Bimaristan

Un bimaristan és una instal·lació mèdica pròpia del món musulmà medieval que actuava com hospital. El nom prové del persa i significa "lloc dels malalts". Alguns bimaristans van ser coneguts a nivell internacional per la qualitat dels seus metges, com per exemple el de Damasc, el de Bagdad, el de Rayy o el del Caire.

Història

El seu origen està a les "cases de medicina" perses, creades al voltant del segle III, però no es van estendre fins l'arribada de l'Islam, essent el de Medina el primer que va portar aquest nom ja en temps dels primers califes. Funcionaven al mateix temps com hospitals per atendre urgències, llocs d'estudi de la medicina i cases de repòs dels malalts. Van actuar de pont entre la medicina del món grecollatí i l'oriental (sobretot les tradicions persa i índia) i les seves nombroses innovacions es transmetrien segles després a Europa occidental. En els casos d'epidèmia, actuaven igualment com a lloc de contenció i tractament, per exemple en el cas de la lepra es proporcionaven cures mentre s'aïllava el pacient d'altres persones sanes per evitar contagis. Els dirigents polítics sufragaven el cost d'edificar i mantenir un bimaristan dins la seva estratègia de propaganda, ja que afavorir la ciència els proporcionava prestigi. Més endavant van esdevenir facultats de medicina, els únics llocs que podien atorgar llicència per exercir als futurs metges.

Característiques

Els bimaristans eren seculars i atenien a tothom que ho necessités sense distincions de classe o religió, tant homes com dones (tot i que residien en pavellons separats). Eren instal·lacions complexes que comptaven amb una àrea separada per a les malalties contagioses, una per a les intervencions quirúrgiques i la seva recuperació, una zona per a malalts mentals i una de medicina general. El personal que hi atenia estava format al mateix bimaristan o a altres indrets que permetessin obtenir un títol. La majoria comptava amb una àmplia biblioteca, sales per fer classes i residència. Els metges guardaven registre del tractament aplicat a cada pacient i la seva resposta, de manera que pogués ser usat com a material de consulta en casos similars. S'aprofitaven també els avenços en altres disciplines i així els tractats d'òptica van contribuir a fer avançar l'oftalmologia.