Medisme
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia. En moltes ciutats gregues era considerat un crim. L'etnònim mede, l'empraven sovint els grecs per referir-se als perses, encara que, en sentit estricte, designava la tribu irànica dels medes.
Pausànias, el medista
En l'hivern del 478-477 ae, el general espartà Pausànias, hegemó de la lliga Panhel·lènica en la batalla de Platea, fou acusat i jutjat, entre altres càrrecs, de simpatitzar amb els medes.[2] Els lacedemonis, en el curs de les recerques, van enviar ambaixadors a Atenes reclamant als atenesos que castigaren Temístocles per medisme. Els atenesos van creure la delegació lacedemònia i el van imputar. En anys anteriors, l'estrateg atenenc, que estava condemnat a l'ostracisme i vivia a Argos, va ser previngut i va fugir pel Peloponès cap a l'illa de Corfú, on tenia el títol de benefactor (euergétēs).[nota 1] Els seus habitants, amb por d'acollir-lo per no enemistar-se amb els espartans i els atenesos, el traslladaren a la costa jònica davant de la seua illa. Una vegada iniciada la seua persecució, va demanar refugi a Admetos, rei dels molossis, amb qui tenia enemistat, segons Plutarc, en relació amb el paper decisiu del general atenenc en la negativa d'ajuda i aliança d'Atenes amb Admetos.[3] Es va presentar davant l'esposa del rei, perquè aquest estava absent, i quan Admetos hi arribà, Temístocles li va explicar qui era, per què fugia, li va demanar disculpes per la seua actuació passada, i suplicà que no se'n revenjara lliurant-lo als seus perseguidors. Admetos el va salvar enviant-lo per terra fins al golf Thermaic, a Pidna. Des d'allí va embarcar cap a Jònia, i després de diverses vicissituds arribà a la cort persa d'Artaxerxes I, a qui havia escrit prèviament sol·licitant-li refugi. Allí va acabar els seus dies a causa d'una malaltia, o segons uns altres es va suïcidar amb verí.[4][nota 2]
Notes
Referències
- ↑ Heròdot, Històries, VII, 136.
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès i.95.5.
- ↑ Episodi del qual no se'n té notícia en cap font, excepte la menció de Plutarc. Cf. Vida de Temístocles 24.
- ↑ Tucídides, op. cit. 135-138.1.