Jesús Carles de Vilallonga Rosell

Versió sense modificar

A/ Història de /'Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur I dir. Joan Camós i Carles Santacana. L'Hospitalet de Llobregat: CEL'H ; Ajuntament. 1997 ISBN 84-7826-821-9.

B/ Gran geografia comarcal de Catalunya. Volum 8. Diversos autors. Max Cahner, director. Enciclopèdia Catalana. Barceloa 1982. ISBN 84-84194-22-5

La història de l’assossiacionisme a l’Hospitalet ha estat determinada per els canvis en el modus de vida, les guerres i el desenvolupament de la veïna ciutat de Barcelona, gran capital metropolitana. Físicament, l’Hospitalet facilita la comunicació per terra i per mar. Ja a l’època íbera era un lloc de penetració i sortida de mercaderies. S’han trobat en La zona de la Marina va ser un port important pel tràfic de mercaderies com ha demostrat les nombroses àncores que s’han trobat en excavacions. (PAG 29 A) També a la Marina, quan es va guanyar territori al mar hi va haver els primera asentaments de masies agrícoles. Al segle XXI ha desaparegut pràcticament l'activitat al sector primari. (REF Enciclopèdia Catalana)

Es coneix l’existència dún petit poble, Santa Eulàlia de Provençana durant el segle IV(PAG 34 A). L’associacionisme a l’Hospitalet es va produir inicialment en l’àmbit religiós a l’entorn de les parròquies i també dins les relacions de producció, inicialment agrícola i comercial.

Posteriorment es varen crear altres tipus de societats, com els gremis, dels que se’n té notícia en l’oposició que es produí contra la construcció del Canal de l’Infanta o la de les vies de ferrocarril. També era necessària la defensa de propietats o d’idees, la de la posició social o econòmica com en la participació en activitats de culte religiós, l’execució d’activitats artístiques, esportives o d’esbarjo, tasques polítiques, i de beneficiència entre moltes altres. Els llocs on els homes compartíen les opinions eren, a més de la parròquia, els bars o cafès, facilitant les tertúlies. Per part de les dones, el lloca habitual de reunió eren els safareigs on l’aigua corrent permetía rentar la roba i parlar.

Així per exemple, l’any 1866 es va fundar la societat L’Harmonia i a l’any 1874, el Casino del Centre que varen desenvolupar aquestes activitats socials. El cant coral, promogut per Josep Anselm Clavé va arribar l’any 1851 a l’Hospitalet on es va cear la Coral Llobregat (PAG 301 B)