Görgeyita: diferència entre les revisions
m Sense espai |
m Tipografia |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
La görgeyita és un [[sulfat]] de [[fórmula química]] K<sub>2</sub>Ca<sub>5</sub>(SO<sub>4</sub>)<sub>6</sub>·H<sub>2</sub>O. Cristal·litza en el [[sistema monoclínic]]. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 |
La görgeyita és un [[sulfat]] de [[fórmula química]] K<sub>2</sub>Ca<sub>5</sub>(SO<sub>4</sub>)<sub>6</sub>·H<sub>2</sub>O. Cristal·litza en el [[sistema monoclínic]]. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.<ref name="HbM">{{ref-web|url=http://rruff.info/doclib/hom/gorgeyite.pdf|consulta=22 agost 2016|títol=Görgeyite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref> La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 3,5. És una espècie [[isostructural]] amb la [[campostriniïta]]. |
||
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la görgeyita pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H<sub>2</sub>O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: [[matteuccita]], [[mirabilita]], [[lecontita]], [[hidroglauberita]], [[eugsterita]], [[koktaïta]], [[singenita]], [[guix]], [[bassanita]], [[zircosulfat]], [[schieffelinita]], [[montanita]] i [[omongwaïta]]. |
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la görgeyita pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H<sub>2</sub>O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: [[matteuccita]], [[mirabilita]], [[lecontita]], [[hidroglauberita]], [[eugsterita]], [[koktaïta]], [[singenita]], [[guix]], [[bassanita]], [[zircosulfat]], [[schieffelinita]], [[montanita]] i [[omongwaïta]]. |
||
Revisió del 09:16, 9 juny 2021
 Görgeyita | |
|---|---|
 Cristalls de görgeyita del Kazakhstan | |
| Fórmula química | K2Ca5(SO4)6·H2O |
| Localitat tipus | Ischler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, Gmunden, Alta Àustria, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CD.30  |
| Dana | 29.4.7.1 |
| Heys | 25.4.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor a groguenc |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | (no reportada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,560 nβ = 1,569 nγ = 1,584 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 79°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gög |
| Referències | [1] |
La görgeyita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), mineralogista austríac.
Característiques
La görgeyita és un sulfat de fórmula química K2Ca5(SO4)6·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la campostriniïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la görgeyita pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Ischler Salzberg, Perneck, a Gmunden (Alta Àustria, Àustria). Sol trobar-se associada a altres minerals com: glauberita, halita, polihalita, anhidrita, guix, cesanita i pirita.
Referències
