Vés al contingut

Línia Barcelona-Girona-Portbou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula xarxa de transportsLínia Barcelona-Girona-Portbou
La línia per Sils, la Selva
Bifurcació Aragó - Cervera de la Marenda
41° 24′ 03″ N, 2° 10′ 29″ E / 41.400871°N,2.174631°E / 41.400871; 2.174631 ↔ 42° 26′ 29″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441508°N,3.163383°E / 42.441508; 3.163383
PropietatAdif
Dades tècniques
Electrificació3 kV CC
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
  • Vegeu aquesta plantilla
Mapa línia Barcelona-Portbou
Estació de Sants
direcció Arc de Triomf
direcció Passeig de Gràcia
 
 Bifurcació Aragó
Túnel de Meridiana
 Bifurcació Glòries
110,068
El Clot (6 m)
111,140
Obres Sagrera-TAV (12 m)
direcció Mataró (ramal Besòs)
Túnel
113,215
Sant Andreu (16 m)
R.A. direcció Montcada Bif.
118,905
Montcada i Reixac (37 m)
Riu Ripoll (40 m)
122,046
La Llagosta (48 m)
Riera de Caldes (53 m)
Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet
125,023
Mollet - Sant Fost (59 m)
Riu Tenes (82 m)
Túnel de Montmeló
128,070
Montmeló (65 m)
Riu Congost (82 m)
135,305
Granollers Centre (139 m)
137,274
Les Franqueses - Granollers Nord (166 m)
Túnel de la Foradada
Riera de Vallforners (193 m)
143,317
Cardedeu (193 m)
147,594
Llinars del Vallès (182 m)
Riera de Vallserena (193 m)
Riu Mogent (196 m)
Riu Mogent (200 m)
Túnel
153,345
Palautordera (190 m)
Riu la Tordera (154 m)
157,085
Sant Celoni (148 m)
Riera de Pertegàs (139 m)
162,486
Gualba (104 m)
165,151
Riells i Viabrea - Breda (84 m)
Riera de Breda (84 m)
Riera d'Arbúcies (61 m)
170,978
Hostalric (76 m)
Riera de Santa Coloma (61 m)
direcció Mataró
175,818
Maçanet-Massanes (62 m)
183,462
Sils (73 m)
189,439
Caldes de Malavella (92 m)
Riu Onyar (101 m)
195,698
Riudellots (101 m)
200,400
Fornells de la Selva (107 m)
205,572
Girona (79 m)
Riu Onyar (75 m)
214,720
Celrà (63 m)
218,242
Bordils-Juià (52 m)
221,940
Flaçà (38 m)
Riu Ter (40 m)
224,373
Sant Jordi Desvalls (40 m)
230,555
Camallera (79 m)
Riu Fluvià (37 m)
236,575
Sant Miquel de Fluvià (36 m)
240,450
Tonyà (53 m)
241,627
Vilamalla (44 m)
Riu Manol (36 m)
direcció Figueres-Vilafant
247,070
Figueres (28 m)
Riu la Muga (19 m)
253,128
Peralada (18 m)
258,947
Vilajuïga (26 m)
Túnel de Canyelles
Túnel
266,237
Llançà (13 m)
Túnel de Grifeu
269,030
Platja de Garbet (23 m)
Túnel de Sant Antoni
270,846
Colera (24 m)
Túnel de la Pineda
273,106
Portbou (29 m) Canviador d'ample
Túnel dels Belitres
274,305
Frontera entre França i Espanya
275,700
Cervera de la Marenda (21 m)
Línia de Narbona a Portbou (ample estàndard)
Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona

La línia Barcelona-Girona-Portbou o línia Barcelona-França és una línia de ferrocarril catalana de 166,1 km que constitueix la línia 270 de la xarxa ferroviària estatal espanyola propietat d'Adif. La línia comença a Barcelona, concretament a la Bifurcació Aragó, situada dins del Túnel d'Aragó, entre les estacions d'El Clot - Aragó i Passeig de Gràcia, i acaba a la frontera estatal franco-espanyola entre les estacions de Portbou (Alt Empordà) i Cervera de la Marenda (Rosselló). La línia continua en territori francès fins a l'estació de Cervera de la Marenda amb un tram de 0,681 km, propietat de SNCF Réseau, que forma part de la línia 677 000 de la xarxa ferroviària estatal francesa (línia de Narbona a Portbou).

La línia Barcelona-Girona-Portbou ha estat històricament el principal nexe ferroviari internacional entre Barcelona i l'Estat francès així com la resta del continent europeu. Discorre per les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, la Selva, el Gironès, el Baix Empordà i l'Alt Empordà, passant per ciutats importants com Granollers, Sant Celoni, Girona i Figueres.

La línia Barcelona-Girona-Portbou consta d'una via doble electrificada a 3 kV CC amb ample ibèric. Des del 21 de desembre de 2010, la via 1 (via principal en el sentit Barcelona-França) està adaptada a l'ample mixt ibèric/estàndard amb un tercer carril en el tram de 41,2 km entre el Centre Logístic de Girona i Vilamalla.[1] Els serveis ferroviaris que transcorren actualment per la línia són de passatgers (rodalies i regionals) i mercaderies.

El 15 de desembre de 2013 es va posar en servei el tram Barcelona-Figueres de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Figueres, amb un traçat paral·lel a la línia convencional Barcelona-Girona-Portbou. Aquest fet, unit a la posada en servei de la LAV Perpinyà-Figueres l'any 2010, va suposar el final de la circulació de trens Talgo internacionals diürns i nocturns per la línia Barcelona-Girona-Portbou, així com dels trens de llarga distància.[2]

Característiques generals

[modifica]

A Barcelona la línia es va soterrar a l'estació del Clot - Aragó i al ramal de Glòries per accedir a l'estació terminal, l'Estació de França.

La linia Barcelona-Girona-Portbou disposa de connexions amb altres línies a Portbou on a través d'un intercanviador d'ample els trens connecten amb la línia francesa Narbona-Portbou; entre Vilamalla i Figueres per connectar amb l'estació de Figueres Vilafant de la LAV Barcelona - Frontera Francesa; a Maçanet-Massanes on finalitza la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes; entre Sant Andreu Comtal i Montcada i Reixac amb el ramal de les aigües per enllaçar amb la línia de Manresa i/o de Ripoll; entre la Sagrera i Sant Andreu Comtal amb el ramal Besòs, fi de la línia del Maresme a Barcelona; i el túnel de plaça Catalunya i el ramal de Glòries per accedir al túnel d'Aragó.

Serveis ferroviaris

[modifica]

Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Barcelona i regionals de Rodalies de Catalunya i serveis de llarga distància. A més dels indicats a la taula també transcorren molt parcialment per la línia els següents serveis: R2 Sud entre l'Estació de França i la bifurcació del ramal de Glòries cap al túnel d'Aragó; i serveis regionals amb inici o final a Sant Andreu Comtal fins a la bifurcació per enllaçar amb el túnel d'Aragó cap a Passeig de Gràcia, com els R13, R14, R15, R16 i Ca6.

Serveis de passatgers que transcorren per la línia
Servei Terminal servei Inici de la línia Fi de la línia Terminal servei
Castelldefels El Clot - Aragó - Granollers Centre
Aeroport - Maçanet-Massanes
Barcelona-Sants - Cervera de la Marenda
Martorell Mollet - Sant Fost - Granollers Centre
L'Hospitalet de Llobregat Maçanet-Massanes - Portbou
Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia.

Història

[modifica]

El 23 de juliol de 1854 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Granollers, per iniciativa dels germans Girona i Clavé i cia., a la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va inaugurar la línia el 23 de juliol de 1854.[3]

La línia va ser construïda en diferents trams:

A Barcelona es va construir la segona estació terminal de ferrocarril, després de la línia de Mataró, dins del recinte murallat en un terreny que limitava amb el carrer d'Ocata a prop de la Duana i la plaça del Palau. Antigament anomenada estació de Granollers, fou substituïda posteriorment per l'Estació de França.[3]

Antecedents

[modifica]

Els antecedents de la línia es troben en l'intent de crear un ferrocarril de Barcelona a Granollers per part de Girona Hnos., Clavé y Cia., Josep Maria Serra, Manuel de Lerena i Compte y Cia. a través de l'adquisició de la concessió de la línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. La compra no va fructificar però el mateix dia que caducava la concessió de la línia de Sant Joan de les Abadesses el govern va atorgar a la casa de Girona la realització de la línia de Barcelona a Granollers.[4]

Unió amb la línia de la costa

[modifica]

El 1857 es va concedir a les empreses de les línies de Granollers i de Mataró la prolongació de les línies fins a un punt comú a prop d'Hostalric i la construcció conjunta fins a Girona, Figueres i França.[5]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Primer tren de mercaderies cap a França pel tercer rail». El Punt Avui, 22-12-2010. [Consulta: 21 octubre 2020].
  2. ↑ «Últim Talgo a Portbou». El Punt Avui, 13-12-2013. [Consulta: 21 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 25 febrer 2012].
  4. ↑ Pascual 1999, pàg. 68.
  5. ↑ Pascual 1999, pàg. 208.

Bibliografia

[modifica]
  • Pascual, Pere. Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la red ferroviaria catalana, 1843-1898. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1999. ISBN 8483381206. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia Barcelona-Girona-Portbou


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Línia_Barcelona-Girona-Portbou&oldid=33611508»