Guardians de la nit
Guardians de la nit (Japonès: 鬼滅の刃, Hepburn: Kimetsu no Yaiba, lit. ‘espasa matadimonis’),[1] és un manga escrit i il·lustrat per Koyoharu Gotōge que es va començar a serialitzar el 15 de febrer de 2016 a la revista setmanal Shūkan Shōnen Jump de l'editorial Shūeisha. Una adaptació a l'anime produïda per l'estudi Ufotable, va ser estrenada el 6 d'abril de 2019 i va finalitzar el 28 de setembre del mateix any. A la fi de l'últim episodi de l'anime es va revelar en una escena postcrèdits l'arc Mugen Ressha-hen (el tren infinit) el qual seria adaptat en format de pel·lícula i es va anomenar Els guardians de la nit: el tren infinit. Es va estrenar el 16 d'octubre de 2020 al Japó i en el seu moment es va convertir en la pel·lícula més taquillera en la història en aquest país.[2] Una segona temporada de l'anime i continuació de la pel·lícula es va començar a emetre el mes de novembre de 2021. Una tercera temporada ha estat anunciada.
A febrer de 2021, el manga (ja complet al Japó), comptava amb 150 milions de còpies en circulació, incloent-hi còpies digitals. Això el converteix en una de les sèries de manga més venudes de tota la història.[3]
L'anime es va començar a emetre en català el 10 d'octubre del 2022, coincidint amb l'estrena del canal SX3.[4] El manga es va començar a publicar en català el 28 d'octubre del 2022 per part de Norma Cómics.[5] Amb l'actual ritme de publicació, s'espera que la sèrie estigui completa el novembre del 2024.
Trama
[modifica]A l'Era Taisho, en Tanjiro Kamado és un noi intel·ligent amb un bon olfacte i cor que vivia amb la seva família a les muntanyes i guanyava diners venent carbó, però tot canvia quan la seva família és atacada i assassinada per un dimoni (oni). En Tanjiro i la seva germana Nezuko són els únics supervivents de l'incident, tot i que la seva germana Nezuko es converteix en un dimoni. Sorprenentment, però, encara mostra signes d'emoció i pensament humans. Després d'una trobada amb en Giyu Tomioka, un Caçadimonis, en Tanjiro és reclutat per l'Urokodaki per a convertir-se'n també en un i així comença la seva cerca per a ajudar la seva germana a tornar-se humana novament.
Personatges
[modifica]El protagonista de la sèrie, un jove amable per naturalesa amb molta determinació i que no es rendeix una vegada té una meta per a aconseguir. També té un sentit de l'olfacte molt desenvolupat. Es va convertir en un Caçadimonis després d'un llarg entrenament amb en Sakonji Urokodaki.
La germana d'en Tanjiro, la segona dels sis germans Kamado, i l'única supervivent de la seva família després de l'atac d'en Muzan, encara que es va convertir en dimoni. No obstant això, reté els seus records i sentiments cap al seu germà, qui la reté dels seus impulsos demoníacs. Havent-se tornat sensible a la llum del sol, el seu germà la transporta en una caixa de fusta durant els seus viatges. Malgrat ser un dimoni, posseeix un caràcter dolç i amable; però quan es tracta de defensar als seus, no dubta en treure les urpes.
- Inosuke Hashibira (嘴平 伊之助, Hashibira Inosuke)
- Veu: Yoshitsugu Matsuoka[8] (japonès), Eduard Itchart[7] (català)
És un Caçadimonis i company de viatge d'en Tanjiro que porta una màscara de senglar. Va viure la major part de la seva vida en el bosc on va lluitar amb animals i dimonis. La seva personalitat és semblant a la d'un animal, actua per impuls i és massa orgullós, però amb el pas del temps aprendrà que per a sobreviure no sempre cal actuar a la defensiva i que és bo rebre ajuda quan es necessita. És un espadatxí hàbil que usa dues espases per a lluitar.
- Zenitsu Agatsuma (我妻 善逸, Agatsuma Zenitsu)
- Veu: Hiro Shimono[8] (japonès), Xavier Castañer[7] (català)
És un Caçadimonis i company de viatge d'en Tanjiro. En Zenitsu té una personalitat covarda a causa de la seva baixa autoestima, però, així i tot, desitja estar a l'altura de les expectatives dels altres, malgrat estar constantment espantat, plorant i sempre fugint. El seu sentit de l'oïda està altament desenvolupat fins al punt de poder escoltar coses que ningú més pot. Ell diu que vol viure una vida modesta on pugui ser útil per a algú. Es converteix en una persona completament diferent quan s'adorm durant una baralla.
En Giyu és el primer Caçadimonis que va conèixer en Tanjiro. Inicialment, va tractar d'eliminar la Nezuko, però va optar per evitar-ho després de veure la tenacitat del seu germà. Abans d'anar-se'n li va aconsellar que visités en Sakonji Urokodaki. Més tard es va revelar que ell és el pilar de l'aigua.
L'antagonista de la sèrie i el que va transformar la Nezuko en dimoni i el que va posar fi a la vida de la família d'en Tanjiro. Viu en la societat humana fent-se passar per un ésser humà. Amb un mil·lenni d'antiguitat, és el primer dimoni i l'avantpassat de la majoria dels altres dimonis.
Terminologia
[modifica]- Dimonis (鬼, Oni) Els dimonis són criatures malvades que s'alimenten principalment de carn humana. En Muzan Kibutsuji seria el primer dimoni i, amb la seva sang, pot convertir els humans en dimonis. Poden canviar l'estructura del seu cos a voluntat, curar les seves ferides ràpidament i posseeixen força i agilitat sobrehumana. Només es poden matar en exposar-los a la llum del sol o si es decapiten amb una espasa Nichirinto.
- Dotze llunes demoníaques (十二鬼月, Jūni kizuki) Són els dotze dimonis més poderosos sota el comandament d'en Muzan Kibutsuji. Es divideixen en dos grups, llunes superiors i llunes inferiors, el nivell i el número de les quals està marcat en els seus ulls.
- Legió dels caçadimonis (鬼殺隊, Ki-satsutai) És una organització, la missió de la qual és protegir la humanitat dels dimonis, així com als guerrers que la componen. Ha existit durant molt de temps (Al doblatge català de la pel·lícula s'anomena Cos de matadimonis)
- Pilars (柱, Hashira) Són els nou espadatxins més poderosos entre els caçadors de dimonis, els quals són: en Giyu Tomioka, Pilar de l'Aigua; la Shinobu Kocho, Pilar de l'Insecte; en Kyojuro Rengoku, Pilar de les Flames; la Mitsuri Kanroji, Pilar de l'Amor; l'Obanai Iguro, Pilar de la Serp; en Sanemi Shinazugawa, Pilar del Vent; en Gyomei Himejima, Pilar de la Roca; en Tengen Uzui, Pilar del So i en Muichiro Tokito, Pilar de la Boira.
Producció
[modifica]Després que el manga de Gotouge, Haeniwa no Zigzag, publicat a la Weekly Shōnen Jump el 2015, no es va convertís en un treball serialitzat, Tatsuhiko Katayama, el seu primer editor, li va suggerir que comencés una sèrie amb un "tema fàcil d'entendre".[9] El treball de debut, Kagarigari, es convertiria en la base d'un esborrany inicial, titulat Kisatsu no Nagare (鬼殺の流れ), ja que tenia conceptes com espases i dimonis, que serien familiars per al públic japonès.[9] No obstant això, a causa del seu to seriós, la manca d'alleujament del còmic i la història fosca, aquest esborrany no va ser acceptat per a la serialització, així que Katayama va demanar-li que intentés escriure un personatge més brillant i normal en el mateix escenari.[9] El títol original era Kisatsu no Yaiba (鬼殺の刃), però van sentir que el caràcter "satsu" (殺, lit. matar) del títol era massa obert. Encara que és una paraula inventada, "kimetsu" (鬼滅) semblava fàcil d'entendre, així que Gotouge va pensar que seria interessant abreujar el títol de la sèrie d'aquesta manera; la paraula "yaiba" (刃, lit. fulla) implica una espasa japonesa.[9] Segons Gotouge, les tres grans influències de la sèrie són: JoJo's Bizarre Adventure, Naruto i Bleach.[10][11] Tatsuhiko Katayama, un editor del manga Guardians de la nit, ha dit en entrevistes que Tanjiro, pèl-roig i cara de cicatriu, es va inspirar en Rurouni Kenshin, un manga dels anys 90 sobre un espadatxí dibuixat de la mateixa manera, Himura Kenshin.[12]
Contingut de l'obra
[modifica]Manga
[modifica]Escrit i il·lustrat per Koyoharu Gotōge, Guardians de la nit va començar la seva serialització en l'edició #11 del 2016 del setmanari Shōnen Jump de Shūeisha el 15 de febrer de 2016.[13] Es va publicar una història paral·lela per al manga en el primer número de Shonen Jump GIGA el 20 de juliol de 2016.[14] Shūeisha va començar a llançar simultàniament la sèrie en castellà en el servei Manga Plus el gener de 2019.
Va finalitzar el 15 de maig de 2020 amb la publicació del capítol 205 a la revista setmanal Shōnen Jump de Shūeisha. Se n'han publicat un total de 23 volums (l'últim va sortir el desembre del 2020).
Norma Editorial va publicar el primer volum en castellà per Espanya el 8 de març de 2019,[15] i el primer volum es va començar a publicar en català també per la mateixa editorial el 28 d'octubre del 2022.[16][5]
Anime
[modifica]L'adaptació a sèrie d'anime per l'estudi Ufotable va ser anunciada en el número 27 de la revista Shūkan Shōnen Jump el 4 de juny de 2018.[17] La sèrie es va emetre el 6 d'abril el 28 de setembre de 2019 a Tòquio MX, GTV, GYT, BS11 i altres canals.[18][19] L'anime va ser dirigit per Haruo Sotozaki, amb guions del personal d'Ufotable, música de Yuki Kajiura i Go Shiina, i disseny de personatges d'Akira Matsushima. El tema d'obertura és «Gurenge» (紅蓮華) de LiSA,[20] mentre que el tema de tancament és «from the edge» (フロム・ジ・エッジ, Furomu ji ejji) de FictionJunction i LiSA.[21] El tema de tancament de l'episodi 19 és De Go Shiina amb Nami Nakagawa. Va ser emès en streaming per Crunchyroll, Hulu i Funimation Now.[22] AnimeLab va transmetre simultàniament la sèrie a Austràlia i Nova Zelanda.[23]
L'anime es va començar a emetre en català el 10 d'octubre del 2022, coincidint amb la renovació del canal SX3.[4] També va tenir reemissions.[24]
Pel·lícula
[modifica]El 28 de setembre de 2019, immediatament després de l'emissió de l'episodi 26, es va anunciar una pel·lícula d'anime titulada originalment Kimetsu no Yaiba: Mugen Ressha-hen (鬼滅の刃無限列車編), amb el personal i l'elenc repetint els seus rols. La pel·lícula és una seqüela directa de la sèrie d'anime i cobreix els esdeveniments de l'arc de la història del "Tren infinit", capítols cinquanta-tres al seixanta-nou del manga. La pel·lícula es va estrenar al Japó el 16 d'octubre de 2020. La pel·lícula va ser distribuïda al Japó per Aniplex i Toho.
Es va estrenar als cinemes de Catalunya el 23 d'abril de 2021 amb el nom d'Els guardians de la nit: El tren infinit. També es va emetre més endavant el 2023 al canal SX3.[25]
Videojocs
[modifica]Un joc per a mòbils titulat Kimetsu no Yaiba: Keppū Kengeki Royale (鬼滅の刃 血風剣戟ロワイアル) va ser llançat el 2020 per l'empresa Aniplex amb desenvolupament per la filial d'Aniplex Quatro A.[26] El desembre de 2020, es va anunciar que el llançament del joc es va retardar indefinidament per millorar-ne la qualitat.[27]
El 2020 es va anunciar un videojoc basat en la sèrie.[28][29] Titulat internacionalment Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba – The Hinokami Chronicles (鬼滅の刃 ヒノカミ血風譚, Kimetsu no Yaiba Hinokami Keppūtan),[30] està desenvolupat per CyberConnect2 i publicat per Aniplex.[31] El joc es va llançar per a PlayStation 4, PlayStation 5, Xbox One, Xbox Series X i Series S i Steam el 14 d'octubre de 2021 al Japó.[32][33][30] Sega va publicar el joc a tot el món per a les mateixes plataformes el 15 d'octubre de 2021.[34][35]
Recepció
[modifica]Popularitat i impacte cultural
[modifica]El 2020, la franquícia Guardians de la nit va generar uns ingressos anuals estimats per vendes de mil milions de iens (8.750 milions d'euros).[36][37][38] El gener de 2021, es va informar que les vendes japoneses de llibres i revistes impreses van caure un 1% el 2020 en comparació amb l'any anterior, sent la caiguda anual més petita des del 2006. Aquesta petita disminució es va atribuir a un augment de la lectura al Japó a causa del la pandèmia de la COVID-19 i de l'èxit del manga Guardians de la nit i les seves publicacions relacionades.[39] Segons CharaBiz, una base de dades per al negoci de llicències de personatges al Japó, Guardians de la nit és la franquícia més taquillera del 2020, superant altres franquícies conegudes com Anpanman, Pokémon, Mickey Mouse i Peanuts.[40] L'arc del districte roig va tenir una mitjana de 18,43 milions d'espectadors, amb 25,5 milions per a l'episodi 10 i 25,97 milions per a l'episodi 11.[41]
Manga
[modifica]La sèrie va ocupar el lloc 14 de l'enquesta "Còmics recomanats per als empleats de la llibreria nacional del 2017" de la llibreria en línia Honya Club.[42] En el Kono Manga ga Sugoi de Takarajimasha!, en rànquing anual dels 20 millors mangues per a lectors masculins, la sèrie va ocupar el 19è lloc a la llista del 2018,[43] el 6è a la llista del 2019[44] i el 17è a la llista del 2020.[45] A la classificació de la primera meitat de Rakuten Kobo 2020, la sèrie va ser la primera de tots els grups demogràfics, des d'adolescents i dones fins a adults grans.[46] L'any 2020, Gotouge va rebre el 2n premi de Noma, que reconeix aquells que han contribuït a "reinventar l'edició". L'autor va rebre el premi a causa de les vendes de la franquícia, que han impulsat tota la indústria editorial del 2019 al 2020.[47] Va ocupar el 16è lloc, juntament amb Chainsaw Man, a "The Best Manga 2021 Kono Manga wo Yome!" rànquing per la revista Freestyle.[48] A l'enquesta Manga Sōsenkyo 2021 de TV Asahi, en la qual 150.000 persones van votar per les 100 millors sèries de manga, Guardians de la nit va ocupar el segon lloc, només darrere de One Piece.[49][50]
Artistes del manga han elogiat la sèrie; Yoshihiro Togashi va escriure un comentari d'elogi que apareix a l'obi del quart volum de la sèrie;[51][52] Osamu Akimoto va escriure un comentari d'elogi que apareix a l'obi del cinquè volum de la sèrie;[53] Takayuki Yamaguchi va elogiar la sèrie i la va recomanar a una entrevista de 2018, al voltant del moment del seu desè volum.[54] L'autor Kinoko Nasu el va anomenar un dels seus nous treballs de manga preferits.[55] El còmic i novel·lista Naoki Matayoshi també va elogiar la sèrie.[56]
Els divulgadors catalans Estrada i Bernabé van incloure Guardians de la nit a la seva llista de 501 mangues incorporats al llibre 501 mangas que leer en español (Norma Editorial, 2019).[57] Segons els autors, el manga sorprèn sobretot per la peculiar època en la qual s'ubica la història, que transcorre a l'era Taishō (1912-1925). A més, malgrat ser un "manga d'època", sorprèn de nou pel fet de no tractar-se d'un manga de temàtica samurai.[57] Els autors conclouen que al manga «tot això li dona un punt d'originalitat interessant, especialment per al lector no japonès, que està més acostumat a un altre tipus de contextos quan parlem de shōnen». Pel que fa a l'estil, Guardians de la nit presenta «un dibuix d'acord amb les tendències shōnen de la darrera dècada que no li resta interès gràcies a escenes memorables».[57]
Vendes
[modifica]Guardians de la nit és una de les sèries de manga més venudes de tots els temps. A febrer de 2019, la sèrie tenia 3,5 milions de còpies en circulació a tot el món;[58] més de 10 milions de còpies en circulació el setembre de 2019;[59] més de 25 milions de còpies en circulació el desembre de 2019;[60] i més de 40 milions de còpies en circulació al febrer de 2020.[61] A finals de febrer de 2020, es va revelar que la franquícia havia venut 40,3 milions de còpies, convertint-se en el cinquè manga més venut de la història d'Oricon.[62] El 6 de maig de 2020, la franquícia va registrar més de 60 milions de còpies en circulació (incloses les còpies digitals).[63][64] El 22 de maig de 2020, es va revelar que la sèrie ha venut 60,027 milions de còpies físiques d'impressió, la qual cosa la converteix en la tercera sèrie en la història d'Oricon en vendre més de 60 milions de còpies físiques d'impressió.[65] El juliol de 2020, la franquícia va registrar més de 80 milions de còpies en circulació,[66] incloent 71 milions de còpies físiques venudes.[67] Amb la publicació del volum 22 el 2 d'octubre de 2020, la franquícia va registrar 100 milions de còpies en circulació,[68][69] incloent-hi 90,518 milions de còpies físiques venudes,[70] cosa que la va fer convertir-se també en la novena sèrie de Shūkan Shōnen Jump a arribar als 100 milions de còpies en circulació, després de KochiKame, El puny de l'estel del nord, Bola de Drac, JoJo's Bizarre Adventure, Slam Dunk, One Piece, Naruto i Bleach.[71] A desembre de 2020, la sèrie va arribar a més de 120 milions de còpies en circulació (incloses les còpies digitals),[72][73][74] incloent-hi 102,892 milions de còpies venudes, fent de Guardians de la nit la segona sèrie de manga a vendre més de 100 milions de còpies en els registres d'Oricon després de One Piece, que va aconseguir la gesta el 2012.[75] El febrer de 2021, el manga va registrar més de 150 milions de còpies en circulació (incloses les còpies digitals).[76][77]
Premis
[modifica]Guardians de la nit va ocupar el catorzè lloc a l'enquesta Nationwide Bookstore Employees' Recommended Comics of 2017 de la llibreria en línia Honya Club.[78] Al Kono Manga ga Sugoi! de Takarajimasha va entrar al rànquing dels 20 millors manges per a lectors masculins, la sèrie va ocupar el dinovè lloc a la llista del 2018,[79] el sisè a la llista del 2019[80] i el dissetè a la llista del 2020.[81] A la classificació de la primera meitat de Rakuten Kobo 2020, la sèrie va ser la primera de tots els grups demogràfics, des d'adolescents i dones fins a adults grans.[82] El 2020, Gotouge va rebre el segon premi Kodansha's Noma Publishing Culture Award, que reconeix aquells que han contribuït a "reinventar l'edició". Gotouge va rebre el premi a causa de les vendes de la franquícia, que han impulsat tota la indústria editorial del 2019 al 2020.[83] Va ocupar el setze lloc, juntament amb Chainsaw Man, a "The Best Manga 2021 Kono Manga wo Yome!" rànquing per la revista Freestyle.[84] A l'enquesta Manga Sōsenkyo 2021 de TV Asahi, on 150.000 persones van votar per les 100 millors sèries de manga, Guardians de la nit va ocupar el segon lloc, només darrere de One Piece.[85][86]
Premis i nominacions
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| 2017 | 1er Premis Còmic Tsutaya | Divisió d'esperança d'anime | tercer | [87] |
| 2018 | 18è llibre de l'any de la revista Da Vinci | Llibre de l'any | trentè | [88] |
| 2019 | 19è llibre de l'any de la revista Da Vinci | Llibre de l'any | Desè | [89] |
| 2020 | Premis BookWalker | Gran premi | Guanyador | [90] |
| Premis Piccoma | Categoria Lluna | [91] | ||
| 20è llibre de l'any de la revista Da Vinci | Llibre de l'any | [92] | ||
| 24è Premis Cultural Tezuka Osamu | Premi Cultural | Nominat | [93] | |
| 2021 | 25è Premis Cultural Tezuka Osamu | [94] | ||
| Premi especial | Guanyador | [95] | ||
| 50è Premis de l'Associació de Dibuixants Japonesos | Gran Premi | [96] | ||
| Premis Comic Ridibooks | Gran Premi | [97] | ||
| 21è llibre de l'any de la revista Da Vinci | Llibre de l'any | [98] | ||
| 52è Premis Seiun | Best Còmic | Nominat | [99] |
Referències
[modifica]- ↑ «GUARDIANS DE LA NIT 01 (ED. CATALÀ)». Norma Editorial. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «歴代興収ベスト100». CINEMAランキング通信. Kogyo Tsushinsha. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Tops 150 Million Copies in Circulation» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «El Super3 creix!». Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Segarrenc, Llop. «Norma anuncia oficialment la seva línia de manga en català». [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime Stars Natsuki Hanae, Akari Kitō». Anime News Network, 05-10-2018. [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba (TV) - Anime News Network». [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime Reveals Staff, More Cast». Anime News Network, 24-11-2018. [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «The birth of "Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba"». Manga Plus. Shueisha. Arxivat de l'original el February 11, 2020. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Schley, Matt «Koyoharu Gotoge Reveals the Manga That Inspired Demon Slayer». , 21-10-2020.
- ↑ «ja:『鬼滅の刃』大ブレイクの陰にあった、絶え間ない努力――初代担当編集が明かす誕生秘話» (en japonès). Livedoor News, 05-02-2020. Arxivat de l'original el February 14, 2022. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ Chen, Brian X. «What to Know Before Watching 'Demon Slayer: Mugen Train'». The New York Times, 23-04-2021.
- ↑ Ressler, Karen. «Weekly Shonen Jump Launches 2 New Series in February». Anime News Network, 31-01-2016. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Ressler, Karen. «My Hero Academia Gets 'Vigilante' Spinoff Manga». Anime News Network, 27-05-2018. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ «Guardianes de la noche #1». Ramen Para Dos. [Consulta: 27 novembre 2019].
- ↑ «Norma Editorial publicarà una línia de manga en català i començarà per "Tokyo revengers"». CCMA, 17-06-2022. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Ressler, Karen. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Gets TV Anime by ufotable». Anime News Network, 03-06-2018. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime Premieres in Spring». Anime News Network, 03-08-2018. [Consulta: 3 agost 2018].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime Premieres on April 6». Anime News Network, 28-02-2019. [Consulta: 28 febrer 2019].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime's Video Previews LiSA's Opening Song». Anime News Network, 24-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «'FictionJunction feat. LiSA' Performs Ending Theme for Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime». Anime News Network, 13-04-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ Sherman, Jennifer. «Aniplex of America Licenses We Never Learn: BOKUBEN, Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Anime». Anime News Network, 02-04-2019. [Consulta: 3 abril 2019].
- ↑ «Demon Slayer - In Cinemas April 2». Madman Entertainment. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ «Noves sèries i capítols nous per a un estiu pirata al SX3». CCMA, 23-06-2023. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Un pont ple d'anime al SX3». SX3, 07-12-2023. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Gets Smartphone Game This Year», 15-03-2020. Arxivat de l'original el 18 març 2020. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Smartphone Game Delayed Indefinitely», 22-12-2020. Arxivat de l'original el 7 febrer 2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Gets PS4 Game in 2021», 15-03-2020. Arxivat de l'original el 18 març 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Romano, Sal. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba games official announcement, portal website opened», 15-03-2020. Arxivat de l'original el 17 març 2020. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ 30,0 30,1 Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba- The Hinokami Chronicles Game Launches in Japan on October 14», 20-06-2021. Arxivat de l'original el 20 juny 2021. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Romano, Sal. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba – Hinokami Keppuutan developed by CyberConnect2; debut trailer, screenshots», 22-03-2020. Arxivat de l'original el 22 març 2020. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer Console Game Gets Release on PS5, Xbox One, Steam in Addition to PS4», 07-02-2021. Arxivat de l'original el 8 febrer 2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer Console Game Also Gets Xbox Series Release», 07-02-2021. Arxivat de l'original el 8 febrer 2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Sega to Release Demon Slayer -Kimetsu no Yaiba- The Hinokami Chronicles Console Game in English in Asia This Year», 24-05-2021. Arxivat de l'original el 19 novembre 2021. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Demon Slayer: The Hinokami Chronicles Game Heads West on October 15», 24-06-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ Harding, Daryl. «Toyo Keizai: Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba's 2020 Economic Impact Was 1 Trillion Yen». [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «鬼滅の刃がTVアニメでもTVの枠にはまらない必然» (en japonès), 15-10-2021. Arxivat de l'original el 16 octubre 2021. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Toyo Keizai: Demon Slayer Franchise's Merchandising Is in 900 Billion Yen Range», 15-10-2021. Arxivat de l'original el 16 octubre 2021. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Print Market in Japan Decreases Only 1% in 2020, Partly Due to 'Demon Slayer Boom'», 25-01-2021. Arxivat de l'original el 26 gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «『CharaBiz DATA 2021(20)』5月末発刊決定！ 今年で20冊目となるキャラビズ資料集の決定版» (en japonès), 07-05-2021. Arxivat de l'original el 3 desembre 2021. [Consulta: 3 desembre 2021].
- ↑ «2022年 全国推計視聴人数ベスト ～2022年視聴人数が多かった番組は？総合平均視聴人数ベストをご紹介～» (en japonès). Video Research Ltd., 12-01-2023. Arxivat de l'original el 21 febrer 2023. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Japanese Bookstores Recommend 15 Top Manga for 2017», 02-02-2017. Arxivat de l'original el 21 març 2019. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Kono Manga ga Sugoi! Reveals 2018's Series Ranking for Male Readers», 08-12-2017. Arxivat de l'original el 8 març 2021. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Kono Manga ga Sugoi! Editors Unveil 2020 Rankings», 11-12-2019. Arxivat de l'original el 24 març 2021. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ Mateo, Alex. «Kono Manga ga Sugoi! Editors Unveil 2021 Rankings», 17-12-2020. Arxivat de l'original el 17 desembre 2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «楽天Kobo2020上半期ランキング おもしろデータ編 年代別／性別・作家別・雑誌・新書» (en japonès). Kobo Inc., 18-06-2020. Arxivat de l'original el 30 agost 2021. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba's Koyoharu Gotouge Wins Noma Publishing Culture Award», 02-11-2020. Arxivat de l'original el 2 novembre 2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «「このマンガを読め！」1位は近藤ようこ「高丘親王航海記」、和山やまは2作ランクイン» (en japonès). Natasha, Inc., 17-12-2020. Arxivat de l'original el 18 novembre 2021. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «テレビ朝日『国民15万人がガチで投票!漫画総選挙』ランキング結果まとめ！ 栄えある1位に輝く漫画は!?» (en japonès). Animate, 03-01-2021. Arxivat de l'original el 2 gener 2021. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Loveridge, Lynzee. «TV Asahi Announces Top 100 Manga Voted on By 150,000 Readers», 05-01-2021. Arxivat de l'original el 26 gener 2021. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «『HUNTER×HUNTER』冨樫義博が『鬼滅の刃』の帯に登場で大きな話題に！» (en japonès). Kadokawa Corporation, 26-12-2016. Arxivat de l'original el 13 agost 2021. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «「鬼滅の刃」4巻帯コメントは冨樫義博！LINEスタンプもリリース» (en japonès). Natasha, Inc., 02-12-2016. Arxivat de l'original el 7 abril 2019. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «『こち亀』秋本治が『鬼滅の刃』5巻の帯にコメントし話題に！「冨樫先生と秋本先生から帯コメントが来る鬼滅の刃、凄い」» (en japonès). Kadokawa Corporation, 12-03-2017. Arxivat de l'original el 13 agost 2021. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «『鬼滅の刃』は流行るべくして流行った!? ブームを予言していた漫画家たち» (en japonès). Nihon Journal Publishing Inc., 13-11-2020. Arxivat de l'original el 14 novembre 2020. [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ «『FGO』奈須きのこと『チェンクロ』松永純が語る、スマホならではの物語の見せ方とは» (en japonès), 22-12-2020. Arxivat de l'original el 13 agost 2021. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «こどもの本総選挙は『ざんねんないきもの事典』が2連覇 『鬼滅の刃』ノベライズが10位にランクイン» (en japonès), 05-05-2020. Arxivat de l'original el 13 agost 2021. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ 57,0 57,1 57,2 Estrada, Oriol; Bernabé, Marc. 501 mangas que leer en español (en castellà). Barcelona: Norma Editorial, 2019, p. 233. ISBN 978-8467939408.
- ↑ Sherman, Jennifer; Ressler, Karen; Hodgkins, Crystalyn. «Roundup of Newly Revealed Print Counts for Manga, Light Novel Series - February 2019 (Updated)», 03-03-2019. Arxivat de l'original el 3 març 2019. [Consulta: 28 agost 2019].
- ↑ Komatsu, Mikikazu. «Kimetsu no Yaiba Manga's Total Print Run Reaches Ten Million Copies», 02-09-2019. Arxivat de l'original el 4 novembre 2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Sherman, Jennifer. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Franchise to Have Over 25 Million Copies in Circulation», 26-11-2019. Arxivat de l'original el 9 gener 2020. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ Antonio Pineda, Rafael. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Novels Are Jump Novel Label's Fastest to Top 1 Million in Circulation», 07-02-2020. Arxivat de l'original el 7 febrer 2020. [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ «『鬼滅の刃』、「コミック作品別売上記録」で歴代TOP5入り【オリコンランキング】» (en japonès), 28-02-2020. Arxivat de l'original el 27 febrer 2020. [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «ヒット続く『鬼滅の刃』累計6000万部突破、1年で12倍 最新20巻は初版280万部» (en japonès), 07-05-2020. Arxivat de l'original el 6 maig 2020. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Sherman, Jennifer. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Franchise Will Have 60 Million Copies in Circulation», 06-05-2020. Arxivat de l'original el 7 maig 2020. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga #20 Takes Oricon's Top 2 Weekly Slots by Selling Nearly 2 Million», 22-05-2020. Arxivat de l'original el 31 maig 2020. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Franchise Will Have 80 Million Copies in Circulation», 23-06-2020. Arxivat de l'original el 26 juny 2020. [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Volume 21 Sells 2 Million in 3 Days», 10-07-2020. Arxivat de l'original el 10 juliol 2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga to Top 100 Million Copies in Circulation», 18-09-2020. Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «「鬼滅の刃」22巻で累計1億部を突破！入場者特典収録の読切をジャンプにも掲載» (en japonès). Natasha, Inc., 24-09-2020. Arxivat de l'original el 3 octubre 2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Is 1st Manga to Take Top 22 Spots in Japan's Weekly Sales», 29-10-2020. Arxivat de l'original el 1 novembre 2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «「鬼滅の刃」22巻で累計1億部を突破！入場者特典収録の読切をジャンプにも掲載» (en japonès). Natasha, Inc., 24-09-2020. Arxivat de l'original el 2 febrer 2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga's Final Volume Adds New Epilogue Chapter», 24-11-2020. Arxivat de l'original el 25 novembre 2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Harding, Daryl. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Series to Have 120 Million Copies Released With Final Volume», 24-11-2020. Arxivat de l'original el 8 gener 2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «「鬼滅の刃」最終巻の初版は395万部！描き下ろしマンガなども収録» (en japonès). Natasha, Inc., 25-11-2020. Arxivat de l'original el 1 desembre 2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ Loo, Egan. «Final Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Volume Sells Record 2.855 Million in 1 Week», 10-12-2020. Arxivat de l'original el 10 desembre 2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Loo, Egan. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba Manga Tops 150 Million Copies in Circulation», 14-02-2021. Arxivat de l'original el 14 febrer 2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «「鬼滅の刃」累計1億5000万部を突破！3月には塗絵帳が2冊同時発売» (en japonès). Natasha, Inc., 15-02-2021. Arxivat de l'original el 14 febrer 2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Japanese Bookstores Recommend 15 Top Manga for 2017». Anime News Network, 02-02-2017. Arxivat de l'original el March 21, 2019. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Kono Manga ga Sugoi! Reveals 2018's Series Ranking for Male Readers». Anime News Network, 08-12-2017. Arxivat de l'original el March 8, 2021. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Kono Manga ga Sugoi! Editors Unveil 2020 Rankings». Anime News Network, 11-12-2019. Arxivat de l'original el March 24, 2021. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ Mateo, Alex. «Kono Manga ga Sugoi! Editors Unveil 2021 Rankings». Anime News Network, 17-12-2020. Arxivat de l'original el December 17, 2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «ja:楽天Kobo2020上半期ランキング おもしろデータ編 年代別／性別・作家別・雑誌・新書» (en japonès). Kobo Inc., 18-06-2020. Arxivat de l'original el August 30, 2021. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ Mateo, Alex. «Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba's Koyoharu Gotouge Wins Noma Publishing Culture Award». Anime News Network, 02-11-2020. Arxivat de l'original el November 2, 2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «ja:「このマンガを読め！」1位は近藤ようこ「高丘親王航海記」、和山やまは2作ランクイン» (en japonès). Comic Natalie. Natasha, Inc., 17-12-2020. Arxivat de l'original el November 18, 2021. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «ja:テレビ朝日『国民15万人がガチで投票!漫画総選挙』ランキング結果まとめ！ 栄えある1位に輝く漫画は!?» (en japonès). animate Times. Animate, 03-01-2021. Arxivat de l'original el January 2, 2021. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Loveridge, Lynzee. «TV Asahi Announces Top 100 Manga Voted on By 150,000 Readers». Anime News Network, 05-01-2021. Arxivat de l'original el January 26, 2021. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «ja:みんなが選ぶTSUTAYAコミック大賞2017 結果発表！» (en japonès). Tsutaya. Culture Convenience Club. Arxivat de l'original el March 18, 2022. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Detective Conan Manga Tops Da Vinci Ranking». Anime News Network, 06-12-2018. Arxivat de l'original el June 12, 2022. [Consulta: 6 desembre 2018].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Kingdom Manga Tops Da Vinci Ranking». Anime News Network, 06-12-2019. Arxivat de l'original el April 11, 2021. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ (en japonès). BookWalker.
- ↑ «ja:ピッコマAWARD 2020» (en japonès). Piccoma. Arxivat de l'original el February 8, 2022. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer Tops Da Vinci Manga Ranking». Anime News Network, 05-12-2020. Arxivat de l'original el February 17, 2021. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «24th Tezuka Osamu Cultural Prize Nominees Announced». Anime News Network, 27-02-2020. Arxivat de l'original el February 28, 2020. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Loo, Egan. «Demon Slayer, Jujutsu Kaisen, Promised Neverland Nominated for Tezuka Osamu Cultural Prize». Anime News Network, 25-02-2021. Arxivat de l'original el March 18, 2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Land, Frieren, Demon Slayer Manga Win Tezuka Osamu Cultural Prizes». Anime News Network, 27-04-2021. Arxivat de l'original el April 28, 2021. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Pineda, Rafael Antonio. «Demon Slayer Manga Wins Japan Cartoonists Association Award». Anime News Network, 26-07-2021. Arxivat de l'original el July 27, 2021. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «ko:2021 RIDIBOOKS COMIC AWARD 대상 발표» (en coreà). Ridibooks. Arxivat de l'original el September 26, 2022. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Mateo, Alex. «Demon Slayer Tops Da Vinci Manga Ranking for 2nd Consecutive Year». Anime News Network, 06-12-2021. Arxivat de l'original el December 8, 2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Demon Slayer, Hozuki's Coolheadedness, Promised Neverland, Hinamatsuri Manga Nominated for Seiun Sci-Fi Awards». Anime News Network, 03-05-2021. Arxivat de l'original el May 3, 2021. [Consulta: 3 maig 2021].
Bibliografia
[modifica]- Estrada, Oriol; Bernabé, Marc. 501 mangas que leer en español (en castellà). Barcelona: Norma Editorial, 2019, p. 233. ISBN 978-8467939408.