Bones Viles: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
| Línia 57: | Línia 57: | ||
|} |
|} |
||
Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.<ref name=":0" |
Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.<ref name=":0"/> |
||
:{| class="wikitable" |
:{| class="wikitable" |
||
Revisió del 14:31, 15 gen 2021
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats.[1] Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles.[2]
Per esdevenir efectiu, li calia a una proposició de llei del príncep l'aprovació dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Se celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixerà amb el temps quan el tercer estament s'emancipava a poc a poc. El 2 de desembre 1373, després la Pau dels XXII es creà el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del príncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal. Aquest sistema perdurarà fins a la revolució liegesa. Al 7 de desembre 1792, serà reemplaçat per a una assemblea única: la Convenció nacional liegesa, elegida amb un sufragi universal i directe.
El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: les 12 bones viles germàniques: Tongeren i 11 bones viles del comtat de Loon annexionat el 1366 i de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romàniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la província belga actual on es troba la ciutat.
Ciutat Quarter XXII Província actual llengua[3] Lieja Capital 4 Lieja fr Tongeren Haspengouw 1 Limburg nl Huy Condroz 2 Lieja fr Dinant Amont 2 Namur fr Ciney Condroz Namur fr Thuin Entre-Sambre-i-Mosa 1 Hainaut fr Fosses-la-Ville Entre-Sambre-i-Mosa 1 Namur fr Couvin Entre-Sambre-i-Mosa Namur fr Châtelet Entre-Sambre-i-Mosa Hainaut fr Sint-Truiden Loon 1 Limburg nl Visé Franchimont Lieja fr Waremme Haspengouw Lieja fr Borgloon Loon 1 Limburg nl Hasselt Loon 1 Limburg nl Maaseik Loon Limburg nl Bilzen Loon Limburg nl Beringen Loon Limburg nl Herk-de-Stad Loon Limburg nl Bree Loon Limburg nl Stokkem Loon Limburg nl Hamont Loon Limburg nl Peer Loon Limburg nl Verviers Franchimont Lieja fr
Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.[2]
Ciutat Estatut Província actual Llengua Maastricht Jurisdicció compartida primer amb el
ducat de Brabant
i després amb la
República de les Províncies UnidesLimburg
neerlandèsnl Bouillon Ciutat fortificada de Bouillon Luxemburg fr
Referències
- ↑ Muller, Fabrice. «Liège et ses bonnes villes» (en francès), 01-11-2007. (amb mapa)
- ↑ 2,0 2,1 «Les 23 +2 « bonnes villes » de la principauté de Liège» (en francès). Connaître la Wallonie. Govern Való, s.d. [Consulta: 8 febrer 2018].
- ↑ «Les Bonnes Villes» (en francès). La principauté de Liège, Essai de chronologie, jusqu'à son absorption par la France le 9 Vendémiaire de l'an IV. [Consulta: 8 febrer 2018].
Bibliografia
- Fairon, Émile. Chartes confisquées aux bonnes villes dur pays du Liège et du comté de Looz après la bataille d'Othée (1408) (en francès). Brussel·les: Commission Royale d'Histoire de Belgique, 1937. Nach Druckexemplar suchen▼
- de Louvrex, M.G; Hodin, Bauduin. Recueil contenant les edits et reglement faits pour le Pais de Liege et Comte de Looz, par les eveques et princes, tant en matiere de police que de justice. 2a edició. Lieja: Everard Kints, 1750.
- Wahle, Eugène (ed.). Liège et ses bonnes villes (en francès). Lieja: Bibliothèque Centrale de la Ville de Liège Chiroux, 1980, p. 70. ISBN 9782870110737.