Comitè Olímpic del Brasil
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Comitè Olímpic Nacional | ||||
| Creació | 1914 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | cob.org.br | ||||
El Comitè Olímpic del Brasil (en portuguès i oficialment, Comitê Olímpico do Brasil), conegut habitualment per les sigles COB, és l'entitat màxima de l'esport al Brasil i òrgan regulador de l'esport olímpic nacional. Des de 2017, és presidit per Paulo Wanderley Teixeira.[1]
Va ser oficialment fundat el 8 de juny de 1914, en la seu de la Federació Brasilera de les Societats de Rem, per iniciativa de la Lliga Metropolitana d'Esports Atlètics. No obstant, no va començar les activitats oficials fins al 1935.[2]
Atribucions
[modifica]Participació als Jocs Olímpics
[modifica]Com a Comitè Olímpic Nacional, és el responsable d'inscriure els atletes brasilers per a participar en els Jocs Olímpics. La política utilitzada per la institució és la "inclusió meritòria". Això significa que el COB no realitza competicions de selecció preolímpiques; tots els atletes brasilers que atenen als requisits establerts per la Federació Internacional del seu esport són automàticament inscrits. Si el país té un nombre limitat de vacants en una determinada prova olímpica, i el nombre d'esportistes que compleixen els criteris de qualificació excedeix el cupo, el COB respecta el rànquing oficial de la Federació Internacional i inscriurà els atletes millor classificats.[3]
Candidatures olímpiques
[modifica]El Comitè Olímpic del Brasil va presentar candidatures oficials per a acollir els Jocs Olímpics d'estiu. Brasília va proposar una candidatura per als Jocs de 2000, però va desistir abans de l'elecció final.[4] La ciutat de Rio de Janeiro va candidatar-se a organitzar els Jocs de 1936, 2004 i 2012.[5] En aquesta tercera ocasió, el COB va haver de dirimir abans entre la proposta carioca i la de São Paulo.[6] Finalment, l'any 2009 va veure com en el quart intent, la Cidade Maravilhosa va ser la designada per a acollir els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016.[7]
L'any 2017, el Comitè Olímpic Internacional va suspendre el president del COB Carlos Arthur Nuzman, per la investigació en curs sobre la participació del dirigent en un esquema de compra de vots per afavorir l'elecció de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs de 2016. Aquest cas va ser conegut com la Operació Unfair Play, i va ser una peça separada de la investigació del cas Lava Jato.[8][9]
Finançament
[modifica]El COB té múltiples fonts d'ingressos, però el seu principal mitjà de finançament és la participació en els beneficis de la Loteria Federal i altres jocs d'atzar.[10] Des de 1999, organitza el Premi Brasil Olímpic, que cada any condecora els millors atletes brasilers.[11]
La recaptació del COB és repartida entre les diverses confederacions esportives en funció dels resultats obtinguts en el darrer cicle olímpic. A més, destina una part dels recursos a la promoció del moviment olímpic, de la pràctica de l'esport a les escoles i universitats i al manteniment dels centres d'alt rendiment del país.[3]
Presidents
[modifica]| Núm. | President | Període |
|---|---|---|
| 1 | Fernando Mendes de Almeida | 1914 – 1935 |
| 2 | Antônio Prado Júnior | 1935 – 1947 |
| 3 | Arnaldo Guinle | 1947 – 1950 |
| 4 | José Ferreira del Santos | 1950 – 1963 |
| 5 | Áttlia Trobi | 1963 |
| 6 | Sylvio de Magalhães Padilha | 1963 – 1990 |
| 7 | André Richer | 1990 – 1995 |
| 8 | Carlos Arthur Nuzman | 1995 – 2017 |
| 9 | Paulo Wanderley Teixeira | 2017 – act. |
Saló de la Fama del COB
[modifica]Durant el Premi Brasil Olímpic de 2018, el COB va crear un Hall de la Fama per a homenatjar figures marcantes de l'esport brasiler.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Paulo Wanderley vence a eleição mais democrática da história e será presidente do COB até o fim de 2024». Comitê Olímpico do Brasil, 07-10-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-20. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ Gavini, Fernando. «COB nasceu em 1914, mas só se organizou mesmo 21 anos depois» (en portuguès brasiler). Olimpiada Todo Dia, 08-06-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-06. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 de Oliveira, Gabriela Marini; Vergara, Marília; Gheno, Rita; Ferreira, Hector; Camargo Veronez, Luiz Fernando «Comitê Olímpico Brasileiro: uma administração de sucesso» (en portuguès brasiler). EFDeportes.com, Revista Digital [Buenos Aires], núm. 178, 3-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-07 [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Brasilia retira su candidatura olímpica» (en castellà). El País [Madrid], 13-08-1993. Arxivat de l'original el 2019-11-19. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ Colli, Eduardo. «Fique por dentro da história do COB – Comitê Olímpico Brasileiro» (en portuguès brasiler). Sportbuzz, 18-06-2021. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «São Paulo completa 10 anos de sonho olímpico frustrado; relembre» (en portuguès brasiler). Terra, 09-03-2012. Arxivat de l'original el 2020-02-02. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Rio wins bid to be host city» (en anglès). France 24, 02-10-2009. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Comitê Olímpico Internacional afasta Nuzman e suspende COB, após prisão». Jornal Nacional. Grupo Globo. [Consulta: 6 outubro 2017].
- ↑ «Brazil police raids amid 2016 Olympics corruption probe» (en anglès). BBC, 05-09-2017. Arxivat de l'original el 2022-10-13 [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «COB vai repassar valor recorde de R$ 201 milhões para modalidades olímpicas» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 16-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-22. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «COB muda nome do principal troféu do Prêmio Brasil Olímpico para "Prêmio Rei Pelé"» (en portuguès brasiler). Koka, 16-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «COB lançará Hall da Fama durante Prêmio Brasil Olímpico 2018» (en portuguès brasiler). Rede do Esporte. Govern del Brasil, 14-12-2018. Arxivat de l'original el 2023-07-08. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «COB inaugura Hall da Fama com homenagens a Jackie Silva, Sandra Pires, Torben Grael e Vanderlei» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 18-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-07-09. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Hall da Fama do COB terá 10 novos homenageados em 2019» (en portuguès brasiler). COB, 14-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Hall da Fama do COB elege dez novos homenageados em 2020» (en portuguès brasiler). COB, 28-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Gustavo Borges, Hélia Fofão, Rogério Sampaio e Servílio de Oliveira são indicados ao Hall da Fama do COB» (en portuguès brasiler). COB, 25-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-25. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Hall da Fama: COB homenageia lendas do esporte brasileiro com presença da pernambucana Yane Marques» (en portuguès brasiler). Folha de Pernambuco, 19-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-07-08. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «COB elege mais quatro nomes para integrar o Hall da Fama em 2024» (en portuguès brasiler). COB, 28-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-29. [Consulta: 15 juliol 2024].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Saló de la Fama del COB (portuguès)