Vés al contingut

Teó d'Esmirna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:12, 4 març 2022 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaTeó d'Esmirna

Fragment de la Expositio del cardenal Bessarió conservat a la Biblioteca Marciana (segle XV). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Θέων ὁ Σμυρναῖος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Θέων Modifica el valor a Wikidata
c. 70 dC Modifica el valor a Wikidata
Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 135 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, teòric musical, musicòleg, astrònom, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Adrià, segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus. L'enciclopèdia Suides diu que també era filòsof.

Procles al·ludeix a aquest personatge dient que va escriure les genealogies de Plató i de Soló, i Plutarc diu que va escriure sobre la Lluna.

Es conserva una part de la seva obra d'aritmètica titulada Τῶν κατὰ μαθηματικὴν χρησίμων εἰς τὴν τοῦ Πλάτωνος ἀνάγνωσιν (Les regles matemàtiques bàsiques per entendre Paltó). D'aquesta obra es conserven dos llibres, un sobre aritmètica i un altre sobre música. Se sap que un tercer llibre parlava d'astronomia i un quart περὶ τῆς ἐν κόσμῳ ἁρμονίας (Sobre l'harmonia del cosmos). El llibre sobre aritmètica segueix el mateix esquema que l'obra de Nicòmac Gerasè i tracta de la Teoria de nombres. El llibre sobre música exposa l'aplicació de l'aritmètica a la teoria musical i fa referència a l'Harmonia de les esferes.

Per algunes notícies es pensa que va escriure altres obres i tractats astronòmics, i se li atribueix una obra conservada en manuscrit anomenada θεολογούμενα (Sobre les coses divines). Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]

Referències

  1. Theon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079