Vés al contingut

Oleàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oleaceae)
Infotaula d'ésser viuOleàcies
Oleaceae Modifica el valor a Wikidata

olivera Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOleaceae Modifica el valor a Wikidata
Hoffmanns. i Link, 1809
Tipus taxonòmicOlea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les oleàcies (Oleaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les Lamials dins el clade de les làmides (euastèrides I). Comprèn 29 gèneres[1] i més de 600 espècies.[2][3][4] Són especialment abundants a l'Àsia temperada i tropical i també a Austràlia.

Descripció

[modifica]

Morfologia vegetativa

[modifica]

Són plantes lignificades, amb port arbori o arbustiu i, més rarament, lianoide. Poden ser tant caducifòlies com perennifòlies. Sovint les seves espècies presenten un indument característic, format per pèls complexos, generalment esquamosos i peltats, que poden donar una coloració grisenca o platejada a les fulles i tiges joves. Les fulles són oposades o més rarament alternes (Jasminum), amb el marge enter, dentat o lobat i sense estípules. Poden ser simples (Olea), trifoliolades (Jasminum) o pinnades (Fraxinus). Els representants que viuen en ambients secs desenvolupen mecanismes de xerofília amb fulles esclerofil·les (Olea).[5]

Morfologia reproductiva

[modifica]

Les flors poden disposar-se solitàries o agrupades en inflorescències, generalment cimoses, però també de tipus raïm (Syringa, Fraxinus), panícula o fascicle (botànica). Les flors acostumen a ser hermafrodites i actinomorfes. Algunes espècies de Fraxinus tenen flors unisexuals i a Olea europaea trobem fenòmens de poligàmia. A més, també existeixen plantes dioiques com ara Olea dioica d'Àsia i Austràlia. El nombre de peces per verticil pot variar de 2 a 6 i fins i tot poden ser polipètales o apètales (Foresteria). El calze consta generalment de 4 sèpals soldats. La corol·la presenta un nombre de pètals múltiple de 2, generalment 4, tot i que pot arribar a 12. En espècies més primitives com Jasminum el nombre de peces del calze i la corol·la són variables. L'androceu està format per 2 estams (Phillyrea), o més rarament 4 (Hesperelaea, Tessarandra). Algunes espècies de Forestiera en poden tenir més, 5 o 6, o excepcionalment en algunes espècies només en trobem 1. Els estams es disposen oposats als sèpals, i si la corol·la és simpètala, queden soldats al tub de la corol·la. Els filaments estaminals són curts. El gineceu està constituït per dos carpels soldats en un ovari bilocular i súper. Hi ha un sol estil apical que acaba en dos estigmes bilobats i enters o bífids. En altres casos l'estigma és sèssil. Algunes espècies poden presentar heterostília, de manera que les flors fan estils de longitud diferent segons l'individu (Jasminum). El fruit és extremadament variable, pot ser sec o carnós i dehiscent o no. Pot ser una baia (Ligustrum) o una càpsula loculicida (Syringa, Forsythia) o fruits indehiscents en drupa si és carnós (Olea) o en núcula o sàmara (Fraxinus) si és sec. Les llavors poden presentar o no endosperma, i si en tenen, aquest és oleaginós. L'embrió pot ser rudimentari (Fraxinus excelsior) o ben desenvolupat, disposant-se dret dins la llavor.[6]

Pol·linització

[modifica]

Les flors amb el periant reduït, com les d'algunes espècies de Fraxinus, són anemòfiles, mentre que les que tenen el periant ben desenvolupat (Jasminum) són entomòfiles. Aquestes últimes poden ser oloroses per atraure els insectes. Els grans de pol·len són oberturats i poden presentar de 2 a 4 punts germinatius. Poden ser colpats o colporats i tenen ornamentació reticulada. El pol·len d'Olea produeix molt sovint fenòmens d'al·lèrgia.

Fitoquímica

[modifica]

Presenten terpens pentacíclics de tipus manitol i compostos iridoides. També poden presentar, tot i que de forma menys extensa, flavonoides, cornosides, àcid ursòlic, àcid el·làgic i saponines. Generalment no produeixen alcaloides.

El mesocarpi del fruit de Olea europaea és ric en àcids grassos de tipus palmític, oleic i linoleic.

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1809 pel botànics alemanys Johann Heinrich Friedrich Link (1767-1851) i Johann Centurius von Hoffmannsegg (1766-1849) a l'obra Flore Portugaise ou description de toutes les plantes qui croissent naturellement en Portugal.[7][8][9]

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen 29 gèneres:[1]

Els gèneres més diversificats són Jasminum amb 200 espècies,[18] Chionanthus amb 140 espècies[19] i Noronhia amb 106 espècies;[20] en menor grau trobem Fraxinus amb 58 espècies,[21] Ligustrum amb 46 espècies,[22] Osmanthus amb 29 espècies,[23] Menodora amb 26 espècies[24] i Tetrapilus amb 21 espècies.[25]

Presència als Països Catalans

[modifica]

Trobem només 8 espècies i 5 gèneres presents de forma espontània al territori. Es tracta del gessamí groc (Jasminum fruticans) de l'interior, el freixe de flor (Fraxinus ornus) de les muntanyes diàniques, el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) principalment dels Pirineus, el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) de boscs de ribera, l'olivereta (Ligustrum vulgare) de les muntanyes d'arreu del territori, l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) de les màquies termòfiles, i l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) i el fals aladern (Phyllirea latifolia) de les comarques litorals.[26]

Importància econòmica

[modifica]

L'espècie més important d'aquesta família des de punt de vista econòmic és l'olivera (Olea europaea var. europaea), cultivada a la conca mediterrània des de temps molt antics, pels seus fruits, les olives, d'on s'extreu l'oli d'oliva.[27] De l'escorça del freixe de flor (Fraxinus ornus) s'extreu el manà, una substància rica en mannitol, que es pren a Itàlia com a beguda laxant.[28] La fusta de les oleàcies és molt apreciada, sobretot la de diverses espècies de Fraxinus.[29][30][31] Es fan perfums i cosmètics dels gessamins) i s'utilitzen com a plantes de jardineria els lilàs del gènere Syringa[32] i també diverses espècies del gènere Ligustrum i les Forsythia.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Oleaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. ↑ «Oleaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r octubre 2022].
  3. ↑ «olive family». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  4. ↑ «Oleaceae». catalogueoflife.org. [Consulta: 9 abril 2022].
  5. ↑ «Oleaceae Hoffmanns. & Link |» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 9 abril 2022].
  6. ↑ Cuevas, Julian; Polito, Vito S «The Role of Staminate Flowers in the Breeding System of Olea europaea (Oleaceae): an Andromonoecious, Wind‐pollinated Taxon,». Annals of Botany, 2004, pàg. 547–553.
  7. ↑ «Apocynaceae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r octubre 2022].
  8. ↑ Hoffmannsegg i Link, 1809-1820, p. 62.
  9. ↑ «Flore portugaise» (en castellà). Biblioteca Digital Real Jardín Botánico (RJB-CSIC). [Consulta: 18 agost 2023].
  10. ↑ Autores, V. 2000 árboles y arbustos. Plantas de los viveros españoles (en castellà). De Vecchi, Editorial, S.A., 2020, p. 18. ISBN 978-1-64699-943-9. 
  11. ↑ «Cartrema - Genus Page». ISB: Atlas of Florida Plants. [Consulta: 18 agost 2023].
  12. ↑ Wallander, Eva. «Chengiodendron». The Oleaceae information site, 07-01-2022. [Consulta: 18 agost 2023].
  13. ↑ United States. Soil Conservation Service. National List of Scientific Plant Names. U.S. Department of Agriculture, Soil Conservation Service, 1982, p. 1-PA97 (National List of Scientific Plant Names). 
  14. ↑ Byng, J.W.. The Flowering Plants Handbook: A practical guide to families and genera of the world. Plant Gateway Ltd., 2014, p. 542. ISBN 978-0-9929993-1-5. 
  15. ↑ «Comoranthus». The Plant List, 23-03-2012. [Consulta: 18 agost 2023].
  16. ↑ «Dimetra». The Plant List, 23-03-2012. [Consulta: 18 agost 2023].
  17. ↑ Rahman, A. Studies in Natural Products Chemistry: Bioactive Natural Products (Part L). Elsevier Science, 2011, p. 340 (ISSN). ISBN 978-0-08-045847-2. 
  18. ↑ «Jasminum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  19. ↑ «Chionanthus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  20. ↑ «Noronhia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  21. ↑ «Fraxinus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  22. ↑ «Ligustrum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  23. ↑ «Osmanthus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  24. ↑ «Menodora» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  25. ↑ «Tetrapilus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2022].
  26. ↑ Vargas Gómez, Pablo; Pérez, M. E.; Manrique, E.; Agut, Luis Balaguer; Rubio, R. «La presencia histórica del olivo silvestre (olea europaea L. var. sylvestris (Miller) Lehr. (Oleaceae) en la región eurosiberiana de la Península Ibérica». Anales del Jardín Botánico de Madrid, 59, 2, 2001, pàg. 342–343. ISSN: 0211-1322.
  27. ↑ Giralt i Raventós, Emili. Història agrària dels Països Catalans. vol.4. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 154. ISBN 8447530779. 
  28. ↑ Duke, J.A.. Duke's Handbook of Medicinal Plants of the Bible. CRC Press, 2007, p. 194. ISBN 978-0-8493-8203-1. 
  29. ↑ Saenz, P.C.. Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). (en castellà). Zaragozano y Jayme, 1884, p. 215 (Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería). 
  30. ↑ Lastra, J.J.; Fernández, J.J.L.. Bosques naturales de Asturias (en castellà). Universidad de Oviedo, Servicio de Publicaciones, 2001, p. 100. ISBN 978-84-8317-246-9. 
  31. ↑ Nutsch, W.; Bueno, J.C.. Tecnología de la madera y del mueble (en castellà). Editorial Reverté, 1996, p. 33. ISBN 978-84-291-1435-5. 
  32. ↑ Figuier, L. Histoire Des Plantes (en francès). Hachette, 1874, p. 310. 
  33. ↑ Bartolini, Giorgio; Petruccelli, Raffaella; Nations, Food and Agriculture Organization of the United; Organization, Food and Agriculture. Classification, Origin, Diffusion and History of the Olive (en anglès). Food & Agriculture Org., 2002. ISBN 978-92-5-104831-3. 

Bibliografia

[modifica]
  • Hoffmannsegg, Johann Centurius; Link, Johann Heinrich Friedrich. Flore Portugaise ou description de toutes les plantes qui croissent naturellement en Portugal (en francès). volum 1, 1809-1820. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleàcies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oleàcies&oldid=32395450»