Vés al contingut

COVID-19

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:41, 8 juny 2020 amb l'última edició de Gabriel Mizrahi (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula malaltiaCOVID-19
Clínica de la COVID-19[1] modifica
Tipuspneumònia atípica, infecció per coronavirus, pneumònia vírica, zoonosi, malaltia vírica, pneumònia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia, pneumologia, virologia, epidemiologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomestos, febre, insuficiència respiratòria, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, hemoptisi, diarrea, dispnea, limfopènia, anèmia, anòsmia, agèusia, hipòxia, calfred, congestió nasal, anorèxia, nàusea, conjuntivitis, dolor abdominal, pneumònia vírica, lesió cerebral, síndrome confusional aguda, psicosi, encefalitis, enantema, síndrome d'esgotament professional, disfunció erèctil, thromboinflammation (en) Tradueix i trastorn neurològic Modifica el valor a Wikidata
ExàmensRT-PCR, ELISA, tomografia computada, reacció en cadena de la polimerasa i prova ràpida d'antígens COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Tractamenttractament simptomàtic, antivíric, oxigenoteràpia, immunoteràpia, teràpia amb immunoglobulina, immunosupressor, seroteràpia i treatment of COVID-19 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
nirmatrelvir/ritonavir, remdesivir, molnupiravir, favipiravir, ruxolitinib, colquicina, fluvoxamina, casirivimab/imdevimab, infliximab, abatacept, cenicriviroc, tofacitinib (en) Tradueix, lenzilumab, sargramostim, mavrilimumab (en) Tradueix, otilimab (en) Tradueix, tradipitant (en) Tradueix, aprepitant, remestemcel-L (en) Tradueix, ibudilast, apremilast, ifenprodil (en) Tradueix, eculizumab, ravulizumab, selinexor (en) Tradueix, prazosina, losmapimod (en) Tradueix, leronlimab (en) Tradueix, nangibotide (en) Tradueix, piclidenoson (en) Tradueix, fenretinide (en) Tradueix, ebselèn, fostamatinib (en) Tradueix, vadadustat (en) Tradueix, lanadelumab (en) Tradueix, zilucoplan (en) Tradueix, apabetalona, bucil·lamina, enisamium iodide (en) Tradueix i deuremidevir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió per contacte, transmissió directa, transmissió per superfície contaminada i infecció ocular Modifica el valor a Wikidata
Causat perSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
Causa depandèmia de la COVID-19, síndrome del destret respiratori de l'adult, pneumònia vírica, trombosi, síndrome del xoc tòxic, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, tempesta de citocines, coagulació de la sang, mortalitat per la COVID-19 i COVID-19 persistent Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11RA01.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10U07.1 i U07.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana23470930 Modifica el valor a Wikidata
OMIM301051 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB60833 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007768 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine2500114 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000086382 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUICL1381981 i C5203670 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0080600 Modifica el valor a Wikidata

La COVID-19,[2] també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2,[3][a] és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV[5] però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà l'any 2002.[6] La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.[7][8]

Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament[9][10][11] També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea.[12][13] Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.[7][14][15] A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats[16] (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis).

El virus s'escampa principalment per un contacte proper[b] entre persones, sovint mitjançant petites gotetes produïdes per tos,[c] esternuts o parlant.[17][18][19] Les gotetes cauen ràpidament sobre objectes o sobre superfícies, però certs procediments mèdics poden provocar que es mantingui a l’aire durant períodes més llargs.[17][20][21] Les persones també es poden infectar tocant una superfície contaminada i després tocar-se els ulls, el nas o la boca.[17][18] En contextos experimentals, el virus ha demostrat sobreviure en superfícies fins a 72 hores.[22][23][24] És més contagiós durant els primers tres dies després de l’aparició dels símptomes, tot i que la seva propagació pot ser possible abans que apareguin símptomes i en etapes posteriors de la malaltia.[25]

La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou el rentat de mans freqüent i correcte, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació).[26] L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica.[27][28] No hi ha vacunes o tractaments antivirals específics per la COVID-19.[17] Es fan mesures de suport, aïllament i mesures experimentals.[29]

L'OMS ha declarat que el brot de coronavirus 2019-2020 és una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC).[30][31] A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS.[32] L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.[33]

Terminologia

L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom[34] va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019. Tedros va dir que s’havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d’animals o grup de persones d’acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir l'estigmatització.[35][36]

Signes i símptomes

Prevalència de símptomes[37]
Símptoma %
Febre 87,9
Tos seca 67,7
Fatiga 38,1
Producció d’esput 33.4
Hipoòsmia/anòsmia 15[38]-30[11][39]
Dificultat per respirar 18,6
Miàlgia o artràlgia 14,8
Mal de gola 13,9
Mal de cap 13,6
Calfreds 11,4
Nàusees o vòmits 5,0
Congestió nasal 4,8
Diarrea 3,7-31[40]
Hemoptisi 0,9
Congestió conjuntival 0,8
Lesions als dits semblants a penellons, apareix, sobretot, en nens i adolescents sense símptomes o símptomes lleus.

Els infectats poden ser asimptomàtics o desenvolupar símptomes.

La febre és el símptoma més comú, però és molt variable en intensitat i presentació, amb algunes persones grans, immunocompromeses o amb malalties crítiques poden no tenir gens de febre.[41][42][43] En un estudi, només el 44% de les persones tenien febre quan van presentar-se a l'hospital, mentre que el 89% va passar a presentar febre en algun moment de la seva hospitalització.[41][44] Així, la manca de febre no vol dir que algú no estigui malalt.

Altres símptomes inclouen la tos, la fatiga o la sensació de falta d'aire.[45][46][10] Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents.[47] La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties.[41] La sensació de falta d'aire sol desenvolupar-se diversos dies després dels símptomes inicials, així la sensació de falta d'aire que comença immediatament i juntament amb febre i tos és més probable que sigui deguda a l'ansietat que a COVID.[48]

S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges,[40][47] i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris.[10] Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions.[49]

La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, la alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que estan asimptomàtics o presenten un quadre lleu de la malaltia;[11][39][50] tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment.[38] A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori.[51] També s'han descrit diversos tipus de lesions a la pell: exantemes amb petèquies,[52] urticariformes,[53] maculopapuloses o amb vesícules, acrals (com psedopenellons) i livedo reticular.[54]

Molt rarament, una conjuntivitis és la primera manifestació de la COVID-19.[55]

Sembla que en els nens la malaltia evoluciona millor que en els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient.[56]

Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu,[57] basat en les dades sobre complicacions obstètriques de gestants amb processos virals similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades concloents sobre com afecta la COVID-19 el curs de l'embaràs.[58][59] Amb el propòsit de millorar la seva taxa de supervivència i la dels nadons durant aquesta pandèmia, l'Associació Internacional de Malalties Infeccioses en Obstetrícia i Ginecologia recomana fer un seguiment estricte del curs de l'embaràs i que tant les pacients com els treballadors de la salut observin en tot moment les oportunes mesures de precaució.[60] Els resultats de l'anàlisi de les placentes d'una petita cohort de mares infectades pel virus varen indicar una major prevalença d'arteriopatia decidual i altres característiques pròpies de la malperfusió vascular materna que l'existent en les placentes de control d'una sèrie anterior a la pandèmia, un patró de lesió placentària demostratiu d'anomalies en l'oxigenació de l'espai intervellositari coriònic associades generalment a problemes perinatals.[61] (Vegeu també COVID-19 a l'embaràs).

Tal com passa amb les infeccions, hi ha un retard entre el moment en què una persona es contagia per primera vegada i el moment en què desenvolupa símptomes, és el que s'anomena període d'incubació. Aquest període oscil·la, habitualment, entre 2 i 14 dies amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut.[62][63] És similar al de la SARS.[64] Tot i que hi ha casos que poden tenir un període d'incubació més llarg, més enllà del 90-95% de les persones que presenten un període d'incubació de menys de dues setmanes.[65][66][67][68]

Una minoria de casos no desenvolupa en cap moment símptomes perceptibles.[69][70] Aquests portadors asintomàtics no se solen fer proves, i el seu paper en la transmissió encara no és completament conegut.[71][72] Tanmateix, les evidències prèvies suggereixen que poden contribuir a la propagació de la malaltia.[73] La proporció de persones infectades que no presenten símptomes és desconeguda i s'està estudiant, i la CDC de Corea del Sud va informar que el 20% dels casos confirmats van romandre asimptomàtics durant l'estada a l'hospital.[74]

Complicacions

En alguns pacients, es poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica que cursa amb dificultat per respirar, i com tota pneumònia vírica, pot presentar una sobreinfecció bacteriana.[10] En els més afectats greument, pot avançar ràpidament cap a una síndrome del destret respiratori agut (SDRA) que causa una insuficiència respiratòria, xoc sèptic i una disfunció multiorgànica.[75][76]

Poden produir-se trastorns de coagulació, que comporten un augment del temps de protrombina, s'han descrit en un 6% dels ingressats a l'hospital amb la COVID-19

Les lesions no isquèmiques al cor poden incloure insuficiència cardíaca, arrítmies[77] o miocardiopaties (entre aquestes la síndrome de takotsubo,[78][79][font qüestionable] desenvolupada de vegades en el context d'un tamponament).[80][font qüestionable]

La funció renal anormal es veu en el 4% dels ingressats.[81]

Les lesions hepàtiques se solen veure en casos greus.[82]

S'han notificat casos de convulsions, ictus, encefalitis i síndrome de Guillain-Barré (SGB).[83][84][85] En algun pacient la SGB ha cursat amb una poliradiculoneuritis aguda inflamatòria fatal.[86] Se sospita que la afectació del SNC pel virus a través de la làmina cribosa etmoïdal essent llavors la causa l'edema cerebral capaç de provocar la mort, inclús molt abans que aparegui una desregulació significativa de l'homeòstasi sistèmica.[87] Tanmateix, la capacitat neuroinvasiva del SARS-CoV-2 podria ser parcialment responsable del fracàs respiratori agut que presenten alguns dels malalts amb COVID-19.[88] En determinats pacients l'única simptomatologia provocada per la infecció és de tipus neurològic.[89] Entre els que han sofert hemorràgies al SNC s'han observat grans diferències clíniques i patrons de presentació atípics.[90]

Els símptomes d'emergència en els malalts infectats inclouen dificultat per respirar, dolor o pressió persistent al tòrax, confusió, dificultat de despertar-los i cara o llavis blavosos. Si apareixen aquests símptomes i signes, es recomana atenció mèdica immediata.[10]

Un 5% dels pacients xinesos van ser ingressats en unitats de cures intensives, un 2,3% van necessitar ventilació mecànica i un 1,4% van morir.[44]

El 28 de març de 2020, la taxa global de morts per nombre de casos diagnosticats era del 4,7% oscil·lant entre el 0,2% i el 15% segons el grup d'edat i comorbiditats.[91] En comparació, la taxa de mortalitat de la pandèmia de grip de 1918 va ser d'aproximadament del 3% al 5%.[92]

Després de la infecció, els nens poden desenvolupar una síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, que té símptomes similars a la malaltia de Kawasaki, i morir.[93][94]

Causa

La malaltia és causada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), anteriorment coneguda com la nou coronavirus 2019 (2019-nCoV).[95] Es creu que el virus té un origen animal.[96]

  • Imatge de microscòpia electrònica (acolorida) mostrant el virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Les estructures de la part externa del virus recorden a una corona, donant nom al grup de virus als quals pertany el SARS-CoV-2, els coronavirus.
    Imatge de microscòpia electrònica (acolorida) mostrant el virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Les estructures de la part externa del virus recorden a una corona, donant nom al grup de virus als quals pertany el SARS-CoV-2, els coronavirus.
  • Estructura tridimensional del virus i els seus components, format per una bicapa lipídica que conté les proteïnes estructurals S (espícula), M (proteïna de membrana), E (proteïna d'embolcall); i al seu interior el material genètic en forma d'ARN.
    Estructura tridimensional del virus i els seus components, format per una bicapa lipídica que conté les proteïnes estructurals S (espícula), M (proteïna de membrana), E (proteïna d'embolcall); i al seu interior el material genètic en forma d'ARN.

Transmissió

Encara s'estan determinant alguns detalls sobre com es propaga la malaltia,[18][19] que ho fa més fàcilment que la grip, però menys que el xarampió.[18] L'OMS i les CDC proposen que el virus s'escampa principalment durant un contacte proper i per gotetes respiratòries produïdes quan les persones tossen, esternuden o parlen;[17][18] amb un contacte proper que es troba aproximadament entre 1 i 2m.[17][97] Parlar en veu alta allibera més gotetes que parlar normalment.[98]

Aquestes gotetes també es poden produir durant la respiració; tanmateix, cauen ràpidament a terra o superfícies i no es solen estendre per l'aire a grans distàncies.[17][20][99] Un estudi a Singapur va trobar que un accés de tos pot enviar les gotetes fins a 4,5 metres.[100] Un segon estudi, realitzat durant la pandèmia de 2020, va advertir que les gotetes poden recórrer fins a 7-8 metres.[101]

L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica ha suggerit que pot ser possible la transmissió del virus per bioaerosols, generats per la respiració o el parlar dels pacients. Els estudis, que es basen en la presència d'ARN viral detectat per la PCR, poden no representar virus viables en quantitats suficients per produir infecció.[102][103]

Un estudi fet a Hong Kong en pacients hospitalitzats, va observar que el virus estava present en la saliva i que la quantitat de còpies del virus anava disminuint de forma important al llarg dels 7-11 dies de l'estudi.[104]

El virus sobreviu durant hores i dies en superfícies[17][19] Concretament, es va detectar que el virus es podia detectar durant quatre hores en el coure, un dia en el cartró, fins a tres dies en el plàstic (polipropilè) i acer inoxidable.[22][24] L'estimació de la velocitat de càlcul amb un model de regressió bayesiana suggereix que els virus poden romandre viables fins a 18 hores en coure, 55 hores en cartró, 90 hores en acer inoxidable i més de 100 hores en plàstic. El virus va romandre viable en aerosols durant tot el temps de l'experiment (tres hores).[105] Això, però, varia en funció de la humitat i la temperatura.[106][107] Un treball publicat per científics de Pequín el 26 d'abril de 2020 adverteix sobre el gran influx que tenen les condicions ambientals a l'hora de quantificar el temps de persistència de la major part dels virus respiratoris en superfícies inanimades, el qual oscil·la entre pocs minuts i varies setmanes pel que fa als coronavirus. A més, entre altres fets importants, l'article afirma que experimentalment el SARS-CoV-2 es manté sense perdre la seva capacitat infecciosa a l'aire d'autobusos tancats i sense ventilar durant com a mínim 30 minuts i que els materials absorbents (el cotó, per exemple) són més eficaços que els no absorbents per evitar l'entrada d'aquest patogen a través de les vies respiratòries.[108]

Estan en estudi les influències climatològiques en la transmissió (temperatura, humitat), així com de la concentració de pol·luents atmosfèrics.[109][110]

Es poden descontaminar les superfícies amb diverses solucions (en un minut d'exposició al desinfectant per a una superfície d'acer inoxidable s'aconsegueix una reducció logarítmica de 4), incloent 62–71% d'etanol (alcohol de la farmàcia), 50–100% d'isopropanol (alcohol isopropílic), 0,1% d'hipoclorit de sodi (lleixiu), 0,5% de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i 0,2–7,5% povidona iodada (Betadine® i semblants). El sabó i els detergents ordinaris també són molt eficaços si s'utilitzen correctament; degut a que ataquen la capa externa (que conté lípids -greixos-) del virus, desactivant-la, així com desprenent-los de la pell i d'altres superfícies.[111] Altres solucions desinfectants que maten els bacteris però que no tenen tan efecte en els virus, com el clorur de benzalconi i la clorhexidina (un desinfectant quirúrgic), són menys efectives.[112]

El virus és més contagiós quan la gent està simptomàtica; si bé el risc de propagació es baix però possible abans que apareguin símptomes,[18][17][113] així un estudi va trobar que la càrrega viral era més alta en l'aparició dels símptomes, per la qual cosa pot haver augmentat abans que aquests apareguéssin.[114]

Si bé la principal porta d'entrada a l'organisme del SARS-CoV-2 són les cèl·lules pulmonars, els enteròcits del budell prim podrien ser també un punt clau en els mecanismes d'adquisició de la malaltia[115] i del posterior desenvolupament de la resposta immunitària sistèmica contra ella.[116] Així, el virus també s’ha trobat a les femtes i s'està investigant la transmissió mitjançant femta.[12][117]

Es desconeix si es pot transmetre a través del semen.[118] Així, tot i que la COVID-19 no és una infecció de transmissió sexual, se sospita que els petons, el contacte íntim i la via fecal-oral transmeten el virus.[119][120]

El virus pot passar a la llet materna, però no se sap si és transmissible i infecciós per al lactant.[121][122]

Les estimacions del nombre de persones infectades per una persona amb COVID-19 (la R0 o nombre reproductiu bàsic) han variat àmpliament. Les estimacions inicials de l'OMS de la R0 eren 1,4-2,5 (mitjana 1,95), tot i que una revisió més recent va trobar que la R0 (sense mesures de control) era superior a 3,28 i la R0 mediana a 2,79.[123]

Patofisiologia

El virus arriba als pulmons, que són els òrgans més afectats en la COVID-19, perquè té la capacitat d'accedir a les cèl·lules hostes (cèl·lules alveolars de tipus II) a través de l'ECA2, un enzim molt abundant en els alvèols.[124] El SARS-Cov-2 utilitza unes glicoproteïnes especials de superfície, els peplòmers, per connectar-se a l'ECA2 i entrar a l'interior de la cèl·lula que l'allotjarà.[125] La densitat d'ECA2 en els teixits de cada persona és un dels principals factors que determinen la gravetat de la malaltia.[126][127] El virus introduint-se en la cèl·lula de tipus II la fa malbé reproduint-s'hi. Cada cèl·lula de tipus II que pateix l'entrada del virus provoca una reacció extrema als pulmons; els líquids, pus i material cel·lular mort inunden els espais alveolars, causant la insuficiència respiratòria aguda que apareix en certs casos.[128] En aquest medi és fàcil el desenvolupament d'infeccions bacterianes secundàries de tipus pneumònic, de vegades per microorganismes molt inusuals.[129][130]

El virus també afecta els òrgans gastrointestinals, ja que l'EC2 s'expressa abundantment a les cèl·lules glandulars de l'epiteli gàstric, duodenal i rectal,[12] així com a les cèl·lules endotelials i els enteròcits de l'intestí prim.[131] El virus s'ha trobat als excrements de fins a un 53% [12][13] de pacients hospitalitzats i s'han trobat més positius a mostres anals recollides amb bastonets de cotó que positius a mostres orals en les etapes posteriors de la infecció.[132] La durada del temps de femtes positives va oscil·lar entre 1 i 12 dies i el 17% dels pacients es va mantenir positiu en les femtes després de mostrar-se negatiu en mostres respiratòries indicant que la infecció gastrointestinal viral i la possible transmissió fecal-oral poden perdurar fins i tot després de la depuració viral a les vies respiratòries.[132]

El virus pot causar infart de miocardi i danys crònics en el sistema cardiovascular.[133] Es va trobar una lesió cardíaca aguda en un 12% de les persones infectades ingressades a l'hospital de Wuhan, Xina,[47] predominantment en els casos greus.[134] Les taxes de símptomes cardiovasculars són elevades, a causa de la resposta inflamatòria sistèmica i els trastorns del sistema immunitari durant la progressió de la malaltia, però també es pot relacionar una lesió aguda del miocardi amb els receptors ECA2 del cor.[133] Els receptors ECA2 estan altament expressats al cor i estan implicats en la seva funció.[135][133] Es va trobar una alta incidència de trombosi (31%) i tromboembolisme venós (25%) en pacients de l'UCI amb infeccions per COVID-19 i pot estar relacionada amb un mal pronòstic.[136][137] La incidència exacta del tromboembolisme pulmonar agut en aquesta síndrome és desconeguda encara, ja que donat el context el seu diagnòstic acostuma a ser difícil,[138] però s'han descrit múltiples casos en individus amb pneumònies bilaterals.[139][140] En un estudi post mortem prospectiu alemany es trobaren trombosis venoses profundes en més del 50% dels casos examinats.[141] La reducció de la mobilitat corporal és un dels factors que afavoreixen el desenvolupament d'aquests fenòmens trombòtics i per això sovint convé complementar la seva proxilaxi farmacològica amb mesures mecàniques, com ara la compressió pneumàtica intermitent de les cames.[142] Es poden desencadenar arítmies funestes derivades d'un desequilibri electrolític en malalts crítics, especialment si estan afectats per una cardiopatia prèvia a la infecció[143] com ara la síndrome de Brugada.[144] La mort per miocarditis fulminant associada a la COVID-19 es produeix rares vegades, segons la literatura mèdica existent fins ara.[145][146] Pot ocórrer en persones joves sense patologies prèvies.[147]

Immunopatologia

Tot i que el SARS-COV-2 té un tropisme especial per a les cèl·lules epitelials que expressen ECA2 de les vies respiratòries,[148] quan la infecció progressa el fenomen no es limita tan sols a elles. Un estudi post mortem realitzat per investigadors alemanys ha demostrat la presència del virus en un 77% dels cors, un 77% dels fetges, un 62% dels ronyons, un 38% dels cervells i un 36% de les mostres de sang pertanyents als cadàvers objecte de l'anàlisi.[149] El dany de múltiples tipus cel·lulars concorda amb els signes d’hiperinflamació sistèmica que mostren molts dels pacients amb COVID-19 greu. A banda d'això, en les persones hospitalitzades s'han trobat elevacions d'interleucines (IL-2, IL-7, IL-6), factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags (GM-CSF),[150] quimiocines (CXCL10 i MCP-1), proteïnes inflamatòries dels macròfags (MIP-1α)[151] i el factor de necrosi tumoral α (TNF-α), que són indicatius de la síndrome d'alliberament de citocines (SAC) i suggereixen una immunopatologia subjacent.[47]

Addicionalment, les persones amb COVID-19 i síndrome del destret respiratori agut (SDRA) tenen els biomarcadors sèrics clàssics elevats de la SAC incloent proteïna C reactiva (PCR), lactat deshidrogenasa (LDH), dímer-D i ferritina.[152]

La inflamació sistèmica dóna lloc a la vasodilatació, permetent una infiltració inflamatòria limfocítica i monocítica del pulmó i del cor.[153]

Diagnòstic

Obtenció d'un frotis nasofaringi per la PCR.

L'OMS ha publicat diversos protocols de prova de la malaltia.[154][155] Les proves utilitzen la reacció en cadena de la polimerasa, concretament la RT-PCR.[156] Les mostres respiratòries són per frotis nasofaringi[157] i orofaringi.[158] Els resultats estan generalment disponibles en poques hores a dies.[159][160] Les proves "ràpides" de detecció poden ser de detecció de l'antigen del virus[161] o de detecció d'anticossos (immunoglobulines). Les primeres tenen un cost baix, moderada sensibilitat i poden servir pel triatge ràpid de pacients que acudeixen a urgències; i les segones no estan indicades en el diagnòstic de la malaltia (però sí per saber si s'ha passat o si el pacient s'està recuperant, en produir immunoglobulines).[162][163][164] Un equip de recerca xinès ha proposat l'ús de la RT-LAMP (reverse transcription-loop-mediated isothermal amplification) com a mètode de diagnòstic biomolecular ràpid en comptes de la RT-PCR convencional.[165]

També es pot diagnosticar la infecció a partir d'una combinació de símptomes, factors de risc i una tomografia computada (TC) toràcica que mostra característiques de la pneumònia.[166] Així, en les directrius de diagnòstic publicades per l'Hospital Zhongnan de la Universitat de Wuhan es van suggerir mètodes per detectar infeccions basades en característiques clíniques i risc epidemiològic; es tractava d'identificar persones que tenien almenys dos dels símptomes/signes següents a més d’un historial de viatges a Wuhan o contacte amb altres persones infectades: febre, imatge de pneumònia, recompte normal o leucopènia, o limfopènia.[167]

Tomografia computada (TC), en tall frontal, mostrant les condensacions corresponents a una pneumònia bilateral per COVID.
TC en tall horitzontal, de múltiples condensacions pneumòniques inicials.
TC amb condensacions més evidents, en la fase de progressió ràpida.

Un estudi publicat per un equip de l'Hospital Tongji de Wuhan el 26 de febrer de 2020 va demostrar que una exploració del tòrax per TC de COVID-19 tindria més sensibilitat (98%) que la RT-PCR (71%).[156] Els falsos resultats negatius poden ser el resultat d'un fracàs de l'equip diagnòstic de laboratori (la RT-PCR) o per problemes en la mostra del teixit. També s'han notificat resultats positius falsos.[168]

Una revisió bibliogràfica de març del 2020 va concloure que "les radiografies de tòrax tenen poc valor diagnòstic en les primeres etapes, mentre que els resultats de la tomografia computada poden estar presents fins i tot abans de l'aparició dels símptomes".[169] Les proves d'imatge estan indicades prioritàriament en els pacients que mostren un estat respiratori precari.[170] Encara que la radiografia simple de tòrax és menys sensible que la TC, aporta una gran informació sobre el curs de la malaltia en els malalts hospitalitzats. Es convenient l'ús d'equips portàtils per tal de limitar la disseminació nosocomial del virus.[171]

Juntament amb les proves de laboratori, la TAC toràcica pot ser útil en la diagnosi de la COVID-19 en individus amb una sospita clínica elevada d’infecció, però no es recomana com a cribratge rutinari.[169][172] Un estudi xinès de les imatges dels TACs toràcics va mostrar opacitats en vidre esmerilat en un 56% dels pacients, però el 18% d'ells no va tenir cap alteració radiològica significativa. Les opacitats bilaterals i perifèriques en vidre esmerilat són els descobriments més típics de la TC, segons un altre estudi publicat conjuntament per radiòlegs xinesos i nord-americans. La consolidació del parènquima pulmonar, les opacitats lineals i el signe d'halo invers[173][174] són altres troballes radiològiques. Aquest signe en particular es correlaciona amb els anells moderadament hiperintensos (més brillants que el teixit pulmonar) que s'observen en les seqüències T2 de les ressonàncies magnètiques nuclears de tòrax.[175] En un primer moment, les lesions estan situades solament en un pulmó, però són bilaterals en un 88% dels pacients a mesura que la malaltia avança,[176] amb una distribució perifèrica, asimètrica i posterior de dominància subpleural,[169] un engruiximent septal lobular (les separacions entre els lòbuls pulmonars), ocupació alveolar i consolidació pulmonar d'intensitat variable.[177][178]

Els nivells baixos d’oxigen detectats mitjançant un pulsioxímetre és un mètode per a aquelles persones amb pneumònia asimptomàtica; que ofereix un diagnòstic ràpid, de baix cost i pel seguiment respecte a les TC. S'han notificat casos d'hipòxia silenciosa amb pacients amb COVID-19 que no presentaven dispnea o tos, però que que els seus nivells d’oxigen s'havien reduït fins al punt de presentar ja un alt risc de síndrome del destret respiratori agut (SDRA).[179]

Com a troballes no específiques, els exàmens de sang han demostrat generalment un baix nombre de leucòcits (leucopènia i limfopènia),[7][180] uns nivells elevats de dímer-D[181] i -especialment en casos que tenen simptomatologia cardíaca- de la proteïna C reactiva (PCR)[182] i les troponines.[183]

A finals de 2019, l'OMS va indicar que s'utilitzessin els codis de la CIM-10 d'emergència U07.1 per morts per la infecció del SARS-CoV-2 confirmada per laboratori i el codi U07.2 per morts per la COVID-19 clínica o epidemiològica sense confirmació pel laboratori.[184]

Anatomia patològica

Hi ha poques dades sobre les lesions microscòpiques i la fisiopatologia de la COVID-19.[185][186] Els principals resultats anatomopatològics de l'autòpsia són:

Pronòstic

La gravetat de COVID-19 varia. La malaltia pot tenir un curs lleu amb pocs símptomes o sense, semblant-se a altres malalties respiratòries superiors com ara el refredat comú. Els casos lleus normalment es recuperen en dues setmanes, mentre que els que tenen malalties greus o crítiques poden trigar de tres a sis setmanes a recuperar-se. Entre els que han mort, el temps des de l'aparició de símptomes fins a la mort ha estat de dues a vuit setmanes.[9] Es considera probable el fet que certes particularitats genètiques tinguin relació amb les diferències en la prognosi de la COVID-19.[192]

Segons l’OMS, basada en l’anàlisi de 44.000 casos de COVID-19 a la província de Hubei, al voltant del 80% de les persones presentaven una forma lleu de la malaltia, el 14% va desenvolupar malalties més greus com la pneumònia, el 5% tenien malaltia crítica i el 3,7% foren fatals.[193][194]

Alguns estudis han trobat que la proporció entre neutròfils i limfòcits pot ser útil en el cribratge precoç de l'empitjorament.[195]

Entre els que van morir, molts tenien comorbiditats preexistents, com obesitat,[196] hipertensió arterial, diabetis[197] i malalties cardiovasculars.[198] Si algú amb problemes respiratoris previs a la infecció contrau la COVID-19, té un major risc de presentar símptomes greus que aquells que no els tenen.[199] En un estudi italià publicat a principis d'abril de 2020 es va trobar que un 97% dels casos fatals tenia una comorbiditat, sent el promig de comorbiditats en aquest grup de 2,7[200] i el temps mitjà entre l'aparició dels símptomes i la mort de deu dies, dels quals cinc foren sota hospitalizació. Tot i això, els pacients traslladats a la UCI tenien un temps mitjà de set dies entre l’hospitalització i la mort.[200] En un estudi xinès inicial es va trobar que el temps mitjà des dels símptomes inicials fins a la mort va ser de 14 dies (rang entre 6 i 41 dies).[201] Una avaluació feta per la Comissió Nacional de Salut (NHC) de la Xina estimà que els homes tenien una taxa de mortalitat del 2,8%, mentre que les dones tenien una taxa de mortalitat de l'1,7%.[202] En els menors de 50 anys el risc de mort és inferior al 0,5%, mentre que en els majors de 70 anys supera el 8%.[202] El 26 de febrer de 2020 no hi va haver cap mort amb menys de 10 anys.[202]

A més llarg termini, l’autoritat hospitalària de Hong Kong va trobar una caiguda del 20% al 30% en la capacitat pulmonar en algunes persones que es van recuperar de la malaltia i que havien presentat una afectació pulmonar.[203] També pot dur a una síndrome post-cures intensives per a algunes persones que s'haurien recuperat.[204][205]

Són molts els factors que poden determinar la mortalitat d'una regió, com -per exemple- la disponibilitat de recursos mèdics, el nivell atmosfèric de diòxid de nitrogen[206] o la socioeconomia.[207] Les estimacions de la mortalitat per la COVID-19 varien a causa d'aquestes diferències regionals,[208] però també a causa de dificultats metodològiques. La no inclusió de casos lleus pot fer que es sobreestimi la taxa de letalitat.[209]

Immunitat

A març de 2020, no se sabia si la infecció passada proporcionava una immunitat eficaç i a llarg termini en les persones que es recuperaven de la malaltia.[210] Com que s'ha notificat que els infectats amb COVID-19 ja guarits poden desenvolupar anticossos protectors, segons el comportament d'altres coronavirus, a abril del 2020 es creu que en ells la immunitat adquirida és un fenomen probable com a mínim a curt termini.[211] Així i tot, s'han registrat casos en què la recuperació de la COVID-19 va ser seguida, en una data posterior, per proves positives al coronavirus.[212][213][214][215] Es creu que en aquests casos hi ha una infecció persistent més que no pas una reinfecció,[215] o falsos positius per fragments d’ARN restants.[216]

Tractament

No hi ha tractaments específics aprovats per a aquesta malaltia,[17] així no es recomana cap medicament per a la prevenció de COVID-19, abans o després de l’exposició al virus SARS-CoV-2, fora de la realització d’un assaig clínic.[217] S'ha recomanat una higiene personal, un estil de vida saludable i una dieta sana per millorar la immunitat.[218]

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties recomanen que els pacients sospitosos de ser positius pel virus del SARS-CoV-2 portin una màscara facial senzilla per atenuar així la propagació.[219]

Fàrmacs

Els símptomes es gestionen amb mesures de suport.[220]

Els antiinflamatoris (com l'ibuprofèn) utilitzats habitualment per reduir la febre, s'han utilitzat per tractar els símptomes semblants a la grip provocats per COVID-19.[221] Augmentarien els ECA2 a nivell cel·lular, cosa que podria empitjorar les infeccions per COVID-19.[217][222] Així es desaconsella el seu ús, recomanant l'ús de paracetamol com alternativa.[217][223][224]

Tot i que s’han plantejat preocupacions teòriques sobre els IECA i els ARA II, a 19 de març del 2020, no ni ha suficients dades per justificar l’aturada d’aquests antihipertensius.[225][226] Un estudi publicat el 22 d’abril a la revista mèdica estatunidenca Circulation Research mostrava que els pacients amb hipertensió arterial i COVID-19 tenien una menor mortalitat per totes les causes quan prenien aquests medicaments.[227][228]

Els glucocorticoides no són recomanables a menys que la malaltia es compliqui amb una síndrome del destret respiratori agut.[229][230]

S’ha observat que els medicaments per prevenir la coagulació de la sang [136] i la teràpia anticoagulant amb heparina de baix pes molecular s'associen amb un curs més favorable de la COVID-19 greu que mostra signes de coagulopatia (elevació del dímer-D)[231] i, per tant, també a un increment del temps de supervivència dels malalts que presenten aquest problema.[232]

Oxigenoteràpia

La majoria de casos de COVID-19 no són prou greus per a requerir ventilació mecànica (ajuda artificial per a respirar),[233][234] llavors amb una oxigenoteràpia amb ulleres nasals o mascareta serà suficient.[235] Pot ser convenient complementar l'administració d'oxigen amb la de solucions de piruvat de sodi nebulitzades.[236]

Ventilació mecànica

Tot i la poca informació publicada (a març del 2020), el 26% dels pacients hospitalitzats amb la COVID-19 requereixen d'ingrés a l'UCI, dels quals un 47% requeriran ventilació mecànica i un 11% suport amb oxigenació per membrana extracorpòria, és a dir, al voltant del 4% del total de pacients hospitalitzats.[237] La posició en decúbit pron en aquests pacients intubats reduïria la mortalitat.[238]

Els respiradors haurien de tenir control de pressió i PEEP elevats[239] (que sovint no estan disponibles en els ventiladors més antics i de transport) per tal de maximitzar el lliurament d’oxigen alhora que es minimitza el risc de lesions pulmonars i pneumotòrax associades al respirador.[240]

Alguns metges recomanen l’ús de la ventilació mecànica invasiva perquè aquesta tècnica limita la propagació de vectors de transmissió aerosolitzada.[233] Els casos més greus són els més habituals en els adults més grans (els majors de 60 anys [233] i sobretot els majors de 80 anys).[241] Molts països desenvolupats no tenen prou llits hospitalaris per càpita per afrontar una pandèmia que requereixi molts ingressos en un període curt de temps, la qual cosa limita la capacitat del sistema sanitari d'absorbir la pujada sobtada del casos de COVID-19 prou greus per requerir hospitalització.[242][243] Aquesta capacitat limitada és un factor important de la necessitat d'aplanar la corba (per mantenir la velocitat amb què es produeixen nous casos i, per tant, el nombre de persones malaltes en un moment del temps).

ECMO

El protocol clínic del Ministeri de Sanitat Espanyol recomana l'ús d'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) per a pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA) els quals persisteixen amb insuficiència respiratòria aguda greu i importants dificultats de ventilació tot i haver seguit progressivament el protocol: oxigenoteràpia, ventilació mecànica no invasiva (VNI) i ventilació mecànica invasiva. S'indica l'ús d'ECMO veno-venosa a excepció que existeixi aturada cardíaca, valorant-se en aquest cas emprar la tècnica veno-arterial.[237] A Catalunya, els 4 principals centres hospitalaris de Barcelona, disposen d'aquesta tecnologia.[244]

Des d'inicis del febrer de 2020, el personal sanitari de la Xina ha estat emprant l’ECMO com a suport complementari per a pacients que presenten pneumònia vírica aguda associada a la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19); quan, tot i la ventilació mecànica invasiva, els nivells d’oxigenació sanguínia es mantenen massa baixos (hipoxèmia) per a sostenir el pacient.[245] Els primers informes indiquen que ajuda a restaurar la saturació d’oxigen en sang dels pacients i a la reducció de víctimes mortals entre el 3% aproximadament dels casos greus en què s’ha utilitzat.[246][247][248]

Tecnologies de la informació

El febrer de 2020, la Xina va llançar una aplicació mòbil per tractar el brot de la malaltia.[249] Es demana als usuaris que introdueixin el seu nom i número d'identificació. L'aplicació és capaç de detectar un "contacte proper" mitjançant dades de vigilància i, per tant, un risc potencial d'infecció. Tots els usuaris també poden comprovar l'estat d'altres tres usuaris. Si es detecta un risc potencial, l'aplicació no només recomana l'auto-quarantena, sinó que també alerta els funcionaris sanitaris locals.[250]

S'utilitzen, per fer el seguiment de persones infectades i contactes amb aquestes, a Corea, Taiwan i Singapur anàlisis de dades massives de dades recollides dels telèfons mòbils, inclòs el seu seguiment, i reconeixement facial.[251][252] El març del 2020, el govern israelià va permetre a les agències de seguretat fer un seguiment de les dades de telefonia mòbil de persones que suposadament tenien coronavirus. Es va prendre la mesura per fer complir la quarantena i protegir els que podrien entrar en contacte amb ciutadans infectats.[253]

El 18 de març, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una aplicació mòbil per a fer una detecció i seguiment dels pacients amb COVID-19.[254]

Per una altra banda, la incorporació de la telemedicina als sistemes de cooperació mèdica i resposta sanitària durant aquesta crisi ha estat de gran ajuda des del seu inici.[255][256]

Tractaments en investigació

Vacunes

Article principal: Vacuna contra la COVID-19

No hi ha disponible cap vacuna, però diverses agències desenvolupen activament candidats a vacuna. S'està utilitzant treballs anteriors sobre SARS-CoV perquè tant SARS-CoV com SARS-CoV-2 utilitzen el receptor ECA2 per entrar a cèl·lules humanes.[257] S'estan investigant tres estratègies de vacunació:[258]

  • En primer lloc, els investigadors tenen com a objectiu construir una vacuna amb el virus sencer. L'ús d'aquest virus, ja sigui inactiu o mort, té l'objectiu d'obtenir una resposta immunitària ràpida del cos humà a una nova infecció amb COVID-19.
  • Una segona estratègia, les vacunes de subunitats, té com a objectiu crear una vacuna que sensibilitzi el sistema immunitari a determinades subunitats del virus. En el cas del SARS-CoV-2, aquesta investigació se centra en l'espícula S que ajuda al virus a intrusionar el receptor enzimàtic ECA2.
  • Una tercera estratègia és la de les vacunes d'àcids nucleics (vacunes d'ADN o ARN, una nova tècnica per crear una vacuna).

Les vacunes experimentals d'alguna d'aquestes estratègies hauran de ser provades per a la seva seguretat i eficàcia.

Fàrmacs

Durant les primeres setmanes posteriors a l'inici de la pandèmia es desenvoluparen uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs ja existents,[259][260] mentre que pocs mesos després la xifra era de molts centenars, la major part d'ells centrats en la determinació dels efectes de 15 medicaments contra la infecció:[261]

Antivírics
Contra la tempesta de citocines

La tempesta de citocines, un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Les persones amb condiciones preexistents causants d'un estat d'inflamació crònica són proclius a desenvolupar-la.[286] Contra aquesta reacció immunitària hi ha:

Teràpia amb immunoglobulines

S’està investigant la transferència d’immunoglobulines (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s’han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d’immunització passiva.[303] Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents.[303] La neutralització viral és el mecanisme d’acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra el SARS-CoV-2. Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos i/o la fagocitosi.[303] Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple amb anticossos monoclonals fabricats en laboratori, estan en desenvolupament.[303] Seguint aquesta línia de recerca, s'ha comprovat que un anticòs monoclonal de nom 47D11 dirigit als receptors ACE2 i conegut anteriorment pels seus efectes contra el SARS-CoV, també té la capacitat de bloquejar l'activitat del SARS-Cov-2 en cultius cel·lulars.[304] Es podria augmentar la producció de sèrum convalescent, que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d’aquest virus.[305]

Suport psicològic

Les persones poden patir estrès, depressió o angoixa a causa de la quarantena, restriccions de viatge, efectes secundaris del tractament o por de la pròpia infecció.[306][307] Un col·lectiu molt afectat per aquestes alteracions psicoemocionals és el dels professionals de la salut.[308]

Prevenció

Corbes epidèmiques sense actuació de distanciació i amb actuació.
Quatre passos per posar-se un equip de protecció individual.[309] Amb quatre passos: bata, mascareta, protector ocular i guants

Com que no s'espera que una vacuna contra el SARS-CoV-2 estigui disponible abans del 2021,[310] una qüestió clau en la gestió de la pandèmia COVID-19 és intentar disminuir el pic de l'epidèmia, coneguda com aplanar la corba epidèmica a través de diverses mesures que pretenen reduir la taxa de noves infeccions.[311][312] La disminució del nombre reproductiu bàsic, o "R0", ajuda a disminuir el risc de tensionar o col·lapsar els serveis sanitaris, permetent un millor tractament dels casos greus actuals i proporcionant més temps perquè es desenvolupi una vacuna i un tractament;[311] amb una "R0" inferior a 1 la infecció tendirà a desaparèixer i si és superior a 1 a augmentar.[313][314]

Les organitzacions sanitàries mundials han publicat mesures preventives per reduir les possibilitats d'infecció.[315] Les recomanacions són similars a les publicades per a altres coronavirus:[316][317][318]

  • Mantenir-se a distància de les altres persones: quedar-se a casa, evitar viatges i activitats públiques. Aquesta mesura es considera essencial per controlar l'expansió de la malaltia.[319]
  • Rentat de mans freqüent amb aigua i sabó i almenys durant 20 segons; no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans no rentades. També s'ha recomanat l'ús d'un desinfectant de mans a base d'alcohol amb almenys un 60% d’alcohol, però només quan l'aigua i el sabó no estan disponibles.
  • Tapar-se la boca en tossir o esternudar en un mocador de paper, i després llençar-lo a les escombraries; i si no es té un mocador a mà, fer-ho en el colze del braç doblat.
  • Inicialment es va recomanar l'ús de màscaretes només per a aquelles persones amb COVID-19 o sospitoses d'estar afectades, i també per a aquells que estiguessin cuidant algú amb una sospita infecció, però no per al públic en general.[320][321] Alguns països ja van recomanar (o obligar) que també les persones sanes portessin mascaretes, particularment a la Xina,[322][323] Hong Kong[324] i Tailàndia.[325] Per al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) les màscaretes "... es podrien considerar especialment quan es visiten espais tancats amb gent ..." però "... només com a mesura complementària ...".[326] Així el seu ús s'ha anat fent extensiu (per a qualsevol persona) a Espanya,[327] Itàlia (la regió de la Llombardia),[328] Rússia,[329] i els Estats Units.[330]

L'acaparament i l'especulació amb les mascaretes, amb un preu de les mascaretes sis vegades superior al existent en circumstàncies normals, tres vegades el dels respiradors N95 i el doble el de la roba de protecció d'índole sanitària,[331] van empitjorar la possibilitat de posar-se-les. Per regla general les màscares N95 són d'un sol ús, però davant la magnitud de la crisis s'han publicat guies sobre els mètodes correctes a seguir si es necessari reutilitzar-les[332][333] o sobre la possibilitat d'utilitzar alternativament màscares elastomèriques.[334] Alguns experts sanitaris consideren que el fet de portar mascaretes no-mèdiques de qualitat i altres revestiments facials com bufandes o passamuntanyes és una bona manera d'evitar que les persones es toquin la boca i el nas, encara que no protegeixin contra un esternut o tos directes d'una persona infectada.[335]

En alguns països s'estipulen mesures de quarantena per a persones procedents d'altres indrets.[336]

Especialment per a personal cuidador de grups de risc, com ara ancians, per tal d'ajudar a determinar quan caldria demanar assistència mèdica, és recomanable també enregistrar periòdicament dades mèdiques simples, com ara la temperatura amb un termòmetre i la saturació d'oxigen en sang amb dispositius com un pulsioxímetre.[337][338]

La detecció de persones que hagin passat la malaltia amb poca o nula simptomatologia és important degut a la possibilitat de ser vectors de la malaltia o per valorar-ne la necessitat del seu aïllament. Així les proves "ràpides", que es basen en la detecció de IgM i IgG en una mostra de sang del dit, si be no estarien indicats en el diagnòstic de la malaltia,[163][339] podrien ser útils en l'estudi epidemiològic i la valoració de la necessitat d'aïllament o distanciació social, en funció d'aquests marcadors d'immunitat al virus.[340][341]

Per als professionals sanitaris que cuiden pacients amb infecció confirmada o sospitada de COVID-19, els CDC recomanen col·locar el pacient en una habitació individual d'aïllament d'infecció per aire (amb pressió negativa si s'han de realitzar maniobres que puguin ocasionar aerosols, com poden ser aspiració de mocs o inducció de tossir per eliminar esputs) a més d'utilitzar les mesures estàndard i de prevenció de contacte.[342] També s'aconsella als professionals mesures específiques en tornar a casa, com canviar-se la roba, apartar tot el que duen i dutxar-se.[343]

A principis del 2020, l'OMS va dir que no esperava que estigués disponible una vacuna contra el SARS-CoV-2 abans de 18 mesos.[344] La fase I dels primers assajos de seguretat per aconseguir-la fou posada en marxa el març del 2020.[345]

Dues de les companyies farmacèutiques més grans del món, la francesa Sanofi i la britànica GlaxoSmithKline (GSK), anunciaren el 14 d'abril de 2020 la seva voluntat de col·laboració per tal d'aconseguir el més aviat possible la producció a gran escala d'una vacuna eficaç.[346]

Equips de protecció individual

Els CDC han especificat el tipus d'equip de protecció individual que els proveïdors de salut haurien d'utilitzar quan atenen a pacients potencialment afectats per la COVID-19, així com l'ordre correcte de col·locació dels seus components: 1) bata,[347] 2) mascareta autofiltrant,[348][349] 3) protecció ocular,[350] 4) guants mèdics.[351]

El tractament de persones infectades pel virus inclou la presa de precaucions a l'hora d'aplicar maniobres terapèutiques, especialment quan es realitzen procediments com la intubació traqueal o la ventilació manual que poden generar aerosols.[352]

Per posar-se l'EPI: primer cal posar la bata, després la mascareta autofiltrant, seguit per les ulleres o protector facial, i finalment guants que cobreixen els canells de la bata.[353]

Història

Diversos estudis epidemiològics i biomoleculars indiquen que el virus té un origen zoonòtic.[354] Des del reservori animal del virus es va transmetre als humans a Wuhan, Xina, al novembre o desembre de 2019, i a partir de la primera persona infectada es va començar a transmetre a altres persones a finals de desembre del 2019 o principis de gener del 2020.[355][356] El 14 de març de 2020, el South China Morning Post de Hong-Kong va informar que una persona de 55 anys de la província de Hubei podria haver estat la primera persona que va tenir la malaltia el 17 de novembre de 2019.[357] Un estudi dels 41 primers casos de COVID-19 confirmats, publicat el gener del 2020 a The Lancet, va revelar la data més primerenca de l'aparició dels símptomes fou l'1 de desembre de 2019.[358][359] Les publicacions oficials de l'OMS van registrar com a data de la primera aparició dels símptomes el 8 de desembre de 2019.[357] Durant l'any 2019 el nombre d'articles científics relacionats amb la COVID-19 indexats a PubMed fou de cinc, mentre que el 16 de maig de 2020 era ja de 12.944.

Davant la mancança de respiradors es van endegar i posar en marxa diversos projectes de construcció d'aparells més senzills que els convencionals a diversos països, alguns amb dissenys de codi obert, com a Catalunya amb OxyGEN,[360][361] o només de suport per la UB.[362]

Epidemiologia

Article principal: Pandèmia per coronavirus de 2019-2020

Els casos es van identificar inicialment a Wuhan, capital de la província de Hubei a la Xina, el desembre de 2019. Posteriorment, s'han informat infeccions a tot el món. Els casos que es van informar fora de la Xina han estat principalment en persones que han viatjat recentment a la Xina continental, però també hi ha hagut alguns casos de transmissió local. Més de 2.000 morts s'han registrat a la Xina continental, i 8 morts a altres parts del món.[363]

Our World in Data afirmava (25 de març de 2020) que no es pot calcular amb exactitud la taxa de letalitat.[364] Cap a finals de febrer, l'OMS estimava que la taxa (referida a infecció o IFR)[365] oscil·lava del 0,37 per cent al 2,9 per cent.[366] Els CDC estimen, amb finalitats de planificació, que la taxa de mortalitat entre els que són simptomàtics és del 0,4% (0,2% a 1%) i que el 35% de les persones infectades són asimptomàtiques, amb una taxa global de mortalitat per infecció del 0,26% (a partir del 20 de maig).[367][368]

El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a l'Hospital Universitari Son Espases de Mallorca,[369] i el 25 es va detectar el primer cas a Catalunya (Barcelona) i al País Valencià (Borriana).[370]

Afectació segons el gènere

L’impacte de la pandèmia i la seva taxa de mortalitat són diferents entre homes i dones.[371] La mortalitat és més gran en homes en estudis realitzats a la Xina i Itàlia.[372][373][374] El major risc per als homes es troba en la sisena decàda de la vida, aquest major risc desapareix a partir dels 90 anys.[374] A la Xina, la taxa de mortalitat va ser del 2,8 per cent en els homes i de l'1,7% en les dones.[374] No es coneixen les raons exactes d'aquest fenomen epidemiològic, però algunes d'elles podrien estar relacionades amb factors genètics i de comportament.[371][375] Unes diferències immunològiques basades en el sexe, una menor prevalença de fumar en dones i el fet que els homes desenvolupen condicions comòrbides -com la hipertensió- a una edat més jove que les dones podrien contribuir a la major mortalitat en el sexe masculí.[374] A Europa, dels infectats amb COVID-19, el 57% eren homes; dels infectats amb COVID-19 que també van morir, el 72% eren homes.[376] Les investigacions han demostrat que malalties víriques com l’Ebola, el VIH, la grip i la SARS afecten els homes i les dones de manera diferent.[377] Un percentatge més gran de treballadors sanitaris, en particular les infermeres, són dones i tenen una possibilitat més elevada d’exposar-se al virus.[378] Els diferents rols en la llar, l'accés al treball i a l'assistència sanitària poden afectar de manera diferent els gèneres i possiblement exagerar la disparitat de gènere existent.[371][379]

Casos en no-humans

Si bé es creu que la malaltia té un origen zoonòtic,[380][381] els humans semblen ser capaços de transmetre el virus també a alguns altres animals (un fenomen infreqüent anomenat antropozoonosi).[382] Un gat domèstic a Liège es va donar positiu després que comencés a presentar símptomes (diarrea, vòmits, dificultat en respirar) una setmana després que el seu propietari donés també positiu[383] i a Catalunya un altre gat portador d'una cardiomiopatia hipertròfica va morir a causa de la infecció.[384] Els tigres del zoològic del Bronx van resultar positius pel virus i van mostrar símptomes de la COVID-19, inclosa tos seca i pèrdua de la gana.[385] Un estudi sobre animals domesticats inoculats amb el virus va descobrir que els gats i les fures semblen "altament susceptibles" a la malaltia, mentre que els gossos semblen menys susceptibles, amb menors nivells de replicació viral. L'estudi no va trobar proves de replicació viral en porcs, ànecs i pollastres.[386] Segons un treball experimental, la transmissió del virus entre els gats domèstics és possible.[387] També s'ha detectat el virus en visons criats a diverses granges dels Països Baixos[388] i les investigacions realitzades suggereixen que podria haver-se produït un cas de transmissió vírica des dels animals a un granger.[389]

Recerca

Per tal de millorar i accelerar l'intercanvi de dades entre investigadors a nivell mundial, l'Institut Europeu de Bioinformàtica ha començat a desenvolupar la plataforma europea de dades COVID-19. Això facilita a la comunitat científica una eina de gran utilitat per entendre la biologia, l'epidemiologia, la transmissió i l'evolució del virus. Un dels majors reptes en aquesta etapa és trobar maneres d'accedir i compartir ràpidament dades i resultats que facin possible una diagnosi més acurada i ràpida i el disseny de tractaments i vacunes efectives. La plataforma europea de dades COVID-19 té com a objectiu afrontar aquest repte proporcionant una plataforma oberta, de confiança i escalable on els investigadors puguin emmagatzemar i compartir conjunts de dades rellevants. També crearà un espai informàtic compartit on col·laboren científics i treballadors de salut pública. La plataforma europea de dades COVID-19 consta de dos components connectats: SARS-CoV-2 Data Hubs, que organitzaran el flux de dades de seqüències del brot i proporcionaran un intercanvi complet de dades obertes per a les comunitats de recerca europees i mundials; i el Portal COVID-19, que reunirà i actualitzarà contínuament conjunts de dades i eines pertinents COVID-19.[390][391][392]

Hi ha ha una gran quantitat de recerca de la COVID-19, que inclou processos de recerca i publicacions accelerades per satisfer la demanda global. Per minimitzar l’impacte de la desinformació, es recomana als professionals mèdics i al públic, que esperen canvis ràpids en la informació disponible, que estiguin atents a retractacions i altres actualitzacions.[393]

Notes

  1. ↑ El nom oficial de la malaltia, anunciat per l'OMS, és COVID-19 (de l'anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l'any en què va sorgir (2019)). Si es vol fer servir un nom genèric, es pot optar per malaltia per coronavirus, pneumònia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l'inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans. La referència a Wuhan podria ser pertinent, però l'OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació amb el lloc d'origen en donar el nom a la malaltia. Per tant, es pot triar una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.
    Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, en lloc de 2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l'OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara el virus responsable de la COVID-19 o el coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
    El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (la COVID-19) si prenem com a referència els mots malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documenta el COVID-19, i no la COVID-19. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.[4]
  2. ↑ El contacte proper es defineix com un metre per l'OMS[17] i dos metres pels CDC.[18]
  3. ↑ Una tos sense tapar la boca pot viatjar fins a 8 metres

Referències

  1. ↑ «COVID-19. Other diagnostic factors» (en anglès). British Medical Journal. [Consulta: 18 març 2020].
  2. ↑ World Health Organization (11 febrer 2020). Novel Coronavirus (2019-nCoV): situation report, 22. Diseases: Coronavirus disease 2019. 
  3. ↑ NCBI «Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 isolate Wuhan-Hu-1, complete genome». Nucleotide, US National Library of Medicine, 2020; Abr 30, pàgs: 17. Reference Sequence: NC_045512.2 [Consulta: 30 abril 2020].
  4. ↑ «A l'entorn del coronavirus». Termcat, 12-02-2020.
  5. ↑ «Coronavirus disease named Covid-19» (en anglès). BBC News, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020].
  6. ↑ Shi, Q; Dorling, D; Cao, G; Liu, T «Changes in Population Movement Make COVID-19 Spread Differently From SARS» (en anglès). Soc Sci Med, 2020 Maig 15; 255, pp: 113036. ISSN 1873-5347. DOI: 10.1016/j.socscimed.2020.113036. PMID: 32442793 [Consulta: 23 maig 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hui DS, Azhar EI, Madani TA, Ntoumi F, Kock R, Dar O, Ippolito G, Mchugh TD, Memish ZA, Drosten C, Zumla A, Petersen E. The continuing 2019-nCoV epidemic threat of novel coronaviruses to global health – The latest 2019 novel coronavirus outbreak in Wuhan, China. Int J Infect Dis. 2020; Gen 14;91:pp: 264–266. doi:10.1016/j.ijid.2020.01.009. PMID: 31953166.publicació d'accés obert
  8. ↑ WHO «Q&A on coronaviruses (COVID-19)» (en anglès). Newsroom, 2020; Abr 8 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 15 abril 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). World Health Organization (WHO). 16–24 febrer 2020. Arxivat de l'original el 29 febrer 2020. Consulta: 21 març 2020. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Symptoms», 10-02-2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Hopkins, Claire. «Loss of sense of smell as marker of COVID-19 infection», 20-03-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Gu, Jinyang; Han, Bing; Wang, Jian «COVID-19: Gastrointestinal manifestations and potential fecal-oral transmission». Gastroenterology, 2020; Mar 3, 27-02-2020, pii: S0016-5085(20)30281-X. DOI: 10.1053/j.gastro.2020.02.054. ISSN: 0016-5085.
  13. ↑ 13,0 13,1 Miri, Seyyed Mohammad; Roozbeh, Fatemeh; Omrani Rad, Ali; Alavian, Seyed Moayed «Panic of Buying Toilet Papers: A Historical Memory or a Horrible Truth? Systematic Review of Gastrointestinal Manifestations of COVID-19». Hepatitis Monthly, In Press, In Press, 16-03-2020. DOI: 10.5812/hepatmon.102729. ISSN: 1735-143X.
  14. ↑ «Q&A on coronaviruses». Arxivat de l'original el 20 gener 2020.
  15. ↑ Mehta P, McAuley DF, Brown M, Sanchez E, Tattersall RS, Manson JJ «COVID-19: consider cytokine storm syndromes and immunosuppression». The Lancet, 16-03-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30628-0 [Consulta: 19 març 2020].
  16. ↑ «Coronavirus COVID-19 Global Cases by the Center for Systems Science and Engineering (CSSE) at Johns Hopkins University (JHU)». Johns Hopkins CSSE.
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 «Q&A on coronaviruses». World Health Organization, 08-04-2020. Arxivat de l'original el 20 gener 2020.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 «How COVID-19 Spreads», 02-04-2020. Arxivat de l'original el Abril 3, 2020.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Q & A on COVID-19». Arxivat de l'original el 5 febrer 2020.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Modes of transmission of virus causing COVID-19: implications for IPC precaution recommendations», 11-03-2020. «Segons les evidències actuals, el virus de la COVID-19 es transmet principalment entre persones a través de les gotetes respiratòries i mitjançant el contacte.»
  21. ↑ «FACT: #COVID19 is NOT airborne.», 11-03-2020. «Aquestes gotetes són massa pesades per restar en l’aire. Cauen ràpidament sobre el terra o superfícies.»
  22. ↑ 22,0 22,1 «New coronavirus stable for hours on surfaces». National Institutes of Health, 17-03-2020. Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  23. ↑ «Q & A on COVID-19».
  24. ↑ 24,0 24,1 van Doremalen; "et al" «Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1». New England Journal of Medicine, 3-2020, pp: NEJMc2004973. ISSN 0028-4793. DOI: 10.1056/NEJMc2004973. PMC: 7121658. PMID: 32182409.
  25. ↑ «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report—73», 02-04-2020.
  26. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.WHO. «Coronavirus disease (COVID-19) advice for the públic». Emergencies/Diseases, 31 març 2020 (rev). [Consulta: 27 abril 2020].
  27. ↑ CDC. «2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès), 11-02-2020.
  28. ↑ CDC «Information for Healthcare Professionals about Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 2020; Maig 12 (rev) [Consulta: 15 maig 2020].
  29. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 15-02-2020. Arxivat de l'original el 26 febrer 2020.
  30. ↑ «Statement on the second meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novel coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès). Arxivat de l'original el 31 gener 2020.
  31. ↑ «Hundreds of evacuees to be held on bases in California; Hong Kong and Taiwan restrict travel from mainland China - The Washington Post». Arxivat de l'original el 7 febrer 2020.
  32. ↑ «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report – 47». World Health Organization. Arxivat de l'original el 8 març 2020. [Consulta: 8 març 2020].
  33. ↑ Organization (WHO), World Health. «"Describing the situation as a pandemic does not change WHO’s assessment of the threat posed by this #coronavirus. It doesn’t change what WHO is doing, and it doesn’t change what countries should do"-@DrTedros #COVID19», 11-03-2020.
  34. ↑ OMS «Biografía del Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus» (en castellà). Oficina del Director General, 2020, pàgs: 2 [Consulta: 6 abril 2020].
  35. ↑ AFP «Novel coronavirus named 'Covid-19': WHO». TODAYonline, 11-02-2020.
  36. ↑ «The coronavirus spreads racism against – and among – ethnic Chinese». The Economist, 17-02-2020 [Consulta: 17 febrer 2020].
  37. ↑ World Health Organization. «Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» p. 11–12.
  38. ↑ 38,0 38,1 Palus, Shannon. «The Key Stat in the NYTimes' Piece About Losing Your Sense of Smell Was Wrong» (en anglès), 27-03-2020.
  39. ↑ 39,0 39,1 Iacobucci, Gareth «Sixty seconds on . . . anosmia». BMJ, 368, 2020, pàg. m1202. DOI: 10.1136/bmj.m1202. ISSN: 1756-1833. PMID: 32209546.
  40. ↑ 40,0 40,1 Wei, Xiao-Shan; Wang, Xuan; Niu, Yi-Ran; Ye, Lin-Lin; Peng, Wen-Bei; Wang, Zi-Hao; Yang, Wei-Bing; Yang, Bo-Han; Zhang, Jian-Chu. Clinical Characteristics of SARS-CoV-2 Infected Pneumonia with Diarrhea (en anglès). Rochester, NY: Ann Palliat Med, 26 febrer 2020. DOI 10.21037/apm.2020.03.26. 
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 «Interim Clinical Guidance for Management of Patients with Confirmed Coronavirus Disease (COVID-19)». Centers for Disease Control and Prevention, 03-04-2020. Arxivat de l'original el 2 març 2020.
  42. ↑ Chavez, Summer; Long, Brit; Koyfman, Alex; Liang, Stephen Y. «Coronavirus Disease (COVID-19): A primer for emergency physicians». The American Journal of Emergency Medicine, 30-01-2020. DOI: 10.1016/j.ajem.2020.03.036. PMC: 7102516. PMID: 32265065 [Consulta: 30 maig 2020].
  43. ↑ Tu, Huilan; Tu, Sheng; Gao, Shiqi; Shao, Anwen; Sheng, Jifang «The epidemiological and clinical features of COVID-19 and lessons from this global infectious public health event». The Journal of Infection, 26-03-2020. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.04.011. PMC: 7166041. PMID: 32315723 [Consulta: 30 maig 2020].
  44. ↑ 44,0 44,1 Guan, Wei-jie; Ni, Zheng-yi; Hu, Yu; Liang, Wen-hua; Ou, Chun-quan; He, Jian-xing; Liu, Lei; Shan, Hong; Lei, Chun-liang «Clinical Characteristics of Coronavirus Disease 2019 in China». New England Journal of Medicine. Massachusetts Medical Society, 28-02-2020. DOI: 10.1056/nejmoa2002032. ISSN: 0028-4793. PMID: 32109013.
  45. ↑ Chen N, Zhou M, Dong X, Qu J, Gong F, Han Y, Qiu Y, Wang J, Liu Y, Wei Y, Xia J, Yu T, Zhang X, Zhang L «Epidemiological and clinical characteristics of 99 cases of 2019 novel coronavirus pneumonia in Wuhan, China: a descriptive study» (en anglès). Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pàg. 507–513. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30211-7. PMC: 7135076. PMID: 32007143.
  46. ↑ Hessen, Margaret Trexler. «Novel Coronavirus Information Center: Expert guidance and commentary», 27-01-2020. Arxivat de l'original el 30 gener 2020.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 Huang C, Wang Y, Li X, Ren L, Zhao J, Hu Y, Zhang L, Fan G, Xu J, Gu X, Cheng Z, Yu T, Xia J, Wei Y, Wu W, Xie X, Yin W, Li H, Liu M, Xiao Y, Gao H, Guo L, Xie J, Wang G, Jiang R, Gao Z, Jin Q, Wang J, Cao B; 6 «Clinical features of patients infected with 2019 novel coronavirus in Wuhan, China». Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pàg. 497–506. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30183-5. PMC: 7159299. PMID: 31986264.
  48. ↑ Cohen, Pieter A.; Hall, Lara E.; John, Janice N.; Rapoport, Alison B. «The Early Natural History of SARS-CoV-2 Infection». Mayo Clinic Proceedings, 95, 6, 6-2020, pàg. 1124–1126. DOI: https://doi.org/10.1016/j.mayocp.2020.04.010.
  49. ↑ Li K, Wu J, Wu F, Guo D, et al «The Clinical and Chest CT Features Associated with Severe and Critical COVID-19 Pneumonia» (en anglès). Invest Radiol, 2020; Feb 29, pàgs: 11. PMID: 32118615. DOI: 10.1097/RLI.0000000000000672. PMC: 7147273 [Consulta: 26 abril 2020].
  50. ↑ Dehgani-Mobaraki, MS; Holbrook, EH; Geisthoff, UW; Bauer, C; Hautefort et al, C «Smell and taste dysfunction in patients with COVID-19». Lancet Infectious Diseases, 15-04-2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30293-0 [Consulta: 21 abril 2020].
  51. ↑ O'Hare, M «The unbearable absence of smelling» (en anglès). New Scientist, 2005; Set 21, pàgs: 4. ISSN 0262-4079 [Consulta: 12 abril 2020].
  52. ↑ Joob, Beuy; Wiwanitkit, Viroj «COVID-19 can present with a rash and be mistaken for Dengue». Journal of the American Academy of Dermatology, 22-03-2020. DOI: 10.1016/j.jaad.2020.03.036. ISSN: 1097-6787. PMID: 32213305.
  53. ↑ Quintana-Castanedo L, Feito-Rodríguez M, Valero-López I, Chiloeches-Fernández C, et al «Urticarial exanthem as early diagnostic clue for COVID-19 infection» (en anglès). JAAD Case Rep, 2020; Abr 29, pàgs: 8. PMID: 32352022. DOI: 10.1016/j.jdcr.2020.04.026. PMC: 7189196 [Consulta: 4 maig 2020].
  54. ↑ Galván Casas C, Català A, Carretero Hernández G, Rodríguez-Jiménez P, et al «Classification of the cutaneous manifestations of COVID‐19: a rapid prospective nationwide consensus study in Spain with 375 cases» (en anglès). Br J Dermatol, 2020; Abr 29, pàgs: 28. ISSN 1365-2133. DOI: 10.1111/bjd.19163. PMID: 32348545 [Consulta: 2 maig 2020].
  55. ↑ Hu, K; Patel, J; Patel, BC «Ophthalmic Manifestations Of Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 13; NBK556093 (rev), pàgs: 8. PMID: 32310553 [Consulta: 28 maig 2020].
  56. ↑ CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)». US Department of Health and Human Services, 11-02-2020. [Consulta: 2 març 2020].
  57. ↑ Buekens P, Alger J, Bréart G, Cafferata ML, et al «A call for action for COVID-19 surveillance and research during pregnancy». Lancet Glob Health, 2020; Abr 22, pii: S2214-109X(20)30206-0. ISSN 2214-109X. DOI: 10.1016/S2214-109X(20)30206-0. PMID: 32333854 [Consulta: 27 abril 2020].
  58. ↑ Rasmussen, SA; Smulian, JC; Lednicky, JA; Wen, TS; Jamieson, DJ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) and Pregnancy: What Obstetricians Need to Know». Am J Obstet Gynecol, 2020 Maig; 222 (5), pp: 415-426. PMID: 32105680. DOI: 10.1016/j.ajog.2020.02.017. PMC: 7093856 [Consulta: 21 maig 2020].
  59. ↑ Smith, V; Seo, D; Warty, R; Payne, O; et al «Maternal and Neonatal Outcomes Associated With COVID-19 Infection: A Systematic Review». Plos One, 2020 Jun 4; 15 (6), pp: e0234187. ISSN 1932-6203. DOI: 10.1371/journal.pone.0234187. PMID: 32497090 [Consulta: 8 juny 2020].
  60. ↑ Donders F, Lonnée-Hoffmann R, Tsiakalos A, Mendling W, et al «ISIDOG Recommendations Concerning COVID-19 and Pregnancy». Diagnostics (Basel), 2020 Abr 22; 10 (4), pii: E243. ISSN 2075-4418. DOI: 10.3390/diagnostics10040243. PMID: 32338645 [Consulta: 29 abril 2020].
  61. ↑ Shanes, ED; Mithal, LB; Otero, S; Azad, HA; et al «Placental Pathology in COVID-19». Am J Clin Pathol, 2020; Maig 22, pp: aqaa089. ISSN 1943-7722. DOI: 10.1093/ajcp/aqaa089. PMID: 32441303 [Consulta: 23 maig 2020].
  62. ↑ World Health Organization. «WHO COVID-19 situation report 29», 19-02-2020.
  63. ↑ WHO. «Q&A on coronaviruses (COVID-19): How long is the incubation period for COVID-19?» (en anglès).
  64. ↑ Lauer, SA; Grantz, KH; Bi, Q; Jones, FK; et al «The Incubation Period of Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) From Publicly Reported Confirmed Cases: Estimation and Application». , 2020 Maig 5; 172 (9), pp: 577-582. PMID: 32150748. DOI: 10.7326/M20-0504. PMC: 7081172 [Consulta: 23 maig 2020].
  65. ↑ Nie, Xiuquan; Fan, Lieyang; Mu, Ge; Tan, Qiyou; Wang, Mengyi; Xie, Yujia; Cao, Limin; Zhou, Min; Zhang, Zhuang «Epidemiological Characteristics and Incubation Period of 7015 Confirmed Cases With Coronavirus Disease 2019 Outside Hubei Province in China». The Journal of infectious diseases. Oxford University Press (OUP), 27-04-2020, pii: jiaa211. DOI: 10.1093/infdis/jiaa211. ISSN: 0022-1899. PMC: 7197553. PMID: 32339231.
  66. ↑ «Rapid Expert Consultation Update on SARS-CoV-2 Surface Stability and Incubation for the COVID-19 Pandemic», 27-03-2020. DOI: 10.17226/25763.
  67. ↑ «Interim Guidance: Public Health Management of cases and contacts associated with novel coronavirus (COVID-19) in the community», 15-05-2020.
  68. ↑ «Rapid Review of the literature: Assessing the infection prevention and control measures for the prevention and management of COVID-19 in health and care settings», 20-04-2020.
  69. ↑ Ferguson NM, Laydon D, Nedjati-Gilani G, Imai N, Ainslie K, Baguelin M (16 març 2020). Report 9: Impact of non-pharmaceutical interventions (NPIs) to reduce COVID19 mortality and healthcare demand. Imperial College London. Table 1. doi:10.25561/77482. Arxivat de l'original el 21 març 2020. Consulta: 25 març 2020. 
  70. ↑ Mizumoto K, Kagaya K, Zarebski A, Chowell G «Estimating the asymptomatic proportion of coronavirus disease 2019 (COVID-19) cases on board the Diamond Princess cruise ship, Yokohama, Japan, 2020». Euro Surveillance, 25, 10, 3-2020. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.10.2000180. PMC: 7078829. PMID: 32183930.
  71. ↑ «Clinical Questions about COVID-19: Questions and Answers», 11-02-2020. Arxivat de l'original el 14 febrer 2020.
  72. ↑ Lai CC, Liu YH, Wang CY, Wang YH, Hsueh SC, Yen MY, Ko WC, Hsueh PR; 6 «Asymptomatic carrier state, acute respiratory disease, and pneumonia due to severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2): Facts and myths». Journal of Microbiology, Immunology, and Infection = Wei Mian Yu Gan Ran Za Zhi, 3-2020. DOI: 10.1016/j.jmii.2020.02.012. PMC: 7128959. PMID: 32173241.
  73. ↑ Furukawa NW, Brooks JT, Sobel J «Evidence Supporting Transmission of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 While Presymptomatic or Asymptomatic». Emerg Infect Dis, 26, 7, 2020; Maig 4 (Epub Aop), pàgs: 7. DOI: 10.3201/eid2607.201595. PMID: 32364890.
  74. ↑ «코로나19 국내 발생현황 브리핑 (20. 03. 16. 14시)» (en coreà).
  75. ↑ Heymann DL, Shindo N «COVID-19: what is next for public health?». Lancet. Elsevier BV, 395, 10224, 2-2020, pp: 542–545. DOI: 10.1016/s0140-6736(20)30374-3. PMID: 32061313.
  76. ↑ Cascella M, Rajnik M, Cuomo A, Dulebohn SC, Di Napoli R. «Features, Evaluation and Treatment Coronavirus (COVID-19)». A: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing LLC, 2020 Mar; NBK554776. 
  77. ↑ Kuck, KH «Arrhythmias and sudden cardiac death in the COVID-19 pandemic» (en anglès). Herz., 2020 Abr; 24, pp: 1-2. PMID: 32333026. DOI: 10.1007/s00059-020-04924-0. PMC: 7181098 [Consulta: 15 maig 2020].
  78. ↑ Nguyen D, Nguyen T, De Bels D, Castro Rodriguez J «A case of Takotsubo cardiomyopathy with COVID 19» (en anglès). Eur Heart J Cardiovasc Imaging, 2020; Maig 12, pii: jeaa152. ISSN 2047-2412. DOI: 10.1093/ehjci/jeaa152. PMID: 32395765 [Consulta: 15 maig 2020].
  79. ↑ Minhas AS, Scheel P, Garibaldi B, Liu G, et al «Takotsubo Syndrome in the Setting of COVID-19 Infection» (en anglès). JACC Case Rep, 2020; Maig 1, pàgs: 18. PMID: 32363351. DOI: 10.1016/j.jaccas.2020.04.023. PMC: 7194596 [Consulta: 11 maig 2020].
  80. ↑ Dabbagh MF, Aurora L, D'Souza P, Weinmann AJ, et al «Cardiac Tamponade Secondary to COVID-19» (en anglès). JACC Case Rep, 2020; Abr 23, pàgs: 17. PMID: 32328588. DOI: 10.1016/j.jaccas.2020.04.009. PMC: 7177077 [Consulta: 11 maig 2020].
  81. ↑ Zhou F, Yu T, Du R, Fan G, Liu Y, Liu Z, Xiang J, Wang Y, Song B, Gu X, Guan L; 6 «Clinical course and risk factors for mortality of adult inpatients with COVID-19 in Wuhan, China: a retrospective cohort study» (en anglès). The Lancet. Elsevier BV, 2020, pàg. 1054-1062. DOI: 10.1016/s0140-6736(20)30566-3. ISSN: 0140-6736. PMID: 32171076.
  82. ↑ Xu L, Liu J, Lu M, Yang D, Zheng X «Liver injury during highly pathogenic human coronavirus infections» (en anglès). Liver International, 14-03-2020. DOI: 10.1111/liv.14435. PMID: 32170806 [Consulta: 15 abril 2020].
  83. ↑ Carod-Artal, FJ «Neurological complications of coronavirus and COVID-19». Revista de neurologia, 70, 9, 01-05-2020, pàg. 311-322. DOI: 10.33588/rn.7009.2020179. PMID: 32329044.
  84. ↑ Alberti P, Beretta S, Piatti M, Karantzoulis A, et al «Guillain-Barré syndrome related to COVID-19 infection» (en anglès). Neurol Neuroimmunol Neuroinflamm, 2020 Apr; 29; 7 (4), pii: e741. ISSN 2332-7812. DOI: 10.1212/NXI.0000000000000741. PMID: 32350026 [Consulta: 4 maig 2020].
  85. ↑ Galán AV, Saucedo PDS, Postigo FP, Paniagua EB «Síndrome de Guillain Barré asociado a infección por SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 22, pii: S0213-4853(20)30072-4. ISSN 0213-4853. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.007. PMID: 32364123 [Consulta: 6 maig 2020].
  86. ↑ Marta-Enguita J, Rubio-Baines I, Gastón-Zubimendi I «Síndrome de Guillain-Barré fatal tras infección por el virus SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 18, pii: S0213-4853(20)30069-4. ISSN 1578-1968. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.004. PMID: 32376041 [Consulta: 6 maig 2020].
  87. ↑ Baig AM, Khaleeq A, Ali U, Syeda H «Evidence of the COVID-19 Virus Targeting the CNS: Tissue Distribution, Host-Virus Interaction, and Proposed Neurotropic Mechanisms» (en anglès). ACS Chem Neurosci, 2020 Abr 1; 11 (7), pp: 995-998. PMID: 32167747. DOI: 10.1021/acschemneuro.0c00122. PMC: 7094171 [Consulta: 9 abril 2020].
  88. ↑ Li YC, Bai WZ, Hashikawa T «The neuroinvasive potential of SARS-CoV2 may play a role in the respiratory failure of COVID-19 patients» (en anglès). J Med Virol, 2020; Feb 27, pàgs: 8. ISSN 1096-9071. DOI: 10.1002/jmv.25728. PMID: 32104915 [Consulta: 9 abril 2020].
  89. ↑ Pellitero SE, Ferrer-Bergua LG «Paciente con clínica neurológica como única manifestación de infección por SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 24, pii: S0213-4853(20)30078-5. ISSN 1578-1968. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.010. PMID: 32364120 [Consulta: 6 maig 2020].
  90. ↑ García-García, S; Cepeda, S; Arrese, I; Sarabia, R «Hemorrhagic Conditions Affecting the Central Nervous System in COVID-19 Patients» (en castellà). Neurosurgery, 2020; Jun 3, pp: nyaa253. ISSN 1524-4040. DOI: 10.1093/neuros/nyaa253. PMID: 32490520 [Consulta: 3 juny 2020].
  91. ↑ «Coronavirus (COVID-19) Mortality Rate», 05-03-2020. Arxivat de l'original el 31 gener 2020.
  92. ↑ Killingray, David; Phillips, Howard. The Spanish Influenza Pandemic of 1918–1919: New Perspectives (en anglès). Routledge, 2003. ISBN 978-1-134-56640-2. 
  93. ↑ «Multisystem inflammatory syndrome in children and adolescents temporally related to COVID-19» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
  94. ↑ «HAN Archive - 00432 | Health Alert Network (HAN)» (en anglès), 15-05-2020. [Consulta: 20 maig 2020].
  95. ↑ Gorbalenya, Alexander E.; Baker, Susan C.; Baric, Ralph S.; de Groot, Raoul J.; et al «Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus – The species and its viruses, a statement of the Coronavirus Study Group». bioRxiv, 11-02-2020. DOI: 10.1101/2020.02.07.937862.
  96. ↑ Andersen KG, Rambaut A, Lipkin WI, Holmes EC, Garry RF «The proximal origin of SARS-CoV-2» (en anglès). Nature Medicine, 2020, Mar 17, pàg. 1-3. ISSN 1546-170X. DOI: 10.1038/s41591-020-0820-9 [Consulta: 18 març 2020].
  97. ↑ «Staying at home and away from other people (social distancing)—Coronavirus (COVID-19)—NHS». NHS.uk. [Consulta: 24 abril 2020].
  98. ↑ Asadi, Sima; Wexler, Anthony; Cappa, Christopher «Aerosol emission and superemission during human speech increase with voice loudness». Nature, 9, 1, 20-02-2019, pàg. 2348. Bibcode: 2019NatSR...9.2348A. DOI: 10.1038/s41598-019-38808-z. PMC: 6382806. PMID: 30787335. «... simply talking in a loud voice would increase the rate at which an infected individual releases pathogen-laden particles into the air ... For example, an airborne infectious disease might spread more efficiently in a school cafeteria than a library, or in a noisy hospital waiting room than a quiet ward.»
  99. ↑ World Health Organization (WHO). «Fact: COVID19 is NOT airborne» (en anglès), 28-03-2020. [Consulta: 3 abril 2020]. «These droplets are too heavy to hang in the air. They quickly fall on floors or sufaces.»
  100. ↑ Loh, Ne-Hooi Will; Tan, Yanni; Taculod, Juvel H.; et al «The Impact of High-Flow Nasal Cannula (HFNC) on Coughing Distance: Implications on Its Use During the Novel Coronavirus Disease Outbreak». Canadian Journal of Anesthesia, 18-03-2020. DOI: 10.1007/s12630-020-01634-3. PMC: 7090637. PMID: 32189218.
  101. ↑ Bourouiba, Lydia «Turbulent Gas Clouds and Respiratory Pathogen Emissions: Potential Implications for Reducing Transmission of COVID-19». JAMA, 26-03-2020. DOI: 10.1001/jama.2020.4756. ISSN: 1538-3598. PMID: 32215590 [Consulta: 6 abril 2020].
  102. ↑ Rapid Expert Consultation on the Possibility of Bioaerosol Spread of SARS-CoV-2 for the COVID-19 Pandemic (Abril 1, 2020) (2020), https://www.nap.edu/catalog/25769/rapid-expert-consultation-on-the-possibility-of-bioaerosol-spread-of-sars-cov-2-for-the-covid-19-pandemic-april-1-2020
  103. ↑ Meselson, Matthew «Droplets and Aerosols in the Transmission of SARS-CoV-2». N Engl J Med, 2020; Abr 15. DOI: 10.1056/NEJMc2009324. PMC: 7179963. PMID: 32294374 [Consulta: 11 maig 2020].
  104. ↑ To, Kelvin Kai-Wang; Tsang, Owen Tak-Yin; Yip, Cyril Chik-Yan; Chan, Kwok-Hung; Wu, Tak-Chiu; Chan, Jacky Man-Chun; Leung, Wai-Shing; Chik, Thomas Shiu-Hong; Choi, Chris Yau-Chung; 5 «Consistent Detection of 2019 Novel Coronavirus in Saliva». Clinical Infectious Diseases. Oxford University Press, 12 febrer 2020. pii: ciaa149. DOI: 10.1093/cid/ciaa149. PMC: 7108139. PMID: 32047895.
  105. ↑ van Doremalen N, Bushmaker T, Morris DH, Holbrook MG, Gamble A, Williamson BN, Tamin A, Harcourt JL, Thornburg NJ, Gerber SI, Lloyd-Smith JO, de Wit E, Munster VJ; 6 «Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1». The New England Journal of Medicine. Massachusetts Medical Society, 17-03-2020. DOI: 10.1056/nejmc2004973. PMID: 32182409.
  106. ↑ Moriyama M, Hugentobler WJ, Iwasaki A «Seasonality of Respiratory Viral Infections». Annual Review of Virology, 7, 20-03-2020. DOI: 10.1146/annurev-virology-012420-022445. PMID: 32196426.
  107. ↑ Holden, Emily, Do you need to wash your groceries? And other advice for shopping safely, The Guardian, Thursday, April 2, 2020
  108. ↑ Ren SY, Wang WB, Hao YG, Zhang HR, et al «Stability and infectivity of coronaviruses in inanimate environments» (en anglès). World J Clin Cases, 2020 Abr 26; 8 (8), pp: 1391-1399. ISSN 2307-8960. DOI: 10.12998/wjcc.v8.i8.1391. PMID: 32368532 [Consulta: 7 maig 2020].
  109. ↑ Barceló, D «An environmental and health perspective for COVID-19 outbreak: Meteorology and air quality influence, sewage epidemiology indicator, hospitals disinfection, drug therapies and recommendations». Journal of Environmental Chemical Engineering, 8, 4, 01-08-2020, pp: 104006. ISSN 2213-3437. DOI: 10.1016/j.jece.2020.104006. PMID: 32373461 [Consulta: 22 maig 2020].
  110. ↑ Domingo JL, Rovira J «Effects of air pollutants on the transmission and severity of respiratory viral infections». Environmental Research, 187, 01-08-2020, pp: 109650. ISSN 0013-9351. DOI: 10.1016/j.envres.2020.109650. PMID: 32416357 [Consulta: 22 maig 2020].
  111. ↑ LaMotte, S «COVID-19 prevention: Why soap, sanitizer and warm water work against coronavirus - CNN». Edition.cnn.com, 24-03-2020 [Consulta: 7 abril 2020].
  112. ↑ Kampf, G.; Todt, D.; Pfaender, S.; Steinmann, E. «Persistence of coronaviruses on inanimate surfaces and their inactivation with biocidal agents». The Journal of Hospital Infection, 104, 3, 3-2020, pp: 246–251. DOI: 10.1016/j.jhin.2020.01.022. PMID: 32035997. publicació d'accés lliure
  113. ↑ He, Xi; Lau, Eric H. Y.; Wu, Peng; Deng, Xilong; Wang, Jian; Hao, Xinxin; Lau, Yiu Chung; Wong, Jessica Y.; Guan, Yujuan; 6 «Temporal dynamics in viral shedding and transmissibility of COVID-19». Nature Medicine, 15-04-2020. DOI: 10.1038/s41591-020-0869-5. ISSN: 1546-170X. PMID: 32296168 [Consulta: 21 abril 2020].
  114. ↑ COVID-19: The CIDRAP Viewpoint Center for Infectious Disease Research and Policy, University of Minnesota
  115. ↑ Lamers, MM; Beumer, J; van der Vaart, J; Knoops, K; et al «SARS-CoV-2 productively infects human gut enterocytes» (en anglès). Science, 2020; Maig 1, pp: eabc1669. PMID: 32358202. DOI: 10.1126/science.abc1669. PMC: 199907 [Consulta: 30 abril 2020].
  116. ↑ Mönkemüller K, Fry L, Rickes S «Covid-19, Coronavirus, SARS-CoV-2 and the small bowel» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2020; Abr 28, pàgs: 14. ISSN 1130-0108. DOI: 10.17235/reed.2020.7137/2020. PMID: 32343593 [Consulta: 30 abril 2020].
  117. ↑ Water Transmission and COVID-19 (CDC, accessed 19 March 2020)
  118. ↑ Kashi, AH «COVID-19 and Semen: An Unanswered Area of Research» (en anglès). Urol J, 2020, Abr 25, pàgs: 2. ISSN 1735-546X. DOI: 10.22037/uj.v0i0.6160. PMID: 32333379 [Consulta: 27 abril 2020].
  119. ↑ «COVID-19 and Our Communities - ACON – We are a New South Wales based health promotion organisation specialising in HIV prevention, HIV support and lesbian, gay, bisexual, transgender and intersex (LGBTI) health». Acon.org.au. [Consulta: 29 abril 2020].
  120. ↑ NYC Health. «Sex and Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)». nyc.gov, 27-03-2020.
  121. ↑ Bingmann, Annika. «Latest findings by Ulm virologists - New coronavirus detected in breast milk», 22-05-2020.
  122. ↑ Groß, Rüdiger; Conzelmann, Carina; Müller, Janis A.; Stenger, Steffen; Steinhart, Karin; Kirchhoff, Frank; Münch, Jan «Detection of SARS-CoV-2 in human breastmilk» (en anglès). The Lancet, 0, 10239, 21-05-2020, pp: 1757–1758. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31181-8. ISSN: 0140-6736. PMC: 7241971. PMID: 32446324 [Consulta: 5 juny 2020].
  123. ↑ «Novel Coronavirus - Information for Clinicians: Frequently Asked Questions», 03-04-2020.
  124. ↑ Verdecchia, Paolo; Cavallini, Claudio; Spanevello, Antonio; Angeli, Fabio «The pivotal link between ACE2 deficiency and SARS-CoV-2 infection». European Journal of Internal Medicine, 12-04-2020, pp: S0953-6205(20)30151-5. DOI: 10.1016/j.ejim.2020.04.037. PMC: 7167588. PMID: 32336612 [Consulta: 21 maig 2020].
  125. ↑ Letko M, Marzi A, Munster V. «Functional assessment of cell entry and receptor usage for SARS-CoV-2 and other lineage B betacoronaviruses». Nature Microbiology; 5, pp: 562–569, 24-02-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  126. ↑ Zhang, Haibo; Penninger, Josef M.; Li, Yimin; Zhong, Nanshan; Slutsky, Arthur S. «Angiotensin-converting enzyme 2 (ACE2) as a SARS-CoV-2 receptor: molecular mechanisms and potential therapeutic target» (en anglès). Intensive Care Medicine. Springer Science and Business Media LLC, 2020 Abr; 46 (4), pp: 586-590. ISSN 0342-4642. DOI: 10.1007/s00134-020-05985-9. PMID: 32125455 [Consulta: 15 abril 2020].
  127. ↑ Xu, Hao; Zhong, Liang; Deng, Jiaxin; Peng, Jiakuan; Dan, Hongxia; Zeng, Xin; Li, Taiwen; Chen, Qianming «High expression of ACE2 receptor of 2019-nCoV on the epithelial cells of oral mucosa» (en anglès). International Journal of Oral Science. Springer Science and Business Media LLC, 12, 1, 24-02-2020, pp: 8. ISSN 1674-2818. DOI: 10.1038/s41368-020-0074-x. PMC: 7039956. PMID: 32094336 [Consulta: 15 abril 2020].
  128. ↑ Doctor Duc C Vuong, general surgeon in Albuquerque, New Mexico. «How COVID-19 Kills--I'm a Surgeon--And Why We Can't Save You». YouTube, 23-03-2020. [Consulta: 5 abril 2020].
  129. ↑ Duployez C, Le Guern R, Tinez C, Lejeune AL, et al «Panton-Valentine Leukocidin-Secreting Staphylococcus aureus Pneumonia Complicating COVID-19» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Abr 16; 26 (8), pàgs: 4. ISSN 1080-6059. DOI: 10.3201/eid2608.201413. PMID: 32298228 [Consulta: 18 abril 2020].
  130. ↑ Zhu, X; Ge, Y; Wu, T; Chen,Y; et al «Co-infection with respiratory pathogens among COVID-2019 cases» (en anglès). Virus Res, 2020 Maig 11; 285, pp: 198005. PMID: 32408156. DOI: 10.1016/j.virusres.2020.198005. PMC: 7213959 [Consulta: 4 juny 2020].
  131. ↑ Hamming, I.; Timens, W.; Bulthuis, M. L. C.; Lely, A. T.; Navis, G. J.; van Goor, H. «Tissue distribution of ACE2 protein, the functional receptor for SARS coronavirus. A first step in understanding SARS pathogenesis» (en anglès). The Journal of Pathology, 203, 2, 2004, pp: 631–637. ISSN 1096-9896. DOI: 10.1002/path.1570. PMID: 15141377.
  132. ↑ 132,0 132,1 Zhang, Wei; Du, Rong-Hui; Li, Bei; Zheng, Xiao-Shuang; Yang, Xing-Lou; Hu, Ben; Wang, Yan-Yi; Xiao, Geng-Fu; Yan, Bing; Shi, Zheng-Li; Zhou, Peng «Molecular and serological investigation of 2019-nCoV infected patients: implication of multiple shedding routes». Emerging Microbes & Infections, 9, 1, 01-01-2020, pp: 386–389. DOI: 10.1080/22221751.2020.1729071. PMC: 7048229. PMID: 32065057.
  133. ↑ 133,0 133,1 133,2 Zheng, Ying-Ying; Ma, Yi-Tong; Zhang, Jin-Ying; Xie, Xiang «COVID-19 and the cardiovascular system» (en anglès). Nature Reviews Cardiology, 05-03-2020, pp: 1–2. ISSN 1759-5010. DOI: 10.1038/s41569-020-0360-5. PMC: 7095524.
  134. ↑ Wang, Dawei; Hu, Bo; Hu, Chang; Zhu, Fangfang; Liu, Xing; Zhang, Jing; Wang, Binbin; Xiang, Hui; Cheng, Zhenshun «Clinical Characteristics of 138 Hospitalized Patients With 2019 Novel Coronavirus–Infected Pneumonia in Wuhan, China» (en anglès). JAMA, 323, 11, 17-03-2020, pàg. 1061–1069. DOI: 10.1001/jama.2020.1585. ISSN: 0098-7484. PMC: 7042881. PMID: 32031570.
  135. ↑ Turner, Anthony J.; Hiscox, Julian A.; Hooper, Nigel M. «ACE2: from vasopeptidase to SARS virus receptor» (en anglès). Trends in Pharmacological Sciences, 25, 6, 01-06-2004, pàg. 291–294. DOI: 10.1016/j.tips.2004.04.001. ISSN: 0165-6147. PMC: 7119032. PMID: 15165741.
  136. ↑ 136,0 136,1 Klok, F.A.; Kruip, M.J.H.A.; van der Meer, N.J.M.; Arbous, M.S.; Gommers, D.A.M.P.J.; Kant, K.M.; Kaptein, F.H.J.; van Paassen, J.; Stals, M.A.M. «Incidence of thrombotic complications in critically ill ICU patients with COVID-19». Thrombosis Research, 4-2020. DOI: 10.1016/j.thromres.2020.04.013. ISSN: 0049-3848. PMC: 7146714.
  137. ↑ Cui, Songping; Chen, Shuo; Li, Xiunan; Liu, Shi; Wang, Feng «Prevalence of venous thromboembolism in patients with severe novel coronavirus pneumonia» (en anglès). Journal of Thrombosis and Haemostasis, 09-04-2020. DOI: 10.1111/jth.14830.
  138. ↑ Ioan AM, Durante-López A, Martínez-Milla J, Pérez-Calvo C, Santos A «Pulmonary embolism in COVID-19. When nothing is what it seems». Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2020; Abr 27, pp: S1885-5857(20)30170-5. PMID: 32376225. DOI: 10.1016/j.rec.2020.04.010. PMC: 7184010 [Consulta: 11 maig 2020].
  139. ↑ Pérez-Girbes, A «Tromboembolia pulmonar aguda y enfermedad por coronavirus (COVID-19): ¿una asociación frecuente en pacientes graves?» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2020; Maig 7, pàgs: 3. ISSN 0300-2896. DOI: 10.1016/j.arbres.2020.04.003 [Consulta: 10 maig 2020].
  140. ↑ Lu Y, Macapinlac HA «Perfusion SPECT/CT to diagnose pulmonary embolism during COVID-19 pandemic» (en anglès). Eur J Nucl Med Mol Imaging, 2020; Maig 8, pàgs: 7. ISSN 1619-7089. DOI: 10.1007/s00259-020-04851-6. PMID: 32383092 [Consulta: 10 maig 2020].
  141. ↑ Wichmann D, Sperhake JP, Lütgehetmann M, Steurer S, et al «Autopsy Findings and Venous Thromboembolism in Patients With COVID-19: A Prospective Cohort Study» (en anglès). Ann Intern Med, 2020; Maig 6, pàgs: 17. ISSN 1539-3704. DOI: 10.7326/M20-2003. PMID: 32374815 [Consulta: 12 maig 2020].
  142. ↑ Khan, IH; Savarimuthu, S; Leung, MST; Harky, A «The Need to Manage the Risk of Thromboembolism in COVID-19 Patients» (en anglès). J Vasc Surg, 2020; Maig 14, pp: S0741-5214(20)31157-5. PMID: 32417304. DOI: 10.1016/j.jvs.2020.05.015. PMC: 7224653 [Consulta: 20 maig 2020].
  143. ↑ Basu-Ray I, Soos MP «Cardiac Manifestations Of Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 12; NBK556152 (rev), pàgs: 12. PMID: 32310612 [Consulta: 23 abril 2020].
  144. ↑ Wu CI, Postema PG, Arbelo E, Behr ER, et al «SARS-CoV-2, COVID-19 and inherited arrhythmia síndromes» (en anglès). Heart Rhythm, 2020; Mar 31, pii: S1547-5271(20)30285-X. PMID: 32244059. DOI: 10.1016/j.hrthm.2020.03.024. PMC: 7156157 [Consulta: 23 abril 2020].
  145. ↑ Zeng JH, Liu YX, Yuan J, Wang FX, et al «First case of COVID-19 complicated with fulminant myocarditis: a case report and insights» (en anglès). Infection, 2020; Abr 10, pàgs: 9. PMID: 32277408. DOI: 10.1007/s15010-020-01424-5. PMC: 7146072 [Consulta: 1r maig 2020].
  146. ↑ Irabien-Ortiz Á, Carreras-Mora J, Sionis A, Pàmies J, et al «Fulminant myocarditis due to COVID-19» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2020; Abr 15, pii: S1885-5857(20)30165-1. PMID: 32345547. DOI: 10.1016/j.rec.2020.04.005. PMC: 7158782 [Consulta: 15 maig 2020].
  147. ↑ Craver R, Huber S, Sandomirsky M, McKenna D, et al «Fatal Eosinophilic Myocarditis in a Healthy 17-Year-Old Male with Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2c)» (en anglès). Fetal Pediatr Pathol, 2020; Maig 13, pp: 1-6. ISSN 1551-3823. DOI: 10.1080/15513815.2020.1761491. PMID: 32401577 [Consulta: 15 maig 2020].
  148. ↑ Shang J, Wan Y, Luo C, Ye G, et al «Cell entry mechanisms of SARS-CoV-2» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2020; Maig 6, pii: 202003138. ISSN . DOI: 10.1073/pnas.2003138117. PMID: 32376634 [Consulta: 12 maig 2020].
  149. ↑ Puelles VG, Lütgehetmann M, Lindenmeyer MT, Sperhake JP, et al «Multiorgan and Renal Tropism of SARS-CoV-2» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Maig 13, pp: 5. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMc2011400. PMID: 32402155 [Consulta: 16 abril 2020].
  150. ↑ UniProt «Granulocyte-macrophage colony-stimulating factor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Feb 26; P04141 -CSF2_HUMAN- (rev), pàgs: 13 [Consulta: 12 abril 2020].
  151. ↑ Cook, DN «The role of MIP-1 alpha in inflammation and hematopoiesis» (en anglès). J Leukoc Biol, 1996 Gen; 59 (1), pp: 61-66. ISSN 0741-5400. DOI: 10.1002/jlb.59.1.61. PMID: 8558069 [Consulta: 12 abril 2020].
  152. ↑ Zhang C, Wu Z, Li JW, Zhao H, Wang GQ «The cytokine release syndrome (CRS) of severe COVID-19 and Interleukin-6 receptor (IL-6R) antagonist Tocilizumab may be the key to reduce the mortality». International Journal of Antimicrobial Agents, 29-03-2020, pp: 105954. DOI: 10.1016/j.ijantimicag.2020.105954. PMC: 7118634. PMID: 32234467.
  153. ↑ Zhou Y, Fu B, Zheng X, Wang D, Zhao C, Qi Y, Sun R, Tian Z, Xu X, Wei H; 6 «Aberrant pathogenic GM-CSF+ T cells and inflammatory CD14+CD16+ monocytes in severe pulmonary syndrome patients of a new coronavirus». bioRxiv Pre-print, 2020; Feb 20, págs: 10. DOI: 10.1101/2020.02.12.945576.
  154. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Schirring, Lisa. «Japan has 1st novel coronavirus case; China reports another death». CIDRAP, 16-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
  155. ↑ «Laboratory testing for 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) in suspected human cases: Interim guidance». Arxivat de l'original el 20 gener 2020.
  156. ↑ 156,0 156,1 Centers for Disease Control and Prevention. «2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV) Situation Summary», 30-01-2020. Arxivat de l'original el 26 gener 2020.
  157. ↑ Marty, FM; Chen, K; Verrill, KA «How to Obtain a Nasopharyngeal Swab Specimen» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Apr 17, pàgs: 8. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMvcm2010260. PMID: 32302471 [Consulta: 22 abril 2020].
  158. ↑ CDC. «Real-Time RT-PCR Panel for Detection 2019-nCoV». Information for Laboratories, 29-01-2020. Arxivat de l'original el 30 gener 2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  159. ↑ Brueck, Hilary. «There's only one way to know if you have the coronavirus, and it involves machines full of spit and mucus». Business Insider, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 1 febrer 2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  160. ↑ GlobeNewswire News Room. «Curetis Group Company Ares Genetics and BGI Group Collaborate to Offer Next-Generation Sequencing and PCR-based Coronavirus (2019-nCoV) Testing in Europe», 30-01-2020. Arxivat de l'original el 31 gener 2020.
  161. ↑ FDA «Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes First Antigen Test to Help in the Rapid Detection of the Virus that Causes COVID-19 in Patients» (en anglès). Press Announcements, FDA Newsroom, 2020, Maig 9, pàgs: 3 [Consulta: 12 maig 2020].
  162. ↑ Cassaniti, Irene; Novazzi, Federica; Giardina, Federica; Salivaro, Francesco; Sachs, Michele; Perlini, Stefano; Bruno, Raffaele; Mojoli, Francesco; Baldanti, Fausto «Performance of VivaDiagTM COVID-19 IgM/IgG Rapid Test is inadequate for diagnosis of COVID-19 in acute patients referring to emergency room department». Journal of Medical Virology, 30-03-2020. DOI: 10.1002/jmv.25800. ISSN: 1096-9071. PMID: 32227490.
  163. ↑ 163,0 163,1 Vogel, Gretchen «New blood tests for antibodies could show true scale of coronavirus pandemic». News, Science Magazine, 19-03-2020. DOI: 10.1126/science.abb8028. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 19 març 2020].
  164. ↑ Pang J, Wang MX, Ang IY, Tan SH, Lewis RF, Chen JI, Gutierrez RA, Gwee SX, Chua PE, Yang Q, Ng XY, Yap RK, Tan HY, Teo YY, Tan CC, Cook AR, Yap JC, Hsu LY; 6 «Potential Rapid Diagnostics, Vaccine and Therapeutics for 2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV): A Systematic Review». Journal of Clinical Medicine, 9, 3, 26-02-2020, pii: E623. ISSN 2077-0383. DOI: 10.3390/jcm9030623. PMID: 32110875.
  165. ↑ Huang WE, Lim B, Hsu CC, Xiong D, et al «RT-LAMP for rapid diagnosis of coronavirus SARS-CoV-2» (en anglès). Microb Biotechnol, 2020; Apr 25, pàgs: 16. ISSN 1751-7915. DOI: 10.1111/1751-7915.13586. PMID: 32333644 [Consulta: 13 març 2020].
  166. ↑ Radiological Society of North America «CT provides best diagnosis for COVID-19» (en anglès). Releases, ScienceDaily, 2020; Feb 26, pags: 2 [Consulta: 2 març 2020].
  167. ↑ Jin YH, Cai L, Cheng ZS, Cheng H, Deng T, Fan YP, Fang C, Huang D, Huang LQ, Huang Q, Han Y, Hu B, Hu F, Li BH, Li YR, Liang K, Lin LK, Luo LS, Ma J, Ma LL, Peng ZY, Pan YB, Pan ZY, Ren XQ, Sun HM, Wang Y, Wang YY, Weng H, Wei CJ, Wu DF, Xia J, Xiong Y, Xu HB, Yao XM, Yuan YF, Ye TS, Zhang XC, Zhang YW, Zhang YG, Zhang HM, Zhao Y, Zhao MJ, Zi H, Zeng XT, Wang YY, Wang XH; 6 «A rapid advice guideline for the diagnosis and treatment of 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) infected pneumonia (standard version)». Military Medical Research, 7, 1, 06-02-2020, pàg. 4. DOI: 10.1186/s40779-020-0233-6. PMC: 7003341. PMID: 32029004.
  168. ↑ Bai, Yan; Yao, Lingsheng; Wei, Tao; Tian, Fei; Jin, Dong-Yan; Chen, Lijuan; Wang, Meiyun «Presumed Asymptomatic Carrier Transmission of COVID-19». JAMA, 21-02-2020, pàgs: 2. DOI: 10.1001/jama.2020.2565. PMID: 32083643.
  169. ↑ 169,0 169,1 169,2 Salehi, Sana; Abedi, Aidin; Balakrishnan, Sudheer; Gholamrezanezhad, Ali «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): A Systematic Review of Imaging Findings in 919 Patients» (en anglès). American Journal of Roentgenology, 14-03-2020, pp: 1–7. ISSN 0361-803X. DOI: 10.2214/AJR.20.23034. PMID: 32174129.
  170. ↑ Rubin GD, Ryerson CJ, Haramati LB, Sverzellati N, et al «The Role of Chest Imaging in Patient Management during the COVID-19 Pandemic: A Multinational Consensus Statement from the Fleischner Society» (en anglès). Chest, 2020; Abr 7, pii: S0012-3692(20)30673-5. PMID: 32275978. DOI: 10.1016/j.chest.2020.04.003. PMC: 7138384 [Consulta: 2 maig 2020].
  171. ↑ Bickle, I; Bell, DJ; Haouimi, A; Moore, CM; et al «COVID-19» (en anglès). Radiopaedia, 2020; Maig 1 (rev), pàgs: 40 [Consulta: 2 maig 2020].
  172. ↑ American College of Radiology. «ACR Recommendations for the use of Chest Radiography and Computed Tomography (CT) for Suspected COVID-19 Infection», 22-03-2020. Arxivat de l'original el 28 març 2020.
  173. ↑ Farias LPG, Strabelli DG, Sawamura MVY «COVID-19 pneumonia and the reversed halo sign» (en anglès/portuguès). J Bras Pneumol, 2020 Abr 22; 46 (2), pp: e20200131. ISSN 1806-3756. DOI: 10.36416/1806-3756/e20200131. PMID: 32321009 [Consulta: 24 abril 2020].
  174. ↑ Farias LPG, Pereira HAC, Anastacio EPZ, Minenelli FF, Teles GBDS «The halo sign as a chest computed tomography finding of COVID-19» (en anglès). Einstein (Sao Paulo), 2020 Abr 30; 18, pp: eAI5742. ISSN 1679-4508. DOI: 10.31744/einstein_journal/2020AI5742. PMID: 32374802 [Consulta: 8 maig 2020].
  175. ↑ Langenbach MC, Hokamp NG, Persigehl T, Bratke G «MRI appearance of COVID-19 infection» (en anglès). Diagn Interv Radiol, 2020; Abr 30, pàgs: 2. ISSN 1305-3612. DOI: 10.5152/dir.2020.20152. PMID: 32352920 [Consulta: 3 maig 2020].
  176. ↑ Bernheim, Adam; Mei, Xueyan; Huang, Mingqian; Yang, Yang; et al «Chest CT Findings in Coronavirus Disease-19 (COVID-19): Relationship to Duration of Infection» (en anglès). Radiology. Radiological Society of North America (RSNA), 20-02-2020, pp: 200463. ISSN 0033-8419. DOI: 10.1148/radiol.2020200463. PMID: 32077789.
  177. ↑ Lee, Elaine YP.; Ng, Ming-Yen; Khong, Pek-Lan «COVID-19 pneumonia: what has CT taught us?» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 0, 4, 24-02-2020, pp: 384–385. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30134-1. PMID: 32105641 [Consulta: 13 març 2020].
  178. ↑ Chen SG, Chen JY, Yang YP, Chien CS, et al «Use of Radiographic Features in COVID-19 Diagnosis» (en anglès). J Chin Med Assoc, 2020; Abr 27, pàgs: 15. ISSN 1728-7731. DOI: 10.1097/JCMA.0000000000000336. PMID: 32349032 [Consulta: 2 maig 2020].
  179. ↑ Levitan, Richard «Opinion | The Infection That’s Silently Killing Coronavirus Patients» (en anglès). The New York Times, 20-04-2020.
  180. ↑ Bertran Prieto, Pol. «Coronavirus: qué es, causas, síntomas y prevención» (en castellà), 2020. [Consulta: 27 febrer 2020].
  181. ↑ Wang, Dawei; Hu, Bo; Hu, Chang; Zhu, Fangfang; Liu, Xing; Zhang, Jing; Wang, Binbin; Xiang, Hui; Cheng, Zhenshun; Xiong, Yong; Zhao, Yan; Li, Yirong «Clinical Characteristics of 138 Hospitalized Patients With 2019 Novel Coronavirus–Infected Pneumonia in Wuhan, China». JAMA, 07-02-2020. DOI: 10.1001/jama.2020.1585 [Consulta: 15 març 2020].
  182. ↑ Peng, Y. D.; Meng, K.; Guan, H. Q.; Leng, L.; Zhu, R. R.; Wang, B. Y.; He, M. A.; Cheng, L. X.; Huang, K.; Zeng, Q. T. «Clinical characteristics and outcomes of 112 cardiovascular disease patients infected by 2019-nCoV». Zhonghua Xin Xue Guan Bing Za Zhi, 48, 0, 02-03-2020, pàg. –004. DOI: 10.3760/cma.j.cn112148-20200220-00105. ISSN: 0253-3758. PMID: 32120458.
  183. ↑ Haeck G, Ancion A, Marechal P, Oury C, Lancellotti P «COVID-19 et maladies cardiovasculaires» (en francès). Rev Med Liege, 2020 Abr; 75 (4), pp: 226-232. ISSN 0370-629X. PMID: 32267110 [Consulta: 13 abril 2020].
  184. ↑ «ICD-10 Version:2019», 2019. Arxivat de l'original el 31 març 2020. «U07.2—COVID-19, virus not identified—COVID-19 NOS—Use this code when COVID-19 is diagnosed clinically or epidemiologically but laboratory testing is inconclusive or not available. Use additional code, if desired, to identify pneumonia or other manifestations»
  185. ↑ Hanley B, Lucas SB, Youd E, Swift B, Osborn M «Autopsy in suspected COVID-19 cases» (en anglès). J Clin Pathol, 2020; Mar 20, pii: jclinpath-2020-206522. ISSN 1472-4146. DOI: 10.1136/jclinpath-2020-206522. PMID: 32198191 [Consulta: 6 abril 2020].
  186. ↑ Yao, XH; Li, TY; He, ZC; Ping, YF; et al «A pathological report of three COVID-19 cases by minimally invasive autopsies» (en xinès). Zhonghua Bing Li Xue Za Zhi (Chinese journal of pathology), 2020 Mar 15; 49 (0), pp: E009. ISSN 0529-5807. DOI: 10.3760/cma.j.cn112151-20200312-00193. PMID: 32172546 [Consulta: 6 abril 2020].
  187. ↑ Spinner CD, Schuldt A, Schuster J «A Moderate Case of COVID-19 Viral Pneumonia During the SARS-CoV-2 Pandemic» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2020 Mar 27; 117 (13), pp: 219. ISSN 1866-0452. DOI: 10.3238/arztebl.2020.0219. PMID: 32343659 [Consulta: 30 abril 2020].
  188. ↑ Giani, Marco; Seminati, Davide; Lucchini, Alberto; Foti, Giuseppe; Pagni, Fabio «Exuberant plasmocytosis in bronchoalveolar lavage of the first patient requiring Extracorporeal Membrane Oxygenation for SARS-CoV-2 in Europe». Journal of Thoracic Oncology: Official Publication of the International Association for the Study of Lung Cancer, 16-03-2020. DOI: 10.1016/j.jtho.2020.03.008. PMID: 32194247.
  189. ↑ Lillicrap, D «Disseminated intravascular coagulation in patients with 2019-nCoV pneumonia» (en anglès). J Thromb Haemost, 2020 Abr; 18 (4), pp: 786-787. ISSN 1538-7836. DOI: 10.1111/jth.14781. PMID: 32212240 [Consulta: 13 abril 2020].
  190. ↑ Mitra A, Dwyre DM, Schivo M, Thompson GR 3rd, et al «Leukoerythroblastic reaction in a patient with COVID-19 infection» (en anglès). Am J Hematol, 2020; Mar 25, pàgs: 4. ISSN 1096-8652. DOI: 10.1002/ajh.25793. PMID: 32212392 [Consulta: 13 abril 2020].
  191. ↑ Bangash, MN; Patel, J; Parekh, D «COVID-19 and the liver: little cause for concern» (en anglès). Lancet Gastroenterol Hepatol, 2020; Mar 20, pii: S2468-1253(20)30084-4. ISSN 2468-1253. DOI: 10.1016/S2468-1253(20)30084-4. PMID: 32203680 [Consulta: 9 abril 2020].
  192. ↑ Mihm, S «COVID-19: Possible Impact of the Genetic Background in IFNL Genes on Disease Outcomes» (en anglès). J Innate Immun, 2020; Abr 28, pp: 1-2. ISSN 1662-8128. DOI: 10.1159/000508076. PMID: 32344401 [Consulta: 30 abril 2020].
  193. ↑ Stockman, F; Abi-Habib, M; Marshall, A; Méheut, C; Eddy, M; et al «Coronavirus Live Updates: W.H.O. Says Covid-19 Has Higher Fatality Rate Than the Flu» (en anglès). The New York Times, 04-03-2020.
  194. ↑ Yang, Y; The Novel Coronavirus Pneumonia Emergency Response Epidemiology Team «The Epidemiological Characteristics of an Outbreak of 2019 Novel Coronavirus Diseases (COVID-19) — China, 2020». China CDC Weekly 2020, 2, 8, 17-02-2020, pp: 113–122. Arxivat de l'original el 19 febrer 2020 [Consulta: 19 febrer 2020].
  195. ↑ Qin C, Zhou L, Hu Z, Zhang S, et al «Dysregulation of immune response in patients with COVID-19 in Wuhan, China» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 2020; Mar 12, pii: ciaa248. PMID: 32161940. DOI: 10.1093/cid/ciaa248. PMC: 7108125 [Consulta: 11 abril 2020].
  196. ↑ Muscogiuri G, Pugliese G, Barrea L, Savastano S, Colao A «Obesity: The "Achilles heel" for COVID-19?» (en anglès). Metabolism, 2020 Abr 27; 108, pp: 154251. PMID: 32353356. DOI: 10.1016/j.metabol.2020.154251. PMC: 7184987 [Consulta: 5 maig 2020].
  197. ↑ Hussain A, Bhowmik B, do Vale Moreira NC «COVID-19 and diabetes: Knowledge in progress» (en anglès). Diabetes Res Clin Pract, 2020 Abr 9; 162, pp: 108142. PMID: 32278764. DOI: 10.1016/j.diabres.2020.108142. PMC: 7144611 [Consulta: 21 maig 2020].
  198. ↑ WHO. «WHO Director-General's statement on the advice of the IHR Emergency Committee on Novel Coronavirus», 20-01-2020.
  199. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)», 11-02-2020.
  200. ↑ 200,0 200,1 Palmieri L, Andrianou X, Barbariol P, Bella A, Bellino S, Benelli E, Bertinato L, Boros S, Brambilla G, Calcagnini G, Canevelli M, Castrucci MR, Censi F, Ciervo A, et al (21 abril 2020 -rev-). Characteristics of COVID-19 patients dying in Italy Report based on available data on April 2th, 2020. Epicentro, Istituto Superiore di Sanità. Consulta: 23 abril 2020. 
  201. ↑ Wang W, Tang J, Wei F «Updated understanding of the outbreak of 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) in Wuhan, China» (en anglès). Journal of Medical Virology, 2020 Abr; 92 (4), pp: 441-447. ISSN 1096-9071. DOI: 10.1002/jmv.25689. PMID: 31994742 [Consulta: 17 abril 2020].
  202. ↑ 202,0 202,1 202,2 «Coronavirus Age, Sex, Demographics (COVID-19)». www.worldometers.info. Arxivat de l'original el 27 febrer 2020.
  203. ↑ Cheung, Elizabeth «Some recovered Covid-19 patients may have lung damage, doctors say» (en anglès). South China Morning Post, 13-03-2020.
  204. ↑ Agency, Tribune Content. «Coronavirus patients could suffer from post-intensive care syndrome. What is that?» (en anglès). Greater Milwaukee Today. [Consulta: 9 abril 2020].
  205. ↑ Servick, K «For survivors of severe COVID-19, beating the virus is just the beginning» (en anglès). Science News, AAAS, 2020; Abr 8, pàgs: 6 [Consulta: 17 abril 2020].
  206. ↑ Ogen, Y «Assessing nitrogen dioxide (NO2) levels as a contributing factor to coronavirus (COVID-19) fatality» (en anglès). Sci Total Environ, 2020; Abr 11; 726, pp: 138605. PMID: 32302812. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2020.138605. PMC: 7151460 [Consulta: 22 abril 2020].
  207. ↑ Ji Y, Ma Z, Peppelenbosch MP, Pan Q «Potential association between COVID-19 mortality and health-care resource availability». Lancet Global Health, 8, 4, 25-02-2020, pàg. e480. DOI: 10.1016/S2214-109X(20)30068-1. PMID: 32109372.
  208. ↑ Li XQ, Cai WF, Huang LF, Chen C, Liu YF, Zhang ZB, Yuan J, Li TG, Wang M; 6 «Comparison of epidemic characteristics between SARS in2003 and COVID-19 in 2020 in Guangzhou» (en xinès). Zhonghua Liu Xing Bing Xue Za Zhi = Zhonghua Liuxingbingxue Zazhi, 41, 5, 3-2020, pàg. 634–637. DOI: 10.3760/cma.j.cn112338-20200228-00209. PMID: 32159317.
  209. ↑ Jung SM, Akhmetzhanov AR, Hayashi K, Linton NM, Yang Y, Yuan B, Kobayashi T, Kinoshita R, Nishiura H «Real-Time Estimation of the Risk of Death from Novel Coronavirus (COVID-19) Infection: Inference Using Exported Cases» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 2020 Feb 14; 9 (2), pii: E523. PMID: 32075152. DOI: 10.3390/jcm9020523. PMC: 7074479 [Consulta: 7 abril 2020].
  210. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Akbar, A. «BSI open letter to Government on SARS-CoV-2 outbreak response». British Society for Immunology, 14-03-2020.
  211. ↑ Ritschel, Chelsea «Can you get coronavirus twice or does it cause immunity?» (en anglès). The Independent, 2020; Abr 28, pàgs: 3 [Consulta: 29 abril 2020].
  212. ↑ Politi, Daniel «WHO Investigating Reports of Coronavirus Patients Testing Positive Again After Recovery». Slate Magazine, 11-04-2020 [Consulta: 11 abril 2020].
  213. ↑ Su, A. «They survived the coronavirus. Then they tested positive again. Why?», 13-03-2020. Arxivat de l'original el 14 març 2020.
  214. ↑ «14% of Recovered Covid-19 Patients in Guangdong Tested Positive Again». Caixin Global. Arxivat de l'original el 3 març 2020.
  215. ↑ 215,0 215,1 Omer, SB; Malani, P; del Rio, C «The COVID-19 Pandemic in the US A Clinical Update». JAMA, 06-04-2020. DOI: 10.1001/jama.2020.5788. PMID: 32250388.
  216. ↑ Richard Lloyd Parry. Coronavirus patients can't relapse, South Korean scientists believe, 30 abril 2020. 
  217. ↑ 217,0 217,1 217,2 «COVID-19 Treatment Guidelines». National Institutes of Health. [Consulta: 21 abril 2020].
  218. ↑ Wang, Li-sheng; Wang, Yi-ru; Ye, Da-wei; Liu, Qing-quan «A review of the 2019 novel coronavirus (COVID-19) based on current evidence». International Journal of Antimicrobial Agents, 19-03-2020, pp: 105948. Arxivat de l'original el 27 març 2020. DOI: 10.1016/j.ijantimicag.2020.105948. ISSN: 0924-8579. PMID: 32201353.
  219. ↑ CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Steps to help prevent the spread of COVID-19 if you are sick» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 06-04-2020. [Consulta: 6 abril 2020].
  220. ↑ Kui L, Fang YY, Deng Y, Liu W, Wang MF, Ma JP, Xiao W, Wang YN, Zhong MH, Li CH, Li GC, Liu HG; 6 «Clinical characteristics of novel coronavirus cases in tertiary hospitals in Hubei Province». Chinese Medical Journal, 2-2020, pàg. 1. DOI: 10.1097/CM9.0000000000000744. PMC: 147277. PMID: 32044814.
  221. ↑ Khan, Zakir; Muhammad, Khayal; Ahmed, Ali; Rahman, Hazir «Coronavirus outbreaks: prevention and management recommendations». Drugs & Therapy Perspectives. Springer Science and Business Media LL C, 07-03-2020, pàgs: 3. DOI: 10.1007/s40267-020-00717-x. ISSN: 1172-0360.
  222. ↑ Fang, Lei; Karakiulakis, George; Roth, Michael «Are patients with hypertension and diabetes mellitus at increased risk for COVID-19 infection?». The Lancet Respiratory Medicine. Elsevier BV, 2020, pp: e21. ISSN 2213-2600. DOI: 10.1016/s2213-2600(20)30116-8.
  223. ↑ Day, Michael «Covid-19: ibuprofen should not be used for managing symptoms, say doctors and scientists». BMJ, 368, 17-03-2020. DOI: 10.1136/bmj.m1086. ISSN: 1756-1833. PMID: 32184201 [Consulta: 18 març 2020].
  224. ↑ AFP. «WHO Now Officially Recommends to Avoid Taking Ibuprofen For COVID-19 Symptoms», 17-03-2020.
  225. ↑ American Heart Association «Patients taking ACE-i and ARBs who contract COVID-19 should continue treatment, unless otherwise advised by their physician» (en anglès). News Releases, 2020; Mar 17, págs: 3 [Consulta: 23 abril 2020].
  226. ↑ de Simone, Giovanni. «Position Statement of the ESC Council on Hypertension on ACE-Inhibitors and Angiotensin Receptor Blockers». Council on Hypertension of the European Society of Cardiology. Arxivat de l'original el 24 març 2020. [Consulta: 24 març 2020].
  227. ↑ Murray, S «New Evidence Concerning Safety of ACE Inhibitors, ARBs in COVID-19» (en anglès). Pharmacy Times, 2020; Abr 28, págs: 4 [Consulta: 2 maig 2020].
  228. ↑ Zhang P, Zhu L, Cai J, Lei F, et al «Association of Inpatient Use of Angiotensin Converting Enzyme Inhibitors and Angiotensin II Receptor Blockers with Mortality Among Patients With Hypertension Hospitalized With COVID-19» (en anglès). Circ Res, 2020; Abr 17, pàgs: 31. ISSN 1524-4571. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.120.317134. PMID: 32302265 [Consulta: 2 maig 2020].
  229. ↑ Vetter P, Eckerle I, Kaiser L «Covid-19: a puzzle with many missing pieces» (en anglès). BMJ, 2020 Feb 19; 368, pp: m627. ISSN 1756-1833. DOI: 10.1136/bmj.m627. PMID: 32075791 [Consulta: 16 abril 2020].
  230. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Giwa, A; Desai, A; Duca, A. «Novel Coronavirus—COVID-19: What Emergency Clinicians Need to Know». EB Medicine, 26 abril 2020 (rev). [Consulta: 26 abril 2020].
  231. ↑ Tang, Ning; Bai, Huan; Chen, Xing; Gong, Jiale; Li, Dengju; Sun, Ziyong «Anticoagulant treatment is associated with decreased mortality in severe coronavirus disease 2019 patients with coagulopathy» (en anglès). Journal of Thrombosis and Haemostasis, 2020; Mar 27. DOI: 10.1111/jth.14817. ISSN: 1538-7836. PMID: 32220112.
  232. ↑ Paranjpe, I; Fuster, V; Lala, A; Russak, A; et al «Association of Treatment Dose Anticoagulation with In-Hospital Survival Among Hospitalized Patients with COVID-19» (en anglès). JACC, 2020; Maig 5, pàgs: 9. ISSN 1558-3597. DOI: 10.1016/j.jacc.2020.05.001 [Consulta: 7 maig 2020].
  233. ↑ 233,0 233,1 233,2 Murthy S, Gomersall CD, Fowler RA «Care for Critically Ill Patients With COVID-19». JAMA, 11-03-2020. DOI: 10.1001/jama.2020.3633. ISSN: 1538-3598. PMID: 32159735.
  234. ↑ World Health Organization. «Clinical management of severe acute respiratory infection when novel coronavirus (2019-nCoV) infection is suspected» pàgs: 21. WHO/2019-nCoV/clinical/2020.4. Department of Communications, Interim guidance V 1.2., 13-03-2020.
  235. ↑ Nuki, P «Intensive care doctors question 'overly aggressive' use of ventilators in coronavirus crisis». Telegraph Media Group Limited, 09-04-2020.
  236. ↑ Hidvégi, M «Inhaled Nebulized Sodium Pyruvate Use in COVID-19 Patients» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2020 Maig; 22 (5), pp: 278. ISSN 1565-1088. PMID: 32378817 [Consulta: 9 maig 2020].
  237. ↑ 237,0 237,1 Ministerio de Sanidad, Gobierno de España. «Documento técnico: Manejo clínico del COVID-19: unidades de cuidados intensives» (pdf) (en castellà), 19-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  238. ↑ Preevid «¿Cuándo estaría indicado colocar a un paciente adulto con asistencia respiratoria mecánica por infección grave por COVID-19 en posición de decúbito prono?» (en castellà). Banco de preguntas. Murciasalud, 2020; Mar 25, pàgs: 3 [Consulta: 21 abril 2020].
  239. ↑ Briel, Matthias; Meade, Maureen; Mercat, Alain; Brower, Roy G.; Talmor, Daniel; Walter, Stephen D.; Slutsky, Arthur S.; Pullenayegum, Eleanor; Zhou, Qi «Higher vs Lower Positive End-Expiratory Pressure in Patients With Acute Lung Injury and Acute Respiratory Distress Syndrome». JAMA, 303, 9, 03-03-2010, pàg. 865. DOI: 10.1001/jama.2010.218. PMID: 20197533.
  240. ↑ Diaz R, Heller D «Barotrauma And Mechanical Ventilation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 1; NBK545226 (rev), pàgs: 10. PMID: 31424810 [Consulta: 6 abril 2020].
  241. ↑ Ferguson, N.; Laydon, D.; Nedjati Gilani, G.; Imai, N.; Ainslie, K.; Baguelin, M.; Bhatia, S.; Boonyasiri, A.; Cucunuba Perez, Zulma «Report 9: Impact of non-pharmaceutical interventions (NPIs) to reduce COVID19 mortality and healthcare demand». Faculty of Medicine. Imperial College London, 16-03-2020. DOI: 10.25561/77482.
  242. ↑ Scott, Dylan. «Coronavirus is exposing all of the weaknesses in the US health System» (en anglès). Vox, 16-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  243. ↑ Bonilla, L. «Ajornament de cirurgia no urgent, metges jubilats i més UCI: així faran front els hospitals a l'allau de pacients». Ara, 10-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  244. ↑ Servei Català de la Salut «Guia breu d'actuació enfront de casos d'infecció pel SARS-CoV-2 en pacients amb síndrome de destret respiratori agut (SDRA) i requeriments d'ECMO». CanalSalut. Generalitat de Catalunya, 30-03-2020, pàgs: 3 [Consulta: 2 abril 2020].
  245. ↑ «30 to 39 pct of severe COVID-19 patients discharged from Wuhan hospitals: official - Xinhua | English.news.cn» (en anglès), 15-02-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  246. ↑ CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). US Department of Health and Human Services, 07-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  247. ↑ MacLaren, Graeme; Fisher, Dale; Brodie, Daniel «Preparing for the Most Critically Ill Patients With COVID-19: The Potential Role of Extracorporeal Membrane Oxygenation» (en anglès). JAMA, 19-02-2020. DOI: 10.1001/jama.2020.2342.
  248. ↑ Ramanathan, Kollengode; Antognini, David; Combes, Alain; Paden, Matthew; Zakhary, Bishoy «Planning and provision of ECMO services for severe ARDS during the COVID-19 pandemic and other outbreaks of emerging infectious diseases» (en anglès). The Lancet Respiratory Medicine, 0, 0, 20-03-2020. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30121-1. ISSN: 2213-2600.
  249. ↑ BBC News «China launches coronavirus 'close contact' app». , 11-02-2020.
  250. ↑ Chen, Angela. «China's coronavirus app could have unintended consequences». MIT Technology Review, 13-02-2020. [Consulta: 7 març 2020].
  251. ↑ Choudhury, AR «Gov in the Time of Corona». GovInsider, 19-03-2020.
  252. ↑ Manancourt, Vincent «Coronavirus tests Europe's resolve on privacy». POLITICO, 10-03-2020 [Consulta: 20 març 2020].
  253. ↑ Tidy, Joe «Coronavirus: Israel enables emergency spy powers» (en anglès). BBC News, 17-03-2020.
  254. ↑ «Nova app per detectar la Covid 19 a Catalunya». gencat.cat, 18-03-2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  255. ↑ Hollander JE, Carr BG «Virtually Perfect? Telemedicine for Covid-19» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Mar 11, pàgs: 5. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMp2003539. PMID: 32160451 [Consulta: 12 abril 2020].
  256. ↑ Rockwell KL, Gilroy AS «Incorporating telemedicine as part of COVID-19 outbreak response systems» (en anglès). Am J Manag Care, 2020 Abr; 26 (4), pp: 147-148. ISSN 1936-2692. DOI: 10.37765/ajmc.2020.42784. PMID: 32270980 [Consulta: 12 abril 2020].
  257. ↑ «Features, Evaluation and Treatment Coronavirus (COVID-19)». A: StatPearls [Internet]. StatPearls, març 2020. Bookshelf ID: NBK554776. 
  258. ↑ Chen WH, Strych U, Hotez PJ, Bottazzi ME «The SARS-CoV-2 Vaccine Pipeline: an Overview». Current Tropical Medicine Reports, 03-04-2020, pp: 1–4. DOI: 10.1007/s40475-020-00201-6. PMC: 7094941. PMID: 32219057.
  259. ↑ 259,0 259,1 Milken Institute. «COVID-19 treatment and vaccine tracker», 02-04-2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  260. ↑ Koch, Selina; Pong, Winnie. «First up for COVID-19: nearly 30 clinical readouts before end of April». BioCentury Inc., 13-03-2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  261. ↑ Shaffer, L «15 drugs being tested to treat COVID-19 and how they would work» (en anglès). Nat Med, 2020; Maig 15, pàgs: 8. ISSN 1546-170X. DOI: 10.1038/d41591-020-00019-9. PMID: 32415251 [Consulta: 19 maig 2020].
  262. ↑ 262,0 262,1 Wang M, Cao R, Zhang L, Yang X, Liu J, Xu M, Shi Z, Hu Z, Zhong W, Xiao G; 6 «Remdesivir and chloroquine effectively inhibit the recently emerged novel coronavirus (2019-nCoV) in vitro». Cell Research, 30, 3, 2-2020, pp: 269–271. DOI: 10.1038/s41422-020-0282-0. PMC: 7054408. PMID: 32020029.
  263. ↑ 263,0 263,1 Li G, De Clercq E «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. ISSN: 1474-1784. PMID: 32127666.
  264. ↑ Beeching, Nicholas J.; Fletcher, Tom E.; Fowler, Robert «BMJ Best Practices: COVID-19». BMJ, 2020; Abr 14 (rev), pàgs: 111. Arxivat de l'original el 22 febrer 2020.
  265. ↑ Grein J, Ohmagari N, Shin D, Diaz G, Asperges E, Castagna A, Feldt T, Green G, Green ML, Lescure FX, Nicastri E, Oda R, Yo K, Quiros-Roldan E, Studemeister A, Redinski J, Ahmed S, Bernett J, Chelliah D, Chen D, Chihara S, Cohen SH, Cunningham J, D'Arminio Monforte A, Ismail S, Kato H, Lapadula G, L'Her E, Maeno T, Majumder S, Massari M, Mora-Rillo M, Mutoh Y, Nguyen D, Verweij E, Zoufaly A, Osinusi AO, DeZure A, Zhao Y, Zhong L, Chokkalingam A, Elboudwarej E, Telep L, Timbs L, Henne I, Sellers S, Cao H, Tan SK, Winterbourne L, Desai P, Mera R, Gaggar A, Myers RP, Brainard DM, Childs R, Flanigan T; 8 «Compassionate Use of Remdesivir for Patients with Severe Covid-19». N Engl J Med, 2020 Abr; 10, pàgs: 19. DOI: 10.1056/NEJMoa2007016. ISSN: 1533-4406. PMID: 32275812.
  266. ↑ Mancini, DP; Kuchler, H «Gilead antiviral drug remdesivir flops in first trial» (en anglès). Financial Times, 2020; Abr 23, págs: 3 [Consulta: 24 abril 2020].
  267. ↑ ACN «Un assaig clínic demostra que un antiviral és el primer fàrmac eficaç contra el coronavirus». Públic, 2020, Abr 30, pàgs: 2 [Consulta: 14 maig 2020].
  268. ↑ NIAID «NIH Clinical Trial Shows Remdesivir Accelerates Recovery from Advanced COVID-19» (en anglès). Office of Communications, 2020; Abr 29, pàgs: 2 [Consulta: 30 abril 2020].
  269. ↑ Hogue, T «Zhejiang Hisun Pharma gets approval for clinical trial to test flu drug Favipiravir for pneumonia caused by new coronavirus» (en anglès). Healthcare, Reuters, 2020; Feb 16 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 30 abril 2020].
  270. ↑ McCurry, J «Japanese flu drug 'clearly effective' in treating coronavirus, says China» (en anglès). The Guardian, 2020; Mar 18, pàgs: 3 [Consulta: 19 abril 2020].
  271. ↑ Huaxia. "Favipiravir shows good clinical efficacy in treating COVID-19: official." Xinhuanet.com, 17 març 2020
  272. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès), 11-02-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  273. ↑ Gregoire, M; Le Turnier, P; Gaborit, BJ; Veyrac, G; et al «Lopinavir pharmacokinetics in COVID-19 patients» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2020; Maig 22, pp: dkaa195. ISSN 1460-2091. DOI: 10.1093/jac/dkaa195. PMID: 32443151 [Consulta: 23 maig 2020].
  274. ↑ PubChem «Prezcobix» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Mar 28; Compound Summary CID 57327017 (rev), pàgs: 16 [Consulta: 6 abril 2020].
  275. ↑ 275,0 275,1 Redacció. «L'assaig clínic pel coronavirus es farà a Igualada i al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona». Infoanoia, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  276. ↑ DrugBank «Camostat» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 5; DB13729 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 6 abril 2020].
  277. ↑ UniProt «Transmembrane protease serine 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Feb 26; O15393 -TMPS2_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 6 abril 2020].
  278. ↑ Iwata-Yoshikawa N, Okamura T, Shimizu Y, Hasegawa H, et al «TMPRSS2 Contributes to Virus Spread and Immunopathology in the Airways of Murine Models after Coronavirus Infection» (en anglès). J Virol, 2020 Mar 5; 93 (6), pii: e01815-18. PMID: 30626688. DOI: 10.1128/JVI.01815-18. PMC: 6401451 [Consulta: 6 abril 2020].
  279. ↑ DrugBank «Umifenovir» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Mar 19; DB13609 (rev), pàgs: 11 [Consulta: 18 maig 2020].
  280. ↑ Zhu Z, Lu Z, Xu T, Chen C, et al «Arbidol monotherapy is superior to lopinavir/ritonavir in treating COVID-19» (en anglès). J Infect, 2020; Abr 10, pii: S0163-4453(20)30188-2. PMID: 32283143. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.03.060. PMC: 7195393 [Consulta: 18 maig 2020].
  281. ↑ 281,0 281,1 Gao J, Tian Z, Yang X «Breakthrough: Chloroquine phosphate has shown apparent efficacy in treatment of COVID-19 associated pneumonia in clinical studies». Bioscience Trends, 14, 1, 19-02-2020, pàg. 72–73. DOI: 10.5582/bst.2020.01047. PMID: 32074550.
  282. ↑ Touret F, de Lamballerie X «/ Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Research, 2020 Mar 15; 177, pp: 104762. PMID: 32147496. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364 [Consulta: 19 abril 2020].
  283. ↑ «[Expert consensus on chloroquine phosphate for the treatment of novel coronavirus pneumonia]». Zhonghua Jie He He Hu Xi Za Zhi = Zhonghua Jiehe He Huxi Zazhi = Chinese Journal of Tuberculosis and Respiratory Diseases, 43, 2-2020, pàg. E019. DOI: 10.3760/cma.j.issn.1001-0939.2020.0019. PMID: 32075365.
  284. ↑ hCaly, L., Druce, J.D., Catton, M.G., Jans, D.A. and Wagstaff, K.M. (2020). The FDA-approved Drug Ivermectin inhibits the replication of SARS-CoV-2 in vitro. Antiviral Research, [online] p.104787. Available at: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166354220302011# [Accessed 5 Apr. 2020].
  285. ↑ Monash Biomedicine Discovery Institute. (n.d.). Possible coronavirus drug identified by Monash University scientists. [online] Available at: https://www.monash.edu/discovery-institute/news-and-events/news/2020-articles/possible-coronavirus-drug-identified-by-monash-university-scientists [Accessed 5 Apr. 2020].
  286. ↑ Miossec, P «Understanding the cytokine storm during COVID-19: Contribution of preexisting chronic inflammation» (en anglès). Eur J Rheumatol, 2020; Maig 11, pàgs: 2. ISSN 2148-4279. DOI: 10.5152/eurjrheum.2020.2062. PMID: 32412405 [Consulta: 18 maig 2020].
  287. ↑ Seley-Radtke, Katherine «A small trial finds that hydroxychloroquine is not effective for treating coronavirus». The Conversation, 03-04-2020 [Consulta: 28 abril 2020].
  288. ↑ Molina, Jean Michel; Delaugerre, Constance; Goff, Jerome Le; Mela-Lima, Breno; Ponscarme, Diane; Goldwirt, Lauriane; de Castro, Nathalie «No Evidence of Rapid Antiviral Clearance or Clinical Benefit with the Combination of Hydroxychloroquine and Azithromycin in Patients with Severe COVID-19 Infection» (en frànces). Médecine et Maladies Infectieuses, 3-2020, pp: S0399077X20300858. DOI: 10.1016/j.medmal.2020.03.006.
  289. ↑ Yao X, Ye F, Zhang M, Cui C, Huang B, Niu P, Liu X, Zhao L, Dong E, Song C, Zhan S, Lu R, Li H, Tan W, Liu D; 8 «In Vitro Antiviral Activity and Projection of Optimized Dosing Design of Hydroxychloroquine for the Treatment of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2)». Clinical Infectious Diseases, 2020; Mar 9, pp: ciaa237. DOI: 10.1093/cid/ciaa237. PMC: 7108130. PMID: 32150618.
  290. ↑ Mehra, Mandeep R.; Desai, Sapan S.; Ruschitzka, Frank; Patel, Amit N. «Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet (Epub AoP), 22-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31180-6. ISSN: 0140-6736. PMID: 32450107.
  291. ↑ WHO «WHO Director-General's opening remarks at the media briefing on COVID-19» (en anglès). DG Speeches, 2020; Maig 25, pàgs: 4 [Consulta: 29 abril 2020].
  292. ↑ «Citing safety concerns, the W.H.O. paused tests of a drug Trump said he had taken». The New York Times, 26-05-2020.
  293. ↑ Shields, M; Farge, E «WHO set to resume hydroxychloroquine trial in battle against COVID-19» (en anglès). Health News, Reuters, 2020; Juny 3, pàgs: 3 [Consulta: 3 juny 2020].
  294. ↑ Davey, Melissa; Kirchgaessner, Stephanie; Boseley, Sara «Governments and WHO changed Covid-19 policy based on suspect data from tiny US company». The Guardian, 03-06-2020 [Consulta: 4 juny 2020].
  295. ↑ Editors «Expression of concern: Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet, 2020; Jun 3, pàgs: 1. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31290-3 [Consulta: 4 juny 2020].
  296. ↑ Andreakos E, Tsiodras S «COVID-19: lambda interferon against viral load and hyperinflammation» (en anglès). EMBO Mol Med, 2020; Abr 25, pàgs: 8. ISSN 1757-4684. DOI: 10.15252/emmm.202012465. PMID: 32333818 [Consulta: 28 abril 2020].
  297. ↑ Konig MF, Powell MA, Staedtke V, Bai RY, et al «Preventing cytokine storm syndrome in COVID-19 using α-1 adrenergic receptor antagonists» (en anglès). J Clin Invest, 2020; Abr 30, pii: 139642. ISSN 1558-8238. DOI: 10.1172/JCI139642. PMID: 32352407 [Consulta: 3 maig 2020].
  298. ↑ Liu, Roxanne; Miller, Josh. «China approves use of Roche drug in battle against coronavirus complications». Reuters, 03-03-2020.
  299. ↑ «Effective Treatment of Severe COVID-19 Patients with Tocilizumab». ChinaXiv.org, 05-03-2020. DOI: 10.12074/202003.00026.
  300. ↑ Redacció. «3 patients get better on arthritis drug» (en anglès). ANSA, 05-03-2020.
  301. ↑ DrugBank «Lenzilumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Mar 1; DB15148 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 28 abril 2020].
  302. ↑ Sterner RM, Sakemura R, Cox MJ, Yang N, Khadka RH, Forsman CL, Hansen MJ, Jin F, Ayasoufi K, Hefazi M, Schick KJ, Walters DK, Ahmed O, Chappell D, Sahmoud T, Durrant C, Nevala WK, Patnaik MM, Pease LR, Hedin KE, Kay NE, Johnson AJ, Kenderian SS; 6 «GM-CSF inhibition reduces cytokine release syndrome and neuroinflammation but enhances CAR-T cell function in xenografts». Blood, 133, 7, 2019, pp: 697–709. DOI: 10.1182/blood-2018-10-881722. PMC: 6376281. PMID: 30463995.
  303. ↑ 303,0 303,1 303,2 303,3 Casadevall A, Pirofski LA «The convalescent sera option for containing COVID-19». The Journal of Clinical Investigation, 130, 4, 13-03-2020, pp: 1545–1548. DOI: 10.1172/JCI138003. PMC: 7108922. PMID: 32167489.
  304. ↑ Wang, C; Li, W; Drabek, D; Okba, NMA; et al «A human monoclonal antibody blocking SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Nature Communications, 2020 Maig 4; 11 (2251), pàgs: 25. ISSN 2041-1723 [Consulta: 5 maig 2020].
  305. ↑ Pearce, Katie. «Antibodies from COVID-19 survivors could be used to treat patients, protect those at risk: Infusions of antibody-laden blood have been used with reported success in prior outbreaks, including the SARS epidemic and the 1918 flu pandemic». The Hub at Johns Hopkins University, 13-03-2020. Arxivat de l'original el 14 març 2020.
  306. ↑ Fundació Pere Mata. «Protocol suport psicològic pel confinament», 01-04-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  307. ↑ WHO «Mental health and psychosocial considerations during the COVID-19 outbreak» (en anglès). Briefing note: 2019-nCoV/MentalHealth/2020.1, 2020; Mar 18, pàgs: 6 [Consulta: 12 maig 2020].
  308. ↑ Ornell F, Halpern SC, Kessler FHP, Narvaez JCM «The impact of the COVID-19 pandemic on the mental health of healthcare professionals» (en anglès). Cad Saude Publica, 2020 Abr 30; 36 (4), pp: e00063520. ISSN 1678-4464. DOI: 10.1590/0102-311X00063520. PMID: 32374807 [Consulta: 5 maig 2020].
  309. ↑ «Sequence for putting on personal protective equipment (PPE)». [Consulta: 8 març 2020].
  310. ↑ El-Aziz TMA, Stockand JD «Recent progress and challenges in drug development against COVID-19 coronavirus (SARS-CoV-2) - an update on the status» (en anglès). Infect Genet Evol, 2020; Abr 19, pp: 104327. ISSN 1567-1348. DOI: 10.1016/j.meegid.2020.104327. PMID: 32320825 [Consulta: 23 abril 2020].
  311. ↑ 311,0 311,1 Anderson RM, Heesterbeek H, Klinkenberg D, Hollingsworth TD «How will country-based mitigation measures influence the course of the COVID-19 epidemic?». Lancet, 09-03-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30567-5. PMID: 32164834. «A key issue for epidemiologists is helping policy makers decide the main objectives of mitigation – eg, minimising morbidity and associated mortality, avoiding an epidemic peak that overwhelms health-care services, keeping the effects on the economy within manageable levels, and flattening the epidemic curve to wait for vaccine development and manufacture on scale and antiviral drug therapies.»
  312. ↑ Barclay, Eliza. «How canceled events and self-quarantines save lives, in one chart», 10-03-2020.
  313. ↑ Vaidyanathan, R «Estimating COVID-19's 𝑅𝑡 in Real-Time (Replicating in R)» (en anglès). DataCamp, 2020; Abr 17, pàgs: 40 [Consulta: 21 abril 2020].
  314. ↑ Bettencourt, Luís M. A.; Ribeiro, Ruy M. «Real Time Bayesian Estimation of the Epidemic Potential of Emerging Infectious Diseases» (en anglès). PLOS ONE, 3, 5, 14-05-2008, pp: e2185. DOI: 10.1371/journal.pone.0002185. ISSN: 1932-6203 [Consulta: 20 abril 2020].
  315. ↑ Chiodini, J «Maps, masks and media - Traveller and practitioner resources for 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) acute respiratory virus» (en anglès). Travel Med Infect Dis, 2020 Gen-Feb; 33, pp: 101574. PMID: 32044387. DOI: 10.1016/j.tmaid.2020.101574. PMC: 7129271 [Consulta: 15 maig 2020].
  316. ↑ Centers for Disease Control. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Prevention & Treatment» (en anglès), 03-02-2020. Arxivat de l'original el 15 desembre 2019.
  317. ↑ World Health Organization. «Advice for Public». Arxivat de l'original el 26 gener 2020.
  318. ↑ Silver, M. «My Hand-Washing Song: Readers Offer Lyrics For A 20-Second Scrub» (en anglès). NPR.org, 17-03-2020. [Consulta: 20 març 2020].
  319. ↑ Li H, Liu Z, Ge J «Scientific research progress of COVID-19/ SARS-CoV-2 in the first five months» (en anglès). J Cell Mol Med, 2020; Abr 22, pàgs: 32. ISSN 1582-4934. DOI: 10.1111/jcmm.15364. PMID: 32320516 [Consulta: 24 abril 2020].
  320. ↑ CDC. «l 2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès), 11-02-2020. Arxivat de l'original el 14 febrer 2020.
  321. ↑ «Advice for públic» (en anglès). Arxivat de l'original el 26 gener 2020. [Consulta: 15 febrer 2020].
  322. ↑ «For different groups of people: how to choose masks». NHC.gov.cn. National Health Commission of the People's Republic of China, 07-02-2020. [Consulta: 22 març 2020]. «"Disposable medical masks: Recommended for: · People in crowded places · Indoor working environment with a relatively dense population · People going to medical institutions · Children in kindergarten and students at school gathering to study and do other activities"»
  323. ↑ Leung CC, Lam TH, Cheng KK «Mass masking in the COVID-19 epidemic: people need guidance» (en anglès). Lancet, 2020 Mar 21; 395 (10228), pp: 945. PMID: 32142626. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30520-1. PMC: 7133583 [Consulta: 24 abril 2020].
  324. ↑ Centre for Health Protection. «Prevention of Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)». Communicable Diseases, Hong Kong's Department of Health, 2020; Abr 21 (rev). [Consulta: 22 abril 2020]. «"Wear a surgical mask when taking public transport or staying in crowded places."»
  325. ↑ Kuhakan, Jiraporn «'Better than nothing': Thailand encourages cloth masks amid surgical mask shortage». Reuters, 12-03-2020. «"Thailand's health authorities are encouraging people to make cloth face masks at home to guard against the spread of the coronavirus amid a shortage of surgical masks. ... The droplet from coughing and sneezing is around five microns and we have tested already that cloth masks can protect against droplets bigger than one micron."»
  326. ↑ Staff. «Using face masks in the community—Technical Report», 08-04-2020.
  327. ↑ Staff. «Spain officially recommends face mask use», 11-04-2020.
  328. ↑ Giuffrida, Angela; Beaumont, Peter «Lombardy insists on face masks outside homes to stop Covid-19». The Guardian, 05-04-2020 [Consulta: 20 abril 2020].
  329. ↑ «Russian sanitary watchdog chief supports regions binding people to wear face masks». Tass, 01-05-2020.
  330. ↑ «Recommendation Regarding the Use of Cloth Face Coverings, Especially in Areas of Significant Community-Based Transmission», 11-02-2020.
  331. ↑ WHO (3 març 2020). "Shortage of personal protective equipment endangering health workers worldwide". Nota de premsa.
  332. ↑ NIH Media Advisory «NIH study validates decontamination methods for re-use of N95 respirators» (en anglès). US Department of Health and Human Services, 2020; Abr 3, pàgs: 3 [Consulta: 29 abril 2020].
  333. ↑ Fischer, RJ; Morris, DH; van Doremalen, N; Sarchette, S; et al «Effectiveness of N95 Respirator Decontamination and Reuse against SARS-CoV-2 Virus» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Jun 3; 26 (9), pàgs: 4. ISSN 1080-6059. DOI: 10.3201/eid2609.201524. PMID: 32491983 [Consulta: 6 juny 2020].
  334. ↑ CDC «Elastomeric Respirators: Strategies During Conventional and Surge Demand Situations» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health and Human Services, 2020; Abr 20 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 29 abril 2020].
  335. ↑ Lin, SS; Hecht, R «Guidance against wearing masks for the coronavirus is wrong—you should cover your face» (en anglès). The Boston Globe, 2020; Mar 19, pàgs: 2 [Consulta: 21 abril 2020].
  336. ↑ Nussbaumer-Streit, B; Mayr, V; Dobrescu, AI; Chapman, A; Persad, E; Klerings, I; Wagner, G; Siebert, U; Christof, C «Quarantine alone or in combination with other public health measures to control COVID-19: a rapid review». The Cochrane database of systematic reviews, 4, 08-04-2020, pp: CD013574. DOI: 10.1002/14651858.CD013574. PMID: 32267544.
  337. ↑ Gillick, Muriel R. «Keeping Older People Safe During the Coronavirus Crisis» (en anglès). The New York Times, 31-03-2020. ISSN: 0362-4331.
  338. ↑ Arnold, S. «Cold or COVID-19? How to use a pulse oximeter to tell if your lungs are in trouble» (en anglès). The Prepared, 18-03-2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  339. ↑ Theel ES, Slev P, Wheeler S, Couturier MR, et al «The Role of Antibody Testing for SARS-CoV-2: Is There One?» (en anglès). J Clin Microbiol, 2020; Apr 29, pii: JCM.00797-20. ISSN 1098-660X. DOI: 10.1128/JCM.00797-20. PMID: 32350047 [Consulta: 4 maig 2020].
  340. ↑ Li, Zhengtu; Yi, Yongxiang; Luo, Xiaomei; Xiong, Nian; Liu, Yang; Li, Shaoqiang; Sun, Ruilin; Wang, Yanqun; Hu, Bicheng «Development and Clinical Application of A Rapid IgM-IgG Combined Antibody Test for SARS-CoV-2 Infection Diagnosis». Journal of Medical Virology, 27-02-2020. DOI: 10.1002/jmv.25727. ISSN: 1096-9071. PMID: 32104917.
  341. ↑ «Documento de posicionamiento de la SEIMC sobre el diagnóstico microbiólogo de COVID-19» (en castellà). SEIMC, 25-03-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
  342. ↑ CDC. «What healthcare personnel should know about caring for patients with confirmed or possible coronavirus disease 2», 12-03-2020.
  343. ↑ Generalitat de Catalunya «Recomanacions per a professionals amb risc d’exposició al coronavirus SARS-CoV-2». CanalSalut, 23-03-2020, pàg. 1.
  344. ↑ Grenfell, Rob; Drew, Trevor. «Here's Why It's Taking So Long to Develop a Vaccine for the New Coronavirus». Science Alert, 17-02-2020. Arxivat de l'original el 28 febrer 2020.
  345. ↑ Saltzmann, J. «Cambridge biotech Moderna leads in the race for a coronavirus vaccine - The Boston Globe». BostonGlobe.com, 28-02-2020.
  346. ↑ GSK «Sanofi and GSK to join forces in unprecedented vaccine collaboration to fight COVID-19» (en anglès). Press releases, 2020; Abr 14, pàgs: 6 [Consulta: 15 abril 2020].
  347. ↑ Centers for Disease Control and Prevention. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)», 11-02-2020.
  348. ↑ CDC «Filtering out Confusion: Frequently Asked Questions about Respiratory Protection, User Seal Check» (en anglès). DHHS (NIOSH), 2018 Abr 6; PN 130, pàgs: 2. DOI: 10.26616/NIOSHPUB2018130 [Consulta: 21 abril 2020].
  349. ↑ D’Alessandro, MM; Cichowicz, JK «Proper N95 Respirator Use for Respiratory Protection Preparedness» (en anglès). CDC/NIOSH Science Blog, 2020; Abr 14 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 21 abril 2020].
  350. ↑ «Strategies for Optimizing the Supply of Eye Protection». CDC, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  351. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)». Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 4 març 2020.
  352. ↑ Cheung, Jonathan Chun-Hei; Ho, Lap Tin; Cheng, Justin Vincent; Cham, Esther Yin Kwan; Lam, Koon Ngai «Staff safety during emergency airway management for COVID-19 in Hong Kong» (en anglès). The Lancet Respiratory Medicine, 4, 8, 24-02-2020, pàg. E19. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30084-9. ISSN: 2213-2600. PMID: 32105633.
  353. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès), 11-02-2020. [Consulta: 8 març 2020].
  354. ↑ Singhal, T «A Review of Coronavirus Disease-2019 (COVID-19)» (en anglès). Indian J Pediatr, 2020 Abr; 87 (4), pp: 281-286. PMID: 32166607. DOI: 10.1007/s12098-020-03263-6. PMC: 7090728 [Consulta: 6 abril 2020].
  355. ↑ Gao, Q; Hu, Y; Zhiguo Dai, Z; Xiao, F; Wang, J; Wu, J «The Epidemiological Characteristics of an Outbreak of 2019 Novel Coronavirus Diseases (COVID-19) – China, 2020». China CDC Weekly, 2, 20-02-2020, pàgs: 10. Arxivat de l'original el 18 febrer 2020. DOI: 10.1101/2020.03.07.20031393.
  356. ↑ Han Q, Lin Q, Jin S, You L «Coronavirus 2019-nCoV: A brief perspective from the front line» (en anglès). J Infect, 2020 Abr; 80 (4), pp: 373-377. PMID: 32109444. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.02.010. PMC: 7102581 [Consulta: 13 abril 2020].
  357. ↑ 357,0 357,1 Davidson, Helen «First Covid-19 case happened in November, China government records show—report». The Guardian, 13-03-2020.
  358. ↑ Wang, C.; Horby, P. W.; Hayden, F. G.; Gao, G. F. «A novel coronavirus outbreak of global health concern». Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pàg. 470–473. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30185-9. PMID: 31986257. publicació d'accés lliure
  359. ↑ Cohen, Jon «Wuhan seafood market may not be source of novel virus spreading globally». Science, 26-01-2020. DOI: 10.1126/science.abb0611.
  360. ↑ OxyGEN Project. «Emergency ventilator for COVID-19 crisis approved by the Spanish medicine agency». Protofy.xyz. [Consulta: 13 abril 2020].
  361. ↑ 324cat. «El respirador català d'emergència OxyGEN ja ha despertat interès en 60 països». CCMA, 04-04-2020. [Consulta: 13 abril 2020].
  362. ↑ Garmendia, Onintza; Rodríguez-Lázaro, Miguel A.; Otero, Jorge; Phan, Phuong; Stoyanova, Alexandrina; Dinh-Xuan, Anh Tuan; Gozal, David; Navajas, Daniel; Montserrat, Josep M. «Low-cost, easy-to-build non-invasive pressure support ventilator for under-resourced regions: open source hardware description, performance and feasibility testing». European Respiratory Journal, 01-01-2020. DOI: 10.1183/13993003.00846-2020. ISSN: 0903-1936. PMID: 32312862 [Consulta: 21 abril 2020].
  363. ↑ BNO News. «Tracking coronavirus: Map, data and timeline», 10-02-2020. Arxivat de l'original el 28 gener 2020.
  364. ↑ Ritchie, R; Roser, M «What do we know about the risk of dying from COVID-19?». Our World in Data, 25-03-2020 [Consulta: 23 abril 2020].
  365. ↑ Condit, R «Infection Fatality Rate – A Critical Missing Piece for Managing Covid-19» (en anglès). Virology.ws, 05-04-2020 [Consulta: 26 abril 2020].
  366. ↑ «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report – 31», 20-02-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  367. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès), 11-02-2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  368. ↑ Azad, Arman «CDC estimates that 35% of coronavirus patients don't have symptoms». [Consulta: 22 maig 2020].
  369. ↑ Juárez, D. «Confirmado un caso de coronavirus en Mallorca». La Vanguardia, 09-02-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
  370. ↑ NacióDigital. «Primer cas de coronavirus al País Valencià | NacióDigital». [Consulta: 26 febrer 2020].
  371. ↑ 371,0 371,1 371,2 Wenham, Clare; Smith, Julia; Morgan, Rosemary «COVID-19: the gendered impacts of the outbreak» (en anglès). The Lancet, 395, 10227, 14-03-2020, pp: 846–848. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30526-2. ISSN: 0140-6736. PMC: 7124625. PMID: 32151325.
  372. ↑ Chen, Nanshan; Zhou, Min; Dong, Xuan; Qu, Jieming; Gong, Fengyun; Han, Yang; Qiu, Yang; Wang, Jingli; Liu, Ying «Epidemiological and clinical characteristics of 99 cases of 2019 novel coronavirus pneumonia in Wuhan, China: a descriptive study» (en anglès). The Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pp: 507–513. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30211-7. ISSN: 0140-6736. PMC: 7135076. PMID: 32007143 [Consulta: 7 abril 2020].
  373. ↑ The Novel Coronavirus Pneumonia Emergency Response Epidemiology Team «The epidemiological characteristics of an outbreak of 2019 novel coronavirus diseases (COVID-19) in China» (en xinès). Chinese Journal of Epidemiology, 41, 2, 17-02-2020, pàg. 145–151. DOI: 10.3760/cma.j.issn.0254-6450.2020.02.003. ISSN: 0254-6450. PMID: 32064853 [Consulta: 7 abril 2020].
  374. ↑ 374,0 374,1 374,2 374,3 Rabin, Roni Caryn «In Italy, Coronavirus Takes a Higher Toll on Men». The New York Times, 20-03-2020 [Consulta: 7 abril 2020].
  375. ↑ Sharma G, Volgman AS, Michos ED «Sex Differences in Mortality from COVID-19 Pandemic: Are Men Vulnerable and Women Protected?» (en anglès). JACC Case Rep, 2020; Maig 4, pàgs: 12. PMID: 32373791. DOI: 10.1016/j.jaccas.2020.04.027. PMC: 7198137 [Consulta: 9 maig abril 2020].
  376. ↑ «COVID-19 weekly surveillance report». [Consulta: 7 abril 2020].
  377. ↑ Gupta, Alisha Haridasani «Does Covid-19 Hit Women and Men Differently? U.S. Isn't Keeping Track». The New York Times, 03-04-2020 [Consulta: 7 abril 2020].
  378. ↑ «Gender equity in the health workforce: Analysis of 104 countries». World Health Organization. [Consulta: 7 abril 2020].
  379. ↑ Smith, Julia. «Gender and the Coronavirus Outbreak: Think Global Health» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2020].
  380. ↑ Volpato G, Fontefrancesco MF, Gruppuso P, Zocchi DM, Pieroni A «Baby pangolins on my plate: possible lessons to learn from the COVID-19 pandemic» (en anglès). J Ethnobiol Ethnomed, 2020 Abr 21; 16 (1), pp: 19. PMID: 32316979. DOI: 10.1186/s13002-020-00366-4. PMC: 7171915 [Consulta: 26 abril 2020].
  381. ↑ Decaro N, Lorusso A «Novel human coronavirus (SARS-CoV-2): A lesson from animal coronaviruses» (en anglès). Vet Microbiol, 2020 Maig; 244, pp: 108693. PMID: 32402329. DOI: 10.1016/j.vetmic.2020.108693. PMC: 7195271 [Consulta: 19 maig 2020].
  382. ↑ Messenger AM, Barnes AN, Gray GC «Reverse zoonotic disease transmission (zooanthroponosis): a systematic review of seldom-documented human biological threats to animals» (en anglès). PLoS One, 2014 Feb 28; 9 (2), pp: e89055. PMID: 24586500. DOI: 10.1371/journal.pone.0089055. PMC: 3938448 [Consulta: 9 abril 2020].
  383. ↑ Chini, Maïthé. «Coronavirus: Belgian cat infected by owner». Brusselstimes.com, 27-03-2020. [Consulta: 12 abril 2020].
  384. ↑ Sáez, C «Detectado el primer caso de gato infectado por coronavirus en España» (en castellà). La Vanguardia, 2020; Maig 8, pàgs: 5 [Consulta: 8 maig 2020].
  385. ↑ Goldstein, Joseph. «Bronx Zoo Tiger Is Sick With the Coronavirus». The New York Times, 06-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  386. ↑ Shi, Jianzhong; Wen, Zhiyuan; Zhong, Gongxun. «Susceptibility of ferrets, cats, dogs, and other domesticated animals to SARS–coronavirus 2». Science, 08-04-2020.
  387. ↑ Halfmann PJ, Hatta M, Chiba S, Maemura T, et al «Transmission of SARS-CoV-2 in Domestic Cats» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Maig 13, pàgs: 4. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMc2013400. PMID: 32402157 [Consulta: 14 maig 2020].
  388. ↑ WBVR. «COVID-19 detected on four mink farms» (en anglès). News, Wageningen University & Research, 06-04-2020. [Consulta: 18 maig 2020].
  389. ↑ Government of the Netherlands. «New results from research into COVID-19 on mink farms» (en anglès). News, Ministry of Agriculture, Nature and Food Quality, 19-05-2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  390. ↑ «EMBL’s response to the coronavirus outbreak».
  391. ↑ «EMBL-EBI leads International collaboration to share COVID-19 research data».
  392. ↑ «EMBL-EBI COVID-19 Data Platform».
  393. ↑ Bradley-Ridout, Glyneva; Fuller, Kaitlin; Gray, Mikaela; Nekolaichuk, Erica. «Navigating the COVID-19 Evidence Landscape». University of Toronto Libraries - Gerstein Science Information Centre, 09-04-2020.

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=COVID-19&oldid=23755315»