Real (Ribera Alta): diferència entre les revisions
m →Història: Enllaç |
m →Història: Ampliació |
||
Línia 41: | Línia 41: | ||
== Història == |
== Història == |
||
[[Alqueria]] musulmana, amb l'important castell dels Alcalans (avui en terme de Montserrat), el [[1240]] fou donada a Eiximén de Tovià. El [[1347]] |
[[Alqueria]] musulmana, amb l'important castell dels Alcalans (avui en terme de Montserrat), el [[1240]] fou donada a Eiximén de Tovià. Més tard passà a Pere Peres Sabata de Calataiud, noble cavaller recompensat pel rei [[Jaume I el Conqueridor]] per la seua participació en la conquesta. El [[1347]] fou heretada per Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (mort vers el [[1372]]) qui, per haver fet costat a [[Pere III]] contra els nobles de la Unió, va rebre el mer i mixt imperi de Real, [[Pedralba]] i [[Montserrat]]. La branca dels [[Comtat de Real|comtes de Real]] fou encetada per Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri (mort cap al [[1444]]), cambrer del rei [[Martí I]], el qual compràal seu cosí germà, Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real i Montserrat. El seu cinquè nét, Eiximèn Peres Sanxis de Calataiud i de Vilaragut ([[1588]]), fou pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, militar i primer comte de Real ([[1599]]) en ser ascendit per [[Felip III de Castella|Felip III]].<ref>{{GEC|0057521|Sabata de Calataiud}}</ref> Lloc de [[moriscs]], quedà quasi despoblat el [[1609]]. El [[1646]] tenia només 24 cases; segons [[Cavanilles]], el [[1795]] produïa [[seda]], [[blat]], [[dacsa]], [[vi]], [[oli]] i [[garrofer|garrofes]]. |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
Revisió del 12:41, 16 ago 2017
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Ribera Alta | ||||
Capital | Real de Montroi (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.410 (2023) (131,55 hab./km²) | ||||
Gentilici | Realer, realera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 18,32 km² | ||||
Altitud | 135 | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Sant Pere | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Alejandro Blasco Sánchez | ||||
Pressupost | 1.995.773 € | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46194 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46212 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46212 | ||||
Lloc web | ajuntamentdereal.es |
Real,[1] tradicionalment conegut com a Real de Montroi, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi, a la mateixa comarca, i amb Dosaigües, a la Foia de Bunyol.
Geografia
Situat a la subcomarca de la Vall dels Alcalans. Dintre del seu relleu destaca el riu Magre, el curs del qual abraça en un meandre la població i el cabal del qual és aprofitat per al regadiu de la seva horta. Entre les elevacions muntanyoses destaquen la Serreta, l'Espoló, el Carretxal i les llomes del Penyal i del Sogroi.
Història
Alqueria musulmana, amb l'important castell dels Alcalans (avui en terme de Montserrat), el 1240 fou donada a Eiximén de Tovià. Més tard passà a Pere Peres Sabata de Calataiud, noble cavaller recompensat pel rei Jaume I el Conqueridor per la seua participació en la conquesta. El 1347 fou heretada per Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (mort vers el 1372) qui, per haver fet costat a Pere III contra els nobles de la Unió, va rebre el mer i mixt imperi de Real, Pedralba i Montserrat. La branca dels comtes de Real fou encetada per Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri (mort cap al 1444), cambrer del rei Martí I, el qual compràal seu cosí germà, Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real i Montserrat. El seu cinquè nét, Eiximèn Peres Sanxis de Calataiud i de Vilaragut (1588), fou pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, militar i primer comte de Real (1599) en ser ascendit per Felip III.[2] Lloc de moriscs, quedà quasi despoblat el 1609. El 1646 tenia només 24 cases; segons Cavanilles, el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.848 | 1.830 | 1.853 | 1.843 | 1.814 | 1.798 | 1.725 | 2.031 | 1.974 | 2.150 |
Economia
La seua economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de secà i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, fruiters i hortalisses. El secà, en franca regressió, es dedica al cultiu de la vinya, a l'olivera i al garrofer. La producció vinícola és elaborada per la cooperativa local, que a més subministra matèria primera a una indústria de licors. La ramaderia compta amb diversos centenars de caps de bestiar, entre boví, llanar i porcí; també està molt desenvolupada l'avicultura.
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 6 de l'Agrupació d'Electors Àgora, 3 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 2 del Partit Popular.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Agrupació d'Electors Àgora (AEA) | Alejandro Blasco Sánchez | 573 | 49,27% | 6 (+2) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Maria Dolores López Garrigós | 332 | 28,55% | 3 () | ||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Carmen Ocaña Hernández | 245 | 21,07% | 2 (-1) | ||
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) (no es presentà) | (-1) | |||||
Vots en blanc | 13 | 1,12% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.163 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 44 | 3,65% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.207 | 73,55%** | ||||
Abstenció | 434* | 26,45%** | ||||
Total cens electoral | 1.641* | 100 %** | ||||
Alcalde: Alejandro Blasco Sánchez (AEA) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de AEA[3]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
De 2003 a 2007 i des de 2011 l'alcalde de Real és Alejandro Blasco Sánchez de l'AEA.[7][8]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Gonzalo Salvador Navarro | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Gonzalo Salvador Navarro José García Morell |
PSPV-PSOE n/d |
28/05/1983 n/d |
n/d |
1987–1991 | Francisco López López | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Francisco López López | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Francisco López López Carmen Ocaña Hernándiz |
PSPV-PSOE Grup Mixt |
17/06/1995 16/12/1996 |
Moció de censura PP-UV-CCV+2GM |
1999–2003 | Carmen Ocaña Hernándiz Rafael Aragonés Rodríguez Fernando Hinojosa Salvador |
IR Grup Mixt IR |
03/07/1999 12/02/2003 22/02/2003 |
Dimissió n/d -- |
2003–2007 | Alejandro Blasco Sánchez | AEA | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Alejandro Blasco Sánchez María Dolores López Garrigós |
AEA PSPV-PSOE |
16/06/2007 19/09/2009 |
Pacte de Govern AEA+PSPV |
2011–2015 | Alejandro Blasco Sánchez | AEA | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Alejandro Blasco Sánchez | AEA | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
- Església de Sant Pere Apòstol, del segle XVIII. És un edifici aixecat el 1587 segons els cànons de l'estil gòtic florit, si bé posteriorment ha sofert nombrosos afegits i innovacions.
Llocs d'interés
- Serres de Martés i de l'Ave. Declarades LIC i ZEPA.
- Mola de Cortes. Declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
Festes
Com a curiositat cal comentar que Real crema falles però amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que també ho fan; de manera que és la primera localitat a celebrar l'arribada de la primavera amb el ritu del foc.
El 12 i 13 de juliol són les Festes patronals dedicades a Sant Pere. Les festes patronals dedicades al patró, Sant Pere, la patrona, la Divina Aurora, i també al Diví Xiquet i Sant Isidre, patró dels llauradors, són variables acabant el segon diumenge de juliol.
Referències
- ↑ Canvi de denominació oficial. DOCV 6.092, 1 de setembre de 2009.
- ↑ «Real (Ribera Alta)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ García, Manuel «El PP pierde once mayorías absolutas en la Ribera y todas los grandes ciudades» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 57 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Real», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Real. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament de Real
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat