Vés al contingut

Lluís de Lorena (1555-1588)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís II de Guisa)
Plantilla:Infotaula personaLluís de Lorena

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis de Lorraine Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1555 Modifica el valor a Wikidata
Dampierre-en-Yvelines (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1588 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
castell de Blois (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
13 març 1580 (Gregorià) –
← Carles de LorenaNicolas de Pellevé →
Cardenal
21 febrer 1578 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1580–), sacerdot catòlic (1579–), aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCarles de Borbó Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Guisa Modifica el valor a Wikidata
ParellaAimerie de Lescheraine Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís de Lorena Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc de Guisa Modifica el valor a Wikidata  i Anna d'Este Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric I de Guisa
Carles Manel de Savoia-Nemours
Enric I de Savoia-Nemours
Carles de Mayenne
Catarina Maria de Lorena Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del segle xvi. Va ser arquebisbe-duc de Reims de 1574 a 1588.

Biografia

[modifica]

Va ser el tercer fill de Francesc de Guisa, i d'Anna d'Este, filla de Renata de França.

Lluís de Guisa, que només tenia dinou anys, va ser nomenat arquebisbe duc de Reims el 26 de desembre de 1574, succeint el seu oncle el cardenal de Lorena.[1] Va ser nomenat abat de Saint-Denis el mateix any, i va ser creat cardenal pel papa Gregori XIII el 21 de febrer de 1578. Va ser llavors quan prengué el nom del cardenal de Guisa. Posteriorment seria nomenat legat papal a Avinyó i comanador de l'orde de l'Esperit Sant per Enric III.

Va ser consagrat el 13 de març de 1580 per Carles de Borbó, el cardenal de Vendôme, assistit per Geoffroy de la Marthonie (bisbe d'Amiens) i Claude Angennes Rambouillet (bisbe de Noyon).

El cardenal de Guisa va participar activament en les guerres liderades per la Santa Lliga al costat del seu germà, el duc de Guise, Enric el Balafré.

Va ser assassinat per ordre del rei Enric III, al castell de Blois, el 24 de desembre de 1588, l'endemà de l'assassinat del seu germà, el duc de Guisa. Les seves restes van ser cremades i les cendres van ser llançades al riu.

El papa Sixt V, amb el pretext que no podia acceptar cap crim perpetrat a un cardenal, va emetre un monitori d'excomunió contra el rei de França el 5 de maig de 1589 (com a avís). Va ser especialment per tal de pressionar al rei per evitar que es reconciliés amb l'església protestant de Navarra. Enric III va intentar justificar les seves accions al·legant els perills que els Guisa havien representat per a la corona.

Va tenir un fill il·legítim, Lluís de Guisa, fruit de la relació amb Aimerie de Lescheraine, dama de Grimaucourt. Va ser legitimat el 1610, després de la mort del seu pare.[2][3]

Honors

[modifica]
Comanador de l'orde de l'Esperit Sant

Referències

[modifica]
  1. J. Jacott, Atlas historique français, 1848, p. 90.
  2. «Guerres de Bohême». A: Société de l'histoire de Belgique. Collection de mémoires relatifs a l'histoire de Belgique (en francès). Brussels: Sandoz & Fischbacher, 1868, p. 123. 
  3. Marek, Miroslav. «Genealogy.eu». Lorraine, 16-09-2002. [Consulta: 29 maig 2008].


Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de Saint-Remi de Reims

1574-1588
Succeït per:
Vacant
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de Saint-Denis

1574-1588
Succeït per:
Carles II de Borbó
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de la Trinité de Fécamp

1574-1588
Succeït per:
Aymar de Clermont-Chaste
Precedit per:
Louis d'Este

Abat de Notre-Dame de Lyre

1586-1588
Succeït per:
Lluís III de Lorena
Precedit per:
Carles I de Borbó

Abat de Saint-Pierre de Corbie

1580-1603
Succeït per:
Lluís III de Lorena
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa

Arquebisbe-duc de Reims i Par de França
Primat de la Gàl·lia Belga

1588-1594
Succeït per:
Nicolas de Pellevé