Vés al contingut

Antònia Vicens i Picornell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antònia Vicens)
Plantilla:Infotaula personaAntònia Vicens i Picornell

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Santanyí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
6a Presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1998 – 1999
← Jaume Fuster i Guillemó – Jaume Pérez Montaner → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix per39º a l'ombra
Activitat
Ocupaciónovel·lista, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHector Hernández Vicens Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 27 de març de 1941) és una escriptora mallorquina[1] autora de novel·les, contes i reculls poètics.

Biografia

[modifica]

Nascuda a Santanyí, comença a escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l'Obra Cultural Balear. Estudia per a ser administrativa. El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. La seva següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l'any 1967 i els seus 39º a l'ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la.[2] L'univers mallorquí i els problemes d'equilibri entre turisme i conservació del territori forneixen la font d'inspiració principal per a aquests dos volums i l'obra posterior. Cal dir que la seva feina a diversos hotels li conferia un punt de vista privilegiat sobre la qüestió. Altres temes freqüents són la condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada.

En 1971 es casa i es muda a Palma, on alterna feines en diversos llocs i coneix de prop la realitat de l'illa des de diferents vessants. Va començar a col·laborar amb el diari Avui enviant-hi contes, així com amb el Diario de Mallorca. Més endavant va obrir una botiga d'artesania, fins que es va jubilar l'any 2000 i es va retirar als afores de la ciutat. Des d'allà, va continuar escrivint la seva obra, on va introduir també la poesia. L'alterna amb articles a premsa.

El 1997 va entrar a formar part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear), el Premi Nacional de Cultura el 2016,[3] el Premi Nacional de Poesia el 2018 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2022.[4] El 2022 també fou nomenada filla predilecta pel Consell Insular de Mallorca.[5]

Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, al francès,[6] al portuguès[7] i al castellà.

Obra

[modifica]

Narrativa breu

[modifica]
  • 1968 Banc de fusta
  • 1980 Primera comunió
  • 2005 Tots els contes

Novel·la

[modifica]
  • 1968 39º a l'ombra
  • 1971 Material de fulletó
  • 1974 La festa de tots els morts
  • 1980 La Santa
  • 1982 Quilòmetres de tul per a un petit cadàver
  • 1984 Gelat de maduixa
  • 1987 Terra seca
  • 1997 L'àngel de la lluna (infantil)
  • 1998 Massa tímid per lligar (juvenil)
  • 1998 Febre alta
  • 2002 Lluny del tren
  • 2007 Ungles perfectes
  • 2010 Ànima de gos
  • 2024 Crideu la mort errant, digueu-me on va

Poesia

[modifica]
  • 2009 Lovely
  • 2013 Sota el paraigua el crit
  • 2015 Fred als ulls
  • 2017 Tots els cavalls
  • 2020 Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (antologia)
  • 2020 Pare què fem amb la mare morta

Memòries

[modifica]

Premis literaris i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Antònia Vicens i Picornell». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
  2. ↑ Milian, Àlex. «Antònia Vicens, la col·leccionista de paraules». ElTemps.cat, 02-03-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  3. ↑ Pons, Pere Antoni «Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»». El Temps, 19-09-2016 [Consulta: 23 octubre 2016]. Arxivat 24 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-24. [Consulta: 24 octubre 2016].
  4. ↑ Nopca, Jordi. «Antònia Vicens guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes», 02-03-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  5. ↑ «IB3N | El Consell de Mallorca nomenarà Antònia Vicens filla predilecta». [Consulta: 30 octubre 2022].
  6. ↑ «"Lovely". Antònia Vicens. Éditeur : éditions Lanskine» (en francès). Arxivat de l'original el 2022-08-10. [Consulta: 12 gener 2021].
  7. ↑ «"Todos os cavalos", ebook (traducción en portugués)». [Consulta: 12 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Antònia Vicens, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya». Joescric.com. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: març 2016].
  9. ↑ «La mallorquina Antònia Vicens, Premio Nacional de poesia». AraBalears.cat.
  10. ↑ «Acord del Consell de Govern de 20 de febrer de 2023 pel qual es concedeix la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2023 a Antònia Vicens i picornell BOIB Núm 025 - 25 / febrer / 2023». [Consulta: 28 febrer 2023].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Julio Martínez Mesanza
Gloria 		Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
2018 		Succeït per:
'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antònia_Vicens_i_Picornell&oldid=34009245»