Mica lepidolita
Lepidolita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fórmula química | KLi₂[(F,OH)₂/Si₄O10] |
Classificació | |
Categoria | fil·losilicats |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05b |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | violeta, vermell clar, gris, verdós, blanc |
Exfoliació | {001} excel·lent |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | nacrada |
Color de la ratlla | blanca, rosa clar |
Densitat | 2,8 a 2,9 |
Símbol | Lpd |
La lepidolita (del grec lepidion, 'escata', i lithos, 'pedra') és un mineral del grup de la mica trioctaedral. Actualment es tracta d'una espècie desacreditada per l'IMA, i el terme "lepidolita" s'empra per a anomenar els minerals que integren la sèrie de solució sòlida que es forma entre la polilitionita i la trilitionita.[1]
Característiques
[modifica]De fórmula genèrica KLi₂[(F,OH)₂|Si₄O10] és un fil·losilicat lila o rosa violaci del grup de les miques. La seva composició depèn de les seves quantitats relatives d'Al i Li en coordinació octaèdrica. A més, Na, Rb i Cs poden substituir el K. Conté fins al 7,70% de Li₂O, propera en la seva composició a altres miques: moscovita, fucsita i biotita, aquestes sense liti, però amb idèntica configuració. També pot contenir petites quantitats de Rb i Cs. Fins a un 60% de SiO₂. El percentatge de F varia entre 3 i 7%. Es caracteritza per ser insoluble en àcids, la seva exfoliació és làmines flexibles, com en totes les miques i el seu color lila a rosa. Per distingir-la de la moscovita, s'hi fa un assaig de flama, ja que la lepidolita dona lloc a una flama de color carmesí. Té una duresa entre 2,5 i 3; una densitat entre 2,8 i 3,3 g/cm³; fent referència a l'òptica, té els índexs de refracció baixos, birefringència moderada i és biaxial negatiu.
Jaciments
[modifica]Ambient de formació
[modifica]Es pot trobar associada a pegmatites granítiques, poques vegades trobada en filons hidrotermals a la zona de contacte d'aquests amb el granit. Es presenta en forma d'escates o làmines; també freqüentment en agregats granulars escamosos.
Usos
[modifica]S'extreu en mineria com una font secundària de liti. S'associa amb altres minerals de liti com espodumena en pegmatites. També és una de les majors fonts del rar rubidi i del cesi. S'utilitza per a la fabricació de vidres resistents a la calor.
Localitats
[modifica]A Catalunya se'n troba a Cap de Creus, Cadaqués i Sant Feliu de Pallerols (Girona) i al Montseny (Barcelona). A la resta de la península Ibèrica, cal destacar els bons exemplars acompanyats de rubel·lita a Valdemierque (Salamanca) i també a Paredes de Buitrago (Madrid).
Referències
[modifica]- ↑ «Lepidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2016].