Vés al contingut

Aleix Renyé i Teulé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:43, 31 ago 2023 amb l'última edició de Mcsmp (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAleix Renyé i Teulé
Biografia
Naixement(ca) Rafael Reñé i Teulé Modifica el valor a Wikidata
20 octubre 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, actor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaAleix Renyé Modifica el valor a Wikidata

Rafael Reñé i Teulé,[1] més conegut com a Aleix Renyé,[2] (Lleida, 20 d'octubre de 1955) és un periodista, actor i escriptor català d'expressió catalana i francesa.[3][4] Va passar a viure a la Catalunya del Nord l'any 1981 com a refugiat polític a causa de la seva militància a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i Terra Lliure.[5]

Amb Pascal Comelade i Joan-Lluís Lluís va escriure el Manifest revulsista nord-català.[6][7] Com a periodista va contribuir al diari El Punt i el seu successor El Punt Avui.[8] Ha treballat a Ràdio Arrels i el setmanari El Punt Catalunya Nord. Ha exercit de corresponsal a la Catalunya Nord als inicis de Catalunya Ràdio i de RAC1, i a Ràdio Andorra. Membre de l'equip de redacció de les publicacions nord-catalanes La Nova Falç i El Fiçó, actualment desaparegudes. Com a actor ha escrit i interpretat amb la cantant noruega Mag Stöyva els espectacles Petjades de Leonard Cohen i Romançs de Dones.[9]

Llibres publicats

Poesia

  • Quotidianitats, Perpinyà: El Trabucaire, 1992
  • Deport al cau, Girona: Senhal, 1993
  • Nou codi de la ruta, Perpinyà: El Trabucaire, 1994
  • Boirines de mesell, Perpinyà: El Trabucaire, 1997

Narrativa

  • Xipotades, Barcelona: Llibres de l'Índex, 1995
  • Tot allò de viu que mai no ha viscut, Perpinyà: El Trabucaire, 1996
  • L'enivrement des senteurs, le charme bucolique, l'éventail de couleurs... i altres històries prescindibles: El Trabucaire, 1998.
  • Nos chers losers: LTSJ, 2013.

Memòries

  • Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió, Lleida: El Jonc, 2017[10] En aquest llibre explica com a la Catalunya del Nord hi ha gent que parla un català perfecte a casa però que, després, se sent incapaç de parlar-lo en d'altres àmbits, per exemple, a la feina, atès que tot el lèxic i terminologia laborals només el domina en francès.[11]

Referències

  1. ↑ «1972 - Els primers militants d'ÈPOCA que entren a la clandestinitat». MemorialNacional.cat. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 1r maig 2021].
  2. ↑ Domènech, Mireia. «La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé». LaMira.cat, 17-03-2021. [Consulta: 17 març 2021].
  3. ↑ CC. «Alex Renyé». A: Diccionari enciclopèdic de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 
  4. ↑ «literatura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2018].
  5. ↑ Cardús, Pere «Gran Aleix Renyé: ‘Milers de nord-catalans demanaran la ciutadania del nou estat’». Vilaweb, 04-05-2017 [Consulta: 24 novembre 2018].
  6. ↑ Comelade, Pascal; Lluís, Joan-Lluís; Renyé, Aleix. «Manifest Revulsista Nord-català». Perpinyà: Cercle Alfons Mias, 01-06-1998. Arxivat de l'original el 2008-10-24. [Consulta: 26 novembre 2018].
  7. ↑ Sales i Pla, Florenci. «11è aniversari del Manifest Revulsista Nord-català», 26-06-2009.
  8. ↑ Redacció «‘Mites i realitats de Catalunya Nord', primer debat del nou cicle de Plataforma per la Llengua». El Punt Avui, 25-04-2017.
  9. ↑ Stöyva, Mag; Renyé, Aleix. «Petjades de Leonard Cohen» (vídeo).
  10. ↑ Palmer, Jordi «Catalunya Nord, una ‘llesqueta’ catalana a... França?». El Nacional, 18-04-2017.
  11. ↑ Plana, Mireia «El català a l'escola nord-catalana: un dret al futur». El Punt Avui, 08-07-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aleix_Renyé_i_Teulé&oldid=32408045»