Amàlia Tineo i Gil: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
{{orfe}} |
{{orfe}} |
||
'''Amàlia Tineo i Gil''' (22 de juliol de [[1909]] – [[Barcelona]] 22 de gener de [[2007]]) fou una intel·lectual i professora catalana. Va estudiar [[magisteri]] i va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la [[Universitat de Barcelona]] el curs 1929-1930, on coincidí amb [[Salvador Espriu]], [[Mercè Montañola i Garriga]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]] i [[Dolors Solà i Creus]]. Junts van participar en el Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona de l'any 1933.<ref>''El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933''. Francisco Garcia Alonso i Josep Maria Fullola i Pericot</ref> |
'''Amàlia Tineo i Gil''' (22 de juliol de [[1909]] – [[Barcelona]] 22 de gener de [[2007]]) fou una intel·lectual i professora catalana. Va estudiar [[magisteri]] i va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la [[Universitat de Barcelona]] el curs 1929-1930, on coincidí amb [[Salvador Espriu]], [[Mercè Montañola i Garriga]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]] i [[Dolors Solà i Creus]]. Junts van participar en el Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona de l'any 1933.<ref>''El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933''. Francisco Garcia Alonso i Josep Maria Fullola i Pericot</ref> |
||
Llicenciada en filosofia amb premi extraordinari el juliol de 1934, va |
Llicenciada en filosofia amb premi extraordinari el juliol de 1934, va sol·licitar la realització de la tesi doctoral ''La intuición en [[Husserl]]'', dirigida per [[Joaquim Xirau]]. L’any 1935 fou la primera dona que va arribar a professora associada a la Facultat de Filosofia a Barcelona. |
||
Professora de filosofia a la ''Secció d’ensenyament mitjà espanyol'' del [[Liceu Francès de Barcelona]] des del primer moment, fou cofundadora de l’Escola Aula amb [[Pere Ribera]] i [[Jordi Sarsanedas]]. |
Professora de filosofia a la ''Secció d’ensenyament mitjà espanyol'' del [[Liceu Francès de Barcelona]] des del primer moment, fou cofundadora de l’Escola Aula amb [[Pere Ribera]] i [[Jordi Sarsanedas]]. |
||
La seva personalitat ha estat glossada per [[Ramon Alcoberro]] en el post'' En la mort d’Amàlia Tineo: ser dona, ser filòsof, ser civil'' dins el blog ''L’home que mira'', i per [[Eulàlia Petit Vilà]] en el post'' Amàlia Tineo'' dins el blog ''Barcelonetes''. |
La seva personalitat ha estat glossada per [[Ramon Alcoberro]] en el post'' En la mort d’Amàlia Tineo: ser dona, ser filòsof, ser civil'' dins el blog ''L’home que mira'', i per [[Eulàlia Petit Vilà]] en el post'' Amàlia Tineo'' dins el blog ''Barcelonetes''. |
Revisió del 01:34, 12 juny 2011
L'article o secció necessita millores de format. |
Amàlia Tineo i Gil (22 de juliol de 1909 – Barcelona 22 de gener de 2007) fou una intel·lectual i professora catalana. Va estudiar magisteri i va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el curs 1929-1930, on coincidí amb Salvador Espriu, Mercè Montañola i Garriga, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Dolors Solà i Creus. Junts van participar en el Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona de l'any 1933.[1] Llicenciada en filosofia amb premi extraordinari el juliol de 1934, va sol·licitar la realització de la tesi doctoral La intuición en Husserl, dirigida per Joaquim Xirau. L’any 1935 fou la primera dona que va arribar a professora associada a la Facultat de Filosofia a Barcelona. Professora de filosofia a la Secció d’ensenyament mitjà espanyol del Liceu Francès de Barcelona des del primer moment, fou cofundadora de l’Escola Aula amb Pere Ribera i Jordi Sarsanedas. La seva personalitat ha estat glossada per Ramon Alcoberro en el post En la mort d’Amàlia Tineo: ser dona, ser filòsof, ser civil dins el blog L’home que mira, i per Eulàlia Petit Vilà en el post Amàlia Tineo dins el blog Barcelonetes.
Referències
- ↑ El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Francisco Garcia Alonso i Josep Maria Fullola i Pericot