línia, la Constitució espanyola de 1978 (títol II, art. 57.2) indica: El Príncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias y los demás títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. El 1990, en una visita oficial a Balaguer, el príncep Felip de Borbó assumí el títol en una cerimònia d'homenatge popular. Des de la supressió de la Corona d'Aragó a principis del segle XVIII, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les escadusseres visites a Catalunya.