Vés al contingut

Gagea fistulosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:33, 27 març 2024 amb l'última edició de Gerarcalis (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuGagea fistulosa
Gagea liotardii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLiliales
FamíliaLiliaceae
GènereGagea
EspècieGagea liotardii Modifica el valor a Wikidata

La gagea fistulosa[1] (Gagea liotardii) és una espècie de la família de les liliàcies que podem trobar a les muntanyes del centre i Sud d'Europa. També apareix en serralades del Nord d'Àfrica(Marroc) i d'Àsia . A Catalunya, aquesta espècie només viu als Pirineus, en pastures alpines i subalpines, sobretot en llocs ruderals, rics en nitrogen, on hi ha molt bestiar. [2]

Descripció

Als Països Catalans hi ha una desena d'espècies del gènere Gagea, bastant similars entre elles: amb flors estelades amb 6 tèpals de color groguenc (de vegades verdoses pel costat de fora), que surten d'uns bulbs subterranis i tenen fulles primes, més aviat linears. La gran majoria d'elles viuen en erms, vores de camins i prats més o menys pasturats. La gagea fistulosa es diferencia de les altres per les fulles basals (les que surten directament dels bulbs) que són gairebé cilíndriques i buides per dins (fistuloses). És una planta bulbosa que creix fins prop d'un pam d'alçada. [3]

El gènere Gagea el va crear R.A. Salisbury, el 1806 en reconeixement a Sir Thomas Gage (1781-1820) un noble anglès aficionat a la botànica.

Sinònims

A les flores de referència de casa nostra surt citada amb els noms següents:

  • Gagea fistulosa
  • Gagea fragifera

Referències

  1. Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.343. ISBN 9788492583249. 
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.73. ISBN 84-7226-698-2. 
  3. Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.343. ISBN 9788492583249.