Sedaví

Sedaví

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
Fitxer:NoWD  39° 25′ 38″ N, 0° 23′ 06″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Sedaví
Població humana
Població	10.637 (2023) (5.318,5 hab./km²)
Gentilici	Sedavienc, sedavienca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	2 km²
Altitud	1.000 m
Limita amb	València Alfafar Llocnou de la Corona
Partit judicial	Catarroja
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Roser i Torquat
Festa patronal	Segona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde	Josep Ferran Baixauli Chornet (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46910
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46223
Codi ARGOS de municipis	46223
Lloc web	sedavi.es

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València.

Geografia

El seu terme, estret i allargat i el seu relleu és totalment pla i cobert per sediments de l'època quaternària, encara en procés de rebliment o curullament en l'extrem oriental del terme, ocupat hui per arrossars, pròxims a l'Albufera.

La seua altitud mitjana es manté per davall dels 10 m. El clima és típicament mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 10º i els 25º de juliol.

Història

No hi ha restes arqueològics ni altres dades d'existència de població a Sedaví abans de l'època musulmana; l'Albufera s'estenia molt més enllà dels seus límits actuals i al seu voltant els aiguamolls impossibilitaven l'assentament de població humana.

Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi de que puguès derivar de la producció de seda i vi, hipòtesi que ha estat descartada. El més versemblant és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que hi va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb eixa paraula apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252.

Després de l'ocupació cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 als cavallers de Lleida anomenat Octavius i Pere Lenda.

A les primeries del segle xv, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, el 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu va ser heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinatge roman fins a l'abolició dels senyorius.

La família Barrades hi posseïa la majoria de les terres. El desé senyor de Sedaví va introduir la devoció a Sant Torquat, donant un quadre conservat a la parròquia. Potser per tensions entre habitants i senyors, a més de per l'arrelada devoció local a la Mare de Déu del Roser, el culte a Sant Torquat -oficialment patró del poble- romangué quasi ignorat fins al darres terç del segle xx.

En 1739, el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va anomenar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà: però no és fins a 1750 que se li atorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

El culte de la Mare de Déu del Roser començà a la seua ermita, situada a la partida de Sant Climent. Al inaugurar-se l'església cap al 1802, la imatge va traslladar-se al nou temple.

Al primer terç del segle xx la vida social de Sedaví es desenvolupà, apareguent la Banda de Música de Sedaví (1919), fundant-se el Casino de la Plaça (1926) i inaugurant-se les Escoles Nacionals. També s'inaugurà la nova plaça del poble.

Als 1960s Sedaví pateix una industrialització accelerada basada en la indústria del moble. Al mateix temps, la població creix amb les aportancions d'immigrants andalusos, castellans i aragonesos, provocant la construcció de les noves barriades de Sant Torquat i de la Mare de Déu del Roser.

Demografia

Cavanilles aporta la xifra de 185 veïns, l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitjan segle xix, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, en comptabilitza 1.887.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008	2009	2011	2014	2015	2016	2017	2018	2019
1.827	1.988	2.009	2.550	2.767	2.987	3.544	5.450	8.213	8.069	8.353	8.991	9.575	9.750	9.971	10.186	10.183	10.180	10.172	10.179	10.245	10.333

Economia

La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'arròs, ha patit en el present segle una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada entorn del ram del moble i la fusta. No existixen cultius de secà i els cultius de regadiu es repartixen entre l'arròs, el taronger, la dacsa i les hortalisses, que són els que més extensió ocupen. La ramaderia només està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de llet.

La indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'augment de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realitza en xicotets tallers d'origen artesanal i familiar, ampliats a empreses mitjanes en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més d'assortir el mercat nacional.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Sedaví (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sedaví
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Josep Francesc Cabanes Alonso	1.818	34,73%	7 (+3)
	Partit Popular		Raúl Hellín Álamo	1.121	21,42%	4 (-3)
	Compromís per Sedaví		Josep Ferran Baixauli Chornet	944	18,04%	3 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Jose Antonio Baixauli Gimeno	636	12,15%	2 (+1)
	Vox		Juana Aguado Nieto	272	5,20%	1 (+1)
	Altres candidatures			417	7,97%	0 ( -1)
	Vots en blanc			26	0,50%
Total vots vàlids i regidors				5.234	100 %	17
	Vots nuls			37	0,70%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.271	67,27%**
Abstenció				2.565*	32,73%**
Total cens electoral				7.834*	100 %**
Alcalde: Josep Francesc Cabanes Alonso (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior, Junta Electoral de Zona de València. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcalde de Sedaví és Josep Francesc Cabanes Alonso del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Manuel Corredor i Sanchis	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Pérez Martínez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Rafael Pérez Martínez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Josep Francesc Cabanes Alonso Josep Ferran Baixauli Chornet	PSPV-PSOE Compromís	13/06/2015 15/07/2016	Pacte de govern
2019-2023	Josep Francesc Cabanes Alonso	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Monuments

• El Nucli històric tradicional de Sedaví està declarat com a Bé Immoble de Rellevància Local.
• Església de la mare de Déu del Roser, monument datat de finals del segle xviii.

• 
  Plaça de Jaume I, en 2021
• 
  Església de la Mare de Déu del Roser
• 
  Premsa de xapa (premsa mecànica) a l'avinguda del País Valencià de Sedaví
• 
  Monument al carrer València

Festes i celebracions

Les festes populars i patronals de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del mes de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Hi tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i esportives, com ara una competició de futbol, a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Altres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organitzades pels clavaris.

Sedaví celebra així mateix les festes falleres que culminen el 19 de març.

Fills il·lustres

• Adela Pla Pastor (Sedaví 1938-2005).

Socialista històrica, es va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política. En 1979 va ser la primera dona en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonòmic, el del País Valencià, que presidia el socialista José Luis Albiñana.

En 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València en les Corts Generals. Allí va romandre fins a 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dues primeres legislatures. En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts. A més, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sidney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993. Va ser nomenada jutge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort l'any 2005. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

• Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, 1951). És un dels escriptors valencians actuals més reconeguts i que més ven.

• Vicent Ruiz Monrabal (Sedaví, 1936). Advocat i polític, va ser un dels fundadors d'UDPV, diputat a les eleccions de 1979 i cronista oficial de Sedaví.
• Francisco Ángel Blanco Nieto "Latino Blanco" (Còrdova, 1966) és un músic de jazz, director i cofundador de Sedajazz.
• David Pastor (Sedaví, 1974) és un músic trompetista de jazz

Vegeu també

• Sedajazz

Enllaços externs

• Ajuntament de Sedaví
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..