Olius

Olius
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 58′ 40″ N, 1° 33′ 18″ E / 41.977751°N,1.554937°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	el Pi de Sant Just
Població humana
Població	995 (2023) (18,16 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Gentilici	oliuenc, oliuenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'abastament d'aigua del Solsonès
Superfície	54,8 km²
Banyat per	Cardener i pantà de Sant Ponç
Altitud	742 m
Limita amb	Lladurs ; Riner ; Llobera ; Pinell de Solsonès ; Clariana de Cardener ; Navès ; Solsona ; Castellar de la Ribera
Organització política
• Alcaldessa	Marta Comitre i Sala (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25286
Codi INE	25151
Codi IDESCAT	251517
Lloc web	olius.cat

Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.

Entitat de població	Habitants (2005)
Brics	58
Castellvell, el	36
Olius	115
Pi de Sant Just, el	694
Font: Idescat

Municipi

Llista de topònims d'Olius (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Situació i límits

Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i prop de 9 km. d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord que limita amb el municipi de Lladurs. Per llevant, limita amb Navès; pel sud limita amb Clariana de Cardener, Riner i Llobera i per ponent limita amb Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera.

A l'interior del terme municipal de Solsona hi ha l'enclavament de Mirabella

Orografia

Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del Solsonès, a la Depressió Central a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 m a la franja de llevant, aquest altiplà es solcat de nord a sud per la vall del Cardener i en aquest sector les altituds oscil·len entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a manera d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m assolint-se la cota màxima al cim del Torregassa, de 938,2 m d'altitud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades: el Serrat Alt, la Serreta, el Serrat de l'Hostal de les Forques, el Serrat del Moro i el Serrat del Vent.

Cims: El Castellvell, el Serrat Alt, el Serrat de la Talaia, el Serrat de la Torregassa, el Serrat de Sant Bartomeu, el Serrat del Villaró, el Serrat Xiroi, el Torregassa i el Villaró

Collades: La Collada de Clarà.

Plans: El Pla de Golferics, el Pla de l'Àliga, la Plana del Villaró els Planells de Torredeflot i els Plans d'Olius.

Altres orònims: La Costa de la Rebollosa, la Costa de Vilafranca i la Costa del Bisbe.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
14	18	17	223	532	847	589	522	488	416

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
487	572	600	559	475	323	448	507	494	494

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
482	520	555	582	610	686	789	841	881	902

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
929	961	981	985	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)^[1]
56 homes i 40 dones	191 homes i 187 dones	40 homes i 52 dones

Economia

Agricultura

Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)
Terres llaurades	2.117	38,6	10,3
Pastures permanents	232	4,2	2,9
Boscos	2.895	52,8	5,7

Ramaderia

Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
Boví	559	606	4,4	1,2
Oví	1.203	1.857	6,3	3,6
Cabrum	42	186	5,9	0,4
Porcí	7.144	21.495	16,4	41,1
Aviram	37.692	181.835	22,9	347,7
Conilles mare	1.421	724	6,9	1,4
Equí	1	2	1,7	0,0

Índex de motorització

any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)^[1]
1991	502,06	53,50	164,61
2006	580,17	83,09	236,15
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Història

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d'Olius.^[2]

Edificis emblemàtics

Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església romànica de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle xi i el Cementiri d'Olius.

Poble

Església de Sant Esteve i cripta

És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle xi. El temple d'art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arcuacions cegues i lesenes.

La cripta forma un espai rectangular de 10,4 m per 6,28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (vegeu fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.

Cementiri

L'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner.^[3] També va signar obres com les esglésies de Puig-Reig, Mollerussa i Figols.

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla amb una creu cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins a arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

Demografia

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	0	0	0	68	71	139	139
2001	0	0	0	66	71	137	137
2002	0	0	0	66	72	138	138
2003	0	0	0	60	64	124	124
2004	0	0	0	60	62	122	122
2005	0	0	0	58	60	118	118
2006	0	0	0	63	64	127	127
2007	0	0	0	64	61	125	125
2008	0	0	0	62	60	122	122
Font: INE

Vegeu també

Rasa de Torregassa.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 IDESCAT: Bases de dades municipals
↑ A l'any 985, el prevere Duran dona una vinya a la casa de Sant Esteve. Això fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues
↑ Marimon, Silvia «un cementiri excavat a les roques». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olius

Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine.
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[idescat-1] 1,0 ^1,1 IDESCAT: Bases de dades municipals

[2] A l'any 985, el prevere Duran dona una vinya a la casa de Sant Esteve. Això fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues

[Sapiens-3] Marimon, Silvia «un cementiri excavat a les roques». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 63. ISSN: 1695-2014.

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)