Pel·la (Macedònia)
Πέλλα (grc)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat antiga, jaciment arqueològic i polis | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Unitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia | |||
| Regió | Macedònia Central | |||
| Prefectura | unitat perifèrica de Pel·la | |||
| Municipi | Pella Municipality (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Llengua utilitzada | grec antic | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 38 m | |||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Lloc web | pella-museum.gr | |||
Pel·la (llatí: Pella, en grec antic: Πέλλα)[1] era la capital del Regne de Macedònia.
Al temps de les guerres mèdiques, Pel·la era una ciutat petita que Heròdot anomena πολίχνιον (políkhnion, diminutiu de polis 'ciutat') i pertanyia als botieus. Amintes IV de Macedònia la va dominar temporalment, però la va haver d'evacuar; després va caure en mans del seu fill i successor, Filip II de Macedònia, que la va convertir en una ciutat important i hi va establir la residència reial. Alexandre el Gran hi va néixer. Segons el Periple de Pseudo-Escílax, es podia navegar des del mar remuntant el riu Lidies fins a arribar a la ciutat, tot i que hi havia una distància de 120 estadis i es passava per una zona pantanosa.
Titus Livi va descriure la ciutat, segurament a partir d'unes indicacions de Polibi, i diu que Pel·la s'alçava sobre una planúria inclinada en direcció sud-oest, rodejada de pantans que són intransitables tant a l'estiu com a l'hivern. La ciutadella estava situada en una illa molt propera a la ciutat construïda sobre un immens terraplè que no s'havia inundat mai. Un pont l'unia a Pel·la, molt fàcil de defensar. Allà s'hi guardava el tresor reial.
A la mort d'Alexandre, va ser la residència del regent Antípatre; després, Cassandre hi va residir molt poc temps, car preferí Tessalònica i, més tard, Cassandrea. D'Antígon II Gònates (277 aC-239 aC) fins a Perseu de Macedònia (179 aC-168 aC) va tenir el rang de capital del país.
Emili Paule la va rendir l'any 168 aC i es va convertir, segons Estrabó, en una estació de la via Egnàcia i en colònia romana. Dió Crisòstom diu que en el seu temps la ciutat estava en ruïnes, però sembla que exagerava, ja que s'han trobat monedes del lloc fins a temps molt posteriors a la seva època. Al segle vi, encara existia i el geògraf Hièrocles l'esmenta.
La ciutat va desaparèixer, però a poca distància del poble anomenat Neokhori hi havia una font que els búlgars anomenen Pel, i els grecs Πέλλε, que recorden o mantenen el nom de l'antiga ciutat.[2] A tocar de les restes de Pel·la hi ha una vila que era anomenada Agi Apóstoli (Άγιοι Απόστολοι 'Sants Apòstols') i que el 1923 fou reanomenada de nou Pel·la.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1334. ISBN 9788441224223.
- ↑ Smith, William (ed.). «Pella». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2021].
- ↑ Λιθοξόου, Δημήτρη. «Μετονομασίες των χωριών της Ελλάδας». Δημήτρης Λιθοξόου. [Consulta: 27 gener 2022].
