Moud Goba
| Biografia | |
|---|---|
| Residència | Regne Unit  |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, activista pels drets LGBT |
| Premis | |
| |
 
| |
Moud Goba (Harare?, 1980/1981) és una activista pels drets humans i drets LGBTIQ+ zimbabuesa refugiada al Regne Unit,[1] on va arribar de jove cercant asil fugint de Zimbàbue després d'anys d'assetjament per ser lesbiana.[2] Ha estat nomenada una de les 100 persones LGBTIQ+ més influents del Regne Unit[3] i inclosa a la llista 100 Women de la BBC de l'any 2022.[1]
Biografia
Va créixer a Harare, on va patir experiències deshumanitzants i aïllants i l'estigma li va provocar sentiments de vergonya.[4] L'any 2001, quan tenia 20 anys, tement per la seva vida sota el règim de Robert Mugabe,[5] va decidir traslladar-se al Regne Unit per a poder estudiar i viure obertament com a lesbiana.[4]
Durant els anys posteriors a la seva arribada, va intentar aconseguir un visat d'estudi per a poder romandre al país de manera legal i segura; quan la seva sol·licitud va ser acceptada va cursar un grau en Estudis de sords: Comunitat i Educació, que va obrir-li moltes portes.[4]
L'any 2008 va demanar asil i dos anys més tard van concedir-li l'estatus de refugiada. Aquell mateix any, però, se l'havien negat per no haver aportat la prova de la seva sexualitat o identitat de gènere que li demanava el Ministeri de l'Interior britànic. Goba, que mentre vivia a Zimbàbue havia d'amagar el seu veritable jo, havia hagut de destruir qualsevol cosa que pogués revelar la seva sexualitat.[4]
Com a sol·licitant d'asil, fins al 2013 no se li va permetre treballar, tot i tenir experiència prèvia a la seva terra natal com a secretària, dirigint una petita empresa de roba i com a treballadora social. El canvi va venir de la mà de Micro Rainbow, una organització que ofereix suport als sol·licitants d'asil i refugiats LGBTIQ+, on va obtenir assessorament i també va aconseguir una feina ajudant a persones en la mateixa situació en què havia estat ella.[4]
És mare juntament amb la seva dona d'un noi nascut l'any 2009.[4]
Activisme
Poc després de la seva arribada al Regne Unit va esdevenir una de les persones que van fundar el UK Black Pride, l'entitat per a persones LGBTIQ+ d'origen africà, caribeny, llatinoamericà, asiàtic i de l'orient mitjà més gran d'Europa;[4] allà va trobar l'ajuda que necessitava per descobrir la seva identitat i poder expressar-se en plenitud.[2][4] L'any 2022 ostentava el càrrec de presidenta de la junta directiva de UK Black Pride.[1][2]
Durant gairebé 20 anys, ha treballat amb organitzacions de base que promouen la integració dels refugiats al país. A data de 2022, era gerent de la secció britànica d'una organització LGBTIQ+ que aborda la pobresa d'aquesta comunitat en tot el món i que ofereix un refugi segur a sol·licitants d'asil i refugiats del col·lectiu, Micro Rainbow International. Allà Goba participa en el programa d'ocupabilitat i hi dirigeix el projecte d'habitatge segur, que ofereix allotjament a 25.000 persones LGBTIQ+ sense llar anualment.[1][3]
També ha treballat per al grup d'immigració de lesbianes i gais del Regne Unit[3] i ha gestionat el procés d'integració de persones LGBTQ+ afganeses arribades al país.[1] L'activista dona suport a les dones que estan en centres de detenció per a immigrants i a The Fruit Basket, una organització sud-africana que treballa amb migrants trans i refugiats.[3]
El 2015, va ser nomenada una de les 100 persones LGBTIQ+ més influents del Regne Unit per The Independent[3] i el 2017 va rebre el premi Attitude Pride.[5][3] Per la seva tasca com a activista va ser inclosa per la BBC en la seva llista 100 Women de l'any 2022.[1]
L'any 2022 va formar part de la desfilada pels drets dels LGBTIQ+ en l'obertura dels Jocs de la Commonwealth a l'estadi Alexander de Birmingham, juntament amb altres cinc activistes i el saltador anglès Tom Daley.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year? - BBC News» (en anglès britànic), 06-12-2022. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Goba, Moud «Even after LGBT+ refugees arrive in Britain, they face isolation and prejudice – I know, I was one of them» (en anglès). The Independent, 28-09-2021 [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Moud Goba» (en anglès britànic). LGBT Leaders. Arxivat de l'original el 31 de gener 2023. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Goba, Moud «I fled to the UK seeking asylum – now I'm a proud lesbian mum» (en anglès). Metro News, 16-11-2021 [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Attitude Magazine «Attitude Pride Award Winner: LGBT asylum seeker activist Moud Goba» (en anglès). Attitude, 07-09-2017 [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ «Zimbabwean lesbian and refugee part of gay rights parade at Commonwealth Games opening» (en anglès). NewZimbabwe.com, 31-07-2022 [Consulta: 31 gener 2023].
Enllaços externs
- Pàgina web de Micro Rainbow (anglès)
- Pàgina web de UK Black Pride (anglès)
