Aragó (cognom)
Aparença
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona. A Itàlia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes línies estan extintes en línia directa.
Línies
Originada per quatre fills de Jaume I d'Aragó
- Mallorca, creada pel rei Jaume II de Mallorca.
- Híxar, creada per Pere, senyor d'Híxar.
- Xèrica, creada per Jaume, senyor de Xèrica.
- Castre, creada per a Ferran Sanxis, senyor de Castre.
Originada per un fill de Jaume II d'Aragó
- Empúries, creada per Ramon Berenguer I d'Empúries, comte d'Empúries.
- Prades-Gandia-Villena, creada per Pere d'Aragó i d'Anjou, comte de Prades (més tard ducs).
Originada per un fill d'Alfons III d'Aragó
- Urgell, creada per Jaume I comte d'Urgell.
Originada per un fill de Pere III d'Aragó
- Avola, creada per Frederic II rei de Sicília, van ser senyors (més tard marquesos) d'Avola i Terranova.
Originada per un fill de Ferran I d'Aragó
- Sogorb, creada per Enric I senyor de Sogorb (després ducs).
Originada per un fill d'Alfons V d'Aragó
- Nàpols, creada per Ferran I de Nàpols.
Originada per un fill de Ferran I de Nàpols
- Montalto, creada per Ferran, duc de Montalto.
Originada per un fill de Joan II d'Aragó
- Vilafermosa, creada per Alfons, duc de Vilafermosa.
Originada per un fill de Ferran II d'Aragó
- Argavieso-Ballobar, creada per Alfons d'Aragó (arquebisbe de Saragossa) i els seus descendents.
Branca | Casa Reial | Llinatge | Regnat | ...............Sobirà............... | Imatge | Comentari |
---|---|---|---|---|---|---|
1276 | Pel Testament de Jaume I d'Aragó, neix la Casa Reial de Mallorca | |||||
Casa Reial de Mallorca |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Barcelona | ||||
1276 1313 | Jaume II de Mallorca | |||||
1313 1324 | Sanç I de Mallorca, el Pacífic | |||||
1324 1343 | Jaume III de Mallorca, el Temerari | |||||
Jaume IV de Mallorca, el Pretendent | ||||||
1343 | En la Batalla de Santa Ponça, el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" reannexiona el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó | |||||
1295 | Durant les Vespres Sicilianes, l'infant Frederic d'Aragó és nomenat Rei de Sicília | |||||
Casa Reial de Sicília |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Barcelona | ||||
1295 1337 | Frederic II de Sicília | |||||
1337 1342 | Pere II de Sicília | |||||
1342 1355 | Lluís I de Sicília | |||||
1355 1377 | Frederic III de Sicília, el Senzill | |||||
1377 1401 | Maria I de Sicília | |||||
1392 1409 | Martí I de Sicília, el Jove | |||||
1392 | L'Infant Martí d'Aragó es casa amb la reina Maria de Sicília i reconquereix el regne | |||||
1325 | Permuta aconseguida amb el comte Hug VI d'Empúries | |||||
Comtat d'Empúries |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Barcelona | ||||
1325 1341 | Pere I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades | |||||
1341 1364 | Ramon Berenguer I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades | |||||
1364 1386 | Joan I d'Empúries | |||||
1386 1387 | Pere II d'Empúries | |||||
1387 1398 | Joan I d'Empúries | |||||
1398 1401 | Joan II d'Empúries | |||||
1401 1402 | Pere III d'Empúries | |||||
1392 | El Comtat passa a Martí I d'Aragó | |||||
1324 | L'Infant Ramon Berenguer d'Aragó rep el Comtat de Prades | |||||
Comtat de Prades |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Barcelona | ||||
1324 1341 | Ramon Berenguer I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades | |||||
1341 1358 | Pere I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades | |||||
1358 1414 | Joan I de Prades | |||||
1414 1441 | Joana I de Prades | |||||
1392 | Joana I de Prades, el pare de la qual Pere de Prades havia mort el 1395, es casa amb Joan Ramon Folc II de Cardona | |||||
1336 | L'Infant Jaume d'Aragó rep el Comtat d'Urgell | |||||
Comtat d'Urgell |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Barcelona | ||||
1336 1347 | Jaume I d'Urgell | |||||
1347 1408 | Pere II d'Urgell | |||||
1408 1413 | Jaume II d'Urgell, el Dissortat | |||||
1413 | El rei Ferran I d'Aragó derrota la revolta del Comte d'Urgell | |||||
1458 | Pel Testament d'Alfons V d'Aragó, neix la Casa Reial de Nàpols | |||||
Casa Reial de Nàpols |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Trastàmara | ||||
1458 1445 | Ferran I de Nàpols | |||||
1494 1495 | Alfons II de Nàpols | |||||
1495 1496 | Ferran II de Nàpols | |||||
1496 1501 | Frederic III de Nàpols | |||||
1501 | Lluis XII de França finalitza la conquesta del Regne de Nàpols. Ferran II d'Aragó el reconquerirà | |||||
1469 | El 1469, la Senyoria de Sogorb és convertida en Ducat de Sogorb | |||||
Ducat de Sogorb |
Casa Reial d'Aragó |
Llinatge de Trastàmara | ||||
1435 1445 | Enric d'Aragó i d'Alburquerque, Duc d'Alburquerque, Comte d'Empúries i Senyor de Sogorb | |||||
1469 1489 | Enric d'Aragó i Pimentel, 1r Duc de Sogorb, Comte d'Empúries | |||||
1489 1562 | Alfons d'Aragó i Portugal, 2n Duc de Sogorb, Comte d'Empúries | |||||
1562 1572 | Francesc d'Aragó i Folc de Cardona, 3r Duc de Sogorb, Comte d'Empúries | |||||
1572 1608 | Joana d'Aragó i Folc de Cardona, 4a Duquesa de Sogorb, Comtessa d'Empúries | |||||
1608 | Joana d'Aragó i Cardona es casarà amb Diego Fernández de Córdoba, marquès de Comares |