Vés al contingut

Artavasdos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArtavasdos

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Ἀρταύασδος
(hy) Արտավազդ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà d'Orient
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna Modifica el valor a Wikidata
FillsNiketas Modifica el valor a Wikidata

Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni Արտավազդ, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741. Per ser defensor del culte amb imatges fou reconegut com a emperador pel papa Zacaries I. Constantí no va acceptar aquesta usurpació i dos anys després va reunir un exèrcit que el va enderrocar. Va acabar els seus dies en un monestir i cegat.

Unió amb la dinastia Isàuria

[modifica]

Era descendent d'una família noble d'Armènia.[1][a] Cap a l'any 713, l'emperador Anastasi II el va nomenar governador (estrateg) del tema d'Armènia, que abastava les antigues àrees del Pont, Armènia Menor i el nord de Capadòcia, amb capital a Amasea.[4] Després de la deposició d'Anastasi, Artavasdos va arribar a un acord amb el governador del tema dels Anatòlics, Lleó, per destronar el nou emperador Teodosi III.[5] Per refermar el pacte Lleó li va donar la seva filla Anna en matrimoni, cerimònia que es va celebrar a continuació de l'ascens al tron de Lleó, com a Lleó III, el març del 717.

Artavasdos fou recompensat amb el títol de curopalata (majordom de palau) i també amb el de comes d'Opsici, sense perdre el control del càrrec d'estrateg que ja tenia.[6]

Proclamació d'emperador

[modifica]

El 741 va morir Lleó i li va succeir el seu fill Constantí V, anomenat Caballinus, fou un emperador iconoclasta i es va dedicar a la destrucció d'imatges a les esglésies, mentre que Artavasdos era partidari del culte amb imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els àrabs, va preparar una revolta a Frígia.[7] Constantí va rebre notícies i va exigir ostatges al seu gendre (en concret els seus fills) però Artavasdos no els va voler donar i es va presentar al lloc on era Constantí amb un exèrcit, i el va derrotar.

Constantí va fugir a la Frígia Pacatiana on va reunir tropes. Mentrestant Artavasdos va aconseguir el suport del patrici Teòfanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llençar el rumor que Constantí V era mort i Artavasdos fou proclamat emperador. Va ser reconegut pel Papa Zacaries. Va buscar, sense èxit, el suport dels àrabs i va restaurar el culte amb imatges. Al seu fill Nicèfor el va associar a l'imperi i a l'altre fill Nicetes el va enviar amb un exèrcit a Armènia.

Constantí va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Comòpolis (Bitínia) batalla en la qual va morir Tigranes, un noble armeni cosí d'Artavasdos. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomèdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constantí V van ocupar la capital i Artavasdos, el seu fill Nicèfor, i els seus principals suports foren fets presoners, enviats al monestir de Cora, on van ser cegats.[8] Anna, va anar al monestir per cuidar del seu marit i dels seus fills, on van ser enterrats quan van morir en data desconeguda.[9]

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'historiador Christian Settipani va plantejar que Artavasdos podria pertànyer a la família Mamikonian,[2] però segons la historiadora Nina Garsoïan, no hi ha proves suficients que demostrin aquesta teoria.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kountoura-Galaki, 1983, p. 203-215.
  2. ↑ Settipani, 2006, p. 231-236.
  3. ↑ Kajdan, 1991, p. 1279.
  4. ↑ Herrin, 1989, p. 327,339.
  5. ↑ Ostrogorski, 1963, p. 143.
  6. ↑ Herrin, 1989, p. 327.
  7. ↑ Ostrogorski, 1963, p. 151.
  8. ↑ Ostrogorski, 1963, p. 152.
  9. ↑ Garland, 1999, p. 9.

Bibliografia

[modifica]
  • Garland, Linda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527–1204. Routledge, 1999. ISBN 978-0-415-14688-3. 
  • Herrin, Judit. The Formation of Christendom. Princeton University Press, 1989. 
  • Kajdan, Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Kountoura-Galaki, Eleonora «Ἡ ἐπανάσταση τοῦ Βαρδάνη Τούρκου». Byzantine Symmeikta, 5, 1983.ISSN 1105-1639
  • Ostrogorsky, Georg. Geschichte des Byzantinischen Staates. Múnic: C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, 1963. OCLC 301446486.
  • Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artavasdos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artavasdos&oldid=32975349»