Vés al contingut

Samuel Gili i Gaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Samuel Gili Gaya)
Plantilla:Infotaula personaSamuel Gili i Gaya
Biografia
Naixement16 febrer 1892 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, romanista, hispanista, crític literari, escriptor, lingüista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Curso superior de sintaxis española
Família
FillsMercè Gili i Maluquer Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 49818

Samuel Gili i Gaya (Lleida, 16 de febrer de 1892 - Madrid, 8 de maig de 1976) va ser un filòleg català. Es va doctorar en filosofia i lletres i va exercir en diverses universitats americanes. Va fer diversos estudis sobre gramàtica, fonètica i lexicografia de l'espanyol i pedagogia de la llengua. També va fer edicions crítiques (Vida del pícaro Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán, Amadís de Gaula, etc.). També va publicar un Diccionario manual de sinónimos y antónimos (1958). Es va centrar sobretot en l'espanyol, però també va publicar algun treball de lingüística catalana. Des de 1955 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. El seu arxiu va ser donat a la Universitat de Lleida. Un institut de la seva ciutat natal porta el seu nom. Fou pare de Mercè Gili i Maluquer.

La seva obra més important va ser, sens dubte, el Curso superior de sintaxis española publicat a Mèxic (1943).

Arxiu

[modifica]

El llegat està format per fons bibliogràfic, per una banda, i per material personal/professional, per l'altra. Destaca la seva biblioteca, formada per uns 3000 volums entre els quals hi ha obres literàries de diferents èpoques, així com col·leccions de publicacions periòdiques especialitzades. Pel que fa als materials personal/professional, està format per separates i opuscles diversos de filòlegs i lingüistes espanyols i estrangers de la seva època, així com manuscrits, textos de conferències i material de treball de Samuel Gili i Gaya.[1]

Obres

[modifica]
  • A la hora. Barcelona: CSIC, Institut M. Cervantes, Institut d'Estudis Pirenaics, 1955.
  • Agudeza, modismos y lugares comunes. Zaragoza: Institució Fernando El Católico.
  • Andrés Bello y los fundamentos y los fundamentos de la métrica española. Valladolid: Universidad, 1966.
  • Apogeo y desintegración de la novela picaresca. Barcelona: Barna SA.
  • Aspectes de la poesía de Josep Carner: lliçó inaugural de curs, llegida el 16 d'octubre de 1970. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1970.
  • Centenario del fallecimiento de D. Andrés Bello: discursos leídos el día 30 de octubre de 1965 por los excelentísimos señores don Samuel Gili Gaya, don Melchor Fernández Almagro, don Juan Zaragüeta. Madrid: Institut d'Espanya, 1965.
  • Cultismos en la germanía del siglo XVII. Mèxic DF: El Colegio de México; Cambridg Mass: Harvard University, 1953.
  • Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Biblograf, 1961.
  • Curso superior de sintaxis española. Mèxic: Minerva, 1943.
  • Ejercicios de composición. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, 1965.
  • El ritmo en la poesía contemporánea: lecciones profesadas los días 13, 15 y 17 de febrero de 1956. Barcelona: Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, 1956.
  • Elementos de fonética general. Madrid: Gredos, D.L. 1975. 5a ed. corregida i ampliada.
  • Elementos de fonética general. Madrid: Gredos, Cop. 1950.
  • Estudi fonetic del parlar de Lleida. Palma: Círculo de Estudios, 1931.
  • Estudios de lenguaje infantil. Barcelona: Bibliograf, 1972.
  • Galatea o el perfecto y verdadero amor. Madrid, 1948.
  • Ideas estéticas y americanismo. Washington: Pan American Union, 1956.
  • Imitación y creación en el habla infantil: discurso leído el día 21 de mayo de 1961, en su recepción pública, por el Excmo. Sr. Don Samuel Gili Gaya y contestación del Excmo. Sr. Don Rafael Lapesa Melgar. Madrid: Real Academia Española, 1961.
  • Iniciación en la historia literaria universal. Barcelona: Teide, 1949. 2a ed.
  • Interpretacio moderna de "Tirant lo blanc": lliço inaugural de la cátedra de cultura catalana, llegida el 10 de gener de 1968. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1968.
  • La fidelitat poetica de Jaume Agelet i Garriga: liçó inaugural del curs, llegida el 15 d'octubre de 1971. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1971.
  • La lexicografía académica de siglo XVIII. Oviedo: Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, 1963.
  • La muerte de Salomé: formación y desarrollo literario de la leyenda. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1970. 2a ed. corregida i ampliada.
  • La muerte de Salomé: formación y desarrollo literario de la leyenda. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1948.
  • La novela picaresca en el siglo XVI. Barcelona: Barna SA.
  • La vida de Boecio de Francisco de Moncada.
  • L'Obra poetica de Joan Maragall: lliço inaugural de la cátedra de cultura catalana, llegida el 21 d'octubre de 1968. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1969.
  • L'obra poética de Josep Estadella i Arnó. Barcelona: Centre Comarcal Lleidatà, 1959.
  • Notas lexicográficas.
  • Notas sobre el mozárabe en la baja Cataluña. Barcelona, 1955.
  • Nuestra lengua materna: observaciones gramaticales y léxicas. San Juan: Institut de Cultura Porto-riquenya, 1965.
  • "Resumen práctico de Gramática Española". Editorial Nuestro Pueblo - Madrid, València - 1937
  • Tesoro lexicográfico: 1492 - 1726. Madrid: CSIC, 1947.
  • Versos latinos de Espinel en alabanza de Guzmán de Alfarache. Nova York: Columbia University, 1965.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Gregorio Marañón y Posadillo

Reial Acadèmia Espanyola
Cadira K

1961-1976
Succeït per:
Miguel Mihura