Amedeo Avogadro

Amedeo Avogadro

Nom original	(it) Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro di Quaregna e Cerreto
Biografia
Naixement	(es) Lorenzo Romano Amede 9 agost 1776 Torí (Itàlia)
Mort	9 juliol 1856 (79 anys) Torí (Itàlia)
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Camp de treball	Polos d'Egina
Ocupació	professor d'universitat (1809–), químic, físic
Ocupador	Universitat de Torí (1820–1850)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1840–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1804–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
Altres
Títol	Rei
Família	House of Avogadro (en)
Cònjuge	Felicita Mazzé
Signatura

Mémoire

Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, especialment reconegut per les seves contribucions a la teoria molecular, en concret per l’anomenada Llei d’Avogadro,  que diu que «volums iguals de diferents gasos sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix número de molècules». En honor seu es va anomenar el nombre d'Avogadro, que és una de les set constants que defineixen el sistema internacional d’unitats (SI).

Biografia

Va néixer el 9 d’agost de 1776 a Torí, Regne de Sardenya-Piemont, en el si d’una família noble, fill de Filippo Avogadro, comte de Quaregna i Cerreto -títol que Amedeo heretà l’any 1787-, i d’Anna Maria Varcellone. La família havia tingut diversos membres advocats eclesiàstics, sembla que el nom avogadro pot ser una corrupció de “advocarii”. El seu pare, lletrat i funcionari, arribà a ser advocat general del Senat del Piemont el 1777, durant el regnat de Víctor Amadeu III, i el 1799, sota l’ocupació francesa, en fou nomenat president. Avogadro rebé la primera educació a casa i a l’escola secundària de Torí, el 1792 es llicencià en Jurisprudència i el 1796 es doctorà en Dret eclesiàstic. Interessat en la Filosofia natural, el 1800 començà a estudiar, privadament, matemàtiques i física, probablement impressionat pels descobriments de Volta, ja que els primers treballs de recerca, fets en col·laboració amb el seu germà Felice l’any 1803, són sobre l’electricitat. És en aquest moment que decideix dedicar-se de manera plena a la física. L’any 1806 fou nomenat professor de Filosofia Natural de l’Acadèmia de Torí i, posteriorment, el 1809 del Reial Col·legi de Vercelli, càrrec que ocupà fins el 1820. Quan el mateix 1820 s’establí la primera càtedra de Física Matemàtica a la Universitat de Torí, en fou nomenat professor. Durant el període comprés entre 1823 i 1833, els afer polítics l’apartaren del seu càrrec, i quan el 1832 es restablí la càtedra, encara que inicialment fou nomenat Agustin-Louis Cauchy, Avogadro recuperà la càtedra el 1834, coincidint amb el trasllat de Cauchy a Praga, que exercí fins a la seva jubilació l’any 1850.  L’any 1804 Avogadro fou elegit membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Torí i el 1819 membre de ple dret. Fou, també, membre de la Comissió d’Instrucció pública i de la d’Estadística del Piemont, i impulsà l’adopció del sistema mètric. Es casà amb Felicita Mazzé i tingueren sis fills. Morí a Torí, el 9 de juliol de 1856, als 79 anys d’edat. Encara que Avogadro tingué una vida científica molt activa la seva modèstia contribuí, en molt bona part, al seu desconeixement especialment fora d’Itàlia, de fet no fou mai proposat com a membre de la Royal Society de Londres o de l’Acadèmia de Ciències de París. A diferència de contemporanis tan reconeguts com Gay-Lussac i Davy, treballà en solitari i només al final de la seva vida intercanvià correspondència, a pesar del bon coneixement de l’anglès i l’alemany que tenia, amb científics  estrangers destacats.

Recerca científica

Durant una estada a Vercelli escrigué un article on formulava la següent hipòtesi avui en dia coneguda com a Llei d'Avogadro;

"Volums iguals de gasos, sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules".

Envià l'escrit a De Lamétherie's Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire naturelle i fou publicat en l'edició de 14 de juliol de 1811 amb el títol; Essai d'une manière de déterminer les masses relatives des molecules élémentaires des corps, et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons.

Avogadro desenvolupà aquesta hipòtesi després que Joseph-Louis Gay-Lussac publiqués el 1808 la seva llei de volums i combinació de gasos. La dificultat principal amb la qual Avogadro topà fou l'enorme confusió que existia a l'època entre àtoms i molècules. Una de les contribucions principals d'Avogadro fou distingir les unes de les altres, postulant que les partícules simples també podien ser molècules, i que aquestes estaven formades per àtoms. Avogadro no usà la paraula "àtom", ja que "àtom" i "molècula" s'utilitzaven gairebé indistintament. Per referir-se als àtoms parlava d'un tipus de molècula que anomenava "molècula elemental". També es va afinar la definició de massa, diferenciant-la del pes.

A la quantitat de molècules presents en una quantitat de matèria en grams igual al pes molecular (molècula gram o, simplement, mol) se l'anomena nombre d'Avogadro (N_A) i és aproximadament 6,02214199 × 10²³. Tot i el nom, Avogadro no va fer cap intent de calcular el valor d'aquesta constant (la va calcular Johann Josef Loschmidt el 1865), però els treballs d'Avogadro eren els que afirmaven implícitament que era constant.

Bibliografia

• Muñoz, R.; Sánchez, Bertomeu «La historia de la ciencia en los libros de texto: la(s) hipótesis de Avogadro». Enseñanza de las ciencias, Vol. 21, Núm. 1, 2003, pàg. 147-161.

Vegeu també

• Avogadrita (mineral)
• Avogadro (cràter lunar)