Vés al contingut

Armadillos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de nom comúArmadillo
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Dins l'ordre Cingulata:
Dasypus septemcinctus al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica

Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia. Anteriorment es classificaven tots a la família dels dasipòdids, però un estudi de l'ADN mitocondrial publicat el 2016 demostrà que la família Dasypodidae, amb el contingut que tenia aleshores, era parafilètica.[1][2] Per aquest motiu, tots els armadillos tret dels dasipodins foren transferits a una nova família (Chlamyphoridae).

A més de les plaques òssies, les principals característiques de l'armadillo són les seves dents cilíndriques i sense esmalt, la seva mida petita, la seva capacitat per a crear túnels i remoure la terra, i la seva dieta fonamentada en insectes.

Etimologia

El mot «armadillo» prové de l'espanyol, metonímic d'armadura. També s'anomena quirquincho, que prové del quitxua.[3] El nom tatú prové de les llengües tupí-guaraní i significa 'closca dura', sent el mot que s'ha mantingut en portuguès brasiler.[4] En nàhuatl és āyōtōchtli ('conill - tortuga').[5]

Classificació

Xilografia d'un armadillo, 1658
Armadillo de nou bandes
Armadillo truncat
Armadillo pelut cridaner
Armadillo de tres bandes meridional
Armadillo gegant

Familia Dasypodidae

Família Chlamyphoridae

† Indica un tàxon extint.

Filogènesi

Aquesta és una filogènesi simplificada actual del superordre dels xenartres, que inclou els armadillos. Es basa en el treball de Slater et al. (2016)[7] i Delsuc et al. (2016).[1]

Xenarthra
Cingulata (Armadillos)

Dasypodidae




Pampatheriidae †



Chlamyphoridae




Pilosa
Vermilingua (Ossos formiguers)

Cyclopedidae



Myrmecophagidae



Folivora (Peresosos)


Megatheriidae †




Nothrotheriidae †



Bradypodidae







Mylodontidae †



Megalonychidae †







Evolució

La recerca genètica recent suggereix que un grup extint de mamífers amb closca gegants, els gliptodontins, haurien de ser incorporats en el llinatge dels armadillos. La seva divergència s'hauria produït fa uns 35 milions d'anys, més recent del que se suposava.[8]

Distribució

A Merritt Island, Florida.

Com tot el llinatge dels xenartres, els armadillos van sorgir a Amèrica del Sud. A causa de l'antic aïllament del continent, van estar confinats allà durant bona part del Cenozoic. La formació recent de l'istme de Panamà va permetre emigrar uns quants membres de la família cap a Amèrica del Nord als inicis del Plistocè, dintre del gran intercanvi americà (alguns del seu parents cingulats, com pampatèrids o gliptodontins, van fer el mateix recorregut).[9]

Totes les espècies actuals dels armadillos estan presents a Amèrica del Sud. Són particularment diversos al Paraguai (on n'hi ha 11 espècies) i regions circumdants. Moltes espècie es troben en risc d'extinció, mentre que altres, com ara quatre espècies de Dasypus, es distribuieixen per tota Amèrica. El seu habitat s'ha anat expandint cap al nord, sobre tot en l'últim segle, afavorits per la manca de depredadors naturals.[10]

Característiques

Mida

L'armadillo és un mamífer de mida petita o mitjana. L'espècie més petita pesa uns 85 grams i fa de 13 a 15 cm de longitud total. L'espècie més gran pot assolir els 54 kg i un metre i mig de llarg.[11]

Dieta i predació

Garres d'un armadillo pelut i d'un gegant

Són excel·lents excavadors. Moltes espècies utilitzen les seves afilades garres per cavar i alimentar-se amb larves i construir caus estrets. La dieta dels diferents armadillos varia, però consisteix principalment en insectes, larves i altres invertebrats. Alguna espècie, tanmateix, s'alimenta gairebé exclusivament de formigues i tèrmits.[12]

Són animals amb poca visió i empren el seu olfacte per trobar menjar. Els peus tenen cinc dits, però les mans en tenen entre tres i cinc En la dentició del tatú no es troben dents incisives ni canines, mentre que les dents laterals no distingeixen entre molars i premolars.[11][13]

Temperatura del cos

Igual que altres xenartres, els armadillos, en general, tenen baixatemperatura corporal, entre els 33 i els 36 °C i índexs metabòlics basals baixos (un 40–60% de l'habitual entre els mamífers placentaris amb la seva massa). Aquesta raó es compleix especialment en els Priodontes i els Tolypeutes, que s'alimenten només de tèrmits.[14]

Closca

Tolypeutes enroscat, cobrint-se amb la seva closca.

La cuirassa està formada per plaques osteodèrmiques recobertes per unes petites escates de queratina.[15] La majoria d'espècies té una closca rígida sobre les espatlles i els malucs, amb bandes - en diferent quantitat - separades per una pell flexible que cobreix l'esquena i els costats. Unes closques extra tapen la part superior del cap, les parts superiors de les extremitats i la cua. El ventre de l'animal mai és blindat i senzillament resta cobert amb pell tova i cuir.[16] Aquesta mena d'armadura apareix per ser la defensa principal dels armadillos, en cas que l'animal no pugui fugir o cavar per escapolir-se de l'atac. Només els armadillos de tres bandes poden sobreviure a un atac frontal, gràcies a la seva capacitat d'enroscar-se i convertir-se en una bola cuirassada.[17]

Moviment

Els armadillos tenen les cames curtes, però es poden moure bastant de pressa i, a més, poden saltar més d'un metre d'altura. També poden nedar amb facilitat: per exemple, l'armadillo de nou bandes és conegut per la seva habilitat de nedador. Pot mantenir la respiració sota l'aigua fins a sis minuts o, per trajectes més llargs, té la capacitat d'inflar el seu estómac i intestins aspirant aire, per augmentar la flotabilitat.[18][19]

Reproducció

La gestació dura de 60 a 120 dies, depenent l'espècie. L'armadillo de nou bandes mostra implantació retardada, de manera que el part pot esdevenir fins a vuit mesos després de la copulació. La majoria de membres del gènere Dasypus dona a llum quadrigèmins monozigòtics, però altres espècies pot tenir ventrades que varien d'un a vuit cries.[20] El jove neix amb una pell tova i peluda, que s'endureix al cap d'unes setmanes. Assoleixen la maduresa sexual entre els tres i els dotze mesos, depenent en l'espècie. Els armadillos no són animals sociables i no comparteixen cau amb altres adults.[16]

Antrozoologia

Ciència

Malalties

Els armadillos s'empren sovint en l'estudi de la lepra, ja que amb els micos mangabeis, conills i ratolins, són de les poques espècies que contrauen la malaltia sistèmicament. És degut a la seva baixa temperatura corporal, que afavoreix el creixement del bacteri de la lepra, Mycobacterium leprae. Quant a les zoonosis, els éssers humans poden contraure lepra dels armadillos a través del contacte o de la ingestió. Abans de l'arribada dels europeus a finals del segle xv, la lepra era desconeguda en el Nou Món i, donat que els armadillos són nadius americans, en algun moment els humans van transmetre la malaltia a aquests animals.[21][22]

L'armadillo és també un reservori natural de Trypanosoma cruzi, causant de la malaltia de Chagas.[23]

Reproducció

L'armadillo de nou bandes és una de les espècies del gènere Dasypus que presenta camades de quadrigèmins sortits d'un únic embrió. La poliembrionia el fa idoni per l'experimentació científica, estudis conductistes i tests farmacèutics que requereixen d'individus genèticament idèntics. Les espècies de Dasypus (i no totes) són les úniques de mamífers amb aquesta característica.[24][25][26] També és present en insectes paràsits de les famílies Encyrtidae, Dryinidae, Platygasteridae i Braconidae. en alguns cucs de terra i diversos invertebrats aquàtics.[27]

Accidents de trànsit

Charango fet amb un quirquincho

Els armadillos que han anat emigrant cap al nord, endinsant-se en territori estatunidenc, són sovint la causa d'accidents de circulació. El seu costum de saltar quan se senten amenaçats fa que, quan es troben davant d'un vehicle, acabin sent colpejats per la part davantera.[18]

Instruments musicals

Les closques d'armadillo s'han fet servir tradicionalment per fabricar el fons dels charangos, uns instruments de corda andins.[28]

Culinària

Fuleco, mascota del Mundial FIFA 2014.

En determinades regions de l'Amèrica Central i del Sud es consumeix carn d'armadillo. És un ingredient popular en Oaxaca, Mèxic i, durant la Gran depressió, als Estats Units també es va començar a consumir. Rebien el malnom de "porquets de Hoover", ja que culpaven al President Herbert Hoover per la desesperació econòmica en que el país es trobava en aquell temps.[29][30]

El conte The Beginning of the Armadillos és un dels capítols del llibre infantil de Rudyard Kipling Just So Stories, de 1902.[31][32]

En el capítol 7x10 de la sitcom Friends, The One with the Holiday Armadillo, Ross es disfressa d'armadillo i intenta explicar al seu fill Ben el significat de la festa jueva de Hanukkà.[33][34]

La mascota de la Copa del Món de Futbol de 2014, anomenada Fuleco, era un armadillo de tres bandes brasiler, endèmic de la regió nord-est del país. Els Tolypeutes són anomenats tatu-bola en portuguès brasiler. Moviments ecologistes van manifestar-se exigint que la FIFA destinés part de la recaptació de marxandatge en projectes de protecció d'aquest animal, que es troba en risc d'extinció.[35]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Delsuc, Frédéric; Gibb, Gillian C.; Kuch, Melanie; Billet, Guillaume; Hautier, Lionel «The phylogenetic affinities of the extinct glyptodonts» (en anglès). Current Biology, 26, 4, 2-2016, pàg. R155–R156. Arxivat de l'original el 2022-01-20. DOI: 10.1016/j.cub.2016.01.039 [Consulta: 19 octubre 2021].
  2. ↑ Gibb, Gillian C.; Condamine, Fabien L.; Kuch, Melanie; Enk, Jacob; Moraes-Barros, Nadia «Shotgun Mitogenomics Provides a Reference Phylogenetic Framework and Timescale for Living Xenarthrans» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 33, 3, 3-2016, pàg. 621–642. Arxivat de l'original el 2022-01-20. DOI: 10.1093/molbev/msv250. ISSN: 0737-4038. PMC: PMC4760074. PMID: 26556496 [Consulta: 19 octubre 2021].
  3. ↑ «quirquincho» (en castellà). Diccionario de la lengua española. Arxivat de l'original el 2023-03-07. [Consulta: 19 octubre 2021].
  4. ↑ Ferreira, Aurélio Buarque de Holanda. Novo dicionário da língua portuguesa. 2a. ed., rev. e aum. Rio de Janeiro, RJ: Editora Nova Fronteira, 1986. ISBN 85-209-0411-4.  Arxivat 2009-09-05 a Wayback Machine.
  5. ↑ Karttunen, Frances E. An analytical dictionary of Nahuatl. Norman: University of Oklahoma Press, 1992. ISBN 0-8061-2421-0. 
  6. ↑ Billet, Guillaume; Hautier, Lionel; Muizon, Christian de; Valentin, Xavier «Oldest cingulate skulls provide congruence between morphological and molecular scenarios of armadillo evolution» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 278, 1719, 22-09-2011, pàg. 2791–2797. Arxivat de l'original el 2021-10-19. DOI: 10.1098/rspb.2010.2443. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC3145180. PMID: 21288952 [Consulta: 19 octubre 2021].
  7. ↑ Slater, Graham J.; Cui, Pin; Forasiepi, Analía M.; Lenz, Dorina; Tsangaras, Kyriakos «Evolutionary Relationships among Extinct and Extant Sloths: The Evidence of Mitogenomes and Retroviruses» (en anglès). Genome Biology and Evolution, 8, 3, 2-2016, pàg. 607–621. Arxivat de l'original el 2022-10-16. DOI: 10.1093/gbe/evw023. ISSN: 1759-6653. PMC: PMC4824031. PMID: 26878870 [Consulta: 19 octubre 2021].
  8. ↑ «Study finds relationship between glyptodonts, armadillos». American Museum of Natural History, 22-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-28. [Consulta: 19 octubre 2021].
  9. ↑ Woodburne, Michael O. «The Great American Biotic Interchange: Dispersals, Tectonics, Climate, Sea Level and Holding Pens» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 17, 4, 12-2010, pàg. 245–264. Arxivat de l'original el 2024-05-22. DOI: 10.1007/s10914-010-9144-8. ISSN: 1064-7554. PMC: PMC2987556. PMID: 21125025 [Consulta: 19 octubre 2021].
  10. ↑ «Armadillos slinking their way into Indiana» (en anglès). RTV6 - abc, 07-06-2014. Arxivat de l'original el 09/06/2014. [Consulta: 19 octubre 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Armadillos» (en anglès). National Geographic, 12-03-2010. Arxivat de l'original el 2021-10-19. [Consulta: 19 octubre 2021].
  12. ↑ «El armadillo gigante brasileño, ingeniero y anfitrión del ecosistema» (en castellà). BBC, 29-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-19. [Consulta: 19 octubre 2021].
  13. ↑ Freeman, Patricia W.; Genoways, Hugh H. «Recent northern records of the nine-banded armadillo (Dasypodidae) in Nebraska» (pdf). The Southwestern Naturalist, 12-1998, pàg. 491-504.
  14. ↑ McNab, B. K. «Energetics and the Limits to a Temperate Distribution in Armadillos» (en anglès). Journal of Mammalogy, 61, 4, 19-12-1980, pàg. 606–627. Arxivat de l'original el 2022-04-19. DOI: 10.2307/1380307. ISSN: 1545-1542 [Consulta: 19 octubre 2021].
  15. ↑ Yates, Paige. «Armadillo». BiologyDictionary.net. Biology Dictionary, 30-10-2020. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2021. [Consulta: 8 setembre 2021].
  16. ↑ 16,0 16,1 The Encyclopedia of mammals. New York, NY: Facts on File, 1984. ISBN 0-87196-871-1.  Arxivat 2022-01-07 a Wayback Machine.
  17. ↑ Meruane, Manuel; Rojas, Mariana «Desarrollo de la Piel y sus Anexos en Vertebrados» (en anglès). International Journal of Morphology, 30, 4, 12-2012, pàg. 1422–1433. Arxivat de l'original el 2021-10-20. DOI: 10.4067/S0717-95022012000400025. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 19 octubre 2021].
  18. ↑ 18,0 18,1 «How high can a nine-banded armadillo jump?» (en anglès). Library of Congress. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 19 octubre 2021].
  19. ↑ Loughry, W. J.. The nine-banded armadillo : a natural history, 2013. ISBN 0-8061-8921-5.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  20. ↑ Bagatto, B.; Crossley, D.A.; Burggren, W.W. «Physiological variability in neonatal armadillo quadruplets: within- and between-litter differences» (en anglès). Journal of Experimental Biology, 203, 11, 01-06-2000, pàg. 1733–1740. Arxivat de l'original el 2021-10-19. DOI: 10.1242/jeb.203.11.1733. ISSN: 1477-9145 [Consulta: 19 octubre 2021].
  21. ↑ Truman, Richard «Leprosy in wild armadillos». Leprosy Review, 76, 3, 9-2005, pàg. 198–208. Arxivat de l'original el 2021-10-20. ISSN: 0305-7518. PMID: 16248207 [Consulta: 20 octubre 2021].
  22. ↑ Sharma, Rahul; Singh, Pushpendra; Loughry, W.J.; Lockhart, J. Mitchell; Inman, W. Barry Emerging Infectious Diseases, 21, 12, 1 desembre 2015, pàg. 2127–2134. DOI: 10.3201/eid2112.150501. PMC: 4672434. PMID: 26583204.
  23. ↑ Acosta, N.; López, E. «Reservorios mamíferos del Trypanosoma cruzi en Paraguay» (pdf). Memorias del Instituto de Investigaciones en Ciencias de la Salud [Asunción], 12-2013, pàg. 90-96. Arxivat de l'original el 2021-12-05 [Consulta: 20 octubre 2021].
  24. ↑ Schaefer, Joseph M.; Hostetler, Mark E. «The Nine-Banded Armadillo (Dasypus novemcinctus)». Department of Wildlife Ecology and Conservation, UF/IFAS, 76, 2016. Arxivat de l'original el 2024-05-22. DOI: 10.13140/RG.2.1.1225.7686 [Consulta: 20 octubre 2021].
  25. ↑ Loughry, W. J.; Avise, John; McDonough, Colleen; Prod?hl, Paulo «Polyembryony in Armadillos» (en anglès). American Scientist, 86, 3, 1998, pàg. 274. Arxivat de l'original el 2016-07-01. DOI: 10.1511/1998.3.274. ISSN: 0003-0996 [Consulta: 20 octubre 2021].
  26. ↑ Hamlett, G. W. D. «Polyembryony in the Armadillo: Genetic or Physiological?» (en anglès). The Quarterly Review of Biology, 8, 3, 9-1933, pàg. 348–358. Arxivat de l'original el 2021-10-20. DOI: 10.1086/394444. ISSN: 0033-5770 [Consulta: 20 octubre 2021].
  27. ↑ «poliembrionia». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 20 octubre 2021].
  28. ↑ Mendívil, Julio. El Charango: Historias Y Tradiciónes Vivas (en castellà). Hollitzer Wissenschaftsverlag, 2018-12-18, p. 397. ISBN 978-3-99012-514-4.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  29. ↑ «Armadillos as Food». armadillo-online.org. Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 21 novembre 2019].
  30. ↑ Smith, Richard Norton; Walch, Timothy «The Ordeal of Herbert Hoover, Part 2». Prologue Magazine, 36-2, 2004. Arxivat de l'original el 2020-01-01 [Consulta: 20 octubre 2021].
  31. ↑ Kipling, Rudyard. «The Beginning of the Armadillos». A: Just So Stories (en anglès). Macmillan, 1902.  Arxivat 2021-07-09 a Wayback Machine.
  32. ↑ Kipling, Rudyard. Just so stories : for little children. Old Saybrook, Conn.: Konecky & Konecky, [2001?]. ISBN 1-56852-377-7. 
  33. ↑ «The One with the Holiday Armadillo». IMDb, 14-12-2000. Arxivat de l'original el 2021-10-20. [Consulta: 20 octubre 2021].
  34. ↑ Rockler, Naomi R. «Friends, Judaism, and the Holiday Armadillo: Mapping a Rhetoric of Postidentity Politics» (en anglès). Communication Theory, 16, 4, 11-2006, pàg. 453–473. DOI: 10.1111/j.1468-2885.2006.00278.x. ISSN: 1050-3293.
  35. ↑ Payne, Marissa. «Environmental conservationists call FIFA out for misusing its ‘Fuleco’ armadillo mascot» (en anglès). The Washington Post, 07-07-2014. Arxivat de l'original el 2018-02-10. [Consulta: 22 octubre 2021].

Vegeu també

Altres mamífers amb cobertures defensives de queratina:

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Armadillos&oldid=33953252»