Índex de desenvolupament humà

L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell de desenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida). Distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.^[1] L'IDH és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També es fa servir per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

Indicadors per calcular l'IDH

Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):

La durada i la qualitat de vida, que s'obté a partir de l'esperança de vida al néixer.
El nivell d'instrucció i educació, mesurat a partir de la taxa d'alfabetització d'adults i del nivell d'estudis de la població (educació primària, educació secundària i estudis superiors).
El nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per capita (mesurat en dòlars dels EUA).

Metodologia utilitzada fins al 2011 (exclòs)

Generalment, per transformar una variable, anomenada $x$ , en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

$x$ -índex = ${\frac {x-\min \left(x\right)}{\max \left(x\right)-\min \left(x\right)}}$

on $\min \left(x\right)$ i $\max \left(x\right)$ són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable $x$ .

L'Índex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents:

Índex de l'Esperança de Vida = ${\frac {EV-25}{85-25}}$
Índex d'Educació = ${\frac {2}{3}}\times IAA+{\frac {1}{3}}\times TA$ ${\frac {2}{3}}\times IAA+{\frac {1}{3}}\times TA$
- Índex d'Alfabetització Adulta (IAA) = ${\frac {IAA-0}{100-0}}$
- Taxa d'alfabetització (TA) = ${\frac {TCA-0}{100-0}}$
Índex PIB = ${\frac {\log \left(PIBpc\right)-\log \left(100\right)}{\log \left(40000\right)-\log \left(100\right)}}$

EV: Esperança de Vida
IAA: Índex d'Alfabetització Adulta
TCA: Taxa Combinada d'Alfabetització
PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA

Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1 que és el valor d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera:

IDH alt: des de 0,800 i superiors
IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
IDH baix: inferiors a 0,500

Evolució del desenvolupament humà segons l'IDH

Comparant els estudis de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

Índex de desenvolupament humà 2018 (report de 2019)

Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països.
Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any 2005.
= increment.
= = constant.
= disminució.

Rànquing		País / territori	IDH
Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) ^[2]	Canvi de rang respecte de l'any anterior^[2]	País / territori	Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) ^[2]	Canvi de rang respecte de l'any anterior ^[2]
1	=	Noruega	0.954	0.001
2	=	Suïssa	0.946	0.003
3	=	Irlanda	0.942	0.003
4	=	Alemanya	0.939	0.001
4	(2)	Hong Kong	0.939	0.003
6	(1)	Austràlia	0.938	0.001
6	(1)	Islàndia	0.938	0.003
8	(1)	Suècia	0.937	0.001
9	=	Singapur	0.935	0.001
10	=	Països Baixos	0.933	0.001
11	=	Dinamarca	0.930	0.001
12	=	Finlàndia	0.925	0.001
13	=	Canadà	0.922	0.001
14	=	Nova Zelanda	0.921	0.001
15	=	Regne Unit	0.920	0.001
15	=	Estats Units	0.920	0.001
17	=	Bèlgica	0.919	0.002
18	=	Liechtenstein	0.917	0.001
19	=	Japó	0.915	0.002
20	=	Àustria	0.914	0.002
21	=	Luxemburg	0.909	0.001
22	=	Israel	0.906	0.002
22	=	Corea del Sud	0.906	0.002
24	=	Eslovènia	0.902	0.003
25	=	Espanya	0.893	0.002
26	=	República Txeca	0.891	0.003
26	=	França	0.891	0.001
28	=	Malta	0.885	0.002
29	=	Itàlia	0.883	0.002
30	=	Estònia	0.882	0.003
31	=	Xipre	0.873	0.002

Rànquing		País / territori	IDH
Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) ^[2]	Canvi de rang respecte de l'any anterior^[2]	País / territori	Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) ^[2]	Canvi de rang respecte de l'any anterior ^[2]
32	=	Grècia	0.872	0.001
32	(1)	Polònia	0.872	0.004
34	=	Lituània	0.869	0.003
35	=	Emirats Àrabs Units	0.866	0.002
36	(2)	Andorra	0.857	0.005
36	=	Aràbia Saudita	0.857	0.001
36	(1)	Eslovàquia	0.857	0.003
39	=	Letònia	0.854	0.004
40	=	Portugal	0.850	0.002
41	=	Qatar	0.848	=
42	=	Xile	0.847	0.002
43	=	Brunei	0.845	0.002
43	=	Hongria	0.845	0.004
45	=	Bahrain	0.838	0.001
46	=	Croàcia	0.837	0.002
47	=	Oman	0.834	0.001
48	=	Argentina	0.830	0.002
49	=	Rússia	0.824	0.002
50	(3)	Belarus	0.817	0.009
50	(8)	Kazakhstan	0.817	0.017
52	(1)	Bulgària	0.816	0.003
52	(1)	Montenegro	0.816	0.003
52	(1)	Romania	0.816	0.003
55	(1)	Palau	0.814	0.003
56	(5)	Barbados	0.813	=
57	=	Kuwait	0.808	0.001
57	(1)	Uruguai	0.808	0.001
59	=	Turquia	0.806	0.001
60	=	Bahamas	0.805	0.001
61	=	Malàisia	0.804	0.002
62	=	Seychelles	0.801	0.001

IDH ajustat per la desigualtat

L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el qual es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).

Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.

Noruega 0.876 (=)
Austràlia 0.864 (=)
Suècia 0.824 ( 4)
Països Baixos 0.818 ( 1)
Alemanya 0.814 ( 3)
Suïssa 0.813 ( 4)
Irlanda 0.813 ( 3)
Canadà 0.812 ( 2)
Islàndia 0.811 ( 5)
Dinamarca 0.810 ( 6)
Finlàndia 0.806 ( 2)
Estats Units 0.799 ( 9)
Bèlgica 0.794 ( 2)
França 0.792 ( 3)
República Txeca 0.790 ( 8)
Àustria 0.787 ( 5)
Espanya 0.779 (=)
Luxemburg 0.775 ( 2)
Eslovènia 0.771 ( 5)
Grècia 0.768 ( 2)
Regne Unit 0.766 ( 1)
Eslovàquia 0.764 ( 3)
Israel 0.763 ( 11)
Itàlia 0.752 ( 5)
Hongria 0.736 ( 3)
Estònia 0.733 (=)
Corea del Sud 0.731 ( 18)
Xipre 0.716 ( 1)
Polònia 0.709 ( 1)
Portugal 0.700 ( 1)
Lituània 0.693 ( 1)
Líbia 0.693 ( 4)
Letònia 0.684 ( 2)
Romania 0.675 ( 3)
Bahames 0.671 ( 4)

Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en l'informe de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina (Taiwan), Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

2006

L'informe de l'any 2006 va ser presentat per l'ONU a Ciutat del Cap a Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.^[3]

Bona part de les dades que s'hi fan servir corresponen, però, a l'any 2004. A més a més no tots els Estats Membre de l'ONU han procurat les estadístiques necessàries per a elaborar l'índex.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinònim d'alt desenvolupament- abraça els països de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).

Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006

Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005)

1. Noruega (=)
2. Islàndia (=)
3. Austràlia (=)
4. Irlanda ( 4)
5. Suècia ( 1)
6. Canadà ( 1)
7. Japó ( 4)
8. Estats Units ( 2)
9. Suïssa ( 2)
10. Països Baixos ( 2)

11. Finlàndia ( 2)
12. Luxemburg ( 8)
13. Bèlgica ( 4)
14. Àustria ( 3)
15. Dinamarca ( 1)
16. França (=)
17. Itàlia ( 1)
18. Regne Unit ( 3)
19. Espanya ( 2)
20. Nova Zelanda ( 1)

21. Alemanya ( 1)
22. Hong Kong (=)
23. Israel (=)
24. Grècia (=)
25. Singapur (=)
26. Corea del Sud ( 2)
27. Eslovènia ( 1)
28. Portugal ( 1)
29. Xipre (=)
30. Txèquia ( 1)

Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix l'any 2006 (per continent)

Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

Àfrica

047. Seychelles ( 4)
063. Mauritània ( 2)
064. Líbia ( 6)

...
175. Mali ( 1)
176. Sierra Leone (=)
177. Níger (=)

Àsia

007. Japó ( 4)
022. Hong Kong (=)
023. Israel (=)
...
138. Nepal ( 2)
142. Timor Oriental ( 2)
150. Iemen ( 1)

Europa

001. Noruega (=)
002. Islàndia (=)
004. Irlanda ( 4)
...
097. Geòrgia ( 3)
099. Azerbaidjan ( 2)
114. Moldàvia ( 1)

Nord-amèrica

006. Canadà ( 1)
008. Estats Units ( 2)
031. Barbados ( 1)
...
117. Hondures ( 1)
118. Guatemala ( 1)
154. Haití ( 1)

Oceania

003. Austràlia (=)
020. Nova Zelanda ( 1)
055. Tonga ( 1)
...
119. Vanuatu ( 1)
128. Salomó (=)
139. Papua Nova Guinea ( 2)

Sud-amèrica

036. Argentina ( 2)
038. Xile ( 1)
043. Uruguai ( 3)
...
091. Paraguai ( 3)
103. Guyana ( 4)
115. Bolívia ( 2)

Països no inclosos

Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.

Àfrica

Amèrica

Puerto Rico

Àsia

Europa

Oceania

Estat amb l'IDH més alt en els darrers anys

L'any indica quan es va publicar l'informe. Entre parèntesiss hi ha l'any pel qual es va calcular l'índex.

2010 (2010) - Noruega
2009 (2007) - Noruega
2008 (2006) - Noruega
2008 (2006) - Islàndia
2006 (2004) - Noruega
2005 (2003) - Noruega
2004 (2002) - Noruega
2003 (2001) - Noruega
2002 (2000) - Noruega
2001 (1999) - Noruega
2000 (1998) - Canadà
1999 (1997) - Canadà
1998 (1995) - Canadà
1997 (1994) - Canadà
1996 (1993) - Canadà
1995 (1992) - Canadà
1994 (????) - Canadà
1993 (????) - Japó
1992 (1990) - Canadà
1991 (1990) - Japó
1990 (????) - Japó
1985 (????) – Canadà
1980 (????) - Suïssa

IDH i nivell de riquesa

El quadre de sota recull els deu estats amb l'IDH i el producte interior brug per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.

Número d'ordre	Estat	IDH	Estat	PIB per capita en dòlars EUA)
1	Noruega	0,963	Luxemburg	66.821
2	Islàndia	0,956	Noruega	41.941
3	Austràlia	0,955	Estats Units	41.557
4	Luxemburg	0,949	Irlanda	40.003
5	Canadà	0,949	Islàndia	35.686
6	Suècia	0,949	Dinamarca	34.718
7	Suïssa	0,947	Canadà	34.444
8	Irlanda	0,946	Suïssa	33.168
9	Bèlgica	0,945	Àustria	32.962
10	Estats Units	0,944	Bèlgica	31.549
...	...	...	...	...
168	Moçambic	0,379	Madagascar	911
169	Burundi	0,378	Sierra Leone	901
170	Etiòpia	0,367	Níger	896
171	Rep. Centreafricana	0,355	Etiòpia	859
172	Guinea Bissau	0,348	Guinea Bissau	856
173	Txad	0,341	Burundi	753
174	Mali	0,333	Iemen	745
175	Burkina Faso	0,317	Tanzània	720
176	Sierra Leone	0,298	Rep. Dem. del Congo	675
177	Níger	0,281	Malawi	596

Les dades corresponen al report que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.

Crítiques

L'Índex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a l'igualitarisme i els anomenats «models occidentals de desenvolupament», la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions a la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta d'atenció al desenvolupament des d'una perspectiva global, l'error de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà baix, mitjà, alt o molt alt.^[4] S'identifiquen tres fonts d'error en les dades que es deuen a (i) l'actualització de dades, (ii) les revisions de la fórmula i (iii) els llindars per classificar l'estat de desenvolupament d'un país; així es detecta que l'11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts d'error en les dades, respectivament.

L'índex també ha estat criticat com redundant i una reinvenció de la roda, en mesurar aspectes del desenvolupament que ja s'han estudiat exhaustivament.^[5]^[6]

Vegeu també

Referències

↑ «The Human Development concept». UNDP. [Consulta: 7 abril 2012].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 «Human Development Report 2019 – "Beyond income, beyond averages, beyond today: Inequalities in human development in the 21st century"» p. 22–25. Informe de desenvolupament humà. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
↑ «Beyond scarcity: Power, poverty and the global water crisis». Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 9 novembre 2006].
↑ Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.
↑ McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.
↑ Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índex de desenvolupament humà

«Informe sobre el desenvolupament humà 2011. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.». Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, 2011. PDF
Llista completa de l'IDH de tots els estats del món l'any 2005. Arxivat 2005-09-28 a Wayback Machine. (castellà) PDF
Pàgina de l'IDESCAT sobre l'IDH del 2004. (català)
Pàgina de l'IDESCAT amb els càlculs corresponents als IDH català i espanyol. (català)

[1] «The Human Development concept». UNDP. [Consulta: 7 abril 2012].

[UNDP2019-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 «Human Development Report 2019 – "Beyond income, beyond averages, beyond today: Inequalities in human development in the 21st century"» p. 22–25. Informe de desenvolupament humà. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].

[3] «Beyond scarcity: Power, poverty and the global water crisis». Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 9 novembre 2006].

[Wolff_et_al._2011-4] Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.

[McGillivray_1991-5] McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.

[6] Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]