Carles Balagué i Mazón
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1949 (74/75 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, crític d'art, director de cinema |
Activitat | 1978 - |
Carles Balagué i Mazón (Barcelona, 1949) és un advocat, productor, guionista i director, assagista i crític de cinema.[1] Al llarg de la seva trajectòria professional ha escrit també diversos llibres, com ara François Truffaut, Les millors pel·lícules de cinema negre o el darrer, Pel·lícules clau del cinema musical, coescrit amb Rafel Miret.
Programa els Méliès Cinemes de Barcelona,[2] dedicats a la difusió del cinema d'autor contemporani i guardonats amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia l'any 1996. Entre les pel·lícules en què ha treballat hi destaca La Casita Blanca, la ciutat oculta, que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i és un dels documentals més vistos dels darrers anys.
Arropiero, el vagabund de la mort,[3] documental sobre l'assassí en sèrie conegut com a Arropiero, va obtenir el premi "Plácido de plata a la millor pel·lícula de gènere negre" en la X edició del Festival internacional de cinema negre de Manresa, el 2008.[4]
Va presidir el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya de 1989 a 1996.[5]
Filmografia
[modifica]Any | Pel·lícula | Com a | Notes | ||
---|---|---|---|---|---|
Director | Guionista | Productor | |||
1978 | Tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia | Sí | Sí | curtmetratge | |
1980 | Lección acelerada de cine | Sí | Sí | curtmetratge | |
1980 | Recuerdo de Jean Seberg | Sí | Sí | Sí | curtmetratge documental |
1981 | ¡Viva la Pepa! (Mel i mató) | Sí | Sí | Sí | |
1985 | Denver | Sí | Sí | ||
1986 | Una setmana a la vida de... | Sí | Sí | Sí | curtmetratge |
1987 | Adela | Sí | Sí | Sí | |
1988 | Potser no sigui massa tard | Sí | |||
1988 | L'amor és estrany | Sí | Sí | ||
1991 | L'infortuni | Sí | curtmetratge | ||
1991 | Les aparences enganyen | Sí | Sí | Sí | |
1993 | Mal de amores | Sí | Sí | Sí | |
1996 | Assumpte intern | Sí | Sí | Sí | |
2002 | La Casita Blanca, la ciutat oculta | Sí | Sí | ||
2004 | Mujeres en pie de guerra | Sí | documental | ||
2006 | De Madrid a la Lluna | Sí | Sí | documental | |
2007 | Cent anys del Club Esportiu Europa | Sí | Sí | Sí | documental |
2008 | Arropiero, el vagabund de la mort | Sí | Sí | Sí | documental |
2010 | La bomba del Liceu | Sí | Sí | Sí | documental |
Llibres publicats
[modifica]- 1988 - François Truffaut. Editorial JC, Madrid
- 1993 - Martin Scorsese. Editorial JC, Madrid
- 1997 - El verdugo / Con la muerte en los talones. Editorial Programa Doble. Dirigido por, Barcelona
- 2002 - Grupo salvaje / Atraco perfecto. Editorial Programa Doble. Dirigido por, Barcelona
- 2003 - Històries de la Barcelona oculta. Editorial Planeta, Barcelona
- 2004 - Las mejores películas del cine negro. Editorial JC, Madrid
- 2009 - Películas clave del cine musical. Co-escrit amb el crític cinematogràfic Rafel Miret. Edicions Robinbook, Barcelona
Referències
[modifica]- ↑ Jordi Picatoste. «Carles Balagué: adéu al documental». Ajuntament de Barcelona, hivern 2010. [Consulta: 10 juny 2013].
- ↑ Salvador Llopart. «El cine de Carles Balagué reabre sus puertas con una oferta irresistible: dos entradas por una» (en castellà). La Vanguardia, 05-01-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
- ↑ José Arce. «Carles Balagué nos presenta a “Arropiero, el vagabundo de la muerte”» (en castellà). Labutaca.net, 16-01-2009. [Consulta: 10 juny 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «fecinem@ - X Edició - 2008». Arxivat de l'original el 14 d'agost 2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
- ↑ «Carles Balagué» (en castellà). DIRECTORES DE CINE EN CATALUÑA. De la A a la Z. Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 setembre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Acadèmia del Cinema Català. Qui és, qui som i per què. Barcelona, 2009. Editorial La Busca. ISBN 978-84-96987-35-7
Enllaços externs
[modifica]- Carles Balagué a CatalanFilms
- Carles Balagué a Filmin.es (castellà)
- Entrevista a Fotogramas (castellà)