Dragona
La dragona és, en contextos militars, el cordó rematat en borla que es lliga entre el mànec i el guardamà d'una arma blanca (generalment espasa o sabre), originàriament per tal de sostenir-la a la mà (mitjançant el nus amb què rematava l'altre extrem) i servir de fiador. Acostuma d'ésser força ornamentada. Avui dia és un ornament de tradició; tradicionalment era un element pràctic de l'equipament militar individual. Llavors i ara constitueix, també, una peça d'uniforme, perquè, en funció del disseny, el color, etc., pot indicar el grau o la branca del portador.
El català dragona equival —sempre en context militar —a l'esp. dragona (que també significa 'cert tipus de xarretera'), fr. dragonne, it. dragona, portuguès fiador,[1] ang. sword knot, al. Portepee, rus temliak (темляк), etc.
El nom prové dels dragons, que foren els primers a usar aquesta peça: com que lluitaven armats principalment de carrabina i pistola, i només accessòriament de sabre, aquest el duien penjat d'una mà mitjançant un cordó o cingla, que és el que acabà anomenant-se dragona.
L'ús de dragones s'estengué posteriorment a la totalitat de la cavalleria, així com a l'oficialitat de l'exèrcit i de l'armada, fos a títol pràctic o merament ornamental, atès que usualment el sabre es duia dins beina penjant del cinturó mitjançant un cordó o cingla. D'ençà que va perdre el valor pràctic, la dragona es duu cordada entorn del mànec i el guardamà i se'n deixa bona part penjant per l'extrem de la borla.
Tradicionalment l'ús de dragones era característic d'aquells militars armats de sabre, és a dir, de tots els graus de la cavalleria i de la totalitat de l'oficialitat militar.[2] Arran de la Primera Guerra Mundial el sabre desaparegué de l'equip militar habitual, i amb ell la dragona.[3]
Avui dia les dragones es reserven arreu per a ocasions de gala, conjuntament amb el sabre. També poden donar-se en forces policials.
Notes
[modifica]- ↑ En portuguès també existeix el mot dragona en l'àmbit militar, però amb el valor de 'xarretera'.
- ↑ Les dragones també han passat a l'oficialitat de força aèria, via herència de l'exèrcit o de l'armada.
- ↑ L'última oficialitat a dur sabre en campanya fou, probablement, la japonesa durant la Segona Guerra Mundial, atesa la significació filomística del sabre en la cultura militar japonesa.
Bibliografia
[modifica]- The visual dictionary of military uniforms. London; New York; Stuttgart: Dorling Kindersley, 1992. (Eyewitness visual dictionaries) ISBN 0-86318-836-2
- Carman, W. Y. A dictionary of military uniform. London: B.T. Batsford, 1977. ISBN 0-7134-0191-5
- Kannik, Preben. Uniformes militares en color de todo el mundo. Madrid: San Martín, 1969
- Mollo, John. Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8