Vés al contingut

IJ (estany): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
De Groote Kaart van Amsterdam in 1544 (The Big Map of Amsterdam in 1544) by Cornelis Anthonisz.jpg
Línia 6: Línia 6:


<gallery>
<gallery>
Cornelis_anthonisz_vogelvluchtkaart_amsterdam.JPG|''Amsterdam l'any 1544'', per [[Cornelis Anthonisz]] <br />L'IJ (i el nord) es troben a baix''
De Groote Kaart van Amsterdam in 1544 (The Big Map of Amsterdam in 1544) by Cornelis Anthonisz.jpg|''Amsterdam l'any 1544'', per [[Cornelis Anthonisz]] <br />L'IJ (i el nord) es troben a baix''
IJveer.jpg|El ferri a l'IJ darrere l'estació central d'[[Amsterdam]]
IJveer.jpg|El ferri a l'IJ darrere l'estació central d'[[Amsterdam]]
RHENOLANDIA AMSTELANDIA 1681.jpg|Mapa de 1681 que mostra la situació de la badia d'Ij (Het Ij) abans de ser parcialment dessecada. Tingueu en compte que el nord és a la dreta.
RHENOLANDIA AMSTELANDIA 1681.jpg|Mapa de 1681 que mostra la situació de la badia d'Ij (Het Ij) abans de ser parcialment dessecada. Tingueu en compte que el nord és a la dreta.

Revisió del 09:40, 7 abr 2023

Infotaula de geografia físicaIJ
Imatge
Foto aèria de l'IJ amb el Canal del Mar de Nord a l'esquerra i l'IJmeer (Llac de l'IJ) a la dreta
TipusCanal i badia recuperada Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAmsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIJmeer
Final
Entitat territorial administrativaAlmere (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMar del Nord
DesembocaduraIJmeer Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 22′ 47″ N, 4° 54′ 59″ E / 52.37976°N,4.91642°E / 52.37976; 4.91642
Afluent
Dades i xifres
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaPaïsos Baixos

L'IJ és mig riu, mig estany, eixit de la canalització i l'assecament d'un antic braç de mar del mateix nom als Països Baixos, que avui és d'aigua dolça. L'IJ interior separa el centre històric d'Amsterdam del barri Amsterdam-Nord. El nom és etimològicament entroncat amb molts altres rius i estanys com l'Aa, l'Ae, Isar i l'IJzer i només vol dir aigua. A l'edat mitjana es van construir molts dics a ambdós marges del braç de mar, que a poc a poc va perdre el seu caràcter de braç de mar per a esdevenir riu i estany. Al segle xix es va decidir d'assecar encara més per a crear pòlders, per construir un canal cap al Mar del Nord, el canal de la mar del Nord (1876) i un port nou a IJmuiden (un topònim que vol dir «embocadura de l'IJ»). En aquesta època també s'han construït diverses illes, per a fer molls, drassanes i pel ferrocarril i l'estació d'Amsterdam. Això va tancar la ciutat del seu 'front de mar' (o front de riu) i va desplaçar el port. L'IJ té un rol important per al proveïment d'aigua potable a l'àrea metropolitana d'Amsterdam. Com que el riu rega una regió molt urbanitzada, sempre hi ha hagut molts ferris. Després de la construcció de ponts i túnels, el seu rol ha minvat, tret pels ciclistes i els vianants.