Directa
Tipus | publicació periòdica |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català |
Data d'inici | 18 abril 2006 |
Adreça | Riera d'Escuder, 38 |
Lloc de publicació | Barcelona |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Periodicitat | 30 dies |
Tema | magazín d'actualitat i periodisme d'investigació |
Editorial | La Directa, SCCL |
Publicat a | Barcelona |
Llicència | CC-BY-NC-ND |
Nombre de pàgines | 64 |
Nominacions i premis | |
Premis |
|
Part de | Associated Whistleblowing Press |
Lloc web | directa.cat |
La Directa, periodisme cooperatiu per a la transformació social, és un mitjà informatiu en llengua catalana en format paper i en format digital.[1] Tot i que originalment es tractava d'un setmanari, des del setembre de 2015 s'edita quinzenalment. La redacció es troba al barri barceloní de Sants, al carrer Riego, juntament amb la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible.[2]
És membre de la cooperativa de serveis financers Coop57[3] així com de la Xarxa d'Economia Solidària (XES). La Directa tracta temes d'actualitat, investigació, debat, i anàlisi i té tendències polítiques d'esquerres i vocació independentista. No està lligada a cap grup econòmic, subsistint quasi únicament de les subscripcions, i la seva línia editorial acostuma a ser crítica amb els poders polítics i econòmics. Tendeix a visualitzar les pràctiques dels moviments socials i aquells projectes polítics que plantegen un model alternatiu a l'actual.[4]
Compta amb una xarxa de corresponsals i col·laboradors als Països Catalans, així com als llocs importants de la resta del món.[4]
Història
El 9 d’abril de 2005, a l’antic Espai Obert del carrer Violant d'Hongria, 71 de Barcelona es va presentar un projecte d'un nou setmanari que volia fer difusió dels moviments socials amb una estètica i llenguatge que permetés arribar a un públic més ampli. Inicialment el nom del setmanari havia de ser Altaveu. El 14 de maig del mateix any es va constituir a Can Vies, l'Associació per la Difusió Sense Límits, ADSL, amb Roger Costa com a primer president.[5] Posteriorment, en intentar registrar el nom del mitjà, es van trobar que ja el feien servir diversos projectes, i van optar per titular-ho Setmanari de Comunicació Directa.
Es van publicar dos números zero, un el 18 d'octubre del 2005 i un altre al gener del 2006. Finalment, el número 1 no va veure la llum fins al 18 d'abril de 2006.[1][6] L'acte de presentació formal va tenir lloc el 22 d'octubre a les cotxeres de Sants, on van participar La Fura dels Baus i un concert de La Kinky Beat i Dijous Paella. Progressivament es van incorporar col·laboradors com Gabriela Serra, Miren Etxezarreta, Francesc Arnau, Arcadi Oliveres o Oleguer Preses, i es van anar creant corresponsalies a ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Esplugues i Cornellà de Llobregat, Valls, Girona, Menorca, Catalunya Nord, Lleida, Manresa i Berga.[7] Van celebrar el número 100 l'any 2008 amb una campanya que duia el lema Hem decidit no deixar-nos convèncer, fent servir una imatge de l'artista urbà Banksy.
El gener de 2010, la Directa i la revista mensual Illacrua es van fusionar per crear un mitjà més sòlid i de més abast.[8][9] El mateix any va ser guardonat amb el premi Memorial de la Pau, atorgat per l'Associació Josep Vidal i Lecha de Reus.[10] L'any 2013 van canviar el logotip de la publicació.[11]
El 17 de febrer de 2015 va ser distingida amb la menció especial als mitjans de comunicació com a «reconeixement a la seva tasca informativa, amb què denuncia les vulneracions dels drets humans i potencia la proposta d'alternatives i la crítica constructiva» del premi Solidaritat 2014 que concedeix l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).[12] L'abril de 2017 van estrenar un nou disseny de maquetació.
El 14 de febrer de 2019, la Directa rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Mitjans de Comunicació, atorgat al reportatge «La guerra bruta de l'aigua»,[13] que destapava la utilització «d'espies» al moviment per la remunicipalització de l'aigua, Aigua és Vida, per part de la companyia Aigües de Barcelona.[14]
Premis
Ha rebut els següents premis:
- Memorial Josep Vidal i Llecha (2010)
- Menció especial Premi Solidaritat (2014)
- Premi Ciutat de Barcelona (2018)[15]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «El Setmanari Directa estrena nova web avui». Enfocant. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ França, João; Rodríguez, Pau. «El desallotjament de Can Vies acaba amb durs altercats i càrregues policials». CatalunyaPlural/eldiario.es, 26-05-2014. [Consulta: 30 maig 2014].
- ↑ «Entitats sòcies - Setmanari Directa (ADSL)». [Consulta: 28 novembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «Setmanari Directa: Qui som». [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Costa Puyal, Roger «Arqueologia Directa (4): de l’’Altaveu’ a la ‘Directa’». Directa, 22-09-2015.
- ↑ «Presentat el Setmanari de comunicació Directa». VilaWeb. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ «Arqueologia Directa (5): Presentació en societat». Directa.
- ↑ «Directa i Illacrua es fusionen en una sola revista». canalsolidari.org. [Consulta: 1r gener 1013].
- ↑ «Es presenta públicament la fusió de les revistes Illacrua i La Directa» (pdf). VilaWeb. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ «La Directa premi Memorial de la Pau 2010». [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Costa Puyal, Roger «Campanyes i icones». La Directa, 29-11-2017, pàg. 3.
- ↑ «El Parlament acull el lliurament del premi Solidaritat 2014 al projecte Sicar cat, per a dones víctimes del tràfic de persones, i de la menció als mitjans a 'La Directa'». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2015].
- ↑ «Les clavegueres de la guerra de l'aigua». Directa, 27-06-2018. [Consulta: 26 febrer 2019].
- ↑ «PP i Cs abandonen l'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona per les «constants referències» als presos». Nació Digital, 14-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2019].
- ↑ «Cs i PP abandonen els Premis Ciutat de Barcelona i acusen Colau de polititzar l'acte». CCMA, 15-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2019].
Enllaços externs
- Directa - Lloc web oficial
- «La Directa: l'èxit del diari sense director», per Andreu Barnils a VilaWeb (11 febrer 2015)