Dansants de Peníscola: diferència entre les revisions
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Tipografia |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula esdeveniment}}Els '''Dansants de Peníscola''' és una tradició de Peníscola ([[el Baix Maestrat]]) que forma part de la festa de la Mare de Déu de |
{{Infotaula esdeveniment}}Els '''Dansants de Peníscola''' és una tradició de Peníscola ([[el Baix Maestrat]]) que forma part de la festa de la Mare de Déu de l'Ermitana, festa major del poble que se celebra el 8 de setembre de cada any. Es considera una de les muixerangues tradicionals del País Valencià.<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=Primera edició|títol=Les muixerangues valencianes|url=https://www.worldcat.org/oclc/960819396|data=Setembre de 2016|lloc=Benicarló|isbn=978-84-16505-34-0|nom=Joan|cognom=Bofarull Solé}}</ref> |
||
S'hi ballen diferents danses: dansants, llauradores, moros i cristians, gitanetes, pelegrines i cavallets. Algunes d'elles, com les gitanetes i els cavallets, desaparegueren però varen ser recuperades posteriorment.<ref name=":0" /> |
|||
El culte a |
El culte a l'Ermitana ja es menciona en un testament del [[1395]], però la celebració de les festes va començar el [[1664]]. Els primers testimonis escrits que es conserven sobre les Danses de Peníscola són del [[1677]], en un document en el qual ja es fa notar que les seves exhibicions eren habituals molt abans.<ref>{{Ref-web|títol=Muixeranga. De soca i arrel: Els Dansants de Peníscola (el Baix Maestrat)|url=http://desocaiarrel.blogspot.com/2016/02/els-dansants-de-peniscola-el-baix.html|data=divendres, 19 de febrer de 2016|consulta=2021-05-03|cognom=Http://desocaiarrel.blogspot.com}}</ref> Les festes de la Verge de l'Ermitana van obtindre la declaració de Festa d'Interés Turístic Nacional en [[1997]].<ref name=:1>{{Ref-web|títol=Festes de la Mare de Déu d'Ermitana - Comunitat Valenciana|url=https://www.comunitatvalenciana.com/va/castello-castellon/peniscola-peniscola/festes/festes-de-la-mare-de-deu-dermitana|consulta=2021-05-03}}</ref> |
||
== Vestit == |
== Vestit == |
||
Els Dansants de Peníscola és una de les poques danses en què els homes visten amb falda. Els dansants calcen espardenyes blanques amb cintes negres. Porten mitges i calçons blancs, una falda blava i damunt |
Els Dansants de Peníscola és una de les poques danses en què els homes visten amb falda. Els dansants calcen espardenyes blanques amb cintes negres. Porten mitges i calçons blancs, una falda blava i damunt d'esta una d'alba. La camisa és blanca, creuada per dos tirants, un de verd i l'altre roig, que sorgeixen d'un cinturó verd i roig. Pels costats, penjant del cinturó, porten dues carteres amb imatges religioses guarnides de cintes. També porten un davantal blanc. Alguns balladors porten també collarets de colors, mocadors i insígnies. Fins a mitjan del [[segle XX]], portaven un barret blanc o roig, decorat amb espillets, amb plomes, amb papallones o amb altres elements.<ref name=":0" /> |
||
L'explicació més difosa del fet que els homes dansants porten roba de dona és la llegenda segons la qual, en tornar d'una batalla amb la roba destrossada, les peniscolanes prestaren les faldes als homes per poder tapar-se. Hi ha teories que consideren la falda una versió d'una antiga túnica. Altres explicacions passen per ritus de fertilitat. Una versió ho explicaria per la prohibició tradicional de la presència de dones en danses religioses.<ref name=":0" /> |
|||
== Danses == |
== Danses == |
||
Els dansants realitzen dos tipus de danses: <ref name=":0" /> |
Els dansants realitzen dos tipus de danses: <ref name=":0" /> |
||
* danses de bastons: Els bastons tenen una llargària |
* danses de bastons: Els bastons tenen una llargària d'uns 60 centímetres. Cada dansant en porta un i el subjecta amb la mà dreta, portant l'esquerra a la cintura. Els balls de bastons inclouen "lo primer ballet", "los dos toquets", "lo Rosildo", dalt i baix, corrillo parades i "los dos colps".<ref name=":0" /> |
||
* danses de castanyetes. |
* danses de castanyetes. |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
La música que acompanya les danses és de dolçaina i tabalet, amb excepcions, com les cançons ‘’Roca del mar’’ i ‘’Honra de Peñíscola’’, incorporades al [[segle XX]], totes dues per a banda.<ref name=":0" /> |
La música que acompanya les danses és de dolçaina i tabalet, amb excepcions, com les cançons ‘’Roca del mar’’ i ‘’Honra de Peñíscola’’, incorporades al [[segle XX]], totes dues per a banda.<ref name=":0" /> |
||
Les danses es representen a la Plaça |
Les danses es representen a la Plaça d'Armes de la població.<ref name=:1 /> |
||
== Castell == |
== Castell == |
||
En acabar les danses, els dansants alcen el castell, que és una torre humana |
En acabar les danses, els dansants alcen el castell, que és una torre humana d'estructura 3-3-1: una base de tres dansants, un segon pis també de tres i, al capdamunt, un de més. Aquest últim recita una lloa que està escrita normalment pel mateix ballador i sempre en castellà. Un vuitè ballador ajuda els altres a pujar. És una ajuda necessària per les característiques de la vestimenta.<ref name=":0" /> |
||
Després de desmuntat el castell, es formen quatre pinets de dos. Aquest pinets pugen les escales i entren a |
Després de desmuntat el castell, es formen quatre pinets de dos. Aquest pinets pugen les escales i entren a l'ermita on saluden la imatge de la Mare de Déu. N'ixen i fan tombs per la plaça, reptant-se a veure qui aguanta més. Segons passa el temps, els dansants van cansant-se i cauen els pinets, fins que no n'hi queda més que un.<ref name=":0" /><ref name=:1 /> |
||
== Organització == |
== Organització == |
||
Les danses les organitzava tradicionalment un mestre, a la manera de les muixerangues. El 1994 es forma |
Les danses les organitzava tradicionalment un mestre, a la manera de les muixerangues. El 1994 es forma l'Associació Cultural de Danses, amb estatuts i amb presidents.<ref name=":0" /> |
||
Els dansants assagen pel juliol i per l'agost. La festa major és el 8 de setembre. Han actuat a altres poblacions fora del seu calendari festiu, i ho fan regularment a la [[Festes de la Magdalena|festa de la Magdalena de Castelló]]. En la Magdalena, però, no hi fan el castell.<ref name=":0" /> |
Els dansants assagen pel juliol i per l'agost. La festa major és el 8 de setembre. Han actuat a altres poblacions fora del seu calendari festiu, i ho fan regularment a la [[Festes de la Magdalena|festa de la Magdalena de Castelló]]. En la Magdalena, però, no hi fan el castell.<ref name=":0" /> |
||
Revisió del 10:34, 17 jul 2021
| |||
| Tipus | tipus de dansa  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | Peníscola (Baix Maestrat) | ||
Els Dansants de Peníscola és una tradició de Peníscola (el Baix Maestrat) que forma part de la festa de la Mare de Déu de l'Ermitana, festa major del poble que se celebra el 8 de setembre de cada any. Es considera una de les muixerangues tradicionals del País Valencià.[1]
S'hi ballen diferents danses: dansants, llauradores, moros i cristians, gitanetes, pelegrines i cavallets. Algunes d'elles, com les gitanetes i els cavallets, desaparegueren però varen ser recuperades posteriorment.[1]
El culte a l'Ermitana ja es menciona en un testament del 1395, però la celebració de les festes va començar el 1664. Els primers testimonis escrits que es conserven sobre les Danses de Peníscola són del 1677, en un document en el qual ja es fa notar que les seves exhibicions eren habituals molt abans.[2] Les festes de la Verge de l'Ermitana van obtindre la declaració de Festa d'Interés Turístic Nacional en 1997.[3]
Vestit
Els Dansants de Peníscola és una de les poques danses en què els homes visten amb falda. Els dansants calcen espardenyes blanques amb cintes negres. Porten mitges i calçons blancs, una falda blava i damunt d'esta una d'alba. La camisa és blanca, creuada per dos tirants, un de verd i l'altre roig, que sorgeixen d'un cinturó verd i roig. Pels costats, penjant del cinturó, porten dues carteres amb imatges religioses guarnides de cintes. També porten un davantal blanc. Alguns balladors porten també collarets de colors, mocadors i insígnies. Fins a mitjan del segle XX, portaven un barret blanc o roig, decorat amb espillets, amb plomes, amb papallones o amb altres elements.[1]
L'explicació més difosa del fet que els homes dansants porten roba de dona és la llegenda segons la qual, en tornar d'una batalla amb la roba destrossada, les peniscolanes prestaren les faldes als homes per poder tapar-se. Hi ha teories que consideren la falda una versió d'una antiga túnica. Altres explicacions passen per ritus de fertilitat. Una versió ho explicaria per la prohibició tradicional de la presència de dones en danses religioses.[1]
Danses
Els dansants realitzen dos tipus de danses: [1]
- danses de bastons: Els bastons tenen una llargària d'uns 60 centímetres. Cada dansant en porta un i el subjecta amb la mà dreta, portant l'esquerra a la cintura. Els balls de bastons inclouen "lo primer ballet", "los dos toquets", "lo Rosildo", dalt i baix, corrillo parades i "los dos colps".[1]
- danses de castanyetes.
Ambdós balls inclouen balls com: les dos passades, la creu, la cadena, les quatre cares, les dos rodetes, la roda gran i lo doble ball.[1]
La música que acompanya les danses és de dolçaina i tabalet, amb excepcions, com les cançons ‘’Roca del mar’’ i ‘’Honra de Peñíscola’’, incorporades al segle XX, totes dues per a banda.[1]
Les danses es representen a la Plaça d'Armes de la població.[3]
Castell
En acabar les danses, els dansants alcen el castell, que és una torre humana d'estructura 3-3-1: una base de tres dansants, un segon pis també de tres i, al capdamunt, un de més. Aquest últim recita una lloa que està escrita normalment pel mateix ballador i sempre en castellà. Un vuitè ballador ajuda els altres a pujar. És una ajuda necessària per les característiques de la vestimenta.[1]
Després de desmuntat el castell, es formen quatre pinets de dos. Aquest pinets pugen les escales i entren a l'ermita on saluden la imatge de la Mare de Déu. N'ixen i fan tombs per la plaça, reptant-se a veure qui aguanta més. Segons passa el temps, els dansants van cansant-se i cauen els pinets, fins que no n'hi queda més que un.[1][3]
Organització
Les danses les organitzava tradicionalment un mestre, a la manera de les muixerangues. El 1994 es forma l'Associació Cultural de Danses, amb estatuts i amb presidents.[1]
Els dansants assagen pel juliol i per l'agost. La festa major és el 8 de setembre. Han actuat a altres poblacions fora del seu calendari festiu, i ho fan regularment a la festa de la Magdalena de Castelló. En la Magdalena, però, no hi fan el castell.[1]
Antigament, les llauradores formaven un ball totalment diferent, però, des de mitjan segle xx, ballen el mateix que els dansants i de forma simultània. Les llauradores no fan castell.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bofarull Solé, Joan. Les muixerangues valencianes. Primera edició, Setembre de 2016. ISBN 978-84-16505-34-0.
- ↑ Http://desocaiarrel.blogspot.com. «Muixeranga. De soca i arrel: Els Dansants de Peníscola (el Baix Maestrat)», divendres, 19 febrer 2016. [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Festes de la Mare de Déu d'Ermitana - Comunitat Valenciana». [Consulta: 3 maig 2021].