Armadura d'escates
L'armadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.[1] Aquesta armadura va ser usada per guerrers de cultures molt diverses, així com per cavalls de guerra. El material usat per fer les escates variava molt, i incloïa bronze, ferro, pells d'animals, cuir, llavors, fusta i banya. Les variants depenen essencialment dels seus materials de construcció, encara que han existit històricament múltiples dissenys.
Tipus
L'armadura d'escates consisteix en diverses escates individuals cosides o enllaçades en] un suport de cuir o tela per un o més eixos i organitzat en fileres superposades que s'assemblen a la pell d'un peix o rèptil.[2]
- Els romans van dissenyar una armadura d'aquest estil nomenada lorica squamata, que era usada essencialment per la cavalleria i els centurions.[1]
- L'estil japonès, menys usat que el de l'armadura lamel·lar, s'anomena gyorin kozane.[3]
Existeixen d'altres tipus d'armadures construïdes amb fragments de metall, però es dissenyen i confeccionen de manera diferent, com per exemple l'armadura lamel·lar, on les escates individuals es perforen a diversos eixos i són lligades molt juntes entre si, sense necessitar una base de roba. Els romans també tenien una variant anomenada lorica plumata, en la qual les escates s'adherien a una cota de malles.[4]
-
Guerrer escita amb armadura d'escates de bronze -
Exemples de construcció primitiva -
Armadura d'escates enllaçades. Nota: la part superior està cosida al cuir, els centres estan rivetejats. (Europa de l'Est, Rússia i Imperi Romà d'Orient) -
"Gyorin kozane" japonès, de la guarda del coll d'un elm kabuto shikoro fet de cuir endurit (nerigawa).
Història
Tal com s'esmenta en l'antic llibre xinès de poesia Shi Jingque fa milers d'anys, els cavalls es cobrien amb armadures d'escates.[5] En dues làpides de Sertori a Verona –una la d'un centurió, l'altra la d'un capdavanter– ambdues figures es representen amb una túnica d'armadura d'escates, que cobreix les espatlles i es redueix per sota el cinturó. El monument Carnuntum de Calidius –una obra de mitjan segle I– mostra també una túnica ajustada a escala d'un centurió. També, a la col·lecció de busts de marbre de la gran vil·la gal·loromana de Chiragan a la vora de Tolosa de Llenguadoc, els emperadors Antoní Pius i Septimi Sever tots dos apareixen vestint armadura d'escates.
Escites
La cavalleria escita probablement hagi usat una armadura lamel·lar, com s'evidencia en pintures i excavacions contemporànies als sepulcres kurgan. L'armadura estava composta per lamel·les de ferro i bronze. Els escites van ser els únics en els quals es va trobar indumentàries de guerra aproximadament en un 20% dels cadàvers femenins, i alguns d'ells incloïen armadures, el que pot haver inspirat els contes grecs de les amazones.[6]
A causa de la naturalesa quasi rígida de l'armadura, els escites només construïen peto i espatllera amb muscleres separades. Algunes mostres evidencien armadures parcials, on una camisa de cuir tenia cosides escates en alguns llocs estratègics, especialment prop del coll i el tors superior.
Armadures romanes
Les escates individuals usades per les loriques scamatas es deien squamae,[7] o squama.[8] Durant l'Imperi Romà, aquesta armadura era una alternativa popular a la cota de malles (lorica hamata), ja que oferia una millor protecció contra els cops contundents.
Orient Mitjà
També era molt popular als imperis de l'Orient Mitjà com ara el persa i romà d'Orient. En aquestes àrees les escates eren habitualment corbades per beneficiar-se de la protecció extra oferta per una escala arrodonida.
D'acord amb la declaració d'Heròdot, els antics perses portaven túniques amb mànigues de diversos colors, i sobre seu plaques de ferro de la forma de les escates de peix; i aquesta comparació no deixa cap dubte que es tractava de l'armadura d'escates, i no de la cota de malles.[9]
Japó
Les escates individuals, per als japonesos, s'anomenen kozane.[10] Les seves armadures usaven l'estil d'escates de peix, (gyorin kozane) que va ser datat a les seves versions més prematures en el període Fujiwara (segle xi). «Un tipus primitiu d'arnès japonès, l'únic en làmines de cuir cuit, tallat a trossos i fet en forma d'escates de peix».[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Nicolay, Johan. Armed Batavians: Use and Significance of Weaponry and Horse Gear from Non-military Contexts in the Rhine Delta (50 Bc to Ad 450). Amsterdam University Press, 2008.
- ↑ Publication: Anthropological series, Volume 13, (Field Museum of Natural History : 1909), Author Field Museum of Natural History, Publisher The Museum, 1913, Original from Harvard University pàg. 258
- ↑ On the laws of Japanese painting: an introduction to the study of the art of Japan (Google eBook), Henry P. Bowie, P. Elder and Company, 1911 pàg.55
- ↑ Roman military equipment: from the Punic Wars to the fall of Rome, M. C. Bishop, J. C. Coulston, Oxbow Books, 2006 - History pàg.95
- ↑ Notes on turquois in the East, Volume 13, Issues 1-2, (Google eBook), Berthold Laufer, s.n., 1914 pàg.306
- ↑ Anthony, David W. The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze-Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World. Princeton University Press, 2007. ISBN 0-691-05887-3.
- ↑ A new and complete dictionary of arts and sciences, Volume 4 pàg.3046
- ↑ A new Latin-English school-lexicon: on the basis of the Latin-German lexicon of Dr. C. F. Ingerslev (Google eBook), George Richard Crooks, Christian Frederik Ingersley, Alexander Jacob Schem, J.B. Lippincott, 1861 pàg.859
- ↑ Laufer, 1914, p. 239.
- ↑ Absolon, 2011, p. 70.
- ↑ Laufer, 1914, p. 196.
Bibliografia
- Absolon, Trevor. The Watanabe Art Musuem Samurai Armour Collection Volume I ~ Kabuto & Mengu (en anglès). TORABA, 2011. ISBN 9780986761508.
- Laufer, Berthold. Museu Field d'Història Natural. Chinese Clay Figures. Prolegomena on the history of defensive armor, Part 1 (en anglès), 1914. OCLC 2301581.